Jan Hus

Archiu:Jan hus 1.jpg

Jan Hus

Jan Hus (Archivo de audio "Cs-Jan Hus.ogg" no encontrado), també conegut com Juan de Hus o Juan de Hussenitz (Hussenitz, Regne d'Bohemio, c. 1369-Constanza, Sacre Imperi Romà Germànic, 6 de juliol de 1415), fon un teòlec i filòsof chec, rector de la Universitat Carolina de Praga. Com a reformador i predicador se li considera un dels precursors de la Reforma protestant. Els seus seguidors són coneguts com husitas. Va morir cremat en la foguera despuix de ser condenat per herejía en el Concilie de Constanza.

Biografia

Infància

Jan Hus va nàixer cap a 1370 en Husinec, una menuda vila de la regió de la Bohemio meridional (hui República Checa), en el sí d'una família de llauradors pobres. El seu pare va morir sent Jan encara jove, per lo que va ser criat en molt esforç per la seua mare. Va demostrar tindre pietat i fervor religiós des de la seua infància, va participar com monaguillo i va cantar en el cor de l'iglésia. Els llibres religiosos li apassionaven.

Formació

Jan Hus va rebre la millor educació que permetien les circumstàncies, deprenent lo suficient sobre els escritors de Grècia i Roma en una escola privada en la província de Bohemio, a on va obtindre el títul de Bachiller en Teologia en 1398. Se li va acceptar en la Universitat de Praga per caritat, és dir, se li va permetre estudiar en eixa universitat encara que no tenia els diners per a costejar els estudis. Pronte va donar proves de la seua capacitat intelectual i es va destacar per la seua diligència i aplicació a l'estudi. Va ser mestre en Arts en 1396 i va continuar especialisant-se en Teologia a l'hora que ensenyava Filosofia.

En l'ambient universitari, Jan Hus es va trobar en una forta divisió de nacionalitats: bávaro, sajones, polacs i bohemio (checs). Una forta mentalitat independentista marcava a estos últims, els checs barallaven freqüentment contra els atres. Inclús en el camp de les teories filosòfiques es marcava la diferència, per eixemple, els checs es basaven en el realisme, mentres que els alemans eren partidaris del nominalisme. En l'universitat de Praga regnava la concepció teològic filosòfica del realisme escotista, del com es va vore influenciat el pensament de Hus.

Jan Hus va ser escritor d'una gran obra denominada Eclessia (Iglésia en grec), detallant les seues majors discrepàncies contra el sistema catòlic imperant en eixa época. La seua conclusió més important es basa que Crist és el cap de l'Iglésia i no el papa i les moradures. Este escrit va ser clau per al despertar de l'Iglésia protestant.

Carrera eclesiàstica

Hus va ser ordenat sacerdot en 1400 i a l'any següent va obtindre el càrrec de decà de la Facultat d'Art i Filosofia. Va ser nomenat predicador pel rei d'Bohemio, Wenceslao de Luxemburc, primer en l'iglésia de Sant Miguel i després en la capella de #Belén de Praga en 1402, a on es predicava exclusivament en idioma chec.

Hus va encapçalar des de 1408 un moviment basat en les idees de Juan Wiclef denominat husismo i els seus seguidors, els husitas, es varen multiplicar en moments en que la cristiandad sofria la crisis del Cisma d'Occident. Des de 1378, l'Iglésia es trobava dividida en dos #obediència, una al papa de Roma i una atra al antipapa de Aviñón. Des del púlpit, Hus criticava eixa divisió, la corrupció moral de l'Iglésia, els abusos que cometia i la riquea que estava acumulant. En un intent de solucionar el cisma, un grup de moradures va convocar en 1409 un concilie en Pisa, a on varen depondre als papes Gregorio XII de Roma i Benedicto XIII de Aviñón i varen elegir un tercer, Alejandro V de Pisa. Els dos primers no varen donar marcha arrere i es varen mantindre fermes en els seus càrrecs. Aixina que l'Iglésia va passar a tindre tres pretenents al solio pontifici. El rei Wenceslao va rendir obediència al antipapa Alejandro V, separant-se en més força dels cridats alemans, que varen mantindre la seua obediència al papa romà.

En este context, Hus va ser nomenat en 1409 rector de la Universitat de Praga. A la llum de les doctrines de Wiclef, volia que l'Iglésia catòlica fora pobra, que tot lo que fera estiguera clarament basat en el Evangelio; ademés, criticava la venda d'indulgèncias. Li dia a tot el poble que devia desobedir a l'Iglésia perque era evident que els sacerdots vivien en el pecat. També pretenia que es prohibiren els balls. Va participar en els grups que varen sorgir en l'escola de predicadores de Milic de Kromeriz, que desijaven tornar a la purea dels primers anys del cristianisme i s'oponien als grans dirigents de l'Iglésia.

Contra el papat

Fins a este moment, Hus no havia anat tan llunt. La qüestió es va agravar quan va desenrollar la seua posició respecte al papat. Hus plantejava que la verdadera Iglésia era invisible i que tots els que pertanyen a l'Iglésia són els seus membres. L'iglésia romana té un rol eminent, pero no és la verdadera Iglésia de Crist, ya que ensenyava que solament Crist era el cap de l'Iglésia. Predicava que Jesucristo era la verdadera Pedra i no Pedro, i dia que el papa, en la seua corrupció i els seus molts pecats i errors que ensenyava a les persones, era l'encarnació del anticristo. Les crítiques de Hus es dirigixen principalment al antipapa Juan XXIII, successor d'Alejandro V, a qui el rei d'Bohemio havia donat la seua obediència. Per a finançar la guerra contra Ladislao, Juan XXIII va promulgar la predicació de les indulgències en Bohemio. La manifestació pública de Hus va causar el recel dels predicadores enviats pel antipapa, que es devia més que tot a que a ells solament els interessava els diners i poc l'explicar be el significat de les indulgències als fidels.

Pels carrers de la ciutat es varen dur en processó dos imàgens, una del papa vestit en hàbits pontificales riquíssims i una atra de Jesucristo en vestits pobres i carregant una creu. A tres dels manifestants se'ls va eixecutar per ficar-se contra els predicadores de Juan XXIII, i els bohemio els varen venerar com a màrtirs, mentres que Hus va ser excomulgado per la moradura Stefaneschi.

Condena del Concilie de Constanza

Per a posar fi a la divisió de la cristiandad occidental, l'emperador Segismundo va convocar el Concilie de Constanza, més vesprada ratificat pel antipapa Juan XXIII i després confirmat pel papa Gregorio XII. En esta ocasió, Jan Hus va tindre l'ilusió de presentar-se a l'assamblea conciliar per a defendre les seues doctrines i ser declarat inocent.

El concilie va durar del 5 de novembre de 1414 al 22 d'abril de 1418. L'emperador, que confiava i creïa en l'inocència de Hus, li va prometre un salvoconducte per a acodir allí i explicar els seus postulats. Hus va aplegar a Constanza el 3 de novembre, dos dies ans que s'obrira el concilie, a on es va presentar als teòlecs del concilie, pero les traves dels seus propis compatriotes, que havien difòs un juí molt negatiu sobre ell i sobre les seues doctrines, no varen permetre que ixquera triunfante com ho esperava. L'excomunió li prohibia celebrar la missa i predicar, pero Hus no va fer cas i trasgredió la prohibició, per lo que va ser detingut el 28 de novembre en casa d'un capitular i encarcerat —a pesar de lo apalabrado— en un edifici del convent dels Dominicos. Quan el rei Segismundo va aplegar el 24 de decembre, es va mostrar enujat per no haver-se complit lo que havia promés, pero no va fer res per ajudar a Hus. Com vullga que Segismundo volia heretar la corona bohemio del seu germà Wenceslao, li interessava més que es rehabilitara la reputació d'Bohemio.

El 24 de març de 1415, Hus va ser traslladat a la torre dels Descalzos i més vesprada encarcerat en la torre del palau episcopal en Gottlieben (actualment Suïssa). El 4 de maig, el Concilie va condenar a Wiclef i la seua doctrina a títul pòstum. El 5 de juny de 1415 es va dur a Hus al convent dels Franciscanos, a on va passar les últimes semanes de vida. Del 5 al 8 de juny de 1415 va ser somés a interrogatori en el refectorio del convent. El Concilie li exigia que es retractara i abjurara públicament de la seua doctrina. Hus es va negar a retractar-se d'algunes de les doctrines de Wiclef i es va mantindre ferma fins a finals de juny. En l'assamblea general del Concilie, celebrada el matí del 6 de juliol de 1415, va ser condenat per herejía, degradat del ranc sacerdotal i abandonat en mans del braç secular. L'emperador li va acusar de traïció i li va condenar a morir en la foguera, eixecutant-se la sentència eixe mateix dia. En dita assamblea estaven presents, com a representants del poder secular, l'emperador Segismundo, Federico de Hohenzollern, Luis III del Palatinado i un magnat hongarés. Com a representants del poder eclesiàstic varen donar el seu vot el bisbe moradura d'Ostia, el bisbe de Lodi, el bisbe de Concòrdia i l'arquebisbe de Milà. Com el papa Gregorio XII havia abdicat abans, la condena es va fer sense participació papal.

Hus va ser entregat al poder secular, que ho va dur fòra del caixco de la ciutat. La foguera s'havia instalat en un lloc cridat Brühl entre la muralla i el fos. L'orde de capcionar fòc a la foguera, en la que es trobaven Hus i els seus escrits, la va donar el comte palatino Luis en nom de l'emperador. Els verducs varen escampar les seues cendres pel riu Rin. S'ha atribuït a Hus l'exclamació O sancta simplicitas (¡oh, santa senzillea!), pronunciada en la pira mentres vea cóm un llaurador (o llauradora) d'alvançada edat carrejava més leños per a llançar-los la foguera. Des de el XX hi ha una placa commemorativa en el lloc del patíbulo medieval.

Alguns afirmen que abans de ser cremat, Hus va dir les següents paraules:

«Vas a torrar una oca, pero dins d'un sigle et trobaràs en un cisne que no podràs torrar.»

Els seguidors de la Reforma Protestant solen identificar a Martín Lutero en eixes paraules, ya que 102 anys despuix, Lutero va clavar els seus noventa y cinco tesis en Wittenberg i en el seu escut d'armes figurava un cisne.

Hus va escriure en una carta de despedida als seus amics:

«Açò m'ompli de plaure, que hagen tingut que llegir els meus llibres, a on es manifesta la seua maldat. També sé que han llegit els meus llibres en més interés que les Sagrades Escritures perque volien trobar en ells les seues falses doctrines.»

El moviment husita

Artícul principal → Guerres husitas.

La mort de Hus va ser sentida en Bohemio com una ofensa a la nació, la qual cosa va desencadenar un tumult terrible dels seus seguidors, els husitas. En algunes parròquies, els sacerdots que no compartien les doctrines de Hus varen ser expulsats. Inclús l'arquebisbe de Praga va ser objecte d'amenaces. Alguns nobles de la regió, encapçalats per la reina Sofia, varen enviar una carta al concilie de Constanza en la que declaraven a Hus com a héroe nacional i rebatien les acusacions contra ell. Asseguraven ademés que lo d'una suposta herejía bohemio era una mentira i una invenció de l'infern.

Després es va formar una lliga de nobles per a defendre la llibertat de predicació, per a protegir als membres del moviment del poder episcopal i contra l'injust excomunió. Els husitas es varen dividir ideològicament en dos grups principals:

• Els utraquistas: grup més moderat que estava format per la baixa noblea i la burguesia i que varen ser recolzats per l'Universitat de Praga.
• Els taboritas: grup més radical, constituït entorn a la fortalea de Tábor i en influència de corrents milenaristas, en tenyides antinobiliarios i antigermánicos.

En un primer moment abdós corrents es varen unir entorn al militar Jan Žižka, organisant-se militarment i enfrontant-se a les tropes imperials. La repressió va ser violenta i varen conseguir impondre's en la regió bohemio. No obstant, Žižka va morir a causa de la pesta negra i les corrents husitas es varen separar, acabant enfrontades entre elles. Els taboritas varen continuar en les seues campanyes militars, saquejos i pillage, mentres que els utraquistas es varen dirigir al Concilie de Basilea, a on es varen reconciliar en l'Iglésia i en l'emperador Segismundo, donant el seu respal a abdós en la lluita contra els taboritas i derrotant-los el 31 de maig de 1434 en la batalla de Lipany.

Monument a Jan Hus

A Jan Hus se li ha dedicat en 1915 un conjunt escultòric en la Plaça de la Ciutat Vella (Staroměstské náměstí) de Praga, en motiu de la commemoració dels 500 anys de la seua mort.

Possible rehabilitació per l'Iglésia catòlica

L'Iglésia catòlica a partir del concilie Vaticà II s'ha declarat a propòsit d'una possible rehabilitació de Jan Hus. En dit concilie, el bisbe auxiliar Kampe va declarar que «també nosatres els catòlics devem confessar hui sense cap por que els juges en Constanza s'han equivocat i que la mort en les flames del reformador Hus va entesa en aquella petició de perdó general que va fer Pablo VI».

En 1999 Juan Pablo II va senyalar: «Assente el deure expressar la meua profunda pena per la cruel mort infligida a Jan Hus i per la consegüent ferida, font de conflictes i divisions, que es va obrir d'eixe modo en la ment i el cor del poble».

El 15 de juny de 2015, el papa Francisco va celebrar una "llitúrgia de reconciliació" en motiu del 600 aniversari de la mort de Jan Hus, junt en representants de l'Iglésia Husita checoslovaca i de l'Iglésia evangèlica dels Germans Checs. El divendres anterior, el papa havia dit: "La mort de Juan Hus va ferir de gravetat a tota l'Iglésia catòlica i es deuria demanar perdó per ella".

Estatus en distintes tradicions cristianes

Per la seua banda, la Iglésia luterana ho inclou en la seua calendari de sants, de la mateixa manera que la Iglésia husita checoslovaca ho recorda el dia de Jan Hus, el 6 de juliol, en recort del seu martiri.

Ademés és venerat com a sant i màrtir, junt a Jerónimo de Praga, per algunes Iglésies autocéfalas de la Iglésia ortodoxa, com la Iglésia ortodoxa grega, la Iglésia de Chipre i la Iglésia de Checoslovàquia. Pel mateix motiu es produïx iconografia en la seua memòria.

Bibliografia

• Spinka, Matthew (1966). Jan Hus2 concept of the Church (en anglés), Princeton.
• Schwarze (2025). Juan Hus: El Màrtir d'Bohemio (en espanyol).

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jan Hus.

Archiu:Wikiquote-logo.svg Jan Hus en Viquidites.

• Película sobre John Hus (en és)
• Juan Hus. Reformador de l'Iglésia
• Concilie de Constanza 1414-1418

[[Categoria:#Controvèrsia relacionades en el catolicisme]]