Anar al contingut

Activisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Activisme
Activiste veneçolà en 2014.

L'activisme o militància és la dedicació intensa a alguna llínea d'acció en la vida pública, ya siga en el camp social, com en lo polític, ecològic, religiós, economia o un atre. També s'entén per activisme l'estimació primordial d'acció, en contraposició al quietisme.[1] La seua finalitat és influir en les decisions públiques, visibilizar problemàtiques i promoure canvis socials, polítics o culturals. L'activisme pot portar-se a terme en el dia a dia de formes molt diverses, com a través de la creació artística (artivisme), la pirateria informàtica (hacktivisme), o alguna cosa tan senzill com la forma en que un decidix gastar els seus diners (activisme econòmic). Per eixemple, la negativa a comprar roba o atres productes d'una empresa com a protesta contra l'explotació dels treballadors per part d'eixa empresa podria considerar-se una expressió d'activisme. No obstant, l'activisme més visible i impactant sol adoptar la forma d'acció colectiva, en la que numerosos individus coordinen un acte de protesta per a conseguir un major impacte.[2] L'acció colectiva intencionada, organisada i sostinguda durant un periodo de temps es coneix com moviment social.[3]

Històricament, els activistes han utilisat la lliteratura, inclosos panflets, tractats i llibres, per a difondre o propagar els seus mensages i intentar persuadir als seus llectors de la justícia de la seua causa. Ara s'ha escomençat a investigar cóm els grups activistes contemporàneus utilisen les rets socials per a facilitar el compromís cívic i l'acció colectiva combinant política en tecnologia.[4][5] Els activistes en llínea d'esquerres i de dretes solen utilisar tàctiques diferents. l'activisme *#tag i la protesta offline són més comunes en l'esquerra. El treball estratègic en mijos partidistes, la migració a plataformes alternatives i la manipulació de mijos de comunicació dominants són més comunes en la dreta.[6] Ademés, la percepció d'un major activisme d'esquerres en la ciència i el món acadèmic pot disminuir la confiança conservadora en la ciència i motivar algunes formes d'activisme conservador, inclús en els campus universitaris.[7] Alguns estudiosos també han demostrat cóm l'influència social dels nortamericans molt rics és una forma d'activisme.[8][9]

Separar activisme i terrorisme pot ser difícil i s'ha descrit com una «prima llínea».[10]

Definicions d'activisme

[editar | editar còdic]
Barricada en la Comuna de París, 1871.

El Online Etymology Dictionary registra les paraules angleses activism i activist com en us en el sentit polític des de l'any 1920 o 1915 respectivament.[11][12] L'història de la paraula activisme es remonta a concepcions anteriors del comportament colectiu i acció social.[13][14][15][16] Ya en 1969 es definia activisme com "la política o pràctica de fer coses en decisió i energia", sense tindre en conte un significat polític, mentres que acció social es definia com "acció organisada mampresa per un grup per a millorar les condicions socials", sense tindre en conte l'estatus normatiu. Despuix de l'auge dels denominats "nous moviments socials" en Estats Units en la década de 1960, va sorgir una nova concepció de l'activisme com una opció democràtica racional i acceptable de protesta o crida.[17][18][19] No obstant, l'història de l'existència del tumult a través de la protesta organisada o unificada en l'història registrada es remonta a la regirades d'esclaus d'el I(I) en l'Imperi Romà, a on baix eliderage de l'antic gladiador Espartaco 6.000 esclaus es varen rebelar i varen ser crucificados des de Capua fins a Roma en lo que es va conéixer com la tercera guerra servil.[20]

En l'història anglesa, la Tumult dels llauradors va esclatar en resposta a l'imposició d'un impost de capitació,[21] i ha segut parala a atres rebelions i revolucions en Hongria, Rússia i, més recentment, per eixemple, Hong Kong. En 1930, baix eliderage de Mahatma Gandhi, mils d'indis manifestants varen participar en la Marcha de la Sal,[22] com a protesta contra els imposts opresivos del seu govern, lo que va provocar l'encarcerament de 60 000 persones i, finalment, l'independència de la seua nació. En nacions d'Àsia, Àfrica i Sudamérica, la prominència de l'activisme organisat per moviments socialss i especialment baix eliderage d'activistes civils o revolucions socials ha impulsat l'aument de la autosuficiencia nacional o, en algunes parts del món en desenroll, l'organisació i afiliació colectivista comunista o socialista.[23] L'activisme també ha tingut importants repercussions en les societats occidentals, especialment durant el sigle passat a través de moviments socials com el moviment laborista, el moviment pels drets de la dòna i el moviment pels drets civils. [24]

Usos i objectius

[editar | editar còdic]
#Marchayosoy132, en Ciutat de Mèxic.

la prensa, a voltes, usa el terme «activisme» com sinònim de manifestació o protesta. En la ciència política també pot ser sinònim de militància, particularment a favor d'una causa. Dins del marque llegal i electoral de les democràcies representatives, usualment pren la forma de cabildeo —redactar cartes, efectuar reunions o fer expressions a la prensa i a dirigents polítics en pro de la postura de preferència; promoure o simplement seguir certs comportaments que estan dissenyats o s'estima que contribuïxquen a la causa —tal com boicotear certs productes de consum, o eixecutar la preferència per uns atres en les compres individuals o grupals, o efectuar manifestacions o demostracions organisades, tals com a marches de simpatisants, obtenció de firmas a favor de la causa i atres similars. En el seu alvanç de la vigèsima tercera edició, el Diccionari de la llengua espanyola definix activista com el «militant d'un moviment social, d'una organisació sindical o d'un partit polític que intervé activament en la propaganda i el proselitisme de les seues idees».[25]

Aixina, els activistes solen treballar associats a ONG. Els moviments socials i econòmics solen generar o alimentar-se de l'activisme. Eixemples rellevants d'activisme inclouen la campanya social iniciada per estudiants universitaris contra el apartheid en Suràfrica, la qual va eixercir pressió econòmica sobre el règim de separació racial en eixe país i les folgues dels sectors obrers en demanda de millors condicions de treball i auments salarials. Les gresques del 2005 en França provocats per la mort de tres jóvens podrien ser eixemple d'activisme espontàneu com a protesta social generalisada, encara que no han tingut un propòsit concret declarat ni dirigencia identificada. Un atre eixemple és el moviment YoSoy132, organisat en Mèxic pels estudiants d'escoles privades i públiques en contra, en primer lloc, de la manipulació per part dels mijos de comunicació (principalment Televisa) respecte a la campanya política per a les eleccions presidencials de juliol de 2012 i, posteriorment, en contra de l'imposició d'Enrique Penya Net com a guanyador d'eixe procés electoral, en lo que ha donat en cridar-se la primavera mexicana.[26]

En l'Iglésia catòlica

[editar | editar còdic]

En alguns casos s'entén l'activisme com una sobreestimación exagerada de la vida activa, com un excés d'activitat incontrolada, que guarda elements d'obsessió o de distracció.[27] Esta sobreestimación va rebre també el nom d'americanisme o, en el dir de Pío XII, herejía de l'acció. L'home, devorat per la febra de l'acció, suponent que solament a força d'accions es produïxen els canvis o el mejoramiento, s'entrega més i més a activitats exteriors desconsiderando la vida interior. D'això advertia ya el poeta i místic cristià sant Juan de la Creu:

Advertixquen, puix, ací els que són molt actius, que pensen ceñír al món en les seues predicacions i obres exteriors, que molt més progrés farien [...] deixant aparte el bon eixemple que de sí donarien, si gastaren siquiera la mitat d'este temps en estar-se en Deu en oració... Cert llavors farien més i en menys treball en una hora que en mil, mereixent-ho la seua oració, i havent cobrat forces espirituals en ella; perque d'una atra manera, tot és martillar i fer poc més que res, i a voltes res, i encara a voltes dany.[28]
Sant Joan de la Creu (1542-1591)

Tipos d'activisme

[editar | editar còdic]
Tenda de campanya de William Thomas Hallenback Jr., qui va realisar la vigília per la pau més llarga en l'història.

Els activistes poden eixercitar-se en una série de rols, inclosos el judicial, el migambiental, Internet (tecnològic) i el disseny (art). Històricament, la major part de l'activisme s'ha centrat en crear canvis contundents i importants en la política o pràctica d'un govern o indústria. Alguns activistes intenten persuadir a les persones per a que canvien el seu comportament directament (vore també acció directa), en lloc de persuadir als governs per a que canvien les lleis. Per eixemple, el moviment cooperatiu busca construir noves institucions que s'ajusten als principis cooperatius i, per lo general, no eixercix pressió ni protesta políticament. Atres activistes intenten persuadir a la gent o la política del govern per a que permaneixquen igual, en un esforç per contrarrestar el canvi.cita requerida

L'activisme no és una activitat realisada sempre per els qui professen l'activisme com a professió.[29] El terme «activiste» pot aplicar-se àmpliament a qualsevol persona que s'involucre en l'activisme, o llimitat estrictament a aquells que elegixen l'activisme polític o social com una vocació o pràctica característica.

Activisme judicial i ciutadà

[editar | editar còdic]

l'activisme judicial involucra els esforços dels funcionaris públics. Arthur Schlesinger, Jr., historiador nortamericà, intelectual públic i crític social, va introduir el terme «activisme judicial» en un artícul de la revista Fortune de giner de 1946 titulat La Cort Suprema: 1947. Els activistes també poden ser vigilants públics i denunciants, intentant comprendre totes les accions de totes les formes de govern que actuen en nom del poble i responsabilisar-ho davant la supervisió i la transparència. L'activisme involucra a una ciutadania compromesa.[30]

Activisme ecologiste

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Ecologisme.

L'activisme migambiental adopta vàries formes:cita requerida

  • la protecció de la naturalea o el mig ambient natural impulsada per una ètica de conservació utilitària o una ètica conservacionista orientada a la naturalea;
  • la protecció del mig ambient humà (per mig de la prevenció de la contaminació o la protecció del patrimoni cultural o la calitat de vida);
  • la conservació de recursos naturals agotadors;
  • la protecció de la funció d'elements o processos crítics del sistema terrestre com el clima.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Real Acadèmia Espanyola. «Diccionari de la llengua espanyola (DRAE)». Consultat el 27 d'octubre de 2013.
  2. ↑ Tarrow, Sidney. Power in Movement: Moviments socials i política contenciosa, 2nd edició, Cambridge, UK: Cambridge University Press. OCLC 727948411. ISBN 9781139076807.
  3. ↑ (2009) The Social Movements Reader: Casos i conceptes, 2nd edició, Wiley-Blackwell. ISBN 9781405187640.
  4. ↑ Plantilla:Cite journalast= Obar
  5. ↑ Plantilla:Cite journalast= Obar
  6. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Freelon
  7. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Ince
  8. ↑ Plantilla:Cite journalast=Burris
  9. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Scully
  10. ↑ Bohmer, Carol. Rejecting refugees: political asylum in the 21st century, Routledge, pp. 258. OCLC 743396687. ISBN 978-0-415-77375-1.
  11. ↑ Plantilla:OEtymD
  12. ↑ Plantilla:OEtymD
  13. ↑ (1921) Introducció a la ciència de la sociologia, Chicago: University of Chicago Press.
  14. ↑ (1945) Teoria social i estructura socialast=Merton, Nova York: Free Press.
  15. ↑ Hoffer, Eric (1951). El verdader creent: Thoughts on the Nature of Mass Movements, New York: Harper & Row.
  16. ↑ Parsons, Talcott (1937). The Structure of Social Action, New York: Free Press.
  17. ↑ Olson, Mancur (1965). La llògica de l'acció colectiva: Els bens públics i la teoria dels grups, Cambridge, Mass.: Harvard University Press.
  18. ↑ Gamson, William A. (1975). L'estratègia de la protesta socialast=, Homewood, IL: Dorsey Press. ISBN 9780256016840.
  19. ↑ Tilly, Charles (1978). De la movilisació a la revolució, Reading, Mass.: Addison-Wesley. ISBN 9780201075717.
  20. ↑ Czech, Kenneth P.. «Història Antiga: Espartaco i la rebelió dels esclaus».
  21. ↑ «Regirada dels llauradors».
  22. ↑ Pletcher, Kenneth. Marcha de la Sal.
  23. ↑ Goodwin, Jeff (2001). No Other Way Out: Estats i moviments revolucionaris, 1945-1991, Cambridge, UK: Cambridge University Press.
  24. ↑ (1998) La societat dels moviments socials: Contentious Politics for a New Century, Rowman & Littlefield.
  25. ↑ Real Acadèmia Espanyola. «Diccionari de la llengua espanyola (DRAE)». Consultat el 27 d'octubre de 2013.
  26. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  27. ↑ Ridruejo, Belén M. (2012). [1], Madrit: Narcea Edicions, p. 30. ISBN 978-84-277-1801-2.
  28. ↑ Galea, Segon (1993). «Els dimonis del apostolado», Tentació i discernimiento, 2ª edició, Madrit: Narcea, p. 29. ISBN 84-277-0944-7.
  29. ↑ «Introduction to Activism | Permanent Culture Now». www. permanentculturenow. com. Archivat des d'el original, el 3 de maig de 2019. Consultat el 2021-04-12.
  30. ↑ «[2]». Consultat el 2021-04-12 (en en).


Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Activisme en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Activisme&oldid=1390083»