Anar al contingut

Transilvania

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Transilvania
Per a atres usos d'este terme vore Transilvania (desambiguació).


Transilvania (, ) és una regió històrica del centre de Romania. Està rodejada pels monts Cárpatos. La capital tradicional de la regió, Cluj Napoca, es troba en el replanell d'Alba Iulia, mentres que Braşov i Sibiu, dos de les seues principals ciutats, estan al peu dels Cárpatos. Va ser elloc d'assentament dels alemans que serien coneguts com els sajones de Transilvania. L'escut d'armes es deu a l'orige alemà de la regió (Siebenbürgen), o sèt ciutats. El terme a voltes comprén no solament Transilvania pròpiament dita, sino també partix de les regions històriques de Crișana, Maramureș i Banato. Les noves fronteres varen ser establides pel tractat de Trianón en 1920 entre els respectius estats

Toponímia

El primer document existent a on s'utilisa una denominació per a esta regió dataria de 1075 i seria denominada ultra silvam, o 'més allà del bosc'. Durant els sigles XIII i XIV seria coneguda també en alemà com Überwald (über Walt), tenint lliteralment el mateix significat anteriorment mencionat. En atres idiomes, com en l'hongarés, el terme erdő (bosc) derivaria posteriorment en el seu nom propi Erdély.[1]

Història

Artícul principal → Història de Transilvania.


Edat Antiga

Paisage transilvano típic: el poble de Brădet, en Bihor.
Restants de Sarmizegetusa, part del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco.

La regió va ser part de la província romana de Dacia, despuix de la victòria de l'emperador Trajano front al rei dacio Decébalo, en 106 d. C., quan va escomençar un procés de romanisació fins a la retirada administrativa d'Aureliano, en 271 d. C. Posteriorment va sofrir invasions de pobles com els hunos, gépidos o ávaros.

Edat Mija

Artícul principal → Romania en l'Alta Edat Mija.
Castell de Bran, prop de Braşov.
La ciutat migeval de Sibiu.
Iglésia de fusta de Cizer en el Museu etnogràfic de Transilvania en Cluj.

En l'any 895, tribus hongareses (magiares) varen entrar en la planura de Panonia. Despuix de la cristianisació del seu cap Sant Esteban I d'Hongria i el començ del Regne d'Hongria, en 1003 els hongaresos varen conseguir la seua primera victòria important front a un Senyor de Transilvania, Gyula, qui era pare de Sarolta, la mare de Sant Esteban. A partir d'eixe moment es va crear el bisbat de Transilvania, que inclouria als atres dèu del restant del regne d'Hongria. L'incorporació de tot el territori de Transilvania al regne d'Hongria va concloure en el XIII.[2] Com els hongaresos eren principalment una èlit militar, varen decidir dur colon alemans de Sajonia, entre els sigles XII i XIII, per a poblar el territori. Els rumans de Transilvania es varen organisar en Estats (cridats Universitas Valahorum) per lo manco des del XII. Estaven governats per un Voivoda i per nobles locals cridats cneaz, i la justícia es basava en la Jus Valachicum (Llei Rumana).[3] Pero els rumans varen perdre gradualment eixos Estats i la seua noblea es va ser dissolent entre la local, adoptant l'idioma i cultura hongaresos. Els que varen voler mantindre la seua identitat varen tindre que renunciar a la seua condició de nobles, o marchar-se dellà els Cárpatos en els seus vassalls. Est va ser el cas de la família de Basarab I, primer Senyor del principat rumà de Valaquia, i de Bogdan I (originari de Maramureş), primer del principat rumà independent de Moldàvia, despuix de derrotar al Regne d'Hongria. No obstant, durant el XIV, moltes de les principals famílies nobles del Regne d'Hongria, originàries de les regions de Croàcia, Eslovàquia, Eslavonia i Valaquia, es varen disputar els alts càrrecs. Despuix de la mort del rei Ladislao V d'Hongria, el consell real hongarés va elegir rei a un jove conegut com Matías Corvino, fill de Juan Hunyadi, un comte d'orige valaco que havia segut regente hongarés durant la minoria d'edat de Ladislao V.

Edat Moderna

El XVI

Despuix de la derrota hongaresa davant els turcs otomans en la batalla de Mohács, en 1526, el Regne d'Hongria es dividiria en tres parts: una baix el control austríac, una atra baix el control turc i la tercera part va ser la regió de Transilvania, que es va convertir en un Estat independent conegut com el Principat de Transilvania, el qual pagava tributs al Imperi otomà. A lo llarc del sorgiment del protestantisme, Transilvania va eixercitar un paper de gran importància, a on religiosos com Ferenc Dávid varen fundar moviments cristians com l'unitarisme transilvano. Despuix dels consells de Ferenc Dávid, el rei i príncip Juan Segismundo Szapolyai de Transilvania va dictar el primer Edicte de Tolerància religiosa en l'història moderna d'Europa, en 1568, per a establir una relació d'equilibri davant l'influència turca i el creixent floriment de les confessions protestants, permetent la lliure pràctica religiosa en el seu país i reconeixent el catolicisme, luteranisme, calvinisme i unitarisme. En este edicte, no obstant, la religió ortodox, professada per les classes més humils (en general d'orige rumà), no va ser inclosa.[4] A pesar d'esta discriminació dels rumans ortodoxos, l'idea protestant de que tot cristià poguera llegir la bíblia en el propi idioma va fer que en la ciutat de Braşov, que tenia un alcalde alemà protestant (Hans Benkner), el diácono rumà Coresi obtinguera permís per a publicar (el 12 de març de 1559) els primers llibres en idioma rumà. Encara que va publicar també obres d'orientació catòlica i protestant, part dels llibres són de clara tendència ortodoxa, i per lo tant varen contribuir a mantindre esta fe entre els rumans de Transilvania.[5]

Despuix de la mort de Szapolyai en 1571, la Gran Assamblea transilvana va triar com a príncip al comte Esteban Báthory de confessió catòlica, i en 1576 va ser elegit rei de Polònia. Durant el regnat d'Esteban Báthory, Transilvania va rebre gran influència catòlica i, si be entre els següents monarques molts serien protestants, l'influència del papa i l'emperador germànic es mantindrà durant varis anys. A la mort d'Esteban Báthory, ho va heretar el seu nebot Segismundo Báthory, pero les lluites pel poder varen desencadenar la guerra dels Quinze Anys (1591-1606), durant la qual els eixèrcits cristians i els islàmics otomans es varen enfrontar a sovint. L'emperador germànic Rodolfo II d'Habsburgo va intentar mantindre la seua supremacia en vàries ocasions sobre el Principat de Transilvania, oponent-se a protestants i turcs per igual, pero al final no va tindre èxit. Els seus eixèrcits mercenaris serien expulsats, i Esteban Bocskai assumiria el títul de príncip de Transilvania. Bocskai va dirigir llavors la cridada guerra d'Independència d'Esteban Bocskai (1604-1606) contra els Habsburgo, la qual terminaria en la firma d'un tractat de pau en autumne de 1606. Durant el govern del príncip Gabriel Bethlen (1613–1629), Transilvania es va convertir en un centre cultural de Centroeuropa. Bethlen, com a príncip protestant, va participar en la guerra dels Trenta Anys.

El XVIII

Àustria, que havia reivindicat anteriorment Transilvania, va obtindre la possessió del Principat pel Tractat de Karlowitz de 1699, que va posar fi a la guerra en Turquia, i també va conseguir anexionarse els últims restants del territori de lo que havia segut Hongria abans de la seua derrota front als otomans, incloent el Principat de Transilvania, que va permanéixer baix un regente dels Habsburgo.

Escut del Gran Principat de Transilvania.

En 1704 Francisco II Rákóczi va ser elegit Príncip de Transilvania i va regnar fins a la derrota de la guerra d'independència hongaresa, en 1711. L'història de la majoria rumana de Transilvania en el XVIII se centra en la religió, únic aspecte de la vida pública a on se'ls permet certa expressió pròpia.[6]

Les reformes de José II ilusionen als rumans: l'emperador declara l'igualtat entre els ciutadans en les poblacions baix control directe de la corona (Königsboden) en 1781.[7] En 1790, no obstant, en el fracàs de la política de reformes del monarca, retorna el sistema feudal.[8]

En la segona part del sigle, les qüestions socials passen a un primer pla davant les eclesiàstiques.[9] El territori es troba baix un sistema feudal d'extrem rigor, del que els rumans són les principals víctimes, encara que no les úniques.[9]

En 1765 la regió es va convertir en un principat governat per la Casa d'Habsburgo (des de 1806 l'Imperi austríac), pero també en una important noblea hongaresa. En el XVIII, un grup d'intelectuals rumans de Transilvania varen fundar la Şcoala Ardeleană (Escola Transilvana), que va demanar representació política per als rumans en la Dieta de Cluj segons el seu número, i a través del document Supplex Libellus Valachorum de 1791 (basat en la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà) va demanar igualtat en drets per als rumans en les demés nacions de Transilvania (nobles, sajones i Székely).[10][11] El document va ser enviat a l'emperador austríac Leopoldo II i defés pels dos bisbes rumans, l'ortodox i el uniata.[11] L'emperador ho va enviar a la Dieta, que ho va rebujar.[11]

El XIX

Francisco II, que va governar Transilvania sense convocar la dieta.

Durant la primera mitat del XIX, Transilvania és un reflex provinciano d'Hongria.[12] A lo llarc del regnat del reaccionari emperador Francisco I, la Dieta no es reunix entre 1811 i 1834, i el govern actua illegalment infringint la constitució en el seu eixercici del poder.[12] La primera convocatòria de la Dieta despuix dellarc periodo de govern real se salda en la seua ràpida dissolució davant el cúmul de protestes que rep el sobirà.[12] Despuix de la mort de Francisco I, el poder es torna més moderat i es permet la reunió periòdica de la Dieta.[12]

En els anys 1840, el resorgir del nacionalisme magiar du a la pretensió de l'unió política de Transilvania en Hongria, l'adopció del hongarés com a idioma oficial del govern (1840), l'utilisació de les iglésies com a mijos de propaganda nacionalista magiar i l'aprovació de mides repressores d'atres nacionalisme, com l'eslovaco o el rumà.[13] No hi ha cap representant rumà en el parlament de Presburgo, que únicament conta en un eslovaco (1847) i tres croates entre les minorias del regne.[14] La representació política dels rumans en la pròpia Transilvania no és proporcional al seu número ni se'ls pren en conte en les decisions polítiques.[14]

La revolució de 1848
Luis Kossuth, revolucionari hongarés, intransigent nacionaliste, va arruïnar el possible enteniment en els sajones i rumans transilvanos.

Durant la revolució general europea de 1848, el govern hongarés aprova una série de mides radicals: duració anual del parlament, eleccions trianuals, ampliació del cens, abolició dels privilegis nobiliarios i de la servitut, llibertat de prensa i de religió.[14] Es proclama ademés l'unió de Transilvania en Hongria, animant-se a la Dieta de Klausenburg (Cluj) a que prenga l'iniciativa per a realisar-la.[14] El 29 de maig de 1848 la Dieta, en el vot favorable dels sajones (que pronte s'arrepenedixen), aprova l'unió.[15]

Avram Iancu, líder de la revolució rumana en Transilvania (1848).

Per la seua banda, els revolucionaris rumans de Transilvania varen organisar el 3 de maig una Gran Assamblea Nacional en Blaj, a la que varen acodir 40000 rumans,[15] inclús els revolucionaris Alexandru Ioan Cuza (de la regió de Moldàvia) i Dimitrie Brătianu (de la regió de Muntenia). Varen redactar un document cridat Petiţiunea naţională, a on demanaven l'independència nacional dels rumans de Transilvania, la lliberació dels siervo rumans sense compensació per als nobles, l'establiment d'una guàrdia nacional rumana, la llibertat individual i d'expressió.[16] Va ser organisat un Comité Nacional Permanent en Sibiu, i els revolucionaris presents varen afirmar que «Transilvania ya no és Transilvania, és simplement Romania».[17] Això es referia a l'ideal de llavors de crear un Estat nacional unitari per a tots els rumans, encara que els revolucionaris d'eixe temps també estaven disposts a fer alguns compromisos. L'extremisme del nou govern hongarés, opost a la més mínima concessió al restant de les nacionalitats,[15] fa que estes s'alien en la cort reaccionària.[15]

Els nobles hongaresos no volien abolir la servitut i varen organisar un eixèrcit que va atacar a les forces rumanes de Transilvania, manades per Avram Iancu. Iancu va conseguir vàries victòries[18] i va rebre promeses de l'emperador austríac Francisco José I de que les demandes rumanes de drets serien satisfetes. Mentres, el dirigent hongarés Luis Kossuth instaura tribunals revolucionaris que eixecuten, sense juí, a mils de suposts opositors del nou règim.[19] La seua repressió dels sajones transilvanos és feroç, aplegant a disgustar als seus propis generals.[19]

per a quan, en juliol de 1849, el parlament, ya en Szeged, sense possibilitat d'aplegar a acort algun en l'emperador i a l'espera de l'intervenció russa a favor d'est, redacta una llei que concedix a les nacionalitats extensos drets llingüístics i religiosos, és massa vesprada: els magiares no conten en crèdit entre les mateixes i la seua participació en la guerra es torna superflua davant la presència de l'eixèrcit zarista del Imperi rus.[20]

La reacció
Transilvania dins de l'Imperi Austrohúngaro: regions en majoria rumana en color taronja, en majoria hongaresa en color vert (en 1910).

El govern reaccionari que es va implantar despuix de l'aplastamiento de la revolució entre 1849 i 1859 es va basar en el centralisme, el clericalisme i la germanisació de l'Imperi, ignorant les aspiracions nacionalistes.[20]

El regrés al govern constitucional despuix de les derrotes en Itàlia fan resorgir la Dieta en 1861, a la que no acodixen els hongaresos alegant que l'unió en Hongria de 1848 la fa impossible.[21] Sajones i rumans conten en el poder per primera volta i aproven una série de mides per a conseguir el reconeiximent de la nació rumana, el seu idioma i de les seues iglésies en igualtat en les demés.[21] En 1865 la Dieta retorna de Sibiu a Cluj i la modificació del cens torna a assegurar la majoria magiar, acció motivada per la negociació entre l'emperador Francisco José i la noblea hongaresa.[22] La nova Dieta solicita el reconeiximent imperial de l'unió en Hongria, a pesar de l'oposició rumana i la postura ambigua dels sajones.[22]

Reunificació en Hongria

En el Compromís Austrohúngaro entre Francisco José I i els nobles hongaresos, Transilvania passa definitivament a formar part d'Hongria.[23] L'unió, consumada per la Llei XLIII de 1868, assegurava en teoria l'igualtat dels ciutadans, sense discriminació per raça o religió, pero la pràctica no va ser tan igualitaria.[23]

Aixina i tot, el cens portat a terme per les autoritats austrohúngaras en 1910 va mostrar que els rumans eren la majoria en el territori que despuix de 1918 va passar a formar part de Romania.[24]

Edat Contemporànea

Catedral ortodoxa de l'unificació rumana, Alba Iulia.

En decembre de 1918, despuix de la victòria de la Triple Entente en la Primera Guerra Mundial, la Gran Assamblea Nacional d'Alba Iulia, que representava a tots els rumans de Transilvania, Banato i Ţllaura Ungurească (el territori entre Transilvania i el riu Tisza), va decretar l'unió en Romania de tots els territoris en majoria de població rumana. L'Assamblea va decidir també la creació d'un Gran Consell Nacional Rumà per a representar a les tres províncies abans mencionades i defendre a la nació rumana «en qualsevol moment i en qualsevolloc, front a qualsevol nació del món».[25]

L'unió en Romania, recolzada també pels sajones (alemans) de Transilvania,[26] va obtindre el reconeiximent de les potències de la Triple Entente el 4 de juny de 1920, en el Tractat de Trianon, encara que la frontera en Hongria va quedar establida més a l'est que lo demanat inicialment. Per al moment del tractat de Trianon, la població rumana en Transilvania alcançava el 55 %, l'hongaresa el 31 % i l'alemana el 10 %. Segons Elek Fényes, important investigador hongarés en l'estadística descriptiva, es pot afirmar que entre 1830-1840, un 62,3 % de la població de la Transilvania d'hui era rumana, mentres que el 23,3 % de la població tenia l'idioma hongarés com a llengua materna.[27] S'estima que, en el temps del cens de 1869, el 59 % de la població transilvana era rumana, mentres que el 24,9 % era hongaresa.[28] Árpád Varga explica que la taxa de creiximent dels hongaresos en Transilvania va ser el doble front a la de la població global de Transilvania, per la política de magiarisació que es va posar en pràctica entre la creació del dualisme austrohúngaro (1867) i la Primera Guerra Mundial.[24]

Hongria va mantindre les seues reivindicacions sobre el territori, i en 1940, durant la Segona Guerra Mundial, el nort de Transilvania, en una superfície de 44 030 km² i una població de 2 578 100 habitants (segons el cens hongarés de 1941) va ser otorgat a Hongria pel Segon arbitrage de Viena de les potències del Eix Roma-Berlín-Tòquio, el 30 d'agost. En el sur de Transilvania varen permanéixer més de 2 millons de rumans.[29] L'historiador Keith Hitchins va resumir de la següent manera la situació creada per l'Arbitrage en el seu llibre Romania: 1866-1947, Oxford University Press (Oxford History of Modern Europe), 1994:

Llunt de resoldre l'assunt, l'Arbitrage de Viena només va conseguir empijorar les relacions que hi havia entre Romania i Hongria. No va conseguir separar a tots els rumans de tots els hongaresos. Entre 1 150 000 i 1 300 000 rumans, millor dit, entre el 48 % i més del 50 % de la població del nort de Transilvania (depenent de l'estadística que es prenga com a referència) es varen vore incorporats a Hongria, mentres que 500 000 hongaresos varen seguir vivint en el sur de Transilvania, en Romania.

Despuix de la Segona Guerra Mundial, el territori cedit pel Eix va ser tornat a Romania. Despuix de la caiguda del règim de Ceausescu, Transilvania s'ha convertit en la regió més dinàmica del país des del punt de vista econòmic, social i polític. En l'actualitat, el 18 % de la població de Transilvania seguix pertanyent a l'ètnia hongaresa, sent majoritaris en els districtes de Covasna i Harguita.

Geografia

Mapa de Romania (1939), en el nort de Transilvania en groc.
Replanell transilvana.

La regió és un replanell elevat, esta casi totalment rodejada per les branques Meridionals (o Alps de Transilvania), Orientals i Occidentals (Montes Apuseni) dels Montes Cárpatos. Les montanyes rodegen la regió com una paret i en varis llocs alvancen cap a l'interior. Els principals rius (Muresh, Târnava, etc.) són afluents del Tisza. cal destacar dos sectors ben diferenciats en el replanell: el sector nort, menys elevat, i conegut com a Planura Transilvana, a on abunden els estanys, i el sur, més elevat, accidentat per profundes valls. El replanell té una altitut de 300–500 m sobre el nivell del mar. Transilvania llimita al nort en la regió històrica de Maramureş, al noreste en la de Bucovina, a l'est en la de la Moldàvia rumana, al sur en la de Muntenia i la d'Oltenia, i a l'oest en la del Banato rumà i la de Crişana.

Divisió administrativa

Plantilla:Etiqueta image inicie Plantilla:Etiqueta image chicoteta Plantilla:Etiqueta image chicoteta Plantilla:Etiqueta image chicoteta Plantilla:Etiqueta image chicoteta Plantilla:Etiqueta image chicoteta Plantilla:Etiqueta image chicoteta Plantilla:Etiqueta image chicoteta Plantilla:Etiqueta image chicoteta Plantilla:Etiqueta image chicoteta Plantilla:Etiqueta image chicoteta Plantilla:Etiqueta image chicoteta Plantilla:Etiqueta image chicoteta Plantilla:Etiqueta image chicoteta Plantilla:Etiqueta image chicoteta Plantilla:Etiqueta image chicoteta Plantilla:Etiqueta image chicoteta Groc clar: la regió històrica de Transilvania
Groc obscur: les regions històriques de Banat, Crișana i Maramureș
Gris: les regions històriques de Valaquia, Moldàvia i Dobruja Plantilla:Image label end L'àrea total de l'històric voivodato és de 55 146 km².[30][31] Les regions concedides a Romania en 1920 cobrien 23 comtats incloent prop de 102 200 km² (entre 102 787 i 103 093 km² segons fonts hongareses i 102 200 km² en documents rumans contemporàneus). Hui en dia, per les diverses reorganisació administratives, el territori comprén 16 comtats (en rumà: judeţ), en una superfície de 99 837 km², en el centre i el noroest de Romania. Els 16 comtats són: Alba, Llaureu, Bihor, Bistrita-Năsăud, Braşov, Caraș-Severin, Cluj, Covasna, Harghita, Hunedoara, Maramureş, Mureș, Sălaj, Satu Mare, Sibiu i Timiş. Les ciutats més poblades, segons el cens de 2011, són:[32]

Economia

Mines de sal de Turda.

La Transilvania com a núcleu del voivodato migeval té una superfície de 57 000 km² aproximadament, pero 99 837 km² incloent a Crişana, Maramureş i el Banato rumà. El seu sol és adequat per al cultiu de frutes, cereals i remolacha azucarera. També es produïx vi i s'crío guanyat. Transilvania és rica en minerals com l'or i l'argent, aixina com la sal i el carbó. Transilvania produïx al voltant del 35 % del PIB de Romania i té una renda per càpita d'al voltant d'US$ 11 500, lo que supon un 10 % més que el promig del país. Està habitada majoritàriament per rumans (75 %). També existixen minories d'hongaresos (20 %), gitanos (3,3 %) i alemans (0,7 %).

Cultura

La cultura de Transilvania és complexa, per la seua variada història. La seua cultura ha estat lligada històricament tant a Europa Central com a Europa sudoriental, i té importants influencies hongareses i alemanes. Sobre l'arquitectura, l'estil gòtic de Transilvania es conserva fins als nostres dies en monuments com l'Iglésia Negra de Braşov (sigles XIV i XV) i vàries atres catedrals, aixina com el Castell de Bran en el comtat de Braşov (XIV), el Castell d'Hunyad en Hunedoara (XV). Escritors notables com Emil Cioran, Lucian Blaga, George Coşbuc, Octavian Goga i Liviu Rebreanu varen nàixer en Transilvania. Este últim va escriure la novela Ion, que presenta allector una descripció de la vida dels llauradors i intelectuals de Transilvania a finals del XIX. Va adquirir especial notorietat despuix de la publicació de la novela Drácula (1897), escrita per Bram Stoker i ambientada en esta regió.

Vore també

Referències

  1. ↑ Engel, Pál (2001). Realm of St. Stephen: History of Medieval Hungary, 895–1526, Londres, Internationalibrary of Historical Studies; I. B. Taurus, pág. 24. ISBN 1-86064-061-3
  2. ↑ Barrie Dobson, Enciclopèdia de l'Edat Mija, partix 114, vol. 2. pág. 1457
  3. ↑ Müller Friedrich, Haben 1288 im Hermannstadter Gau und im Burzenland neben donen Sachsen auch ungarische Adlige, Szekler und Rumänen gewohnt?, Siebenbürgische Vierteljahrschrift, Hermannstadt, 58/1935 n.º 4, págs.281-296.
  4. ↑ academic. ru/dic. nsf/enwiki/8675595 Anàlisis de l'Edicte de Turda en anglés
  5. ↑ Texte româneştu din secol al XVI-lligga (Texts rumans del XVI). Coord. Ion Gheţie, Bucureştu, Ed. Academiei, 1982, p. 101
  6. ↑ Seton-Watson, 1924, p. 304.
  7. ↑ Seton-Watson, 1924, p. 307.
  8. ↑ Seton-Watson, 1924, p. 308.
  9. ↑ 9,0 9,1 Seton-Watson, 1924, p. 306.
  10. ↑ «archive. org/web/20111125074236/http://www. istoriatransilvaniei. ro/vol1/v1c6.pdf Capítul sobre el Supplex Libellus Valachorum en ellibre sobre l'història de Transilvania escrit per la Societat Cultural-Científica "George Bariţiu"». Archivat des d'el istoriatransilvaniei. ro/vol1/v1c6.pdf original, el 25 de novembre de 2011. Consultat el 24 de novembre de 2011.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Seton-Watson, 1924, p. 309.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Seton-Watson, 1924, p. 310.
  13. ↑ Seton-Watson, 1924, p. 311.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Seton-Watson, 1924, p. 312.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Seton-Watson, 1924, p. 313.
  16. ↑ scribd. com/doc/1458379/REVOLUTIA-ROMANA-DE-LA-1848 Les peticions rumanes en 1848
  17. ↑ archive. org/web/20100324121820/http://media. ici. ro/history/ist07_02. htm Breu història de la revolució de 1848.
  18. ↑ [enllaç trencat]
  19. ↑ 19,0 19,1 Seton-Watson, 1924, p. 314.
  20. ↑ 20,0 20,1 Seton-Watson, 1924, p. 315.
  21. ↑ 21,0 21,1 Seton-Watson, 1924, p. 316.
  22. ↑ 22,0 22,1 Seton-Watson, 1924, p. 317.
  23. ↑ 23,0 23,1 Seton-Watson, 1924, p. 318.
  24. ↑ 24,0 24,1 Árpád Varga, kia. hu/konyvtar/erdely/erdang. htm «Erdély magyar népessége 1870—1995 között» ('Hongaresos en Transilvania entre 1870 i 1995'), en Magyar Kisebbség 3-4, 1998 (Noves séries, IV), pp. 331-407. Traducció a l'anglés per Tamás Sályi. Edició de Rachel Orbell, Nándor Bárdi, László Diószegi i András Gyertyánfy, publicada en Budapest, Teleki László Foundation (Occasional Papers, 12), març de 1999.
  25. ↑
  26. ↑ britannica. com/EBchecked/topic/674719/Transylvanian-Saxons Artícul sobre els sajones de Transilvania en la Britannica Online
  27. ↑ Fényes, Elek L'estat actual d'Hongria i dels seus territoris adjunts, des d'un punt de vista estadístic i demogràfic, Trattner-Károlyi, Pest (1839-1840)
  28. ↑ Varga, Árpád I., «Evolució demogràfica i la dinàmica de les relacions ètniques i confessionals en el territori de la Transilvania contemporànea (1869-1920)», Erdélyi Múzeum 1-2, 1997 (LIX), págs. 40-87.
  29. ↑ Rothschild, Joseph. East Central Europe Between the Two World Wars: A History of East Central Europe. University of Washington Press. p. 184 ISBN 978-0-295-95357-1
  30. ↑ com/node/326 Transilvania com/node/326 archivat en Wayback Machine. at romaniatraveltourism. com
  31. ↑ studylight. org/enc/bri/view. cgi? n=33198 Transylvania at 1911 Encyclopedia Britannica
  32. ↑ «archive. org/web/20181221145251/http://www. recensamantromania. ro/wp-content/uploads/2013/07/sR_Tab_31. xls Population at 20 October 2011» (en ro). INSSE. Archivat des d'el recensamantromania. ro/wp-content/uploads/2013/07/sR_Tab_31. xls original, el 21 de decembre de 2018. Consultat el 2 de febrer de 2014.

Bibliografia

Enllaços externs

Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Transilvania&oldid=1498787»