Anar al contingut

Universitat de Viena

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Universitat de Viena

La Universitat de Viena (en alemà Universität Wien i en llatí Ànima Mater Rudolphina Vindobonensis) és una centenària universitat pública austríaca. Va ser fundada en 1365[1] per Rodolfo IV, sent —despuix de l'Universitat de Praga— la segona més antiga de les que es varen fundar en el Sacre Imperi Romà Germànic. Actualment conta en prop de 91 000 estudiants matriculats, lo que la convertix en l'universitat més gran d'Àustria i de l'àrea germanoparlante i una de les més grans d'Europa en el seu conjunt. L'Universitat de Viena està vinculada a 17 premis Nobel i ha albergat a numerosos acadèmics de gran rellevància històrica i acadèmica. Encara que ha deixat de ser una universitat en cobertura de tot l'espectre del saber (des de que la Facultat de Medicina se separara en l'any 2004 per a constituir-se com una entitat independent: l'Universitat de Medicina de Viena), la seua oferta d'estudis continua sent molt àmplia, en un total de 188 carreres. En l'universitat treballen 9400 colaboradors, dels quals 6700 són investigadors, científics i acadèmics.[2]

Orígens i fundació

L'universitat va ser fundada el 12 de març de 1365 per Rodolfo IV, duc d'Àustria, d'ahí el nom de «Ànima Mater Rudolphina».[3] Despuix de l'Universitat Carolina de Praga (1347) i l'Universitat Jagellónica de Cracovia (1364), l'Universitat de Viena és la tercera universitat més antiga d'Europa Central i la més antiga del món germanoparlante contemporàneu; seguix sent una qüestió de definició, ya que l'Universitat Carolina de Praga també era germanoparlante quan es va fundar. No obstant, el Papa Urbà V no va ratificar l'escritura de fundació que havia segut sancionada per Rodolfo IV, concretament en lo relatiu al departament de teologia. Açò es va deure presumiblement a la pressió eixercida per Carlos IV, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, que desijava evitar la competència per l'Universitat Carolina de Praga. L'Universitat de Viena és una de les universitats europees creades ex privilegie papal i imperial, és dir, en carta de fundació aprovada tant per la màxima autoritat eclesiàstica, en este cas el papa Urbà V, com per l'emperador, Carlos IV.[4] Quan el duc Rodolfo IV d'Àustria va començar les seues gestions en el papa Urbà V per a obtindre la seua vènia per a una universitat en Viena, Carlos IV va intervindre inicialment negant-se. Carlos IV temia que la nova universitat ensombreciera la fama i el prestigi de l'Universitat de Praga que havia segut fundada en 1347. No obstant, ocorreria que tant Viena, com les atres universitats noves fundades en esta época (Cracovia, Heidelberg i Erfurt) en gran mida es varen nutrir inicialment de professors de l'Universitat de Praga per a completar els seus planters docents.[4]

En busca d'una eixida de compromís, Urbà V va respondre a la petició de Rodolfo IV autorisant la fundació de l'universitat, pero exigint que s'excloguera la creació d'una facultat de Teologia. D'esta manera, quedaria garantisat eliderage de l'Universitat de Praga en la regió. Despuix de la mort del fundador, es va nomenar com a rector a Alberto de Sajonia, pero no va contar en el respal dels germans de Rodolfo IV, Alberto III i Leopoldo III. Per un costat, eren abdós molt jóvens encara per a interessar-se realment en l'assunt, i per un atre, varen entrar en una vertiginosa lluita de poder tampoc va favorir el desenroll de l'Universitat en el primer periodo. Recent en 1376, ya assossegats els ànims entre els ducs i quan la rectoría estava a càrrec de Johann von Randegg, el nou papa Urbà VI va autorisar finalment la creació d'una facultat de teologia i en ella es va completar l'oferta acadèmica en Viena.[4]

Campus

Edifici principal

L'Universitat de Viena no té un únic campus. Històricament, l'Universitat va escomençar a funcionar en el Primer Districte, prop de l'Iglésia dels Jesuïtes. En l'actualitat, les instalacions acadèmiques ocupen més de xixanta emplaçaments repartits per tota la ciutat de Viena. L'històric edifici principal de la Ringstraßi constituïx el centre de l'universitat i es coneix comunament com "die Uni". La majoria de les demés instalacions i aules universitàries de major tamany es troben en els voltants, en la zona dels districtes Primer i Nové de Viena: el cridat nou complex d'aules (Neues Institugebäude, NIG), el complex d'aules de la Althanstraßi (UZA), el campus en els terrenys de l'Hospital General Històric de Viena, la Facultat de Dret (Juridicum) i uns atres. El Jardí Botànic de l'Universitat de Viena té la seua sèu en el Tercer Districte, de la mateixa manera que el Departament de Bioquímica i els centres d'investigació relacionats.[5]

També cal mencionar l'Observatori de Viena, que pertany a l'universitat, i l'Institut de Deports Universitaris (USI), que oferix possibilitats de formació i recree a tots els estudiants de l'universitat. Ademés, l'Universitat de Viena manté instalacions fòra de Viena, en les províncies austríaques de Baixa Àustria, Alta Àustria i Carintia. Es tracta principalment de departaments d'investigació i experimentació de Biologia, Astrofísica i Deports.[5]

Biblioteca

Sala de llectura de la biblioteca principal de l'universitat.

La Biblioteca Universitària de l'Universitat de Viena està formada per la Biblioteca Central i les 50 biblioteques departamentals repartides per tota la ciutat. La responsabilitat principal de la biblioteca és cap als membres de l'universitat; no obstant, els 350 membres del personal de la biblioteca també proporcionen accés al públic. L'us dels llibres en les sals de llectura està obert a totes les persones sense necessitat d'identificació, que només s'exigix per a traure llibres. Elloc web de la biblioteca proporciona accés directe a informació com a revistes electròniques, índexs en llínea i bases de senyes.[6]

Senyes (2021)

  • Inventari de llibres: 7.650.412 (dels quals 2.900.936 pertanyen a la Biblioteca Principal)
  • Revistes: 10.100 impreses, 80.000 revistes electròniques
  • Consultes de busca en el catàlec en llínea: 10,942,100
  • Préstams i renovacions de llibres: 3,604,707
  • Llibre més antic: Història naturalis (1469), obra de Plinio el Vell[7]

Organisació

Frontera exterior de l'edifici principal.

L'Universitat de Viena, com totes les universitats i acadèmies d'Àustria, tenia un sistema de representació democràtica. El poder en l'universitat es dividia a parts iguals entre tres grups: els estudiants (el grup més numerós), els professors novells i els catedràtics. Tots els grups tenien dret a enviar representants als consells d'administració, que votaven sobre casi tots els assunts. A partir de 2002, el govern d'Àustria, presidit pel canceller Wolfgang Schüssel, va reformar el sistema universitari, transformant les institucions en entitats jurídiques, pero també concentrant el poder en mans dels professors titulars.[8] La reforma va introduir també un consell d'administració i taxes de matrícula. En 2013, ascendien a uns 381 euros per semestre per als estudiants d'Àustria, de l'Unió Europea i alguns països no pertanyents a l'UE, mentres que els estudiants de països desenrollats no pertanyents a l'UE solen pagar el doble. Les reformes també varen separar els departaments de medicina en facultats independents, com l'Universitat de Medicina de Viena.

Programes educatius

Edifici de la Facultat de Dret.

Els estudiants de l'universitat poden elegir entre 181 programes de llicenciatura: 55 programes de llicenciatura, 110 programes de màster, 3 programes de diplomatura i 13 programes de doctorat. En l'any acadèmic 2013/14, l'universitat va otorgar 7.745 primers títuls (llicenciatures i diplomatures), 1.424 títuls de màster i 568 títuls de doctorat. L'universitat oferix varis programes de màster en anglés, com a economia quantitativa, gestió i finances, ciència-tecnologia-societat, ciències migambientals, programa de màster interdisciplinar d'Europa Central en ciència cognitiva, màster europeu en salut i activitat física, llengua i llingüística angleses, lliteratura i cultura anglófonas, economia i societat d'Àsia Oriental, economia, botànica, ecologia i ecosistemes, biologia molecular, ecologia microbiana i inmunobiología, màster europeu en estudis urbans, màster en dret empresarial europeu i internacional, matemàtiques, i uns atres.[9]

Uns 6900 acadèmics realisen activitats d'investigació i docència en l'universitat. D'ells, aproximadament 1000 participen activament en proyectes finançats per tercers. Els principals camps d'investigació de l'universitat comprenen un ampli espectre de matèries: Teologia catòlica i protestant, dret, ciències econòmiques i informàtica, estudis filògic-culturals i estudis històric-culturals, ciències socials i psicologia, ciències de la vida i ciències naturals, matemàtiques, ciències del deport i formació del professorat.

Facultats i centres

L'Universitat de Viena consta de 15 facultats i 5 centres:[10]

  • Facultat de Teologia Catòlica
  • Facultat de Teologia Protestant
  • Faculteu de Dret
  • Facultat de Ciències Econòmiques, Empresarials i Estadística (no confondre en l'Universitat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Viena)
  • Facultat d'Informàtica
  • Facultat d'Estudis Històrics i Culturals
  • Facultat d'Estudis Filògics i Culturals
  • Facultat de Filosofia i Educació
  • Faculteu de Psicologia
  • Faculteu de Ciències Socials
  • Facultat de Matemàtiques
  • Facultat de Física
  • Facultat de Química
  • Facultat de Ciències de la Terra, Geografia i Astronomia
  • Faculteu de Ciències de la Vida
  • Centre d'Estudis de Traducció
  • Centre de Ciències del Deport i Deport Universitari
  • Centre de Biologia Molecular
  • Centre de Microbiologia i Ciències dels Sistemes Migambientals
  • Centre de Formació del Professorat

Valoració acadèmica

L'Universitat de Viena és la millor classificada en Arts i Humanitats, a on ocupa els llocs 35 i 54 del món segons les classificacions THE i QS respectivament. Entre les assignatures destacades es troben Geografia (lloc 28 a nivell mundial en 2013), Llingüística i Filosofia (abdós en elloc 46 a nivell mundial) i Dret (lloc 32 a nivell europeu i 73 a nivell mundial). Obté una calificació alta en reputació acadèmica i número d'estudiants internacionals, pero baixa sobre ràtio professor/estudiant i cites per facultat.[11][12][13]

Acadèmics destacats

Entre els acadèmics i investigadors actuals i passats que han ensenyat en l'Universitat de Viena es conten varis guanyadors del Premi Nobel: Robert Bárány (Fisiologia i Medicina, 1914), Richard Adolf Zsigmondy (Química, 1925), Julius Wagner-Jauregg (Fisiologia i Medicina, 1927), Hans Fischer (Química, 1930), Karlandsteiner (Fisiologia i Medicina, 1930), Erwin Schrödinger (Física, 1933), Victor Franz Hess (Física, 1936), Otto Loewi (Fisiologia i Medicina, 1936), Victor Francis Hess (Física, 1936), Richard Kuhn (Química, 1938), Max Perutz (Química, 1962), Karl von Frisch (Fisiologia i Medicina, 1973), Konrad Lorenz (Fisiologia i Medicina, 1973), Friedrich von Hayek (Economia, 1974), Elias Canetti (Lliteratura, 1981), Elfriede Jelinek, (Lliteratura, 2004), Anton Zeilinger (Física, 2022). També entre les personalitats passades per l'universitat es troba Sigmund Freud, mèdic neurólogo i pare de la teoria psicoanalítica i una de les majors influències en el xx. El físic Ludwig Boltzmann va ser pioner de la mecànica estadística, autor de la cridada constant de Boltzmann, concepte fonamental de la termodinàmica, i de l'expressió matemàtica de l'entropía des del punt de vista de la provabilitat (la relació entre estats macroscòpics i microscòpics). Per una atra part, l'Universitat de Viena és reconeguda com el breçol de l'escola austríaca d'economia. Els fundadors d'esta escola inclouen a Carl Menger, Eugen Böhm-Bawerk, Friedrich von Wieser, Joseph Schumpeter, Ludwig von Mises, Friedrich Hayek i Christian Andreas Doppler. Entre les dònes relacionades en l'Universitat destaquen: Gabriele Possanner von Ehrenthal, Christine Touaillon, Hedwig Kenner, Sylvia Bayr-Klimpfinger, Margret Dietrich, Carmen Coronini-Kronberg, Margarete Mecenseffy, Susanne Heine, Ingeborg Gerda Gabriel, Renée Schroeder i Gabriele Moser.

Antics alumnes

Alguns dels antics alumnes més destacats inclouen:Josef Breuer, Elias Canetti, Ivan Cankar, Christian Doppler, Felix Ehrenhaft, Mihai Eminescu,Paul Feyerabend, Heinz Fischer, O. W. Fischer, Iván Frankó, Sigmund Freud, Alcide De Gasperi, Hilda Geiringer, Kurt Gödel, Ernst Gombrich, Theodor Herzl, Hugo von Hofmannsthal, Edmund Husserl, Marie Jahoda, Elfriede Jelinek, Hans Kelsen, Arthur Koestler, Richard Kuhn, Bruno Kreisky, Gustav Mahler, Gregor Mendel, Karl Popper, Otto Preminger, Wilhelm Reich, Arthur Schnitzler, Erwin Schrödinger, Joseph Schumpeter, Wolfgang Schüssel, Kurt Waldheim, Otto Weininger, Stefan Zweig, Ulrico Zuinglio.

Referències

  1. ↑ Imanuel Geiss (1993). «Universität», Geschichte griffbereit (en alemà), Dortmund: Harenberg Lexikon-Verlag, p. 208. OCLC 610914127. ISBN 3-611-00317-4.
  2. ↑ «About the University of Vienna» (en anglés/alemà). Consultat el 7 d'agost de 2012.
  3. ↑ «Universitat de Viena: 650 anys» (en és-és) (13 de novembre de 2015).
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Iyanga Pendi (2000). Universitat de Valéncia (ed.). Història de l'Universitat en Europa, pp. 43 (a); 149 (b); 150 (c). ISBN 9788437042626.
  5. ↑ 5,0 5,1 «University of Vienna locations» (en en).
  6. ↑ «About Us – Vienna University Library» (en en).
  7. ↑ «Facts and Figures – Vienna University Library» (en en).
  8. ↑ «Die Reform dones Grauens». Die Zeit. Archivat des d'el original, el 29 d'agost de 2017.
  9. ↑ «Degree programmes» (en en).
  10. ↑ «Faculties & centres» (en en).
  11. ↑ «Top 100 universities for Arts and Humanities 2013–14».
  12. ↑ «University of Vienna Rànquings». QS World University Rànquings.
  13. ↑ «University of Vienna Subject Rànquings». QS World University Rànquings.

Vore també

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Universitat_de_Viena&oldid=1262154»