Tarás Shevchenko

Archiu:Taras Shevchenko selfportrait oil 1840.jpg

Tarás Shevchenko

Tarás Hrihórovich Shevchenko (Mórintsi, 9 de març de 1814-San Petersburgo, 10 de març de 1861) va ser un poeta, humaniste i pintor ucranià, un de fundadors de la lliteratura moderna ucraniana.

Biografia

Archiu:Shevchenko Taras.jpg

Escultura de Tarás Shevchenko realisada per Nikolái Shmatkó.

Archiu:Тарасова світлиця.jpg

Casa de Tarás Shevchenko en Kániv.

Archiu:Taras Shevchenko bw.jpg

Tarás Shevchenko a mitan de el xix.

Va nàixer en una família de siervo composta per Hryhoriy Ivánovych Shevchenko, qui pese a la seua condició sabia llegir i escriure, i de Katerina Yakímovna Boiko; va ser el tercer dels seus fills, despuix de la seua germana Kateryna (1804-1848) i el seu germà Mykyta (1811-1870). Quan tenia nou anys va fallir la mare i el pare la va seguir quan contava dotze. Dedicat al pastoreig i a servir un forn de pa, dedicava els seus temps lliures a copiar en secret els quadros que vea en la casa del seu amo Vasily Engelhardt, qui, en descobrir el seu talent per a la pintura, li'l va dur en 1829 a Vilna, i despuix del tumult polac, a San Petersburgo en 1831, a on un any més tarde ho va posar a estudiar en el pintor Vasili Shiriáyev.

Va ser relativament poc lo que Shevchenko va deprendre en este mestre i va tindre l'ocasió de travar coneiximent en l'artiste ucranià Iván Soshenko, qui ho va presentar a Karl Briullov, el pintor més en voga llavors. Est va apreciar les seues qualitats naturals i es va empenyorar que anara el seu discípul. Pero estava prohibit als siervo ingressar en l'Acadèmia de Belles arts. Alguns pintors russos i el poeta Vasili Zhukovski varen intentar obtindre la seua llibertat, que varen conseguir en 1838 despuix de pagar 2500 rublos a Engelhardt; Briulov va reunir part de la suma pintant el retrat del poeta Zhukovski, que va ser venut pel sistema de rifa entre els palatins. Va ser fàcil reunir aixina els diners necessaris i el 22 d'abril de 1838, Shevchenko, als vintiquatre anys d'edat, es va convertir en un home lliure, i eixe mateix any va ingressar en l'Acadèmia d'Arts, en l'estudi de Karl Briullov, i va rebre una medalla d'argent per un paisage. Dos anys despuix, en 1840, va obtindre una segona medalla d'argent pel seu oli Jove Menic donant pa a un gos.

Es creu que ya per l'any 1837 havia començat a escriure poesies, si ben fins que no va obtindre la seua llibertat ningú s'havia fixat en eixa atra faceta artística de Tarás. En la biblioteca de Yevhén Hrebinka va llegir antologia de folklore ucranià i els treballs d'Iván Kotlyarevski i Hrihori Kvitka-Osnovyánenko; també va llegir a diversos poetes romàntics. En 1840, va publicar a la seua primera colecció de poesia, Kobzar (El bart), que estava escrivint des de la seua época de servitut, a costa d'un terratinent ucranià, Petro Marios, de qui estava pintant un retrat. Era una colecció poètica transida de dolor pel sofriment del poble ucranià i la decadència del país i va resultar una autèntica novetat, ademés, per estar escrit en llengua ucraniana, solament parlada per siervo (mujiks) i considerada socialment un baix dialecte del rus. Contenia huit poemes llarcs: «Els meus pensaments» («Думи мої»); «El juglar» («Перебендя»), dedicat a Hrebinka; «Katerina», provablement el primer que va compondre, en 1838; «El chop» («Тополя»); «El pensament» («Думка»); «A Osnovyánenko» («До Основ'яненка»), dedicat al poeta ucranià; «Iván Pidkova» («Іван Підкова»), un hetman ucranià; i «La nit de Tarás» («Тарасова ніч»). Despuix va publicar el poema épico-històric «Haidamaki» («Гайдамаки», 1841), sobre el moviment llaurador ucranià (Jaidamaka) de rebels cosacos ucranians contra els senyors polacs en 1768. En eixe mateix any va guanyar la seua tercera medalla d'argent per La gitana llegint la sòrt (Tsiganka Borozhity). En 1842, va publicar una part de la tragèdia Nikita Haidái i en 1843 va completar el drama Nazar Stodolya. En 1844 va escriure «Hamaliya» («Гамалія»), sobre un atamán o líder cosaco. Despuix de l'èxit d'eixes obres, Shevchenko va viajar per Ucrània i va comprovar les dures condicions en les que vivien els seus compatriotes; va dibuixar ademés l'àlbum Ucrània pintoresca.

El 22 de març de 1845, l'Acadèmia d'Arts li va otorgar el títul d'artiste i en eixe mateix dia va demanar a la direcció de l'Acadèmia un passaport per a viajar de nou per Ucrània. Li'l varen concedir i va passar l'estiu de 1845 recorrent el país en totes direccions, visitant i pintant els seus monuments famosos. No va tardar en oferir-se-li un lloc en la Comissió Arqueològica a on va poder aprofitar els seus coneiximents pictòrics. I durant aquells viages va escriure alguns dels seus poemes més satírics i subversivos: «Somi», «La gran masmorra», «Caucas» i uns atres que transcribió en la colecció Tri lita (Tres anys), que per motius obvis no va ser publicada.

Finalment es va establir en Kiev, a on es va unir a un grup de jóvens científics entre els que estaven Mykola Kostomárov i Panteleimón Kulish. En ells i atres entusiasta va constituir la Germandat dels Sants Cirilo i Metodio, una societat secreta política que advocava per àmplies reformes en el sí del Imperi rus. Shevchenko i atres membres de la Germandat varen ser detinguts el 5 d'abril de 1847, despuix de la prohibició de la societat; va ser remés a Sant Petersburgo i després de trobar la policia, en un allanamiento, el seu poema «El somi», en el qual criticava al govern sarista, va ser enviat a l'exili prop d'Oremburgo, en els monts Urales, «baix estricta vigilància, en prohibició d'escriure i pintar».

En març de 1847, a raïl d'una denúncia, els socis de la germandat varen començar a ser detinguts. A Shevchenko ho varen detindre el 5 d'abril i ho varen transferir a Sant Petersburgo, a on ho varen encarcerar en una fortalea. Durant els interrogatoris el poeta va demostrar una gran fortalea i autodominio: no va renunciar a les seues opinions ni va denunciar els atres companyers de la germandat. I en els dos mesos que va passar reclós allí va continuar escrivint poesia, que després formaria part del cicle «A les casamatas» («В казематі»). Dins dels murs de la presó, mentres esperava sentència, va escriure una peça lírica excepcional, el poema «L'hort dels cerezos al costat de casa...» ( «Садок вишневий коло хати...»). El seu amor infinit cap a Ucrània, ho expressa en el poema «Em té igual si he de viure...» («Мені однаково, чи буду...»).

Més vesprada va ser arrestat de nou per participar en moviments revolucionaris i com a castic va ser reclutat en l'eixèrcit i enviat a Orenburg i despuix a Kazakhstan com a soldat ras, a on li va ser prohibit escriure i pintar, encara que ho va fer a amagades. La major part de lo que va escriure llavors va ser noveles en llengua russa plagada de ucranismos que solament es varen publicar pòstumes i reflectixen l'influix satíric de Nikolái Gógol, encara que també contenen molta de la seua idiosincràsia particular. Les primeres varen ser La criada (1852-3) i El convicte (1853-4), sempre en la temàtica de rebelia contra la servitut que caracterisa els seus poemes ucranians. La princesa (1853) és similar en el tema al seu poema Kniazhná. Les restants sis noveles —El músic (1854-5), El desgraciat (1855), La capitana (1855), Els bessons (1855); L'artiste (1856) i Una passejada en plaure i no sense moral (1856-8)— no són temáticamente similars als seus poemes. També va redactar un Diari en rus, de gran valor per a interpretar les seues obres poètiques i també com a font per a l'estudi dels seus interessos intelectuals. Despuix de dèu anys d'exili, els seus amics varen conseguir que se li indultara i finalment va poder tornar a Ucrània i en Sant Petersburgo. Va escriure, no obstant, el seu famós Testament en 1848 i poc a poc va conseguir condicions per a realisar algunes pintures, com a Chiqueta kazakh (1856). Solament va poder retornar en 1857, pero al no poder residir en Sant Petersburgo, es va establir en Nizhni Nóvgorod. En maig de 1859, va obtindre permís per a anar a Ucrània, pero va ser arrestat per blasfèmia en juliol i se li va ordenar retornar a Sant Petersburgo.

Tarás Sevchenko va passar els últims anys de la seua vida escrivint poesia i pintant, pero despuix dels anys d'exili, la seua salut es va deteriorar i va morir el 10 de març de 1861.

Les primeres traduccions dels seus poemes, principalment al polac, rus, chec i alemà, varen aparéixer mentres encara estava viu. Per la década de 1990 parts de la seua Kobzar havien segut traduïdes a més d'un centenar d'idiomes. La seua obra va llegitimar l'idioma ucranià com a llengua de cultura i la cantava i canta el poble ucranià, impulsant a més escritors a escriure en la llengua ucraniana, fins a llavors considerada per molts com un dialecte del rus. Varis músics es varen inspirar en la seua obra: el compositor austríac Eusebius Mandyczewski es va inspirar en els seus texts per a compondre cançons i el grup d'heavy metal Drudkh ha musicalizado varis dels seus texts.

Obra lliterària

Archiu:Taras Shevchenko - portrait by Ivan Kramskoi.jpg

Shevchenko retratat per Iván Kramskói despuix de la seua tornada de l'exili.

Seleccionar poemes

• Кобзар / "Kobzar"
  • 1838 : Катерина / "Kateryna"
  • 1841 : Гайдамаки, "Els rebels"
  • 1844 : Гамалія / "Hamaliia"
  • 1844 : Сон; Наймичка / Somi; La criada
  • 1845 : Три літа (1843—1845) / "Tres anys: 1843-1845": Кавказ (Caucas); Холодний Яр ("Barranc fret"); Іван Гус (Єретик) (o "Juan Hus, hereje", sobre l'héroe nacional chec Jan Hus); Великий льох (Містерія) ("La gran masmorra (misteri)"); Заповіт (Testament) etc.
  • 1848 : Царі / "Els reis"
  • 1857 : Неофіти / "Els neófitos"

Prosa

• 1842 : Микита Гайдай ("Mykyta Hayday"), tragèdia.
• 1843 : Назар Стодоля ("Nazar Stodolya"), drama.
• 1852-1853 : Наймичка ("La criada"), novela.
• 1853-1854 : Варнак ("El convicte"), novela.
• 1853 : Княгиня ("La princesa"), novela.
• 1854-1855 : Музикант ("El músic"), novela.
• 1855 : Нещасний ("El desgraciat"). Капитанша ("La capitana"). Близнеци ("Els bessons"), noveles.
• 1856 : Художник ("L'artiste"), novela.
• 1856-1858 : Прогулка с удовольствием и не без морали ("Una passejada en plaure i no sense moral"), novela.

Testament (poema)

Testament és un poema escrit el 25 de decembre de 1845. L'autor li va donar la forma de la seua testament. Este poema és la vora de la lluita liberador del poble ucranià, que va tindre (i seguix tenint) una gran influència en la cultura ucraniana. Va ser traduït a més de 150 idiomes.

Testament Quan muiga, enterreu-me en una tomba alta, en mig de la estepa de la meua adorada Ucrània. ¡Aixina yo podré vore els camps anchurosos, el Dniéper, els seus represas agitades, i podré sentir també cóm braman les seues aigües! I quan el riu arrastre travessant Ucrània fins a la mar blava tanta sagne adversària, llavors deixaré els camps i els monts i volaré cap a Deu a alçar-li la meua pregària, pero fins que això aplegue de Deu no sabré res ... ¡A mi, enterreu-me, més de peu vosatres, les cadenes que vos nuguen quebrantad, i en la impura sanc derramada la Llibertat sagrada esguiteu! ¡I ya en família immensa, família lliure i nova, no oblideu recordar-me en una paraula bona! Versió d'Ángel J. Battistessa

Obra artística

Archiu:Шевченко Т. Г. Катерина. 1842.jpg

Katerina, ilustració per al poema homònim (1838).

835 obres han perdurat fins a hui en la seua forma original i una part en xilografias i gravats en metal per artistes estrangers i russos, mentres que atres treballs subsistixen en forma de còpies realisades per pintors mentres encara vivia Shevchenko. No hi ha senyes sobre més de 270 obres que es varen perdre i encara no s'han trobat. Les seues obres pintades i gravades daten des de 1830 fins a 1861, i es relacionen territorialmente en Ucrània, Rússia i Kazakhstan. encara que es va formar dins de l'academicisme, va anar més allà de temes històrics i mitològics estereotipats en representacions realistes sobre temes etnogràfics o pintura de gènero que veladamente encobrixen crítiques al sarisme.

Va cultivar el retrat (en un ampli espectre social que no exclou a les persones més humils), les composicions de tema històric i domèstic, el paisage i les representacions d'escenaris arquitectònics i mitològics. Les tècniques que ampra varen ser pintura a l'oli sobre llenç, aquarela, sépia, tinta, aiguafort i gravat. Una part important del patrimoni artístic de Shevchenko es compon de pintures terminades, pero també existixen esbossos que no són menys valiosos per a la comprensió dels métodos de Shevchenko i la seua trayectòria artística. De tots solament una chicoteta part està firmada o conta en alguna inscripció de l'autor, i una part encara més chicoteta està datada.

Memorial de Shevchenko

El primer monument a Tarás Shevchenko va ser erigit per iniciativa i a costa de Alekséi Alchevski en Járkov en 1898, pero la posterior inmortalización massiva de la memòria del kobzar va començar despuix de la Revolució d'Octubre en relació en l'adopció del pla de propaganda monumental i el començ de la política de radicalisació.

Fòra de l'Unió Soviètica, els monuments de Shevchenko varen ser erigits per iniciativa i a costa de la diàspora ucraniana, i despuix de 1991, aixina com regals de l'Estat ucranià. Quan es va celebrar el bicentenario de Tarás Shevchenko, els periodistes varen registrar 1060 monuments de Shevchenko i objectes nomenats en el seu honor. Estan en treinta y dos països de diferents continents. Destaca la denominació de les ciutats kazakhs de Fort-Shevchenko i Aktau durant l'época soviètica. Un eixemple és el Monument a Tarás Shevchenko inaugurat en Buenos Aires en 1971, donado per la comunitat ucraniana d'eixe país en motiu d'haver-se complit, dos anys abans, els setenta y cinco anys de l'arribada del primer contingent d'Ucrània. Va ser realisat per Leo Mol, escultor canadenc d'orige ucranià, i el relleu, de dos faç, en granit per l'argentí Orio Dal Porte.

La més famosa de les películes biogràfiques és la de 1951 en Serguéi Bondarchuk en el paper principal. Hi ha una dotzena de Museus Commemoratius de Shevchenko en els estats postsoviéticos, el més gran dels quals és el Parc nacional de Shevchenko en Kániv, Ucrània.

La casa en la que va viure Tarás Shevchenko durant el seu exili en Orenburgo va ser demolida cap a 2016, a pesar de la seua condició de monument històric, i en el seu lloc es va dispondre un aparcament per a coches.

Traduccions a l'espanyol

Les obres de Tarás Shevchenko no estan àmpliament traduïdes a l'espanyol.

• Tarás Shevchenko. Obres triades: poesia i prosa. En reproduccions de quadros de T. Shevchenko. Traduccions de l'ucranià: César M. Arconada, José Santacreu, María Cánovas et al. Moscou: Ed. Progresse, 1964
• Tarás Shevchenko. Poesies triades. Selecció de Volodímir Jaritónov, pròlec de Vasil Shubravski. Traduccions de l'ucranià. Kiev: Ed. Dnipró, 1986, 191 p.
• Tarás Shevchenko. Kobzar: poesies triades / Тарас Шевченко. Кобзар: вибрані вірші. Traduccions de l'ucranià de Leónidas Holocwan. Kiev: VD «Vsesvit», 2003. 240 p. ISBN 978-966-9596-85-7
• Tarás Shevchenko, la veu de l'Ucrània lliure. José Andrés Alvaro Ocáriz. Desiréediciones, 2019.

Vore també

• Monument a Tarás Shevchenko en Buenos Aires
• Monument commemoratiu a Tarás Shevchenko

Bibliografia

• Leonid Novichenko. Tarás Shevchenko: poeta i humaniste (ensaig). Traducció de l'ucranià d'Estela Luschak. Kiev: Dnipró, 1984 211 p.

• Oleksandr Slobodián i Oksana Yakivna. Intensiu Tarás Shevchenko. Kiev, 2016. - Інтенсив Тараса Шевченка. Герменевтичний об'єм. Олександр Слободян, Оксана Яківна. Київ: Києво-Могилянська академія, 2016. 287p

* Alejandro León Lacal, VOLODYMYR SMEREKA, et ál. Tarás Shevchenko, Ucrània i llibertat: vida i obra. CreateSpace Independent Publishing Platform, 2021. 221p

== Enllaços externs ==

• Més poemes traduïts al castellà [2] archivat en Wayback Machine.
• Poeta ucranià Tarás Shevchenko (Marbre dels Urales 0,38x0,35x1,38). L'autor, un famós escultor ucranià Nikolái Shmatkó
• pintures de Tarás Shevchenko
• Autorretratos de Tarás Shevchenko (anglés)

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tarás Shevchenko.