Kániv
_Cathedral,_Kaniv.jpg)
Kaniev[1] (Plantilla:Lang-uk, AFI: [ˈkɑnʲiu̯]) és una ciutat del óblast de Cherkasy, en Ucrània central. Està regada pel riu Dniéper i és també un dels principals ports fluvials del continent en el Dniéper. La població actual es calcula en 23 503 (est. 2021).[2]
El poeta ucranià Tarás Shevchenko, considerat fundador de la lliteratura ucraniana, està enterrat en un tossal que mira al Dniéper en Kániv, i la ciutat alberga un museu dedicat a la seua memòria. Entre l'indústria de la ciutat està la central hidroelèctrica de Kániv ubicada en l'embassament de Kániv sobre el Dniéper, i fábircas de productes alimenticis, llet i làcteus, ademés de processament de la volateria.
Kániv és el centre administratiu del raión de Kániv.
Història
[editar | editar còdic]
La ciutat apareix mencionada per volta primera en una crònica de 1149, encara que alguns creuen que havia segut fundada ya en el X; el seu nom deriva del malnom personal ("àguila ratera").[3] En l'Edat Mija es trobava en la Ruta comercial dels varegos als grecs. Inicialment va formar part de la Rus de Kiev, en el XIV va ser anexionada pel Gran Ducado de Lituània. Va ser saquejada pels turcs otomans en 1458.
En 1569, Kániv va passar a ser part de Polònia, i va anar també un dels centres de la cultura i vida militar cosaca. En 1600, va rebre el dret de Magdeburgo, pero la prosperitat de la ciutat va ser detinguda per successives plagues, incendis i malestar cosaco. Durant el "Diluvi" la ciutat va ser presa per les forces de Bohdán Jmelnytsky en 1648. En 1768, va ser capturada per un dels líders de la Koliyívschina, Máksim Zalizniak. Per efecte d'un pogrom, la major part dels szlachta i judeus locals varen ser assessinats. Despuix de la segona partició de Polònia la ciutat en grans parts d'atres territoris va passar a control del Imperi rus. En 1787, Kániv va ser visitada per Catalina II. Es va trobar allí en el rei polac Estanislao Augusto Poniatowski.
Durant les últimes etapes de la Gran Guerra, l'11 de maig de 1918, la ciutat va ser la sèu de la batalla de Kániv, en la que les forces del Segon Cos Polac i les legions polaques baix Józef Haller de Hallenburg va fracassar a l'hora de trencar les llínees austro-alemanes al costat rus. Durant la Segona Guerra Mundial, Kániv va ser el lloc d'una caiguda espectacularment fracassada de paracaigudistas soviètics.
En 1978, Oleksa Hirnyk es va cremar a lo bonze en protesta per la rusificación en Kániv, en un tossal prop de la tomba de Shevchenko. En 2007, va ser honrat com un Héroe d'Ucrània.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2012) «67. El viage a Crimea i els «pobles Potemkin”», Catalina la Gran: retrat d'una dòna, Editorial Crítica. ISBN 978-84-9892-447-3. «la flota va fondejar en Kaniev»
- ↑ «Servici Estatal d'Estadística d'Ucrània» (en ucranià) (PDF). Archivat des d'el original, el 6 d'abril de 2022. Consultat el 24 de març de 2022.
- ↑ E.M. Pospelov, Geografícheskie nazvániya mira (Moscou, 1998), p. 186.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Kaniv» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Kaniv en la Enciclopèdia d'Ucrània
- Detalls sobre les operacions de paracaigudistes en 1943 que varen incloure una batalla en Kániv [1] archivat en Wayback Machine.