Poble eslovac
El poble eslovac, els eslovacs (en eslovac: Slováci, singular Slovák, femení Slovenka, plural Slovenky), són un poble eslau occidental que habita principalment en Eslovàquia i parla l'idioma eslovac, el qual està estretament relacionat a l'idioma chec.
La majoria dels eslovacs hui en dia viuen dins de les fronteres del país independent d'Eslovàquia (aproximadament 5'050.000). Existixen minories eslovacas en la República Checa, Hongria i Sèrbia, ademés d'importants comunitats d'immigrents i els seus descendents en els Estats Units i Canadà.
Història
- Artícul principal → Història d'Eslovàquia.
Eslaus de la conca de Panonia
Els primers estats eslaus en el territori de lo que hui en dia és Eslovàquia varen ser l'Imperi de Samo i el Principat de Nitra, fundats en algun punt en el VIII
Gran Moravia

Gran Moravia (833 -?907) va ser un estat eslau en el IX i principis del X, els fundadors de la qual varen ser els ancestros dels actuals pobles checs i eslovacs.[3][4] Segons alguns historiadors, no hi ha continuïtat política, cultura o de llenguage escrit entre este proto-estat eslau i la nació actual d'Eslovàquia.[5] No obstant, este tema està sent debatut entre els historiadors. La seua formació i ric llegat cultural han atret cert interés des del XIX. Acontenyiments importants varen prendre lloc en eixa época (sigles IX i X), incloent la missió dels monges grecs Cirilo i Metodio, el desenroll de l'alfabet glagolític (una versió primerenca de l'alfabet cirílic), i l'ús de l'Antic eslau eclesiàstic com l'idioma oficial i lliterari.
En un principi, el territori habitat per les tribus eslaves no solament incloïa l'actual Eslovàquia, sino que també comprenia parts de l'actual Polònia, el surest de Moravia i casi tota la part nort de l'actual Hongria.[6]
Regne d'Hongria
- Artícul principal → Història d'Hongria.

El territori de l'actual Eslovàquia es va convertir en part del Regne d'Hongria en forma gradual des de 907 fins a principis del XIV (principalment a partir de 1100) i es va mantindre baix el domini del regne (vejau també Alta Hongria o Regne d'Hongria) fins a la formació de Checoslovàquia en 1918. No obstant, segons alguns historiadors, des de 895 a 902, tota el territori que hui en dia és Eslovàquia es va convertir en part del Principat d'Hongria, i es va convertir (no en forma gradual) en part del Regne d'Hongria un sigle despuix.[7][8][9] Els eslovacs mai varen tindre autonomia política o territorial dins d'Hongria. Una entitat separada, cridada el Ducat de la frontera Nitra va existir en esta época dins del Regne d'Hongria, pero el ducat va ser abolit en 1107. El territori habitat per eslovacs en l'actual Hongria es va ser reduint en forma gradual.[10]
Quan la majoria d'Hongria estava sent conquistada pel Imperi Otomà en 1541, Alta Hongria (actual Eslovàquia) es va convertir en el nou centre del "reducte" que va permanéixer baix domini hongarés, i despuix Habsburgo. Alguns croates es varen assentar en les afores de l'actual Bratislava per raons similars. Ademés, un important número d'alemans es varen assentar en el Regne d'Hongria, especialment en els pobles, en busca de treball o com a especialistes en mineria des del XIII al XV. També va haver comunitats importants de judeus i gitanos en el territori.
Despuix de que l'Imperi Otomà va ser obligat a retirar-se d'Hongria més o menys en l'any 1700, mils d'eslovacs varen ser duts a poblar les àrees lliures del recent restaurat Regne d'Hongria (que incloïa els actuals territoris d'Hongria, Romania, Sèrbia i Croàcia). Este és l'orige dels enclavaments eslovacs en estes regions (vejau Vojvodina).
Despuix de Transilvania, Eslovàquia va ser la part més alvançada del Regne d'Hongria per varis sigles (la part més urbanisada, en un sector miner d'or i argent ben desenrollat), pero en el XIX, quan Buda/Pest es va convertir en la nova capital del regne, l'importància del territori va decaure de la mateixa manera que atres parts del regne, duent a molts eslovacs a la pobrea. Com a resultat d'açò, centenars de mils d'eslovacs varen emigrar a Amèrica del Nort, especialment a finals del XIX i principis del XX (entre 1880 i 1910).
Moltes de les costums i convencions socials eslovacas són compartides en atres nacions que varen formar part de la Monarquia Habsburgo (el Regne d'Hongria va ser part d'una unió personal en la monarquia habsburgo des de 1867 fins a 1918).
Checoslovàquia
- Artícul principal → Història de Checoslovàquia.
La gent d'Eslovàquia va passar la major part del XX baix el marc de la república de Checoslovàquia, un nou estat que va ser format despuix de la Primera Guerra Mundial. Industrialisació i vàries reformes varen tindre lloc en esta época despuix de la Segona Guerra Mundial. l'idioma eslovac va ser marcadament influenciat pel idioma chec en este periodo.
Eslovacs contemporàneus
Les transformacions polítiques de 1989 i 1993 varen dur en si noves llibertats que varen millorar en forma considerable el futur i les condicions de tots els eslovacs.
La societat eslovaca contemporànea combina elements de les tradicions populars i estils de vida d'Europa occidental.
Nom i etnogénesis

L'orige dels eslovacs és subjecte de discussió entre acadèmics i és molt controvertit. El terme Eslovac és problemàtic en relació en el periodo migeval, perque és essencialment el producte del nacionalisme modern ya que va sorgir despuix del XVIII.[11] A lo llarc de l'història, les diverses teories en relació en la etnogénesis dels eslovacs varen ser utilisades per a justificar o desacreditar situacions històriques des de vàries perspectives històriques,[12] com l'argument de "la meua nació va estar ací primer", que va ser i continua sent un instrument útil per a llegitimar la propietat d'un territori i una nació estat o alguna reclamació territorial anara de les seues fronteres.[13] L'ideologia nacional de que els eslovacs són descendents d'eslaus que varen habitar lo que hui en dia és Eslovàquia entre els sigles V i X té una llarga història i està conectada en l'ambició dels eslovacs d'alcançar el seu autodeterminació o autonomia dins d'Hongria (més que tot baix el romanticisme nacionaliste del XIX i durant la renaixença eslovac). Esta teoria de continuïtat, que ve a recolzar al passat comú de les nacions checa i eslovaca, i per tant llegitimant la creació de la nació checoslovaca, va guanyar respal polític durant la formació de Checoslovàquia.[12] Despuix de la dissolució de Checoslovàquia en 1993 i de la formació de la nació independent d'Eslovàquia va motivar un interés especial en l'identitat nacional eslovaca.[14] Un reflex d'açò va ser el rebuig de l'identitat nacional checoslovaca comuna en favor d'una identitat netament eslovaca.[14] Pese a que l'identificació i definició dels habitants de Gran Moravia ha demostrat ser políticament difícil,[15] ademés que els registres històrics són poc precisos sobre esta qüestió,[15] el consens actual entre els historiadors eslovacs és que els eslovacs existixen com un poble conscient de la seua identitat nacional des del IX o X,[16] per lo que es pot identificar als habitants eslaus d'esta regió com eslovacs. Un atre punt de vista d'alguns acadèmics eslovacs, és que el sorgiment d'un sentit nacionaliste comú eslovac no va sorgir fins als sigles XVIII o XIX.[14] Segons l'acadèmic polac, Tomasz Kamusella, el rastrejar les raïls de la nació eslovaca fins als temps de la Gran Moravia, indicant que eixe país va ser el primer estat eslovac no és res més que "nacionalisme etnoligüístico eslovac".[5] Esta teoria de continuïtat contradiu la teoria internacionalment acceptada de que cap nació eslava havia emergit per al IX i que la cultura i idioma de les diverses tribus eslaves d'Europa central eren indistinguibles unes d'unes atres.[17] Despuix de 1993 en Eslovàquia, es va tornar una pràctica comuna el nomenar a vàries institucions en honor a sants i governants de la Gran Moravia, ademés d'erigir monuments i dedicar plaques commemoratives a ells.[18][note 1] La glorificació de l'imaginada història de la cultura i el llenguage eslovac va dur al mit del despertar eslovac cirilo-metodiano i va ser incorporat en la Constitució eslovaca de 1991,[19][20] que fa referència a l'herència espiritual de Cirilo i Metodio i l'herència històrica de l'Imperi de la Gran Moravia com a elements pròpiament eslovacs:[20]
Hi ha historiadors eslovacs que sugerixen que:[15]
Com indica Stanislav Kirschbaum:[15]
Segons esta interpretació, la consideració d'Eslovàquia com estat del poble eslovac és la més antiga de la seua classe en Europa central, pero desafortunadament, l'ocupació hongaresa de casi mil anys els va fer 'oblidar' les seues tradicions. Encara que l'idea de l'herència cirilo-metodiana està molt present hui en dia en Eslovàquia, no existix continuïtat política, cultural o escrita entre este antic ent polític eslau i la nació moderna d'Eslovàquia. Encara que sembla raonable propondre que els eslovacs moderns siguen descendents de la població de la Gran Moravia, esta proposició també es pot fer per a varis països d'Europa central. Segons el científic polític Timothy Haughton:[21]


Segons el sacerdot chec Josef Dobrovský, Gran Moravia estava ubicada en Alta Hongria i Moravia (lo que hui en dia és Eslovàquia i la República Checa respectivament). Escritors d'orige eslau com Juraj Sklenár, i Juraj Fándly enaltien a la Gran Moravia com l'oposició als "magiares pagans" que varen destruir el regne.[23]
La teoria de que l'herència "Cirilo-metodiana" i de la "Gran Moravia" té els seus orígens en el XVIII. En les seues escrits Història dels pobles eslaus: Sobre el regne i els reis dels eslaus, Georgius Papanek (o Juraj Papánek) remonta les raïls dels eslovacs a la Gran Moravia. En 1879, Jaroslav Vlček va escriure que la Gran Moravia era un estat comú dels d'eslovacs i els moravos. František Viktor Sasinek indicava en el seu llibre "Els eslovacs: Un esbós etnogràfic" de que la Gran Moravia era l'estat dels eslovacs, moravos i bohemio.[24] Segons Josef Ladislav Píč, Gran Moravia era l'estat de la nació checoslovaca, pero estava d'acort en que una nació eslovaca independent va sorgir despuix de que els hongaresos destruïren l'estat. L'historiador eslovac Julius Botto Jr. indica que la Gran Moravia era un regne exclusivament eslovac en el seu llibre Els eslovacs: El desenroll de la seua consciència nacional. Interesantemente, el sacerdot jesuïta Samuel Timon va indicar que la destrucció de Gran Moravia per part dels hongaresos, havia lliberat als eslovacs del jou dels moravos.[25] Va ser Ján Hollý quí va estampar l'idea de la lliteratura cirilo-metodiana i la Gran Moravia en els plans ideològics del nacionalisme eslovac en els seus poemes (Svatopluk, 1833; Cirilo-Metodiana, 1835; Eslau, 1839).[23] Quan els eslovacs i els checs varen viure baix un estat comú, es va sugerir que la Gran Moravia era el llegat d'abdós nacions.[15] No obstant, l'historiador rus George Vernadsky assegura que la Gran Moravia és el llegat exclusiu dels checs.[15]
L'opinió de l'historiador hongarés János Karácsonyi és que els eslaus natius s'havien mort o havien segut assimilats pels hongaresos, i per lo tant els eslovacs contemporàneus són els descendents de croates blancs (els qui varen aplegar des del nort i el noroest a Hongria aproximadament en el XII), checs (bohemio, moravios), polacs i alemans (silesios, sajones, suabios) que es varen assentar en Hongria entre els sigles X i XVIII. Segons esta teoria, solament una chicoteta part del territori actual d'Eslovàquia va ser habitat durant el regnat d'Esteban I, per lo que no existix una conexió directa entre la població eslava autòctona que va viure en el territori actual d'Eslovàquia abans del sigle del XII i els eslovacs moderns. Despuix del tractat de Trianon, la teoria de Karácsonyi es va tornar molt popular entre els polítics hongaresos i va ser utilisada per a provar que la visió de la separació de l'estat d'Eslovàquia d'Hongria no era justificada. L'historiador chec Václav Chaloupeký també va admetre que gran part del territori actual d'Eslovàquia (en l'excepció de la partix sur) era bosc primari fins al sigle tretze i era una regió despoblada en forma intencional per a servir com a regió fronteriça del Regne d'Hongria. Chalopecký va afirmar que els eslovacs eren checs originalment pero la seua existència durant casi mil anys dins del regne d'Hongria els va dur a separar-se de la nació checa. Ademés, també considerava que les poblacions valaquias, especialment en els sigles setze i dèsset varen ser agents significatius de la etnogénesis dels eslovacs. No obstant, Chaloupecký no tenia dubta alguna de que despuix del sigle onze els habitants slavos del suroest d'Eslovàquia eren els descendents d'aquells eslaus que varen viure allí en els sigles nou i dèu.[12]
Orige de la paraula "Eslovac"
Els eslovacs i eslovens són les úniques nacions eslaves que han mantingut el nom antic dels Eslaus (singular: slověn) en el seu nom - l'adjectiu "Eslovac" encara és slovenský i el sustantiu femení "Eslovaca" encara és Slovenka en l'idioma eslovac; solament el sustantiu masculí "Eslovac" va canviar a Slovenin, provablement en l'Alta Edat Mija, i finalment (baix influència checa i polaca) a Slovák prop de l'any 1400. Per als eslovens, l'adjectiu seguix sent slovenski i el sustantiu femení "Eslovena" seguix sent Slovenka, pero el masculí ha canviat a Slovenec. El nom eslovac per al seu idioma és slovinčina; i els eslovens criden a l'idioma slovenščina. El nom ve de la forma proto-eslava slovo "paraula, parlar". Per tant, Eslovacs i Eslovens significarien "gent que parla (el mateix idioma)", o gent que s'entén.
Segons Néstor i atres llingüistes eslaus moderns, la paraula slověn provablement va ser el nom original de tots els eslaus, pero la majoria d'ells (checs, polacs, croates, etc.) varen prendre atres noms en la Primerenca Edat Mija. Encara que els eslovacs mateixos semblen haver tingut un significat una miqueta diferent per a la paraula "eslaus" (Slovan), varen ser cridats "eslaus" en texts llatins fins a aproximadament l'Alta Edat Mija. És per açò que algunes voltes és difícil distinguir quan alguns texts es referixen als eslaus en general o als eslovacs. Un eixemple d'ús de "eslaus" en referència als "eslovacs" són els documents del Regne d'Hongria, a on es referien als bohemio (checs, polacs) en un atre nom.[10] Els eslovacs d'Hongria eren cridats "Slavi Pannonii"[26] i els checs "Slavi Bohemii".[26] La similitut semàntica de l'etónimo "Eslovac" en "Eslau" va dur al moviment nacionaliste eslovac a forjar el mit que de totes les nacions eslaves, els eslovacs són els que descendixen de forma més directa dels eslaus originals, i que l'idioma eslovac és la continuació més directa de l'Eslau Antic.[26]
Afiliació ètniques i orígens genètics
Els eslovacs -de la mateixa manera que atres grups ètnics eslaus d'Europa Central- duen en si un linaje eurásico com a conseqüència de la mescla en tribus nómades d'Àsia Central que migraren cap a Europa Oriental i Europa Central en la primerenca Edat Mija.[27] Els eslovacs occidentals són més propencs als checs i austríacs, mentres que els eslovacs orientals estan més relacionats en els eslovens.[28] Els mtDNAs dels eslovacs pertanyen al haplogrupo mitocondrial comú d'Eurasia Occidental, pero està caracterisat per una chicoteta presència de linajes mtDNA d'Eurasia Oriental (2,8%)[28] i l'específic dels Poble gitanos (2,8%).[28]
Ademés, mtDNAs africanos (L2a) també estan presents en la població de l'est del país.[28] Aproximadament 3 per cent dels mtDNAs d'Eslovàquia oriental inclouen linajes gitanos,[28] que pertanyen a haplogrupos específics d'Índia (M5a1 i M35).[28] El haplotipo J1 (relacionat en els gitanos) està present en el 2,9% de les persones en Eslovàquia Oriental.[28] El haplotipo-M identificat en els eslovacs també està present en italians, saudí i beduinos d'Israel.[28]
Vore també
Notes
- ↑ The University in Nitra was named after St Cyril, and later the university in Trnava added both St Cyril and St Methodius to its name. Kamusella p.887
Referències
- ↑ Kirschbaum 1995, p. 25
- ↑ Bagnell Bury, John (1923). The Cambridge Medieval History, Cambridge: Macmillan, p. 211.
- ↑ Ference Gregory Curtis. Chronology of 20th-century eastern European history. Gale Research, Inc., 1994. ISBN 978-0-8103-8879-6, p. 103
- ↑ [1]
- ↑ 5,0 5,1 Kamusella 2009, p. 131
- ↑ A history of Eastern Europe: crisis and change, Robert Bideleux, Ian Jeffries
- ↑ Kristó, Gyula (1996). Hungarian History in the Ninth Century. Szeged: Szegedi Középkorász Műhely. p. 229. ISBN 963 482 113 8
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 26 d'abril de 2014. Consultat el 23 de decembre de 2011.
- ↑ Kristó, Gyula (1993). A Kárpát-medence és a magyarság régmúltja (1301-ig) (The ancient history of the Carpathian Basin and the Hungarians - till 1301)[2] Szeged: Szegedi Középkorász Műhely. p. 299. ISBN 963 04 2914 4.
- ↑ 10,0 10,1 Vauchez, André; Barrie Dobson, Richard; Lapidge, Michael (2000). Encyclopedia of the Middle Ages (vol. 1), Routledge, p. 1363. ISBN 1579582826, 9781579582821.
- ↑ William Mahoney, The History of the Czech Republic and Slovakia, ABC-CLIO, 2011, p. 34
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Marsina 1997, p. 17
- ↑ Kamusella 2009, p. 948
- ↑ 14,0 14,1 14,2 W. Warhola, James (2005). «Changing Rule Between the Danube and the Tatras: A study of Political Culture in Independent Slovakia, 1993 - 2005». The University of Maine. Orono, Maine, Estats Units.: Midwest Political Science Association 2005 Annual National Conference, April 9, 2005. Archivat des de l'original, el 15 de setembre de 2012. Consultat el 15 de juny de 2011.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 Kirschbaum 1995, p. 35
- ↑ Kirschbaum 1995, p. 37
- ↑ Bartl, Július(1997).«Ďurica, M. S.: Dejiny Slovenska a Slovákov».Historický časopis.45(1): 114–122.Consultat el 13 de juny de 2007.
- ↑ Kamusella 2009, p. 887
- ↑ Slovak National Council (1991). «Constitution of the Slovak Republic». Consultat el 12 de juny de 2011.
- ↑ 20,0 20,1 Kamusella 2009, p. 528
- ↑ Timothy Haughton (2005). Constraints and opportunities of leadership in post-Communist Europe, Ashgate Publishing, Ltd., pp. 109. ISBN 9780754639039. Consultat el 12 de juny de 2011.
- ↑ Vilikovská, Zuzana. «Expert commission recommends relocating statue of Svätopluk from castle courtyard - The Slovak Spectator». Consultat el 12 de juny de 2011.
- ↑ 23,0 23,1 Kamusella 2009, p. 479
- ↑ Kamusella 2009, p. 814
- ↑ Kamusella 2009, p. 819
- ↑ 26,0 26,1 26,2 Kamusella 2009, p. 132
- ↑ Malyarchuk, BA; Vanecek, T; Perkova, MA; Derenko, MV; Sip, M. "Mitochondrial DNA variability in the Czech population, with application to the ethnic history of Slavs; Hum Biol. 2006 Dec;78(6):681-96.". Institute of Biological Problems of the North, Russian Academy of Sciences. Portovaya str. 18, 685000 Magadan, Russia.
- ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 28,5 28,6 28,7 Malyarchuk et al. Lazur
- Archivat el 23 de decembre de 2018 archivat en Wayback Machine.
- Archivat el 27 de setembre de 2007 archivat en Wayback Machine.
- Baláž, Claude: Slovenská republika a zahraniční Slováci. 2004, Martin
- Baláž, Claude: (a séries of artículs in:) Dilemma. 01/1999 – 05/2003
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo eslovaco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.