Iván Frankó

Iván Yákovych Frankó (en ucranià: Іва́н Я́кович Франко́) va nàixer en Nahuiévychi, 27 d'agost de 1856 i va fallir el 28 de maig de 1916 en Leópolis. Va ser un polímata ucranià, destacat com escritor, poeta prosista i dramaturc; crític lliterari, editor i periodista; llingüista, folklorista, etnógrafo, historiador i filòsof; publiciste en alguns àmbits d'economia, dret, psicologia, estudis bíblics i atres branques del coneiximent.

Iván Frankó

Va ser també un polític destacat i activiste cívic, una de les personalitats més influents, junt en Tarás Shevchenko, en la configuració de la nació política ucraniana a partir de tesis integradores.

Un dels traductors ucranians més importants de el XIX, considerat pare de la traductología ucraniana moderna. Va traduir a l'ucranià i va adaptar a més de 200 autors de 37 lliteratures nacionals i que varen escriure en 14 idiomes, entre els que consten grans personalitats de la lliteratura com Shakespeare, Byron, Cervantes, Calderón de la Barca, Dante, Victor Hugo, Mickiewicz, Dostoyevski, Goethe o Schiller, clàssics del Antic Egipte, l'Índia, etc. Per a no anar més llunt, va anar el primer en traduir a l'ucranià les millors obres de la lliteratura russa. També va traduir a l'ucranià el capítul XXIV d'El capital de Marx.

El renom en el que Frankó ha passat a conéixer-se és “Kamenyar” o “El cantero”, nom este que, en honor al propi Iván Frankó, va rebre l'asteroide 2428, en descobrir-se en 1977 des del observatori de Crimea.

Des de 1940, Iván Frankó dona nom a l'Universitat de Leópolis i, des de 1962, a la ciutat Ivano-Frankivsk i a la regió de Ivano-Frankivsk en Ucrània.

El seu patrimoni lliterari i intelectual consta de més de 6000 obres que compondrien més de cent toms de molt diferents escrits.

Per la seua contribució a la formació i codificació de terminologia, pot considerar-se un dels principals creadors del llenguage científic ucranià. Aixina mateix, va promoure l'unitat llingüística del idioma ucranià. També és referent de les lletres ucranianes, entre atres coses, per abordar en gran magnitut la paremiografía.

Iván Frankó és el lliterat ucranià que més ha segut dut a les pantalles: des de la película de 1927 Boryslav riu (del director Josif Rona) sobre la seua novela en el mateix nom, en base en obres i la biografia de Frankó s'han realisat més de dos decenes de produccions cinematogràfiques i televisives.

Vida personal

Era fill de Yakiv Frankó (1802-1865), un ferrer d'ascendència alemana, i de Mariya (1835-1872), de la família del noble polac d'orige ucranià Yuriy Kulchytskiy.

Va créixer orfe: a la mort del seu pare, als nou anys, va tindre un padastre, i als seus setze anys va morir la mare.

El relat dels amors de la seua vida passa, principalment, per tres dònes que li varen inspirar: la folklorista Olga Roshkevych, en la que va mantindre relacions de 1874 a 1877, separant-los els pares de la chica donat l'arrest polític de Frankó; la noble polaca Józefa Dzwonkowska, la família de la qual va rebujar la pretensió matromonial de Frankó en 1883; i Celina Żurowska, una operària de correus, que no va passar de ser una amistat i amor platònic. En un poema de 1878 reclamava: «treball lliure i amor lliure».

Iván Frankó en la seua esposa Olga, 1886

Als 30 anys, en 1886, va contraure matrimoni en Olga Joruzhynska (1864-1941). Olga Joruzhynska era natural de la regió de Járkov, a on va finalisar una escola per a nobles donzelles i despuix els estudis superiors per a dònes en Kiev. Era rusoparlante, dominant ademés l'anglés, francés i alemà. Es varen conéixer durant una visita de Frankó a Kiev, en 1886, i la seua boda del mateix any, prop de Leópolis, va supondre per a Olga mudar-se del Imperi rus al Imperi austrohúngaro. Va desenrollar la seua pròpia activitat publiciste i va contribuir als treballs d'Iván Frankó, colaborant en la revista lliterària que varen fundar, i a la que ella va invertir diners del seu dote, aixina com ajudant en traduccions. En part va ser rebujada per la societat galitziana per ser de fòra. Ademés, vivien en dificultats econòmiques. Va patir histerisme, sent hospitalisada per primera volta en 1914, despuix de la mort del primer fill. Va sobreviure vinticinc anys al seu marit, morint Va morir al cap d'un més de l'invasió nazi.

Frankó va ser pare de quatre fills: Tarás, Andriy, Petró i Anna.

Descendència

Erro al crear miniatura:

Tarás, Andriy, Petró i Anna.

Fills:

1. Andriy Frankó (1887-1913), filòlec. Es va encarregar del pare durant els seus últims anys.
2. Tarás Frankó (1889-1971), va estudiar Filologia i despuix va ser soldat del Eixèrcit ucranià de Galitzia. Una volta es va crear l'Unió Soviètica, es va dedicar a l'ensenyança del rus i del alemà en Odesa, Stanislaviv i Leópolis. Va viure l'invasió nazi. Entre 1950 i 1963 va treballar en l'Institut de lliteratura de l'Acadèmia de les ciències de la RSS d'Ucrània. Va ser membre de l'Unió d'Escritors Soviètics. En la seua esposa Kateryna, va tindre dos filles i un fill. Va morir en Kiev. Es conserva la colecció de les seues pinturas.
3. Petró Frankó (1890-1941), va estudiar en l'Universitat Politècnica de Leópolis. Va popularisar l'educació física i va ser cofundador del grup scout ucranià Plast. Va lluitar en la Primera Guerra Mundial com a oficial de legionaris ucranians, cavaller de la Creu al mèrit militar del Imperi austrohúngaro (Militärverdienstkreuz). En 1918 va dirigir la creació de l'aviació de la República Popular d'Ucrània Occidental. En els anys 1920, es va dedicar a l'ensenyança en Kolomyia. En els anys 1930, va eixercir d'ingenier químic en Járkov i va registrar 36 invents (principalment d'indústria alimentària) en l'Unió Soviètica, a on despuix va ser decà en l'universitat de comerç de Leópolis i diputat del Sóviet Suprem de la República Socialista Soviètica d'Ucrània. En la seua esposa Olga, va tindre dos filles. Davant l'invasió nazi, junt a atres personalitats va ser evacuat de Leópolis a Kiev, com a detingut de la NKVD per orde de Nikita Jrushchov, i fusilat preventivament en lloc i circumstàncies desconegudes.
4. Anna Kluchko (1892-1988), titulada en magisteri. En 1914 va ser a Kiev i en l'inici de la Primera Guerra Mundial no va poder tornar a Leópolis. Per un temps funcionària de la República Popular Ucraniana. En 1919, com a voluntària de la Creu roja, va anar a Berlín per a atendre als presoners de guerra ucranians. Allí va conéixer al seu marit, Petró Kluchkó, en el que va tindre dos fills. En 1945 el seu marit va ser detingut pels soviètics en Viena. Anna va conseguir que li lliberaren en honor als aniversaris d'Iván Frankó en 1946, pero va fallir de les lesions que li varen causar en la presó. En 1948 Anna va emigrar a Canadà, a on va eixercir d'enfermera. Se li va denegar l'entrada en l'Unió Soviètica en 1956, pero va aplegar a visitar Ucrània en 1967 i 1971. Va morir en Toronto. 

Els fills d'Iván Frankó varen contribuir a la divulgació sobre el seu pare. Petró va aplegar a ser el primer director de la Casa-museu d'Iván Frankó en Leópolis, oberta en 1940, hui Museu nacional de lliteratura i memòria d'Iván Frankó.

Descendents de Frankó residixen en Ucrània, Canadà i Espanya. Un net, Roland Frankó (fill de Tarás), és científic i diplomàtic ucranià retirat, qui en 2016 va fundar l'Ivan Franko International Prize. Una bisnieta, Ivanna Miliyanchuk (neta de Petró Frankó), és veïna de Madrit i presidenta honoraria de l'Unió d'Associacions d'ucranians en Espanya per a la monumentalisació d'Iván Frankó.

Estudis i vida laboral

Entre 1864 i 1875 es va escolarisar en Drohóbych, en idiomes alemà i polac. Entre 1875 i 1877, i 1878 i 1879, va estudiar Filologia clàssica i Llengua i lliteratura ucraniana, aixina com Filosofia, en l'Universitat de Leópolis, que va completar en 1891 en l'Universitat de Chernivtsí.

Entre 1870 i 1880 va eixercir activitat cívica i llabor periodística en Leópolis. Va estar pres per motius polítics en diversos periodos (1877-78, 1880, 1889 i 1892).

En 1886 es va casar en Olga Khoruzhynska, natural de Járkov, destacant la simbologia de l'unió entre l'oest i l'est ucranià.

Entre 1890 i 1898, Frankó va tindre una activa vida política, sent cofundador i president del primer partit de masses ucranià (socialdemócrata agrari). En 1893 es va graduar com Doctor en honors en l'Universitat de Viena. En 1894 va fundar la seua pròpia revista lliterària. En 1895 va ser Doctor habilitat, pero el poder civil li veta per al vènia legendi (permís per a la docència).

Va ser president de la secció filològica de la Societat ucraniana de les ciències Tarás Shevchenko en els periodos 1898-1901 i 1903-1912, i president de la comissió etnogràfica de la mateixa en els periodos 1898-1900 i 1908-1913. Entre 1899 i 1904 va ser membre cofundador d'un nou partit de notables.

Erro al crear miniatura:

La tomba d'Iván Frankó en Leópolis: l'escultura d'un cantero fa referència al seu renom.

En 1902, Frankó és investit doctor honoris causa per l'Universitat de Járkov (llavors partix del Imperi rus). En 1913 se celebra àmpliament el seu 40.º aniversari de llabor creativa i científica. Va ser nominat al Premi Nobel de Lliteratura en 1916, pero no concorre al mateix per causa de la seua mort, el 28 de maig, de malaltia general, en plena Primera Guerra Mundial. En 1917 és premiat mortis causa per les seues investigacions folclorísticas per l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburc.

Encara despuix de la seua mort, distints partits polítics i moviments volien tindre a Frankó entre les seues files; dispars, rebuscaban entre les seues obres mostres de les seues ideologies.

En la seua activitat, Iván Frankó -com ell mateixa dia- «desijava no ser poeta, científic, publiciste, sino davant tot persona», assumint la necessitat de servir al poble pla i el treballar incansablement.

La biblioteca personal de Frankó conta en més de 12 000 llibres, editats en decenes d'idiomes entre el XVI i el XX, que per testament va rebre la Societat ucraniana de les ciències Tarás Shevchenko en Leópolis i, en 1950, per orde del Partit Comuniste va ser traslladada a Kiev, a on es custodia en les dependències de l'Acadèmia de les Ciències d'Ucrània.

Obres

Noveles

Erro al crear miniatura:

Portada en espanyol de Zajar Berkut.

• Petrii i Dovbushchuky («Petria i Dovbuschuk») (1876)
• Boa constrictor (1878)
• Na dni («En el fondo») (1880)
• Boryslav smiietsia («Borislav riu») (1882)
• Zajar Berkut (Zakhar Berkut) (1883)
• Lel i Polel («Lel i Polel») (1887)
• Dlia domashnoho ohnyshcha («Per al fumeral de la llar») (1892)
• Osnovy suspilnosty («Fonaments de la societat») (1894)
• Perekhresni stezhky («Camins creuats») (1900)
• Velykyi shum («Gran soroll») (1907)

Contes

Coleccions:

• Boryslav. Kartyny z zhyttia pidhirskoho narodu («Boryslav. Imàgens de la vida del poble Podhirskyi») (1877), colecció de 4 contes:

  "Vstupne slovo", "Ripnyk", "Na roboti", "Navernenyi hrishnyk"

• Halytski obrazky («Quadros de Galitzia») (1885), colecció de 4 contes:

  "Malyi Myron", "Hrytseva shkilna nauka", "Olovets", "Schönschreiben"

• V poti chola. Obrazky z zhyttia robuchoho liudu («En la suor de la front. Imàgens de la vida dels treballadors») (1890), colecció de 21 contes:

  "M. Drahomanov. Perednie slovo", "Vidryvok z lysta do M. Drahomanova", "Lesyshyna cheliad", "Dva pryiateli", "Muliar", "Malyi Myron", "Hrytseva shkilna nauka", "Olovets", "Schönschreiben", "Na dni", "Sam sobi vynen", "Slymak", "Dobryi zarobok", "Khlopska komisiia", "Istoriia moiei sichkarni", "Tsyhany", "Lisy i pasovyska", "Dovbaniuk", "Domashnii promysl", "Manipuliantka", "Do svitla! – Mizh dobrymy liudmy"

• Obrazki galicyjskie («Imàgens de Galitzia») (1897), colecció de 6 contes:

  "Nieco o sobie samym", "Dwaj przyjaciele", "Historja mojej sieczkarni", "Hawa", "Jeden dzień z życia uliczników lwowskich", "Pantałacha"

• Koly shche zviri hovoryly. Kazky dlia ditei («Quan els animals encara parlaven. Contes de fades per a chiquets») (1899), colecció de 19 contes:

  "Osel i Lev", "Stare dobro zabuvaietsia", "Lysychka i Zhuravel", "Lysychka i Rak", "Lys i Drozd", "Zaiets i yizhak", "Korolyk i Medvid", "Vovk viitom", "Zaiets i Medvid", "Vorona i Hadiuka", "Try mikhy khytroshchiv", "Vovk, Lysytsia i Osel", "Lysychka-chernychka", "Murko i Burko", "Lysychka-kuma", "Viina mizh Psom i Vovkom", "Farbovanyi Lys", "Vorony i Sovy", "Baika pro baiku"

• Poluika i inshi boryslavski opovidannia («Poluika i atres contes de Boryslav») (1899), colecció de 3 contes:

  "Poluika", "Ripnyk", "Vivchar"

• Sim kazok («Sèt contes de fades») (1900), colecció de 7 contes:

  "Rubach", "Kazka pro Dobrobyt", "Zviriachyi biudzhet", "Istoriia kozhukha", "Svynska konstytutsiia", "Ostryi-preostryi starosta", "Istoriia odnoi konfiskaty"

• Staroruski opovidannia («Velles històries russes») (1900), colecció de 8 contes:

  "Opovidannia pro smertnu trubu i chotyry skrynky", "Opovidannia pro odnorichnykh tsariv", "Opovidannia pro tsaria Ahheia", "Opovidannia pro lakomoho opikuna", "Opovidannia pro polovchyna", "Opovidannia pro cholovika, shcho pozychav bohu", "Opovidannia pro rozbiinyka Flaviana", "Opovidannia pro kameniara Evlohiia"

• Dobryi zarobok i inshi opovidannia («Bon salari i atres històries») (1902), colecció de 8 contes:

  "Dobryi zarobok", "Muliar", "Sam sobi vynen", "Slymak", "Istoriia moiei sichkarni", "Domashnii promysl", "Dovbaniuk", "O kuzni"

• Pantalakha i inshi opovidannia («Pantalakha i atres històries») (1902), colecció de 3 contes:

  "Pantalakha", "Khlopska komisiia", "V tiuremnim shpytali"

• Malyi Myron i inshi opovidannia («Menut Myron i atres històries») (1903), colecció de 7 contes:

  "Malyi Myron", "Hrytseva shkilna nauka", "Olovets", "Schönschreiben", "Otets humoryst", "Hirchychne zerno", "Borys Hrab"

• Z burlyvykh lit («D'estius tormentosos») (1903), colecció de 2 contes:

  "Rizuny", "Hryts i panych"

• Manipuliantka i inshi opovidannia («El manipulador i atres històries») (1904), colecció de 3 contes i 1 obra de teatre:

  "Manipuliantka", "Lesyshyna cheliad", "Mizh dobrymy liudmy", Chy vdurila? (obra de teatre)

• Na loni pryrody i inshi opovidannia («En el sí de la naturalea i atres històries») (1905), colecció de 13 contes:

  "Na loni pryrody", "Mykytychiv dub", "Yandrusy", "Driada", "Shchuka", "Odi profanum vulgus", "Mavka", "Pid oborohom", "Mii zlochyn", "O stoliarni", "Poiedynok", "Poky rushyt poizd", "Soichyne krylo"

• Misiia. Chuma. Kazky i satyry («Missió. Plaga. Contes de fades i sàtira») (1906), colecció de 12 contes:

  "Misiia", "Chuma"

  "Kazky i satyry": "Kudy divaiutsia stari roky", "Yak pa sobi bidy shukav", "Yak rusyn tovksia po tim sviti", "Nasha publika", "Svynia", "Yak to Zghoda dim buduvala", "Doktor Besservisser", "Iz halytskoi «Knyhy Bytiia»", "Bodiaky", "Khoma z sertsem i Khoma bez sertsia"

• Batkivshchyna i inshi opovidannia («Pàtria i atres històries») (1911), colecció de 8 contes:

  "Batkivshchyna", "Vuhliar", "Vilhelm Tel", "Henii", "Hershko Holdmakher", "Hava i Vovkun", "Pyrohy z chernytsiamy", "Zadlia praznyka"

• Panshchyznianyi khlib i inshi opovidannia («Panshchiznyany Hlib i atres històries») (1913), colecció de 4 contes:

  "Panshchyznianyi khlib", "Lisy i pasovyska", "Tsyhany", "Istoriia kozhukha"

• Rutentsi. Typy halytskykh rusyniv iz 60-tykh ta 70-tykh rr. myn[uloho] v[iku] («Rutenos. Tipos de rutenos de Galitzia dels anys 60 i 70 del sigle passat») (1913), colecció de 4 contes:

  "Moloda Rus", "Zvychainyi cholovik", "Zneokhochenyi", "Patriotychni poryvy"

Poemes

Coleccions:

• Baliady i rozkazy («Balades i contes») (1876), ampliada en Iz lit moiei molodosty («Dels anys de la meua joventut») (1914), colecció de 29 poemes:

  "Narodna pisnia", "Moia pisnia", "Dvi dorohy", "Nash obraz", "Mohyla", "Vidizd hutsula", "Liubov", "Bozheske v liudskim dusi", "Bunt Mytusy", "Skhid sontsia", "Zadunaiska pisnia", "Postupovets", "Lytsar", "Arfiarka", "Khozarska danyna", "Askold i Dir pid Tsarhorodom (r. 866)", "Smert Oleha (r. 912)", "Smert Sviatoslava (r. 972)", "Shotlandska pisnia", "Rybak sered moria", "Kermanych", "Neshchaslyva", "Rusalka", "Pimsta za vbytoho", "Khrest Chyhyrynskyi", "Nashi chesnoty", "Tovarysham iz tiurmy", "Nevilnyky", "Nauka"

• Z vershyn i nyzyn («Dels picos i valls») (1887), colecció de 181 poemes:

  "De profundis. Himn"

  "Vesnianky": "Dyvuvalas zyma...", "Hrymyt! Blahodatna pora nastupaie...", "Hriie sonechko! Usmikhaietsia nebo yasneie...", "Vzhe sonechko znov po luhakh...", "Zemle, moia vseplodiushchaia maty...", "Rozvyvaisia, lozo, borzo...", "Ne zabud, ne zabud...", "Lytse nebesne proiasnylos...", "Shche shchebeche o sadochku solovii...", "Vesno, okh, dovho zh na tebe chekaty!...", "Rad by ya, vesno, v veselshii nuty...", "Oi, shcho v poli za dymove?...", "Vesnianii pisni...", "Dumy, dity moi...", "Vivere memento!"

  "Osinni dumy": "Osinnii vitre, shcho mohuchym stonom...", "Zhuravli", "Tykhenko richka kotyt khvyli chysti...", "Pade dodolu lystia z derevyny..."

  "Skorbni pisni": "Osinnii vitre, shcho mohuchym stonom...", "Zhuravli", "Tykhenko richka kotyt khvyli chysti...", "Pade dodolu lystia z derevyny..."

  "Nichni dumy": "Nochi bezmirnii, nochi bezsonnii...", "Neperehliadnoiu yurboiu...", "Svit drimaie. Blidolytsyi...", "Chy olovo vazhke plyve o moikh zhylakh...", "Bezkrai, chorni i sumni...", "Dohoraiut polina v pechi...", "Ne pokydai mene, pekuchyi boliu...", "Misiatsiu-kniaziu!...", "Pisnia heniiv nochi"

  "Dumy proletariia": "Na sudi", "Myloserdnym", "Semper idem!", "Idealisty", "Vsiudy nivechytsia pravda...", "Supokii", "Tovarysham", "Ne liudy nashi vorohy...", "Ne dovho zhyv ya v sviti shche...", "Vy plakaly falshyvymy slozamy..."

  "Excelsior!": "Naimyt", "Berkut", "Khrystos i khrest", "Choven", "Kameniari", "Idyliia"

  "Profili i masky": "Poeziia", "Pisnia i pratsia", "Chym pisnia zhyva?", "Spivakovi", "Ridne selo", "Poiedynok"

  "Ukraina": "Moia liubov", "Ne pora", "Liakham", "Rozvyvaisia ty, vysokyi dube..."

  "Kartka liubovi": "Zblyzhaies chas, i z sertsem, biuchym v hrudy...", "Plyv hordo yastrub v lazurovim mori...", "Vinya toho dnia vzhe druhyi rik proishov...", "Triolet", "Ya ne lukavyla z toboiu...", "I ty pidesh ubytoiu dorohov...", "Ya budu zhyty, bo ya khochu zhyty!..."

  "Znaiomym i neznaiomym": "Korzhenkovi", "Danylovi Mlatsi", "Molodomu druhovi", "N. N. («Vystupaiesh ty chemno, poriadno...»)", "Mykhalyni R.", "Anni P.", "N. N. («Bud zdorova, moia myla...»)", "K. P.", "Oli", "O. O.", "Tetiana Rebenshchukova", "Hryts Turchyn"

  "Osy": "My osy, my osy!...", "Buv o nas muzhyk kolys...", "Yakos-to bude!", "Poslukhai, synu, shcho premudrist kazhe...", "Khliborob", "Uzhas na Rusi", "Z ekzamenu"

  "Volni sonety": "Sonety – es raby...", "Choho ty, khlope, vbravs o strii lytsarskyi...", "Kotliarevskyi", "Narodna pisnia", "Nezriachi holovy nash vik klenut...", "Zhinoche sertse! Chy ty lid studenyi...", "Vam strashno toi ohnianoi khvyli...", "V snakh yunosti tak skvapno my shukaiem...", "Yak et zalizo z syloiu dyvnoiu...", "Smishnyi sei svit!", "Sikstynska Madonna", "Vos spyt dytia, nevynnyi anhel chystyi...", "Pisnia budushchyny", "Dosyt, dosyt slova do sliv skladaty...", "Ni, ne liubyv na sviti ya nikoho...", "I dovelos meni za es strazhdaty!...", "Kolys v sonetakh Dante i Petrarka..."

• "Tiuremni sonety": "Es dim plachu, i smutku, i zitkhannia...", "Vuzka, vazhkaia do dobra doroha...", "Hei, opysaly nas, nemov khudobu...", "Sydzhu v tiurmi, mov v zasidtsi strilets...", "Vam khoches znat, yak nam v tii kazemati...", "Ne budesh tykho? – kryknuv post i shparko...", "Vzhe nich. Posnuly v kazni vsi, khroput...", "A ledve tilky són nam zlomyt ochi...", "A rano, poky chas shche vybie piatyi...", "Kolys v odnim shanovnim ruskim domi...", "Vstaiem ranenko, myiemos harnenko...", "Prokhid", "Ni, nash tiuremnyi domovyi poriadokv...", "Berut diru, zalizom obkuiut...", "Ta vy ne dumaite, shcho vyshcha vlast...", "V tykh dniakh, koly, nenache ryba v siti...", "Zamovkla pisnia. Chy zh to yii, svobidnii...", "Hausordnung", "Ne vilno v kazni tiutiunu kuryty...", "Kliuchnyky i dozortsi", "Chto my shumyt, chto my dzvenyt...", "Vviishla fihura...", "Tiuremna kultura", "Rozmovy", "Pisnia areshtanska", "Khto yii zlozhyv", "Narod nash v bidakh dobryi praktyk...", "Ni, vy ne maly zghliadu nade mnoiu!...", "O sni meni yavylys dvi bohyni...", "I hovoryla persha: «Ya liubov...", "I hovoryla druha: «Ya nenavyst...", "Sydiv pustynnyk bilia svoho skytu...", "Rosiie, kraiu tuhy ta terpinnia...", "Yak ya nenavydzhu vas, vy mashyny...", "Shcho vovk vivtsiu yist – zhalko, ta ne dyvo...", "Lehenda pro Pilata", "Kryvavi sny", "Bahno hnyleie mizh kraiv Yevropy...", "Tiurmo narodiv, obruchem stalenym...", "Epiloh"

  "Halytski obrazky": "V shynku", "Velykden", "Maksym Tsiunyk", "Mykhailo", "Bava Mytrykha", "Halahan", "Zhuravli", "Hadky na mezhi", "Hadky nad muzhytskoiu skyboiu", "V lisi", "Holod"

  "Zhydivski melodii":

  "Sambation", "Piria", "Asymiliatoram", "Zapovit Yakova", "Surka", "O tsadyka"

  "Z liubovi": "Z hesheftu lysh, kazhete, zhenytsia zhyd...", "Ya z pershoiu zhinkoiu, bachte, rozvivs...", "Dav vin meni hroshei...", "Raz yakos ya z yarmarku...", "Ne stalo mizh namy zhyttia z toho dnia...", "Pishov ya, o brovar v Yanovi naniavs...", "Pobralys my...", "Pishly my v pohanu hodynu...", "Tak Hershon, staryi konokrad, hovoryv..."

  "Po-liudsky": "Onuchkarskyi zarobitok...", "Ya v Rudi blyz Maherova...", "Okh, staryi ya...", "Raz otak zaishov ya v pustku...", "Pokhovaty davshy trupy...", "Shcho robyt! Idu do viita...", "Ne skazhu tobi, yak tiazhko...", "Vechorilo. Shche hliadilo...", "Shche yak panshchynu robyv ya...", "Pohostyv o mene Shaia...", "Chasto ya vidtak do Shtenhlia...", "Vmer korshmar odyn blyz Zhovkvy...", "Tak-to Shaia-Liaib rozstavsia..."

• Ziviale lystia («Fulls marchitas») (1896), colecció de 61 poemes:

  "Pershyi zhmutok": "Po dovhim, vazhkim otupinniu...", "Ne znaiu, shcho mene do tebe tiahne...", "Ne boius ya ni boha, ni bisa...", "Za shcho, krasavytse, ya tak tebe liubliu...", "Raz ziishlysia my sluchaino...", "Tak, ty odna moia pravdyvaia liubov...", "Tvoi ochi, yak et more...", "Ne nadiisia nichoho", "Ya ne nadiius nichoho...", "Bezmezhneie pole v snizhnomu zavoiu...", "Yak na vulytsi zustrinesh...", "Ne mynai z pohordoiu...", "Ya neliud! Chasto, shchob zghlushyt...", "Neperekhidnym murom pomizh namy...", "Ne raz o sni yavliaietsia meni...", "Pokhoron pani A. H.", "Ya ne kliav tebe, o zore...", "Ty plachesh. Sliz hirkykh potoky...", "Ya ne zhaluius na tebe, dole...", "Pryvyd", "Epiloh"

  "Druhyi zhmutok": "V Peremyshli, de Sian plyve zelenyi...", "Poludne. Shyrokeie pole bezliudne...", "Zelenyi yavir, zelenyi yavir...", "Oi ty, divchyno, z horikha zernia...", "Chervona kalyno, choho v luzi hneshsia...", "Oi ty, dubochku kucheriavyi...", "Oi zhaliu mii, zhaliu...", "Ya ne tebe liubliu, o ni...", "Chomu ne smiieshsia nikoly...", "10. V vahoni", "Smiites z mene, vichni zori...", "Choho yavliaieshsia meni...", "Otse taia stezhechka...", "Yakby znav ya chary, shcho spyniaiut khmary...", "Shcho shchastia? Es zh iliuziia...", "Yak ne bachu tebe...", "Yak pochuiesh vnochi krai svoioho vikna...", "Khoch ty ne budesh tsvitkoiu tsvisty...", "Yak vil v yarmi, otak ya donen za dnem...", "Syple, syple, syple snih..."

• "Tretii zhmutok": "Koly studin potysne...", "Vona umerla! Slukhai!", "Baiduzhisinko meni teper...", "V alei nichkoiu litnoiu...", "Pokoik i kukhnia, dva vikna v parteri...", "Rozpuka! Et, shcho ya vvazhav...", "Ne mozhu zhyt, ne mozhu zghynut...", "Ya khtiv zhyttiu kinets zrobyt...", "Trychi meni yavlialasia liubov...", "Nadkhodyt nich. Boius ya toi nochi!", "Chorte, demone rozluky...", "I vin yavyvs meni...", "Matinko moia ridnesenka!", "Pisne, moia ty pidstrelena ptashko...", "I ty proshchai!", "Daremno, pisne!", "Poklin tobi, Buddo!", "Dusha bezsmertna!", "Samovbiistvo – es trusist...", "Otsei malenkyi instrument..."

• Mii Izmarahd («La meua esmeralda») (1898), colecció de 66 poemes:

  "Poklony": "Poet movyt", "Ukraina movyt", "Refleksiia", "Sidohlavomu", "Yakby...", "Dekadent", "Moii ne moii", "Spomyn"

  "Parenetikon": "Koly obid khtos slavnyi zghotuvav...", "Ne slid usiakoho liubyty bez rozboru...", "Ne takoho postu khoche boh vinya nas...", "Yak o khvyli sumnivu i muky...", "Bahach", "Sertsem molyvsia Moisei...", "Hniv – es ohon...", "Nemaie druha ponad mudrist...", "Sebe samoho napered...", "Khoch khto i sto lit prozhyve...", "Khoch vinya khliba zderzhus...", "Yak serezhky zolotii...", "Zdorov, Stepane!", "Ne vysoko mudrui...", "Hodui hadiuku molokom...", "Yak prominiasto harnyi tsvit...", "Yak lampa rozbyta...", "Khto tomu shkodyt...", "Voroh batko, voroh maty...", "Yak pchola, shcho kvitam farby...", "Khto lysh kvitky v zhytti zbyra...", "Bahatstvo zlom ne ye...", "Yak ryba bez vody...", "Khto v pershii chvertyni zhyttia...", "Strofy (1 – 40)"

  "Prytchi": "Prytcha pro zhyttia", "Prytcha pro viru", "Prytcha pro liubov", "Prytcha pro krasu", "Prytcha pro pryiazn", "Prytcha pro vdiachnist", "Prytcha pro pokoru", "Prytcha pro pravdyvu vartist", "Prytcha pro nerozum", "Prytcha pro radist i smutok", "Prytcha pro pist", "Prytcha pro smert"

  "Lehendy": "Arot i Marot", "Ukaz proty holodu", "Pobida", "Sviata Domestika", "Sviatyi Seledii", "Lehenda pro vichne zhyttia"

  "Po selakh": "Na Pidhiri sela neveseli...", "V shynku shumyt...", "Vrantsi-rano po seli...", "Zrazu svarylysia...", "Toho granota z krykom, shumom...", "Vorozhka movyt", "Ide Paziuk vinya vorozhky...", "Oi-oi! Metushnia i tryvoha v seli...", "Try nedili vzhe kum o areshti sydiv...", "Na pastivnyku"

  "Do Brazylii!": "Lyst do Stefanii", "Koly pochuiesh, yak v tyshi nichnii...", "Dva panky ydut popry nykh...", "Hei, rozillialos ty, ruskeie hore...", "Lyst iz Brazylii"

• Iz dniv zhurby («Dels dies de dolor») (1900), colecció de 36 poemes:

  "Iz dniv zhurby": "Donen i nich serdytyi viter...", "V parku ye odna stezhyna...", "O parku", "Koly chasom v vazhkii zadumi...", "De ya ne ydu...", "Ne mozhu zabuty...", "Vzhe try roky ya zbyraius...", "Bezsyllia, akh! Yaka strashnaia muka...", "Nedovho zhyv ya shche...", "I znov refleksii...", "Ya poborov sebe...", "Z usikh solodkykh, liubykh sliv..."

  "Spomyny": "Ya zghaduiu mynuleie zhyttia...", "Zakym umre shche v sertsi tvorcha syl...", "O, bo i ya zaznav raz shchos takoho...", "Piatnadtsiat lit mynulo...", "Malenkyi khutir sered luk i nyv...", "V selo khodyv...", "Vos panskyi dvir...", "Naihirshe ya liudei boiavs todi...", "Pryvit tobi, mii druzhe virnyi, haiu...", "Rozmova v lisi", "Ya pobachyv yii...", "Ya ne skinchu tebe..."

  "V pleneri": "Mame-pryrodo...", "Po kovertsi purpurovim...", "Khodyt viter po zhyti...", "Sune, sune chorna khmara...", "O dolyni selo lezhyt...", "Oi idut-idut tumany...", "Nad velykoiu rikoiu...", "Drimaiut sela...", "Nich. Dovkola tykho, mertvo...", "Shkola poeta"

  "Ivan Vyshenskyi"

  "Na Sviatoiurskii hori"

• Semper tir («Sempre tir») (1906), colecció de 38 poemes:

  "Semper tir", "Sonet", "Moiemu chytachevi", "Konkistadory", "Lisova idyliia"

  "Burkutski stansy: "Kozhda kychera v mli...", "Divchyno, moia ty rybchyno...", "Olzi S.", "O, rozstroiena skrypka, rozstroiena..."

  "Novi spivomovky":

  "Tsekhmister Kuperian", "Suchasna prykazka", "Maister Svyryd", "Shcho za dyvo?", "Prytychyna", "Yak tam o nebi?", "Trahediia artystky"

• "Na stari temy": "Chy ne dobre b nam, braty, zachaty...", "Blazhennyi muzh, shcho yde na sud nepravykh...", "Bulo es try dni pered moim shliubom...", "Ty znov litaiesh nade mnoiu, halko...", "Kryk sered pivnochi...", "De ne lylysia vy v nashii buvalshchyni...", "I dosi nam snytsia...", "Antoshkovi P. (Azъ Pokoi)", "Vyishla v pole ruska syla...", "Na ritsi vavilonskii...", "Vzhe zh tvoia sviataia volia...", "Hovoryt duren v sertsi svoim..."

  "Iz knyhy Kaaf": "O sni zaishov ya v dyvnuiu dolynu...", "Poete, tiam, na shliakhu zhyttovomu...", "Humannyi bud...", "Yak trapytsia tobi v hromadskim dili...", "Ty ydesh o vyshukano-skromnim stroi...", "F. R.", "Opivnich. Hlukho. Zymno. Viter vyie...", "Yak holova bolyt...", "Yakby ty znav, yak mnoho vazhyt slovo...", "Strashnyi sud"

• Davnie i nove («Vell i nou») (1911), colecció de 115 poemes, amplia la colecció Mii Izmarahd («La meua esmeralda») (1898) en 49 poemes:

  "Zamist proloha. Sviatovechirnia kazka"

  "Poklony": "Mame-pryrodo!", "Nenazvanii Marii", "Do muzy", "Chest tvortsevi tvari!"

  "Parenetikon": "Povorozh meni, tsyhanko...", "Ne khvalysia rodom svoim...", "Insha slava sontsiu...", "Yak maiu viryty tobi...", "Nema cholovika, v kotroho...", "Koly pobachysh pravednoho v mukakh...", "Na et ptakham kryla...", "I es treba, brate...", "Sam lytsemirstvuie z soboiu...", "Yak sad, zaroslyi khabazamy...", "Anastasii Synait hovoryt...", "Vrazumy mia, zhyv budu", "O choloviche, koly spysh, chy chuiesh...", "Khto slavu svitu osiahnuv...", "Ottsi sviati otak zapovidaiut...", "Tak hovoryt starodavnia povist..."

  "Prytchi": "Prytcha pro rivnovahu", "Prytcha pro zakhlannist", "Prytcha pro siiannia slova bozhoho"

  "Lehendy": "Dva chuda sv. Nykolaia", "Ruka Ivana Damaskina", "Ful, tsar yehypetskyi", "Zoroastrova smert"

  "Iz zloby dnia": "Na zori sotsialistychnoi propahandy", "Duma pro Maledykta Ploskoloba", "Duma pro Nauma Bezumovycha", "Voronizatsiia", "Drohobytska filantropiia", "Rusynam-fatalistam", "Nove zerkalo", "Suchasnyi litopys [1884]", "Ukrainsko-ruska studentska mandrivka litom 1884 r.", "Pani Fevrosiia", "Zhenshchyna", "O. Lunatykovi", "Volni virshi", "Bliudytesia bѣsa poludennaho", "Mnohonadiinyi"

  "Himny i parodii": "Natsionalnyi hymn (Ne pora)", "Pisnia ruskykh khlopiv-radykaliv", "Sichovyi marsh", "De yest ruska vitchyna?", "Marsh halytsko-ruskykh «tverdykh»", "Novitni haidamaky"

No publicats en coleccions:

• "Darmo" («Para res») (1874)
• "Dumka" («Opinió») (1874)
• "Epihramaty i ksenii" («Epigrama i Xenia») (1874)
• "Pelikan" («Pelícano») (1874)
• "Pisnia syroty" («La cançó de l'orfe») (1874)
• "Put zhyttia" («El modo de vida») (1874)
• "Zhyvi i mertvi" («Els vius i els morts») (1874)
• "Na donen 11 yuliia 1875" («L'11 de juliol de 1875») (1875)
• "O złi i dobre, które w sercu noszę..." («Oh mal i be, que duem en el cor...») (1875)
• "Olha" («Olga») (1875), inacabat
• "Shukai krasy, dobra shukai!" («¡Busca la bellea, busca la bondat!») (1876)
• "Pro bahacha, shcho yizdyv bidu kupuvaty" («Sobre l'home ric que va anar a comprar problemes») (1877)
• "Són kniazia" («El somi del príncip») (1877), inacabat
• "«Slovo» i «Pravda»" («"Paraula" i "Veritat"») (1878)
• "Akh, kob to ya buv muzykantom..." («Oh, m'agradaria ser músic...») (1878)
• "Aristofan II" («Aristófanes II») (1878)
• "Buvaiut khvyli – sertse rvetsia..." («Hi ha ones - el cor es trenca...») (1878)
• "Elehiia" («Elegia») (1878)
• "My" («Nosatres») (1878)
• "Ne zhurys, shcho na svit osin sumrachna yde..." («No vos entristiu que s'acosta un autumne ombrós per al món...») (1878)
• "Ni, na digues-ho, shchob vyrechy: ta vono prave..." («No, al gra, per a jujar: pero és just...») (1878)
• "Oi matinko liuba, yedyna moia,..." («Oh volguda mare, la meua única,...») (1878)
• "Piat hrikhiv holovnykh" («Cinc pecats capitals») (1878)
• "Poslukhaite, dobri liudy, shcho maiu kazaty..." («Escolten, bona gent, lo que tinc que dir...») (1878)
• "Samotnii, khvoryi, dumaiu v khatyni..." («Solament, malalt, pensant en la barraca...») (1878)
• "Slovar-poet" («Diccionari-poeta») (1878)
• "Slovo" («Paraula») (1878)
• "Slozamy lychenko ty ne vmyvai..." («No et llaves la cara en llàgrimes...») (1878)
• "Smerklosia. Tykho kruh mene, mov v hrobi,..." («Es va posar obscur. Hi ha silenci al meu entorn, com en una tomba,...») (1878)
• "Soika" («Gayo») (1878)

• "Stara pisnia" («Una vella cançó») (1878)
• "Vore-yi" («Molt») (1878)
• "V-ovi P-omu" («A la P-ésima») (1878)
• "Dumka" («Opinió») (1879)
• "Istoriia midianoho kreitsara" («L'història de la travessia de coure») (1879)
• "Istoriia tovpky soli" («L'història de la multitut de sal») (1879)
• "Mizh shchastiam a horem..." («Entre l'alegria i la tristor...») (1879)
• "Na smert molodoho poeta" («Sobre la mort d'un jove poeta») (1879)
• "Ne raz nahaduiu tu dny..." («A sovint recorde eixos dies...») (1879)
• "Suddi tebe i zakony zapiatnaly..." («Els juges i les lleis t'han tacat...») (1879)
• "Vechir! Vechir! Sontse sija..." («¡Nit! ¡Nit! La vespradeta...») (1879)
• "Vstydno plakaty, tuzhyty..." («És una pena plorar, enyorar...») (1879)
• "[Opovidannia tsiupasnyka]" («[L'història d'este pastor]») (1880)
• "Botokudy" (1880)
• "Chom tak tryvozhno bies..." («¿Per qué estàs clapint tan ansiosament...») (1880)
• "Ei, dumy zolotii..." («Hey, pensaments d'or...») (1880)
• "Liudei blahoslovliaiuchy..." («Beneint a la gent...») (1880)
• "Mchytsia blyskucha kareta..." («Un carruage lluent es precipita...») (1880)
• "Na nebi chorna tma..." («Hi ha obscuritat negra en el cel...») (1880)
• "Nache vykhor, mynaiut roky..." («Com un tribulí, passen els anys...») (1880)
• "Ne biitesia tiurmy, o druhy molodii!" («¡No tingau por a la presó, volguts jóvens!») (1880)
• "O hrishna dushenko, otse..." («Oh ànima pecadora, ací...») (1880)
• "Pisni tykhii, sumnii..." («Cançons tranquiles, dubtes...») (1880)
• "Pravdyva kazka" («Un verdader conte de fades») (1880)
• "Promyne, proplyne..." («Passarà, passarà...») (1880)
• "Pytaiesh, chym ya sohrishyv" («Em preguntes que he pecat») (1880)
• "Shevchenko i poklonnyky" («Shevchenko i adoradores») (1880)
• "Sonety-nevilnyky" («Sonets d'esclaus») (1880)
• "Suchasna pisnia" («Cançó moderna») (1880)
• "Ty znov ozhyvaiesh, nadiie..." («Estàs viu de nou, espere...») (1880)
• "V samoti, hryzoti..." («Solament, rosegant...») (1880)
• "Visti z kraiu botokudiv" («Notícies de la terra de Botokud») (1880)
• "Vole moia zolotaia..." («Campañol el meu dorat...») (1880)
• "Vraz z nym panotchyky pryidut..." («Junt a ell vindran els senyors...») (1880)
• "Vtomyvsia ya. Mov zhar, horyt vse tila..." («Estic cansat. Com la calor, tot el cos ardix...») (1880)
• "Yak tykho, yasno nadvori..." («Quin tranquil, clar fòra...») (1880)
• "Znov rik mynuv. Znov krok odyn vpered..." («Ha passat un atre any. Un pas alvance de nou...») (1880)
• "Bubnyshche" («Bateria») (1881)
• "Die galizische Grundentlastung" (1881)
• "Holosnyi dzvinok sklykaie..." («Una forta cridada flama...») (1881)
• "Matrona-komirnytsia" («Mmatrona-almacenista») (1881)
• "Ne vse ishche bulo, shcho mozhe buty..." («No tot era encara lo que podria ser...») (1881)
• "Peredmova" («Prefacio») (1881)
• "Pryvit" («Hola») (1881)
• "Smert ubiitsi" («Mort d'un assessí») (1881)
• "Try areshtantky" («Tres dònes detingudes») (1881)
• "Lisovoiu vuzkoiu dorohov..." («A través d'un estret camí forestal...») (1882)
• "Machukha" («Madrastra») (1882)
• "Mariika" (1882)
• "My lubimy rusinów..." («El meu lubimy Rusinów...») (1882)
• "Na smert Volodymyra Navrotskoho" («Sobre la mort de Volodymyr Navrotskyi») (1882)
• "Narodna hutirka pro kometu" («Charrada popular sobre un cometa») (1882)
• "Neduzhyi" («Malalt») (1882)
• "Nema, nema vzhe vladaria hriznoho..." («No hi ha, ya no hi ha un governant formidable…») (1882)
• "Pantruisia, synu, tykh liudei, shcho slovo..." («Cuida't, fill meu, d'aquelles persones la paraula de les quals...») (1882)
• "Pokhvala Drohobycha" («L'elogi de Drohobych») (1882)
• "Rubach" («Alegre») (1882)
• "Ruskym viazniam iz r. 1882" («Presoners russos des de 1882») (1882)
• "Siasia" (1882)
• "O nepamiat" («En l'oblit») (1882)
• "Zholud zbyraty v lis pobihly dity..." («Els chiquets varen córrer al bosc a arreplegar bellotes...») (1882)
• "Apostrofa" («Apóstrofe») (1883)
• "Do Dranmora" («A Durnmore») (1883)
• "Do Józi D[zwonkowskiej]" («A Józi D[zwonkowskiej]») (1883)
• "Do shturmu!" («¡A l'assalt!») (1883)
• "Dovha nich dlia toho..." («Una llarga nit para...») (1883)
• "Dribnii syly vmii dokupy zbyty..." («Saps cóm derribar forces menudes...») (1883)
• "Kharchem, shcho zhyzn tobi dona-la..." («El menjar que et va donar la vida...») (1883)
• "Khoryi" (1883)
• "Khvylia zneviry" («Una ona de desesperació») (1883)
• "Koly chesnyi upade, to hnet povstaie..." («Quan els honests cauen, l'opressió s'alça...») (1883)

• "Memorandum budiakiv" («Memoràndum de penques») (1883)
• "Mov toi pyshnobarvnyi tsvit prekrasnyi..." («Com eixa magnífica flor és bella...») (1883)
• "Na mohyli" («En la tomba») (1883)
• "Ne raz bezsonnomu zdaietsia..." («Més d'una volta li sembla a l'insomne...») (1883)
• "Ne skhyliai svoie lychko prekrasneie..." («No inclines la cara, serà bell...») (1883)
• "Ostoroha" («Advertència») (1883)
• "Perspektyva" («Prospecte») (1883)
• "Rybachka" (1883)
• "V pryrody nema ni yadra, ni lupyny..." («En la naturalea no hi ha núcleu ni closca...») (1883)
• "Ya zabuv" («Em vaig oblidar») (1883)
• "Yak dvoie liubliatsia, a zhdut..." («Cóm dos s'amen i esperen...») (1883)
• "Zviriachyi parlament" («Parlament animal») (1883)
• "«Novomu prolomovi» v albom" («"Cap a un nou alvanç" en l'àlbum») (1884)
• "Ambroziiu Yanovskomu" (1884)
• "Halychyno, dumai o sobi sama!" («¡Galitzia, pensa en tu!») (1884)
• "Hazelia" («Gasela») (1884)
• "Kazka dlia molodykh dyrektoriv bankovykh" («Un conte de fades per a jóvens directors de banc») (1884)
• "Mohyla Tarasova" («La tomba de Tares») (1884)
• "Ne bez ale" («No sense un pero») (1884)
• "Nove zhyttia" («Nova vida») (1884)
• "Persha vchytelka" («El primer mestre») (1884)
• "Pisnia ruskoho bursaka" («Cançó del bursak rus») (1884)
• "Pravedni i nepravedni" («Justs i injusts») (1884)
• "Shumka o. Pavlykova" (1884)
• "Tobi, shcho vlasnoiu rukoiu..." («A tu, que en la teua pròpia mà...») (1884)
• "V 23-tu rokovyny smerti Tarasa Shevchenka" («En el 23 aniversari de la mort de Tares Shevchenko») (1884)
• "V richnytsiu" («En l'aniversari») (1884)
• "Vivtsia i Yap" («Ovelles i Yap») (1884)
• "Ex nihilo" (1885)
• "Hei, «pany» i «hospodynove»..." («Senten, "senyors" i "mestres"...») (1885)
• "Pidhiria vzymi" («Estribaciones en hivern») (1885)
• "Ranok na pastivnyku" («Matí en el pastor») (1885)
• "Slavosloviie" («Teologia») (1885)
• "Sviatyi Valentii" («Sant Valentí») (1885)
• "Ya snyv" («Yo vaig somiar») (1885)
• "Yii smikh" («La seua rialla») (1885)
• "Zblyzhavsia donen i són prohnav..." («S'acostava el dia i el somi s'alluntava...») (1885)
• "O temnu nich ya mistom tykho bryv..." («En la nit obscura, vaig deambular tranquilament per la ciutat...») (1886)
• "V 25-i rokovyny smerti Tarasa Hryhorovycha Shevchenka" («En el 25 aniversari de la mort de Tares Hryhorovych Shevchenko») (1886)
• "Chy bach, na moim stalo, harna krale..." («Mira, és culpa meua, bella lladre...») (1887)
• "Moii druzhyni" («Per a la meua esposa») (1887)
• "Ne dlia toho bahatoho, shcho brata zdyraie..." («No per al ric que li estafa al germà...») (1887)
• "Panski zharty" («Succeïts de cavallers») (1887)
• "Prytcha pro sokyru" («La paràbola de l'astral») (1887)
• "Do Ts[eliny] Zh[urovskoi]" («A Ts[eliny] Zh[urovskoi]») (1888)
• "Dushe moia! Dushe dushi moiei..." («¡La meua ànima! Ànima de la meua ànima...») (1888)
• "[Strofy]" («[Estrofes]») (1889)
• "Buv vechir, my v kazni vzhe spaty liahly..." («Era de nit, ya nos havíem gitat en el tesor...») (1889)
• "Hore staromu, oi, hore..." («¡Ai del vell, oh, ai...») (1889)
• "Kain" («Caín») (1889)
• "Molotiat donen i nich – ne zhyto..." («Trillar dia i nit - no centeno...») (1889)
• "Ne pochynat, choho zrobyt ne mozhna..." («No escomences lo que no pots fer...») (1889)
• "Neiasna dlia vas tsia lehenda..." («Esta llegenda no et queda clara...») (1889)
• "Ni, ne liubyv na sviti ya nikoho..." («No, no amava a ningú en el món...») (1889)
• "Ni, vdurity dovedetsia..." («No, tindràs que colpejar-ho...») (1889)
• "Smert Kaina" («La mort de Caín») (1889)
• "Tiazhkoiu zmoroiu lezhyt na mni..." («Una pesada càrrega recau sobre mi...») (1889)
• "Tsar na lovakh zabludyvsia..." («El rei es va perdre mentres peixcava...») (1889)
• "Lys Mykyta" («Nikita el rabosot») (1890)
• "Podorozh na misiats" («Un viage a la lluna») (1890)
• "Boliachka" («Dolorós») (1891)
• "Kytsia" («Minino») (1891)
• "Pryhody Don Kikhota" («Les aventures de Don Quixot») (1891)
• "Pianytsia" («El borracho») (1892)
• "Tsar i asket" («El rei i el asceta») (1892)
• "Tsar-boh" («El rei és un deu») (1892)
• "Lysytsia-spovidnytsia" («Rabosot confesor») (1893)
• "Vandrivka rusyna z Bidoiu" («El viage d'un ruteno en Bida») (1893)
• "Lysova pryhoda" («Aventura de rabosot») (1894)
• "Medvid" («Orso») (1894)
• "Abu-Kasymovi kaptsi" («Sabatilles d'Abu Qasim») (1895)
• "Try doli" («Tres destins») (1895)
• "Poema pro bilu sorochku" («Un poema sobre una camisa blanca») (1897)

• "Nenache vyhnanets z chuzhyny..." («Com un exiliat d'una terra estrangera...») (1898)
• "Velyki rokovyny" («Grans anys») (1898)
• "Pokhoron" («El funeral») (1899)
• "Koval Bassim" («Herrero Bassim») (1900)
• "Vsiakyi lehendy spiva..." («Cada llegenda de la vora...») (1900)
• "Maiovi elehii" («Elegies de maig») (1901)
• "Nedarom skazano..." («No m'estranya que es diga...») (1902)
• "V albom p[a]ni O. M." («En l'àlbum de la Sra. O. M.») (1902)
• "Strily" («Fleches») (1903)
• "Burkutska romansa" («Romançada burkut») (1905)
• "Moisei" («Moisés») (1905)
• "[Z Knyhy proroka Yeremii]" («[Del Llibre del Profeta Jeremías]») (1906)
• "D. B." (1906)
• "Khodyt tuha po holii hori..." («Passejades anhelantes per la montanya pelada...») (1906)
• "Patriot" («Patriota») (1906)
• "Posvarylas soika z dubom..." («Un grajo es va barallar en un roure...») (1906)
• "Siite bilsh" («Sembrar més») (1906)
• "Prytcha pro dvokh rabiv" («La paràbola dels dos esclaus») (1913)
• "Iz pouchen batka synovi" («De les ensenyances del pare al fill») (1914)
• "Konchakova slava" («Glòria de Konchakov») (1914)
• "Lehenda pro sviatoho Marina" («La llegenda de Sant Marín») (1914)
• "Ne alehoriia" («No és una alegoria») (1914)
• "Or i Syrchan" («O i Sirchan») (1914)
• "Prytcha pro koleso" («Paràbola de la roda») (1914)
• "Prytcha pro sliptsia i khromtsia" («Paràbola del cego i l'agarre») (1914)
• "Smertelno ranenyi" («Mortalment ferit») (1914)
• "Teren o nozi" («Terra en la cama») (1914)
• "Viddanytsia" («Llealtat») (1914)
• "Viisko tinei" («Eixèrcit d'ombres») (1914)
• "Na smert M. Pavlyka" («Sobre la mort de M. Pavlyk») (1915)
• "Oi, briaznula shybka..." («Oh, la finestra traqueteó...») (1915)
• "Sic transit" («Trànsit Sic») (1915)
• "Takozh znannia" («També coneiximent») (1915)
• "Try styrty" («Tres toallitas») (1915)
• "Pryiemnyi vyd" («Bonica vista») (1916)
• "Shche ne propalo" («Encara no s'ha anat») (1916)
• "Vo chelovitsikh blahovoleniie!" («¡Benevolència en els hòmens!») (1916)
• "Zoni Yuzychynskii" (1916)

Obres de teatre

• Yuhurta («Yogurt») (1873)
• Try kniazi na odyn prestol («Tres príncips en un tro») (1874)
• Slavoi i Khrudosh («Slavoi i Hrudosh») (1875)
• Poslidnii kreitsar («L'últim creuat») (1879)
• Riabyna («Serbal») (1886)
• La felicitat furtada (Ukradene shchastia) (1892)
• Uchytel («Professor») (1894)
• Viit Zalameiskyi (1894)
• Maister Chyrniak («Mestre Chernyak») (1894)
• Són kniazia Sviatoslava («Somi del príncip Svyatoslav») (1895)
• Kamiana dusha («Ànima de pedra») (1895)
• Sud sviatoho Nykolaia («La cort de Sant Nicolás») (1895)
• Budka ch. 27 («Stand partix 27») (1896)
• Chy vdurila? («¿Vares cometre un error?») (1904)

No ficció

Artículs

• "Literaturni pysma" («Escrits lliteraris») (1876)
• "Serbski narodni dumy i pisni" («Poemes i cançons populars sèrbies») (1876)
• "Emil Zolia i yoho tvory" («Emil Zola i les seues obres») (1878)
• "Krytychni pysma o halytskii intelihentsii" («Escrits crítics sobre la intelectualidad de Galitzia») (1878)
• "Lliteratura, yii zavdannia i naivazhnishi tsikhy" («Lliteratura, les seues tasques i les branques més importants») (1878)
• "Khutorna poeziia P. A. Kulisha" («Poesia agrícola de P. A. Kulish») (1882)
• "Z kintsem roku" («Al final de l'any») (1896)
• "Mykhailo P. Starytskyi" (1902)
• "Pryntsypy i bezpryntsypnist" («Principis i falta de principis») (1903)
• "Suspilno-politychni pohliady M. Drahomanova" («Punts de vista sociopolítics de M. Dragomanov») (1906)

Història

• Polske povstannia v Halychyni 1846 roku («L'alçament polac en Galitzia en 1846») (1883)
• Zhyttia Ivana Fedorovycha i yoho chasy («La vida d'Ivan Fedorovych i la seua época») (1884)
• Do istorii ruskoi tserkvy v poslidnikh chasakh Rechi Pospolytoi Polskoi («A l'història de l'Iglésia russa en els últims dies de la Mancomunidad polaca») (1885)
• [Rets.] Pysmo N. Y. Kostomarova k yzdateliu «Kolokola» s predyslovyem M. Drahomanova («[Rec.] Carta de N. I. Kostomarov a l'editor de "Kolokola" en pròlec de M. Drahomanov») (1885)

• Mozes Mendelzon – reformator zhydivskyi («Moses Mendelssohn és un reformador judeu») (1886)
• Avhsburzka «Allgemeine zeitung» pro aresht Shevchenka i tov[aryshiv] v r. 1847 («Augsburc "Allgemeine zeitung" sobre l'arrest de Shevchenko i camarades en 1847») (1886)
• Poema pro stan Halychyny (1772-1809) («Un poema sobre l'estat de Galitzia (1772-1809)») (1886)
• Iz starykh zapysok («De velles notes») (1886)
• Do istorii nashoho vidrodzhennia («A l'història del nostre avivamiento») (1886)
• Prychynok do istorii 1848 roku («Raons per a l'història de 1848») (1886)
• Die Bibel und die neueren Entdeckungen in Palastina (1887)
• Zadushni dni o Lvovi 1848 r. («Dies mortals en Lviv en 1848») (1888)
• [Rets.] Ruska istorychna biblioteka («[Rec.] Biblioteca històrica russa») (1890)
• Letopys Podhoretskoho monastыria («Crònica del Monasteri Podgoretsky») (1890)
• Dvi unii («Dos unions») (1890)
• Pivstolittia («Mig sigle») (1891)
• Yosyf Shumlianskyi, poslednyi pravoslavnыi epyskop lvovskyi i eho «Metryka» («Iosif Shumlyansky, l'últim bisbe ortodox de Lviv i el seu "Metric"») (1891)
• Popravky i dodatky do spomyniv pro N. K. Syhydu («Esmenes i adició a les memòries de N. K. Sygyda») (1895)
• Virsha pro barsku konfederatsiiu («Un poema sobre la confederació del senyor.») (1895)
• Materialy i uvahy do istorii avstro-ruskoho vidrodzhennia 1772 – 1848 («Materials i atenció a l'història de la renaixença austro-rus 1772 - 1848») (1895)
• Z istorii Beresteiskoho soboru 1596 r. («De l'història de la Catedral de Berestei en 1596.») (1895)
• Zapyska o sostoianyy Podolyy v 1843 hodu («Nota sobre l'estat de Podolia en 1843») (1896)
• Panshchyna ta yii skasuvannia 1848 r. v Halychyni («Panshchyna i la seua abolició en 1848 en Galitzia») (1897)
• [Rets.] Yosyf Shumlianskyi, russkyi epyskop lvovskyi ot h. 1667 do h. 1708 («[Rec.] Joseph Shumlyansky, bisbe rus de Lviv de 1667 a 1708») (1898)
• Prychynok do halytsko-ruskoi bibliohrafii 1848 – 1849 rr. («Raons de la bibliografia gallec-russa de 1848-1849.») (1898)
• [Rets.] K. Kharlampovych. Ostrozhskaia pravoslavnaia shkola, ystoryko-krytycheskyi ocherk («[Rec.] K. Kharlampovych. Escola Ortodoxa de Ostroh, ensaig històric i crític») (1898)
• Khmelnychchyna 1648 – 1649 rokiv o suchasnykh virshakh («Khmelnytskyi 1648-1649 en poemes moderns») (1898)
• Hranychnyi stav («Estat fronteriç») (1898)
• Yosyf Shumlianskyi, lvivskyi yepyskop 1668 – 1708 r., i zavedennia unii v Halychyni («Joseph Shumlyanskyi, bisbe de Lviv 1668-1708, i l'establiment de l'unió en Galitzia») (1898)
• [Rets.] Opysanye dokumentov arkhyva zapadnorusskykh unyatskykh mytropolytov. 1470 – 1700 («[Rec.] Descripció dels documents de l'archiu dels metropolitans uniatos de Rússia occidental. 1470-1700») (1899)
• [Rets.] Monumenta confraternitatis stauropigianae Leopoliensis («[Rec.] Monumenta confraternitatis stauropigianae Leopoliensis») (1899)
• Novi doslidy nad naidavnishoiu istoriieiu zhydiv («Nova investigació sobre l'història més antiga dels judeus») (1901)
• Novi prychynky do istorii polskoi suspilnosti na Ukraini v XIX v. («Noves raons per a l'història de la societat polaca en Ucrània en el sigle XIX») (1902)
• Materialy do kulturnoi istorii Halytskoi Rusy 18 i 19 viku («Materials per a l'història cultural de la Rus Gallega en els sigles XVIII i XIX») (1902)
• Ruske dukhovenstvo v borotbi z narodnymy viruvanniamy pry kintsi XVIII v. («El clero rus en la lluita contra les creències populars a fins del sigle XVIII») (1902)
• Try rukopysni pidruchnyky ruski z lit 1806, 1815, 1829 («Tres llibres de text russos escrits a mà dels anys 1806, 1815, 1829») (1902)
• Prykarpatska Rus v XIX v. («Rus dels Cárpatos en el sigle XIX») (1902)
• [Rets.] Y. Luchytskyi. Krestiane i krestianskaia reforma v vostochnoi Avstryy («[Rec.] I. Luchytskyi. Llauradors i reforma llauradora en l'est d'Àustria») (1902)
• Lukian Kobylytsia («Lukyan Kobylitsa») (1902)
• Adam Mitskevych. Do halytskykh pryiateliv («Adam Mickiewicz. Als amics gallecs») (1903)

• [Rets.] Jozef Krajewski. Tajne związki polityczne w Galicyi od roku 1833 do roku 1841 («[Rec.] Jozef Krajewski. Relacions polítiques secretes en Galícia de 1833 a 1841») (1904)
• Koly vmer Isus Khrystos? («¿Quàn va morir Jesucristo?») (1904)
• Polska poema pro umansku rizniu («Poema polac sobre el districte de Uman») (1904)
• Simon Bolivar («Simón Bolívar») (1904)
• [Rets.] N. Vasylenko. Yosyf Maksymovych Bodianskyi i eho zasluhy dlia yzuchenyia Malorossyy («[Rec.] N. Vasylenko. Yosif Maksymovich Bodyanskyi i els seus mèrits per a l'estudi de la Menuda Rússia») (1905)
• [Rets.] Aleksander Brükner. Różnowiercy polscy («[Rec.] Aleksander Brükner. Política de Różnowiercy») (1905)
• Isusa chy Varravu? («¿Jesús o Barrabás?») (1906)
• [Rets.] Ks. Dr. I. Warmiński. Andrzej Samuel i Jan Seklucyan («[Rec.] Ks. Dr. I. Warminski. Andrzej Samuel i Jan Seklucyan») (1907)
• [Rets.] E. Holubynskyi. Khersonskye sviashchennomuchenyky, pamiat kotorыkh 7-ho marta («[Rec.] E. Golubinsky. Hieromártires de Kherson, el recort del qual és el 7 de març.») (1907)
• [Rets.] E. E. Holubynskyi. Po povodu perestroia V. Y. Lamanskym ystoryy deiatelnosty Konstantyna Fylosofa, pervouchytelia slavianskoho («[Rec.] E. E. Golubinsky. Sobre la reconstrucció de V. I. Lamansky de l'història de les activitats de Constantino el Filòsof, el primer mestre de la llengua eslava») (1907)
• Tingues yak istoryk frantsuzkoi revoliutsii («Tain com a historiador de la Revolució Francesa») (1908)
• Dvi zamitky do tekstu naidavnishoi litopysi («Dos notes sobre el text de la crònica més antiga») (1908)
• Prychynky do istorii 1848 r. («Raons per a l'història de 1848») (1909)
• [Rets.] Mykhailo Drahomanov. Propashchyi chas («[Rec.] Myjailo Drahomanov. Temps perdut») (1909)
• Do martivskykh dniv 1848 r. o Lvovi («Fins als dies de març de 1848 en Lviv») (1910)
• [Rets.] A. Spytsыn. Ystoryko-arkheolohycheskye razыskanyia («[Rec.] A. Spitsyn. Investigació històrica i arqueològica») (1910)
• Shchaslyvyi cholovik («Home feliç») (1911)
• Pryhoda Z. Avdykovskoho dnia 1 serpnia 1848 roku («L'aventura de Z. Avdykovsky l'1 d'agost de 1848.») (1912)
• «Osnovy novoi slovianskoi polityky» Bakunina («Fonaments de la nova política eslava de Bakunin») (1912)
• Prychynky do istorii Ukrainy-Rusi («Raons per a l'història d'Ucrània-Rússia») (1912)
• Azbuchna viina v Halychyni 1859 r. («La guerra de l'alfabet en Galitzia en 1859») (1913)

Lliteratura

• Varlaam i Yoasaf («Barlaam i Joasaf») (1897)
• Iz sekretiv poetychnoi tvorchosti («Dels secrets de la creativitat poètica») (1898)
• Karpato-ruske pysmenstvo XVII-XVIII vv. («Lliteratura carpato-russa dels sigles XVII-XVIII») (1900)
• Sviatyi Klyment o Korsuni («Sant Clemente en Korsun») (1906)

Sociologia

• Shcho take postup? («¿Qué és el progrés?») (1903)

Adaptacions

• Borislav smeyetsya (1927), película dirigida per Iosi Rojas, basada en la novela Boryslav smiietsia
• Ukradene shchastia (1952), película dirigida per Isaak Shmaruk i Hnat Yura, basada en l'obra de teatre La felicitat furtada
• The Painted Fox (1953), curtmetrage animat dirigit per Aleksandr Vasilyevich Ivanov, basat en el conte "Farbovanyi Lys"
• Zakhar Berkut (1971), película dirigida per Leonid Osyka, basada en la novela Zajar Berkut
• Ukradene shchastia (1984), miniserie dirigida per Juri Tkachenko, basada en l'obra de teatre La felicitat furtada
• Radi semeynogo ochaga (1992), película dirigida per Boris Savchenko, basada en la novela Dlia domashnoho ohnyshcha
• Lys Mykyta (2007), curtmetrage animat dirigit per Volodymyr Kmetyk, basat en el poema "Lys Mykyta"
• El vol del falcó (2019), película dirigida per John Wynn i Akhtem Seitablaev, basada en la novela Zajar Berkut
• Landscapes for Freedom (2024), curtmetrage animat dirigit per Nicolás Isasi, basat en el poema "Bezmezhneye pole"

El hispanismo d'Iván Frankó

Portada de l'obra «Les aventures de Don Quixot», la reelaboración en vers d'Iván Frankó, 2.ª edició, 1899

Iván Frankó va ser el primer en difondre en ucranià l'immortal novela cervantina, El Quixot, i la biografia del seu autor. En 1891, el lliterat ucranià ho va fer publicant en varis números de la revista Dzvinok l'obra d'uns 6500 versos baix el títul «Les aventures de Don Quixot», el seu reelaboración a partir de la novela. Obra que a l'any següent va ser publicada ya com un llibre separat, en un prefacio que conté la biografia de Cervantes, despuix dos voltes reeditat en vida d'Iván Frankó, en 1899 i 1913. El cos de l'adaptació ho precedix el Pròlec, un poema en el que Frankó pretenia acostar al seu llector al context de l'obra en una descripció d'Espanya i la seua història fins a l'época del protagoniste, ademés de traçar la biografia de Cervantes en un relat sobre la batalla de Lepanto, el captiveri de l'escritor, el començ del treball en El Quixot, etc. El poema pròlec d'eixa obra escomença en estos versos:

¡Espanya, oh, el meu Espanya!
Edén és terrenal
aixina en somis veig yo
la terra virginal.

El sol abocant la seua calor,
bellea i plaure,
les neus en el mont estan,
no gosen descendir.

Els boscs sempre en el seu verdor,
cantant-nos, sapiau,
platejats rius del lloc
calmant estan la set.

Placa a Iván Frankó i Miguel de Cervantes, Universitat de Valéncia

Encara que Frankó no dominava l'espanyol i reproduïa els texts basant-se en publicacions alemanes, el seu coneiximent de la biografia de l'escritor espanyol és prou profunt. No menys curiós és cóm vea el lliterat ucranià el mític personage:

«El cervantino Don Quixot no és un loco, sino un idealiste cegat que va iniciar la lluita contra el dur orde del món real».

Ademés de Cervantes, Iván Frankó –aficionat del romancero– va traduir i va comentar obres folklóricas ibèriques, va escriure ensajos crítics molt positius sobre Lope de Vega, qui per a l'ucranià era «un dels més poderosos intermediaris en l'intercanvi cultural del ben lliterari i «un dels majors unificadores dels temes i les formes que va donar la humanitat». Es coneix que Frankó va escomençar a treballar en la traducció i adaptació de Fuenteovejuna, que no va aplegar a publicar.

En la finalitat de buscar models per a renovar el teatre ucranià, Iván Frankó va produir un excepcional experiment lliterari: va adaptar en prosa l'obra dramàtica en vers L'alcalde de Zalamea, de Pedro Calderón de la Barca, enfocant les preocupacions socials del públic ucranià de llavors, la representació del qual per la companyia teatral Ruska Besida va durar més en el temps que atres obres i, segons informava la prensa polaca, va tindre un gran èxit entre el públic.

Per a l'ucranià, «Calderón és un jagant igual a Shakespeare i Dante» i «en les seues obres, tant pel contingut com per la forma, encara és molt forta i perceptible l'element de lo tradicional, pero al mateix temps descolla la seua poderosa i luminosoa individualitat».

El seu interés pels clàssics de la lliteratura espanyola també va passar per atres autors, com Tirso de Molina, acostant-los tots per primera volta al llector i públic ucranià.

Recepció de l'obra de Frankó en el món hispà

En 1924 es troben les primeres mencions enciclopèdiques d'Iván Frankó en Espanya, en la que ya s'apelava a que «va traduir El Quixot», concretament en la Enciclopèdia Universal Ilustrada Europeu-americana, tom XXIV.

Segons els estudiosos de la recepció general de l'obra d'Iván Frankó en el món hispà, les primeres traduccions dels seus poemes a l'espanyol que es coneixen daten dels anys 50 en revistes i coleccions políglotas, per motiu del primer centenari de l'autor en 1956, tant per representants de la diàspora ucraniana com per iniciativa de dins de l'Unió Soviètica.

Este primer centenari va ser celebrat en el món hispà i tampoc va passar desapercebut en Espanya. Aixina, per una part, el lliterat colombià Jorge Zalamea, des del Consell Mundial de la Pau, va assegurar que «si el poble ucranià comprén als pobles d'Anglaterra, Espanya, França, Itàlia, Norteamérica o Alemània, això li'l deu en no chicoteta mida a Iván Frankó, que va donar a conéixer als seus compatriotes lo millor de l'aportació d'aquells pobles al tesor de la cultura universal.», afegint ademés que «devem seguir el seu eixemple per a no quedar en ell en deute«.

Per una atra part, la revista Poesia espanyola, dirigida per José García Net, va publicar en el número 56, del més del centenari (agost de 1956), un artícul sobre Iván Frankó en la traducció de dos dels seus poemes menys coneguts, "Crist i la creu" ("Khrystos i khrest") i "Els conquistadors" ("Konkistadory") (págs. 26-27), de la firma del Dr. Dmytro Bachynsky. Una atra publicació espanyola del mateix autor i que abordava en detalle no només el hispanismo d'Iván Frankó sino també la seua vida i obra, és l'artícul "Iván Frankó i la lliteratura espanyola", publicat en la Revista de lliteratura, 1953, tom 3, número 5, pàgines 55-77. Eixe artícul existix autoeditado a banda (text imprés [s.n.], 1953, 23 págs.). En eixa obra es conclou que Frankó unia l'espiritualitat dels dos pobles, l'espanyol i l'ucranià, conjugant les històries de la lluita per alguna cosa comuna: llibertat, justícia i llibertat d'esperit.

Frut de les colaboracions de traductors espanyols en les editorials soviètiques, hi ha quatre grans obres de traduccions d'Iván Frankó a l'espanyol:

• La felicitat furtada (Ukradene shchastia) (1892) (Moscou: Eds. en Llengües Estrangeres, 1958, 115 págs.), és una obra de teatre sobre el desamor, adaptada a l'òpera en 1924 (República Checa) i 1960 (Unió Soviètica), i a les pantalles en 1952, 1984 (Unió Soviètica) i 2004 (Ucrània).
• Ivan Frankó: Obres triades (Moscou: Ed. Progresse, 1972, 304 págs.), en un pròlec sobre l'autor, és una colecció de dos decenes d'obres en vers, una decena d'obres de prosa i una obra de drama.
• Iván Frankó: El revolucionari etern. Poesies (Kíev: Ed. Dnipró, 1979, 192 págs.) és una edició bilingüe, en ucranià i espanyol, a banda d'un pròlec sobre l'autor, conta en més de 50 poemes que vénen de les distintes antologia que va ser editant Iván Frankó en vida.
• Zajar Berkut (Zakhar Berkut) (1883) (Kíev: Ed. Dnipró, 1982, 200 págs., traduït per Esteban Ryzvaniuk), novela històrica que tracta de la societat i el heroísmo d'unes poblacions en els Cárpatos davant l'invasió mongola de 1241.

Estes obres consten entre els fondos de la Biblioteca Nacional d'Espanya, entre atres biblioteques, ademés d'estar totes accessibles en PDF en el portal web www.ivanfranko.es/biblioteca [5] archivat en Wayback Machine..

Iván Frankó en el diari espanyol ABC, 1978.

Hi ha atres senyes que indiquen que el nom d'Iván Frankó no va deure ser totalment desconegut al llector espanyol. A partir de 1967, el seu nom escomença a aparéixer en el diari ABC, si be, en este cas, no es tracta d'un acostament a la seua obra, sino en motiu de l'arribada al port de Barcelona del «primer buc soviètic, despuix de la firma dels Acorts de recomençament del comerç marítim entre Espanya i l'Unió Soviètica», buc batejat Iván Frankó, nom que també rep una classe de barcos de passagers. Més tart, de 1967 a 1984, apareixen noves referències sobre travessies a bordo d'este buc, indicant que «el Iván Frankó juntament en atres dos barcos germans, el Tarás Shevchenko i el Aleksandr Pushkin, constituïxen en l'actualitat el trio més important de la flota de passage russa».

El 3 de decembre de 1978, Guillermo Díaz-Plaja, acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola, du de nou a la memòria l'obra d'Iván Frankó en l'artícul en ABC de dos pàgines "Ucrània 1978: La veu dels poetes" en el que afirma: «El document d'identitat dels pobles és el seu llengua. Ucrània posseïx eixe element d'autenticitat, sostingut per quarantacinc millons d'habitants. I, naturalment, per una legió de poetes, dramaturcs i novelistes». En referència a Tarás Shevchenko i la seua obra, afirma Díaz-Plaja que els temes per ell tractats «alcancen un nou cim en la figura d'Ivan Frankó...» el qual s'hauria convertit en «l'últim clàssic de la lliteratura ucraniana». Dia l'acadèmic espanyol: «des de la nostra atalaya d'observadors del poble, la veu d'un i un atre (Shevchenko i Frankó) se nos apareixen com a documents insuperables».

En 2015, en el respal de l'Universitat de Valéncia, el colectiu Acció UV-Ucraïna va editar el llibre Iván Frankó: la ploma ucraniana dels clàssics hispans, que ademés d'una selecció de poemes i bibliografia conté tres artículs de professors ucraninaos, traduïts per a això al castellà: "Iván Frankó, orgull i glòria d'Ucrània", de Valeriy Korniychuk, "Iván Frankó i el món hispà", de Yarema Kravets, i "Iván Frankó, l'Ortega ucranià", de Volodymyr Sabadukha.

Pel centenari de la seua mort, en 2016, estudiants espanyols del taller de Llengua i cultura ucraniana en l'Universitat de Valéncia, junt en estudiants ucranians d'espanyol en Leópolis, varen realisar un vídeo-recital d'un fragment del poema d'Iván Frankó titulat "Espanya, oh, el meu Espanya» (vore en YouTube: Iván Frankó sobre Espanya).

Homenage a Cervantes en el poble natal de Frankó

Placa a Cervantes en el poble natal de Frankó

En Nahuievychi, com a poble natal d'Iván Frankó, es troba una reserva històric-cultural de l'Estat ucranià. Pel 27 d'agost, data del seu naiximent, és un lloc de grans celebracions. La Reserva es compon del complex de la facenda familiar del lliterat - la seua casa-museu i la herrería paterna -, un museu a banda sobre ell i un bosc fet parc.

A un costat del museu, al voltant del monument a Iván Frankó, es commemora a la lliteratura universal en plaques a varis dels seus representants en els que es pot vincular a Frankó. Ahí estan perpetuats tals lliterats Homero, Shakespeare, Rustaveli, Pushkin, Goethe, Hugo o Dante. Allí és a on, en 2015, representants del colectiu ucranià de l'Universitat de Valéncia varen tirar en falta a rostres espanyols i, conseqüentment, varen alçar la veu per a arreglar-ho. Junt en l'Associació de hispanista d'Ucrània i la direcció de la Reserva es va aplegar a les autoritats regionals que varen encarregar una placa a Miguel de Cervantes en els seus propis fondos.

Aixina, el ministre de Cultura d'Ucrània, Yevhen Nyshchuk, va inaugurar la nova placa a Miguel de Cervantes el 27 d'agost de 2016, dia del 160º aniversari d'Iván Frankó. La placa és de relleu i va ser elaborada en acabament en bronze per Stanislav Myhal, arquitecte, acadèmic i professor, aixina com per Yaroslav Skakun, distinguit pintor, professor d'acadèmia de les belles arts.

Es tracta de la primera monumentalisació de Cervantes en Ucrània.

Iniciativa d'un monument a Iván Frankó en Madrit

En base en els proyectes i activitats que es realisaven des de l'Universitat de Valéncia sobre Iván Frankó i colaboracions com El Quixot Universal. Sigle XXI,, a finals de 2016 es va llançar l'iniciativa de promoure l'instalació en la capital espanyola d'un monument al lliterat i pensador ucranià, iniciativa que en el 2017 vi a configurar-se fi estatutari únic de l'Unió d'Associacions d'ucranians en Espanya per a la monumentalisació d'Iván Frankó.

En la web de l'entitat [6] archivat en Wayback Machine. s'expon la següent motivació:

«Més allà de la popularitat alcançada en la seua pròpia terra, Ucrània, a on s'alcen numerosos monuments en el seu honor i, inclús, una regió va ser rebatejada en el seu nom, diverses capitals i ciutats en el món, com Viena (Àustria), Lipik (Croàcia), Praga (República checa), Winnipeg o Toronto (Canadà) poden contemplar la figura d'Iván Frankó com a tribut a la seua ingent activitat i fondes preocupacions.

Madrit ha destinat alguns dels seus espais a monuments que, si ben dedicats a personages o acontenyiments històrics, també servixen de referència nacional per als països de la seua procedència en la capital espanyola, com és l'estàtua d'Alexander Pushkin per Font del Fanc, el monument als soldats d'Unió Soviètica o el de la Revolució d'Hongria de 1956. Quanta raó, puix, per a una estàtua a Iván Frankó en la capital del país sobre el que proclamava tals versos com “Espanya, oh Espanya, Edén és terrenal”, reflex de la seua vocació hispanista i constructora del pont cultural hispà-ucranià.

La materialisació d'un homenage perpetu a la figura d'Iván Frankó haurà de servir per a reforçar eixe pont, que resulta alguna cosa viu i palpitante per la presència dels més de cent mil ucranians en Espanya dels quals, entorn a una quarta part, viu en Madrit, aixina com per les iniciatives espanyoles de cooperació en Ucrània.

Aixina, el monument a Ivan Frankó seria un punt de trobada, no solament per als ucranians, ya siguen visitants o plenament veïns de la nostra ciutat, sino per a tots els madrilenys i encara per als europeus de l'atra part del continent que tenen en l'ucranià, al que varen tractar en estudis secundaris, un garant de l'acostament i l'enteniment entre els casi dos móns que constituïxen, en realitat, una Europa.»

La petició d'un espai per al monument a Iván Frankó està en fase d'estudi pel Ajuntament de Madrit, mentres que la presidenta de la Comunitat de Madrit, Cristina Cifuentes, va expressar en una carta als promotors el seu “respal a este reconeiximent públic a tan destacat intelectual ucranià pels ponts que va tendir entre la cultura eslava i la d'Europa Occidental”.

Bibliografia

• «Ivan Franko. Entsyklopediia zhyttia i tvorchosti» (en uk). i-franko.name. Consultat el 2021-04-01.
• (2023) Iván Frankó, l'esperit d'Ucrània, Create Space Independent Publishing Platform, p. 178.

Enllaços externs

Ivan Franko en Wikimedia Commons.

• Wikisource en ucraniano contiene obras originales de Iván Frankó.
• Plantilla:IMDb nomene
• Película sobre la vida d'Iván Frankó
• Portal www.ivanfranko.es [7] archivat en Wayback Machine.