Óblast de Ivano-Frankivsk
Óblast de Ivano-Frankivsk[1] o óblast de Ivano-Frankovsk (en ucranià: Іва́но-Франкі́вська о́бласть) és una óblast d'Ucrània occidental[2] situada en el suroest del paíscita requerida. Té una superfície de 13 928 km²cita requerida. Ocupa la major part de la regió històric-etnogràfica d'Hutsúlshchina i una chicoteta àrea de la regió de Bóikivshchinacita requerida.
Toponímia
[editar | editar còdic]Per decret del govern de la República d'Ucrània de novembre de 1962, el nom de la óblast va canviar de Stanislav al seu nom actual.[3]
Història
[editar | editar còdic]Bogdán Koziy hauria comés crims en Lisets, en la regió de Ivano-Frankivsk, mentres era amprat dels nacional-socialistes entre 1942 i 1944. Mai va ser condenat en cap tribunal de justícia.[4]
La regió de Ivano-Frankivsk es va rebelar contra la presidència del Víktor Yanukóvich en giner de 2014, illegalisant inclús la simbologia del Partit de les Regions de Yanúkovich.[5]
A continuació de l'adheriment de la Crimea a Rússia en 2014, líders ucranians prorrusos varen propondre que en la regió de Ivano-Frankivsk hi haguera un referèndum per a determinar si Ivano-Frankivsk i óblast veïnes s'unirien a la OTAN.[6] A principis de 2015 hi havia una gran evasió de la leva militar.[7]
En 2022, el Servici de Seguritat d'Ucrània (SBU) va detindre a separatistes que pretenien crear un país prorruso a ser compost per les províncies de Ivano-Frankivsk, Transkarpatia, Leópolis, Ternópol i Chernivtsi.[8] En 2025, Rússia va bombardejar l'infraestructura de la regió de Ivano-Frankivsk.[9]
Geografia
[editar | editar còdic]Ubicació
[editar | editar còdic]La óblast, que en la seua part meridional fa frontera en Romania, llimita també en les óblasts de Chernivtsí, Leópolis, Zakarpatia i Ternópil.cita requerida
Hidrografia
[editar | editar còdic]El riu més important de la óblast de Ivano-Frankovsk és el Dniéster[10] (en els seus afluents - Gnila Lipa, Lomnitsya, Bistritsya) i Prut (en el seu afluent - Cheremosh)cita requerida.
Clima
[editar | editar còdic]Clima continental, en hiverns suaus (temperatura mija en giner de −4 a −5,5 °C) i estius càlits (temperatura mija en juliol, de 18 a 19 °C). Precipitacions atmosfèriques, de 500 a 800 mm a l'any. Duració del periodo vegetatiu, de 210 a 215 dies. En els Cárpatos el clima és més extrem i humit.cita requerida
Biodiversitat
[editar | editar còdic]
El 35% del territori són boscs. Predominen roures, hages, ojaranzos i avets blancs. cita requerida
En els boscs hi ha cérvols, corzas, javalins, rabosots, llops, teixons, garduñas, gats cervals, orso pardos, sciuridaes, etc.cita requerida
Pardals - zorzales, pardals carpinteros, lechuzas, urogallos, etc.cita requerida
Demografia
[editar | editar còdic]
La població a data d'1 de giner de 2022 era d'1 351 822 habitants. En 1970, la població de la óblast de Ivano-Frankivsk era d'1 250 000.[11]
Ètnicament la major part de la població és ucraniana. Es troben chicotetes comunitats de ètnia minoritàries (principalment rumans i gitanos) en la frontera en Romania.cita requerida
Economia
[editar | editar còdic]En la regió de Ivano-Frankivsk es troba l'estació d'esquí de Bukovel,[12] l'estació d'esquí més gran d'Europa oriental.cita requerida
Cultura
[editar | editar còdic]El gènero musical Kolomeika prové de Kolomyia en la província de Ivano-Frankivsk, i s'ha escampat inclús a llocs tan remots com l'Argentina.[13]
El nom del grup Kalush, que va guanyar el Festival de la Cançó d'Eurovisió 2022, es referix a Kálush en la província de Ivano-Frankivsk, la ciutat natal del seu membre Oleh Psiuk.[14]
Organisació administrativa
[editar | editar còdic]El centre administratiu de la óblast de Ivano-Frankivsk és la ciutat d'Ivano-Frankivsk.[15]
L'Administració local es realisa en el Rada de la óblast de Ivano-Frankivsk. El cap de l'administració governamental o de la óblast és el governador, persona designada pel president d'Ucrània.cita requerida
Raiones
[editar | editar còdic]En 2020, despuix de les reformes territorials en Ucrània, la óblast de Ivano-Frankivsk va passar de tindre 14 raiones a sol 6. Els raiones que han deixat d'existir són: Raión de Bohorodchany, Raión de Hálych, Raión de Horodenka, Raión de Dolyna, Raión de Rohatyn, Raión de Rozhniativ, Raión de Sniatyn, Raión de Tysmenytsia, Raión de Tlumach.cita requerida
| Mapa | Raión | Nom en ucranià | Capital | Superfície |
|---|---|---|---|---|
 |
Raión de Verjovyna | Верховинський район | Verjovyna | - km² |
| Raión de Kalush | Калуський район | Kálush | - km² | |
| Raión de Kolomyia | Коломийський район | Kolomyia | - km² | |
| Raión de Kosiv | Косівський район | Kosiv | - km² | |
| Raión de Nadvirna | Надвірнянський район | Nadvirna | - km² | |
| Raión de Ivano-Frankivsk | Івано-Франківський район | Ivano-Frankivsk | - km² |
Ciutats principals
[editar | editar còdic]| Les principals ciutats de la óblast ordenades de major a menor número d'habitants | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|
N.º | Ciutat | Nom en ucranià | Població | |
| 1 | Ivano-Frankivsk | Iвано-Франкiвськ | 237 855 | ||
| 2 | Kálush | Калуш | 65 814 | ||
| 3 | Kolomyia | Коломия | 61 140 | ||
| 4 | Nadvirna | Надвірнa |
align="right" |22 545 | |||
| 5 | Kosiv | Косів | 8 463 | ||
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 2025-10-13. «BANYA-BEREZIV (Ivano-Frankivsk, Ucrània) [...] VIKNO (Ivano-Frankivsk, Ucrània)»
- ↑ «ЗАХІДНА УКРАЇНА, ЯК ТЕРМІН». Consultat el 2025-05-26. «Щодо теренів сучасної України термін "Західна Україна" вживається в 2-х значеннях. Здебільшого так називають лише 3 галицькі області – Львівську область, Івано-Франківську область, Тернопільську область. Але досить часто ним послуговуються і для означення тер. 7 областей – 3-х галицьких, а також Волинської області, Рівненської області, Чернівецької області і Закарпатської області.»
- ↑ Current Digest of the Soviet Press.The Joint Committee on Slavic Studies.Ann Arbor:51(14)ISSN 0011-3425.Consultat el 16 de març de 2025.
- ↑ «donar-les-proves-monsenor/KJNPWC5FZZCMFJLSFODX773JSU/story/ », La Nació (Costa Rica). Consultat el 13 de març de 2025. «fotografia de Kosiy, quan actuava en la II Guerra Mundial per als nazis (de l'1/4/1942 al 31/1/1944), com a policia de la comissaria distrital de Lisets, en la regió de Ivano-Frankovsk [...] Kosiy no ha pogut ser condenat en un tribunal de justícia»
- ↑ «de-kiev-a-tot-pais/861420.shtml », RTVE. Consultat el 6 de març de 2025. «regions occidentals de Termopol i Ivano-Frankovsk varen aplegar a illegalisar este dumenge la simbologia de l'oficialiste Partit de les Regions de Yanukóvich»
- ↑ «[1]», L'Opinió de Màlaga. Consultat el 21 de març de 2025. «Kerry ha explicat a Lavrov que Estats Units ha traslladat al Govern ucranià la necessitat d'organisar un diàlec nacional per a suavisar la situació i negociar el canvi de la Constitució [...] "deuen fer un referèndum. Perque a la OTAN volen entrar només les regions occidentals de Lvov, Ivano-Frankovsk i Ternópol (bastions del nacionalisme ucranià). Que s'integren ells en la OTAN i que nos deixen en pau a nosatres"»
- ↑ «[2]», La Vanguardia. Consultat el 3 de març de 2025. «una massiva elusión de la leva" en les regions de Volyn, Ivano-Frankovsk»
- ↑ «[3]», Deutsche Welle. Consultat el 24 d'abril de 2025. «El Servici de Seguritat d'Ucrània (SBU) va detindre a un grup de separatistes prorrusos [...] L'anomenada “República Federativa d'Ucrània” que buscaven crear els prorrusos deuria estar integrada per les regions de Ivano-Frankovsk, Transkarpatia, Leópolis, Ternópol i Chernivtsi»
- ↑ «[4]», La Vanguardia. Consultat el 3 de març de 2025. «atacs es varen dirigir principalment a les regions de [...] i Ivano-Frankovsk»
- ↑ AIBR: Revista d'Antropologia Iberoamericana.Associació d'Antropòlecs Iberoamericans en Ret (AIBR).12(2)ISSN 1578-9705.
- ↑ (1975) «República Socialista Soviètica d'Ucrània», Enciclopèdia Llabor, Tom VIII, 6ª edició, Barcelona: Editorial Llabor, p. 432. ISBN 84-335-0322-7. «Ivano-Frankovsk : h. (1970) 1,250,000»
- ↑ «[5]», New York Claves. Consultat el 14 de març de 2025 (en en). «Bukovel resort is the most significant investment in the region. That is no great claim for this distant land of weathered wood houses and horse-drawn carriages in the Ivano-Frankovsk oblast or administrative region»
- ↑ «[6]», Primera Edició (diari). Consultat el 24 d'abril de 2025. «La Kolomeika es va originar com un ritme utilisat en el ball, pero en el temps es va convertir en un gènero musical independent per a tocar, cantar i ballar. El nom té relació en la ciutat ucraniana de Kolomyia, óblast (província) de Ivano-Frankovsk»
- ↑ «Turin 2022 / Participants – Kalush Orchestra» (en en). Eurovision.tv.
- ↑ (1999) «Ivano-Frankovsk», 2000 Gran Espasa ilustrat, Espasa-Calp, p. 941. ISBN 84-239-9636-0. «capital de la província del seu nom»
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Óblast de Ivano-Frankivsk.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Óblast de Ivano-Frankivsk» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.