Anar al contingut

Europa Central

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Regions culturals d'Europa en a on es pot apreciar Europa central en el seu epicentre cultural i les perifèria.

Europa central o Centroeuropa[1] és la regió que, com el seu nom indica, engloba a les regions que es troben en la part mijana d'Europa. No existix un acort unànim sobre quins territoris formen esta regió per les diferents consideracions de caràcter històric les quals són més que geogràfiques. cal mencionar que Centroeuropa ha vixcut molts canvis en ser un dels escenaris d'importants enfrontaments bèlics com la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial, que varen dur com a conseqüència canvis en l'estructura política.

Geografia

Les «fronteres» entre Centroeuropa i els seus veïns estan fortament delimitades per barreres naturals de nort a sur, és dir, des d'Europa Septentrional, Escandinavia, fins al mar Bàltica i els Alps. Les fronteres des d'Europa Occidental i Europa Oriental són confuses; ademés, antigament, les rutes de viage eren més senzilles d'este-oest que de nort-sur, per estes raons existix una gran mescla de cultures a lo llarc d'este eix. Algunes enciclopèdies, tals com la Encyclopædia Britannica o la Columbia Encyclopedia —aixina com el CIA World Factbook—, falquen la locució «Europa central» com el següent conjunt de països:

Països alpins

Grup de Visegrado

La noció de «països alpins», que s'estén fins al mar Bàltica i la mar del Nort, és dubtosa. Alemània s'ha considerat, sense cap dubte, un país d'Europa central, tant pels alemans com per atres nacions; no obstant, durant els sigles xix i xx s'ha forjat una identitat pròpia que l'ubica al nort dels Alps en lloc de «en els Alps». Aixina i tot, Baviera és una part del país significativament alpina. En un artícul sobre Europa en la Enciclopèdia Catòlica de 1913 apareix Alemània, que estén les seues fronteres fins als Balcans, pero no Suïssa en els mapes de l'Europa central; Liechtenstein no es menciona.

Història

Definició històrica

A lo llarc de l'història uns atres paísos han pertanygut a Centroeuropa, alguns d'ells a causa del seu caràcter històric, com per eixemple haver pertanygut a una monarquia europea o imperi com la monarquia dels Habsburgo, el Sacre Imperi Romà Germànic, el Regne d'Hongria, la República de les Dos Nacions o el Imperi alemà. Estos són:

Edat Mija

Un dels regnes més significatius de la Centroeuropa migeval despuix del Sacre Imperi Romà Germànic va ser, sense dubte, Hongria, fundada en l'any 1000 pel seu primer rei Sant Esteban I d'Hongria, i governada posteriorment pels seus successors, la dinastia dels Reis Sants, fins a la desaparició de la família en 1301. Posteriorment les Cases d'Anjou, Luxemburc i Hunyadi varen ser les hereues del tro i les que sempre varen ampliar les fronteres del regne multicultural i varen lluitar contra el Imperi otomà que constantment va abatre Europa durant varis sigles, particularment durant el periodo de regència del comte Juan Hunyadi d'Hongria, el «gran batidor de turcs». El rei Matías Corvino d'Hongria (1458-1490), gran patrocinador del Renaixença i excelso comandant militar, va organisar un eixèrcit de mercenaris, el Eixèrcit Negre d'Hongria, en el que va detindre l'alvanç dels turcs i va conquistar Bohèmia i Àustria. Igualment Polònia i Bohèmia, inicialment ducados, despuix del sigle xii varen ascendir al ranc de regne; aixina, varen tindre sempre gran influència en la política regional, i, de la mateixa manera que Hongria, varen pertànyer al catolicisme i varen intentar deslligar-se de les pretensions directes del Sacre Imperi Romà Germànic cap a ells. En 1386, el duc de Lituània va ser coronat com Vladislao II de Polònia despuix d'haver pres com a esposa a la reina santa Eduviges I de Polònia, filla del rei hongarés, el qual a la seua volta havia heretat el tro polac del seu tio matern Casimiro III de Polònia. Vladislao II va heretar automàticament el tro polac, va sorgir l'unió dels dos Estats i es va portar a terme la cristianisació dels lituans, els qui encara eren pagans durant l'época. A partir d'este moment, la Mancomunidad Polac-Lituana va adquirir major importància encara de la que contava anteriorment i va conseguir acabar en les pretensions de la Orde dels Cavallers Teutones sobre les seues terres.

Sigles xvii i xviii

El Sacre Imperi Romà Germànic es va ser dividint cada volta més. El principal regne dins de l'imperi va ser el archiducado d'Àustria governat pels Habsburgo que eren elegits emperadors freqüentment. En el nort va sorgir un nou regne separat de l'imperi, el Regne de Prusia, que controlava la part septentrional del Sacre Imperi i de la República de les Dos Nacions, cada volta era més inestable. Al sur, el Regne d'Hongria incrementava la seua dependència del Sacre Imperi i en especial d'Àustria.

Particions de Polònia

Artícul principal → Particions de Polònia.

Despuix d'un periodo d'inestabilitat en la República de les Dos Nacions —actuals Polònia i Lituània— Àustria, Prusia i el Imperi rus varen decidir repartir-se el territori: Àustria es va apoderar del sur, Prusia Occidental i Rússia de l'est.

Guerra dels Sèt Anys

En esclatar la guerra dels Sèt Anys, Prusia va atacar a Rússia i Àustria, pero, a punt de perdre, Federico el Gran va conseguir aliar-se en l'Imperi rus, va derrotar a Àustria i li va arrebatar varis territoris del Sacre Imperi i de Polònia.

Guerres napoleòniques

En 1806, Napoleón Bonaparte, emperador de França, va invadir el Sacre Imperi; l'emperador d'est, Francisco I,va declarar la dissolució d'est i va canviar el seu títul pel d'emperador d'Àustria. Davant l'invasió de Napoleón, Prusia, Àustria i Rússia varen atacar a Napoleón en Austerlitz, pero varen ser derrotats i Napoleón va arrebatar a Àustria els antics territoris de l'Imperi; a Prusia i Àustria els va llevar Polònia per a formar el ducado de Varsòvia. En 1813, despuix de la fallanca invasió a Rússia per Napoleón, els tres països es varen aliar i varen formar la Sexta coalició.

Congrés de Viena i revolucions de 1848

Despuix de la derrota de Napoleón, les potències vencedores varen formar un congrés en la capital de l'Imperi austríac, Viena, a on es varen repartir els antics territoris governats per Napoleón. Àustria va prendre per a sí el sur del Gran Ducado de Varsòvia i el noreste d'Itàlia; Rússia va prendre la mitat oriental de Polònia i part dels Balcans; Prusia es va quedar en el noroest de Polònia i el nort de la Confederació del Rin; ademés va fundar, junt en Àustria, la Confederació germànica. En 1848, vàries revolucions lliberals varen prendre lloc en Europa, les principals en Hongria, part del Imperi austríac, Varsòvia —capital del Zarato de Polònia— i vàries ciutats alemanes baix el protectorat de Prusia. Totes furs sofocades com a conseqüència del respal de Rússia.

Segona mitat del sigle xix i Pau Armada

Despuix de les revolucions lliberals, la força dels països de l'Europa central va crear un ambient de pau que es va trencar en 1858, quan va esclatar la Guerra de Crimea a on Rússia es va enfrontar al Imperi otomà, França i Regne Unit, esperant el respal de Prusia i Àustria, que es varen mantindre neutrals. Rússia va adoptar una actitut hostil i expansionista cap als Balcans alarmant aixina a Àustria.

Creació de l'Imperi Alemà

El canceller prusiano, Otto von Bismarck, inspirat en els ideals pa-germans de la revolució de 1848, va impulsar la creació d'un imperi únic unificant tots els regnes alemans. Àustria s'oponia a estos plans, ya que volia expandir-se i anexar-se la Confederació germànica. En 1865 Prusia va expulsar a Àustria de la Confederació germànica provocant l'esclat de la guerra austro-prusiana, que la primera va perdre. L'aliat d'Àustria, França, va barallar contra Prusia en la guerra Franco-Prusiana de 1871, guanyada també per esta última, coronant-se aixina el rei de Prusia, Guillermo I, emperador del Imperi alemà en Versalles. L'imperi va gojar d'una época de prosperitat a partir del govern de Guillermo II, net de Guillermo I, que va conseguir convertir dit imperi en una de les potències més importants en Europa (despuix de Regne Unit), ademés de formar l'aliança més poderosa del continent fins a llavors: la Triple Aliança d'Àustria-Hongria, Itàlia i Alemània. També va presidir la Conferència de Berlín de 1890, en la que es va repartir Àfrica entre els països europeus i va adquirir aixina territoris d'ultramar.

Primera Guerra Mundial

En 1908, Àustria-Hongria es va anexar Bòsnia, i el Regne de Sèrbia va protestar. Estes protestes varen originar un moviment pro-serbi que va culminar en l'assessinat de Francisco-Fernando, archiduc d'Àustria. A raïl d'això Àustria va invadir Sèrbia i Rússia va respondre donant un ultimàtum a Àustria; finalment, li va declarar la guerra en juliol de 1914. Despuix d'açò, Alemània va atacar a Rússia per l'aliança que posseïa en Àustria, i, sent França aliada de Rússia, va respondre a l'atac d'esta. Alemània va invadir Bèlgica per a aplegar per sorpresa a França i per això Regne Unit li va declarar la guerra. L'Imperi otomà, recolzat per Alemània i Àustria va atacar també el Imperi rus. Europa central es va convertir en l'escenari de guerra entre Alemània i Rússia, que va llançar vàries ofensives. En 1917, els bolcheviques varen prendre el poder en Rússia i, en 1918, es varen retirar de la guerra firmant el Tractat de Brest-Litovsk. En 1922, varen crear la URSS. Aixina i tot Alemània i el Imperi austrohúngaro varen ser derrotats en 1919. Els seus territoris varen ser dividits i en ells es varen fundar nous països com Checoslovàquia, Polònia i Hongria.

Periodo d'entreguerras

Despuix de la caiguda d'Alemània i Àustria i la creació de nous països, Centroeuropa va quedar prou dividida. L'idea pangermánica va seguir viva i en 1932 va pujar al poder d'Alemània un partit polític pa-germà, el Partit Nacionalsocialiste, liderat per Adolf Hitler. Est va anexar a Alemània, Àustria i Checoslovàquia i va invadir Polònia en 1939.

Segona Guerra Mundial

Despuix de la invasió alemana de Polònia de 1939, França i Regne Unit varen declarar la guerra a Alemània, a continuació es va produir la invasió soviètica de Polònia iniciant-se la Segona Guerra Mundial que va ocupar Europa central. En 1941, Alemània nazi invadia la Unió Soviètica.

Guerra Freda

Despuix de la Segona Guerra Mundial gran part d'Europa va quedar dividida entre dos blocs polítics, somesa a l'influència d'un dels dos adversaris: els Estats Units d'Amèrica o l'Unió Soviètica. Durant la Guerra Freda, el terme anglés Central Europe va ser falcant poc a poc l'idea d'una formació de països en l'extrem més oriental d'aquells pertanyents al Pacte de Varsòvia —Polònia o Hongria—, intentant especificar els països comunistes que estaven en el costat més occidental d'Europa. Este us del terme va continuar fins al final del Pacte de Varsòvia, quan estos països varen escomençar gradualment la seua transició.

Temps moderns

Llengües i dialectes d'Europa central i oriental.

La dissolució del Pacte de Varsòvia i el final de la Guerra freda varen tindre un efecte d'agregació com a membres de la OTAN i de la Unió Europea. Generalment el terme exclou:

Economia

Desenrolle humà

Índex de desenroll humà 2016 (senyes de 2015).
  •  Molt alt
    		•
  •  Low
  •  Alt
    		•
  •  Sense senyes
  •  Mig
    		•

    Països en el índex de desenroll humà (2014):[2]

    Monedes

    Actualment, els països centreeuropeus membres de la eurozona són: Àustria, Alemània, Croàcia, Luxemburc, Eslovàquia i Eslovènia. Bulgària, República Checa, Hongria, Polònia i Romania utilisen les seues pròpies monedes (lev búlgar; koruna checa; forint hongarés; złoty polac; leu rumà).

    Globalisació

    Mapa de l'Índex de globalisació.

    Índex de globalisació en els països europeus (2016):[3]

    Corrupció

    Índex de Percepció de Corrupció, resultats de l'any 2015.
  •  90–100
    		•
  •  60–69
    		•
  •  30–39
    		•
  •  0–9
  •  80–89
    		•
  •  50–59
    		•
  •  20–29
    		•
  •  Sense informació
  •  70–79
    		•
  •  40–49
    		•
  •  10–19

    • La gran majoria dels països centreeuropeus tenen una posició superior al promig en el Índex de Percepció de Corrupció:[4]

    Política

    Organisacions internacionals

    Les organisacions d'Europa central inclouen (entre uns atres):

    Democràcia

    Índex de democràcia del Economist Intelligence Unit 2012.
    Democràcies plenes:
  •  9.00–10.00
  •  8.00–8.99
    • Democràcies imperfectes:
  •  7.00–7.99
  •  6.00–6.99
    • Règims híbrits:
  •  5.00–5.99
  •  4.00–4.99
    • Règims autoritaris:
  •  3.00–3.99
  •  2.00–2.99
  •  0.00–1.99
    • Insufficient information, no rating:
  •  

    • En Centroeuropa s'han desenrollat unes de les democràcies més antigues, encara que moltes d'elles s'han danyat pels règims totalitaris, particularment el nacionalsocialisme —Alemània, Àustria i països ocupats per Alemània nazi— i el comunisme —la majoria d'Europa central—. La calitat de democràcia en els països centreeuropeus és alta en l'escala global:[5]

    Pau

    Índex de Pau Global 2018.

    Europa central és una de les regions més segures del món i casi tots els països d'esta regió estan en el 20% dels països més pacífics del món:[6]

    Llibertat de prensa

    Índex de llibertat de prensa.

    La majoria dels mijos centreeuropeus es consideren lliures:[7]

    Educació

    Europa central té un nivell d'alfabetisme elevat dins en l'escala mundial. Tots els països superen el 96 % per a abdós gèneros:

    País Alfabetisme
    (tots)    		 Varons Dònes Criteris
    -9i99 -9i99 ! a -9i99
    Erro al crear miniatura: UN 84,1 % 88,6 % 79,7 % 15 anys i majors que poden llegir i escriure (2010)
    Liechtenstein Liechtenstein 100 % 100 % 100 % 10 anys i majors que poden llegir i escriure
    Luxemburg Luxemburg 100 % 100 % 100 % 15 anys i majors que poden llegir i escriure (2000)
    Polonia Polonia 99,7 % 99,9 % 99,6 % 15 anys i majors que poden llegir i escriure (2011)
    Eslovènia Eslovènia 99,7 % 99,7 % 99,7 % (2010)
    Eslovàquia Eslovàquia 99,6 % 99,7 % 99,6 % 15 anys i majors que poden llegir i escriure (2004)
    República Checa República Checa 99 % 99 % 99 % (2003)
    Alemania Alemania 99 % 99 % 99 % 15 anys i majors que poden llegir i escriure (2003)
    Hongria HUN 99 % 99,2 % 98,9 % 15 anys i majors que poden llegir i escriure (2011)
    Suïssa CHE 99 % 99 % 99 % 15 anys i majors que poden llegir i escriure (2003)
    Croàcia Croàcia 98,9 % 99,5 % 98,3 % 15 anys i majors que poden llegir i escriure (2011)
    Austria Austria 98 % N/A N/A 15 anys i majors que poden llegir i escriure (2011)
    Plantilla:SER 98 % 99,2 % 96,9 % 15 anys i majors que poden llegir i escriure (2011)
    Plantilla:RUM 97,7 % 98,3 % 97,1 % 15 anys i majors que poden llegir i escriure (2011)

    També superen els resultats dels exàmens de PISA en el nivell europeu: Liechtenstein i Suïssa en matemàtiques (posicions 8 i 9 en l'escala mundial), Polònia i Liechtenstein en ciències (posicions 9 i 10 en l'escala mundial), Polònia en habilitat llectora (posició 10 en l'escala mundial).

    Idiomes

    En Centroeuropa s'ensenya com idioma matern: l'alemà, el polac, el rumà, el chec, l'hongarés, el serbi, l'eslové, el croata, el eslovaco, i eluxemburgués. Les segones llengües més freqüents en les escoles són: l'anglés, el francés i l'alemà[8]

    El nivell de coneiximent de l'anglés en la regió és molt alt, alt o mig, depenent del país:[9]

    • Eslovènia Eslovènia (posició 6) —Nivell de coneiximent molt alt
    • Luxemburg Luxemburg (posició 8) —Nivell de coneiximent molt alt
    • Polonia Polonia (posició 9) —Nivell de coneiximent molt alt
    • Austria Austria (posició 10) —Nivell de coneiximent alt
    • Alemania Alemania (posició 11) —Nivell de coneiximent alt
    • Plantilla:RUM (posició 13) — Nivell de coneiximent alt
    • República Checa República Checa (posició 15) —Nivell de coneiximent alt
    • Suïssa CHE (posició 16) —Nivell de coneiximent alt
    • Hongria HUN (posició 17) —Nivell de coneiximent alt
    • Eslovàquia Eslovàquia (posició 25) —Nivell de coneiximent mig
    • Croàcia Croàcia (no inclós)
    • Liechtenstein Liechtenstein (no inclós)
    • Plantilla:SER (no inclós)

    Educació superior

    Universitats

    Karolinum de l'Universitat Carolina en Praga.

    Les primeres universitats en Europa central es varen establir en:

    Intercanvi regional

    El «Central European Exchange Program for University Studies» (Ceepus) és un programa internacional de l'intercanvi de professors i estudiants. Inclou els següents països:[10]

    Hora central europea

    L'hora central europea s'utilisa en la majoria dels països de l'Unió Europea. El seu nom es referix als països en Centroeuropa a on s'ha adoptat primer (per any):

    Vore també

    Referències

    1. ↑ «fundeu. es/recomendacion/europa-central-escritura-adecuada/#:~:text=En%20la%20expresi%C3%B3n%20Europa%20central,no%20es%20recomendable%20Europa%20Central. Europa central, no Europa Central» (en castellà). Fundéu.
    2. ↑ undp. org/en/countries Human Development Report.
    3. ↑ http://globalization. kof. ethz. ch/media/filer_public/2016/03/03/rankings_2016.pdf.
    4. ↑ «archive. org/web/20151202072021/http://www. transparency. org/cpi2014/results Corruption Perceptions Index 2014 — Infographics». Cpi. transparency. org. Archivat des d'el transparency. org/cpi2014/results original, el 2 de decembre de 2015. Consultat el 3 de decembre de 2014.
    5. ↑ «archive. org/web/20150103104154/https://portoncv. gov. cv/dhub/porton. por_global. open_file? p_doc_id=1034 Copia archivada». Archivat des d'el gov. cv/dhub/porton. por_global. open_file? p_doc_id=1034 original, el 3 de giner de 2015. Consultat el 15 d'octubre de 2015..
    6. ↑ «visionofhumanity. org/ Vision of Humanity | Destination for Peace» (en en-us). Vision of Humanity. Consultat el 2024-04-29.
    7. ↑ «archive. org/web/20140214000000/http://rsf. org/index2014/en-index2014. php Copia archivada». Archivat des d'el org/index2014/en-index2014. php original, el 14 de febrer de 2014. Consultat el 7 de juliol de 2014..
    8. ↑ http://ec. europa. eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_386_en.pdf.
    9. ↑ «archive. org/web/20170802000431/http://www. ef. co. uk/epi/ EF Proficiency Index». Ef. co. uk. Archivat des d'el ef. co. uk/epi/ original, el 2 d'agost de 2017. Consultat el 17 de juny de 2016.
    10. ↑ «ceepus. info/default. aspx? CMSPage=65 CEEPUS (2024.15.2)». www. ceepus. info. Consultat el 2024-04-29.
    11. ↑ CEEPUS, Kosovo, https://www. ceepus. info/public/nco/ncoinformation_main. aspx? Country=XZ.
    12. ↑ Adopció de facto: 1922 (adopció oficial, impossible abans per les particions de Polònia).
    13. ↑ Introduït durant l'ocupació alemana.

    Enllaços externs

    Commons

    Referències


    Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Europa_Central&oldid=1490104»