Anar al contingut

Adam Mickiewicz

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Adam Mickiewicz według dagerotypu paryskiego z 1842 roku.jpg
Adam Mickiewicz


Adam Bernard Mickiewicz de Poraj (pronunciat /mitskiévich de pórai/ en fonètica espanyola; Nowogródek, Polònia, 24 de decembre de 1798 - Constantinopla, 26 de novembre de 1855) va ser un poeta i patriota polac,[1][2] l'obra del qual marca el començ del Romanticisme en el seu país. Se li coneix sobretot com l'autor del poema dramàtic Dziady i la epopeya nacional Pa Tadeusz, la qual és considerada l'última gran epopeya de la noblea polac-lituana.

Hi ha un gran debat sobre la nacionalitat del poeta. Alguns polacs reclamen a Adam Mickiewicz com a autor polac ya que va escriure en eixe idioma, ademés d'estar enterrat en Cracovia. Uns atres ho denominen lituà ya que en el començ de la epopeya Pa Tadeusz, comença en la frase "Oh, Lituània". El terme “Lituània” usat per Mickiewicz es referix més a una regió geogràfica que a un país. Mickiewicz havia segut criat en la cultura de l'unió polac-lituana, un estat multicultural que havia ocupat la majoria de lo que hui són els països independents de Polònia, Lituània, Bielorússia i Ucrània; mentres que els bielorusos ho reclamen basant-se en el lloc físic a on va nàixer, actualment en Bielorússia.

Biografia

[editar | editar còdic]

Infància

[editar | editar còdic]

Adam Mickiewicz va nàixer el 24 de decembre de 1798, be en la finca del seu tio patern en Zaosie (actual Zavosse), prop de Navahrudak (en polac, Nowogródek) o en la pròpia Navahrudak[5] en lo que llavors formava part del Imperi rus i ara és Bielorússia. La regió estava en la perifèria de Lituània pròpiament dita i havia format part del Gran Ducado de Lituània fins a la Tercera Partició de la Mancomunidad Polac-Lituana (1795).[6]La seua classe alta, inclosa la família de Mickiewicz, eren Polacs o Polonizados. [6] El pare del poeta, Mikołaj Mickiewicz, advocat, era membre de la noblea polaca (szlachta)[3] i duya l'escut d'armes de Poraj hereditari. La mare d'Adam era Barbara Mickiewicz, de fadrina Majewska i li va estar impartint classes durant la seua infància en Nowogródek. Adam era el segon fill de la família.[4] [3]

Mickiewicz va passar la seua infància en Navahrudak,[7][4] inicialment instruït per la seua mare i tutors privats. De 1807 a 1815 va assistir a una escola de la Dominicana seguint un pla d'estudis que havia segut dissenyat per la ya desapareguda Comissió d'Educació Nacional polaca, que havia segut el primer ministeri d'educació del món. [3][4] Va ser un estudiant mediocre, encara que actiu en jocs, obres de teatre i similars.[3]

Formació

[editar | editar còdic]

En setembre de 1815, Mickiewicz es va matricular en l'Universitat Imperial de Vilna (en polac, Wilno), estudiant per a ser mestre. Despuix de graduar-se, va ser professor en una escola secundària en Kaunas fins a 1823. En 1818 va publicar el seu primer poema: "Zima miejska" ("Ciutat d'Hivern"). La seua primera obra de rellevància va ser "Grażyna", traduïda a més de quinze idiomes.[8]

Trayectòria

[editar | editar còdic]

A lo llarc de la seua vida va lluitar per l'independència de Polònia sobre Rússia, d'a on va estar exiliat des de 1824 per les seues activitats revolucionàries durant la seua época d'estudiant. Va estar viajant per Europa, fins a assentar-se en França com a professor de lliteratura en el Colege de França. Prèviament havia conegut a Zygmunt Krasiński (considerat un dels Tres Barts) en Gènova, durant un viage que va fer en el seu amic Antoni Edward Odyniec per tota Itàlia. També va estar en Berlín, Dresde i Leipzig (va aplegar inclús a entaular conversació en Goethe).

Durant la guerra de Crimea, es va mudar a Constantinopla (actualment Estambul), en l'Imperi otomà, com a representant del Govern francés. Va preparar junt a Michał Czajkowski l'intervenció de l'eixèrcit polac en la guerra, recolzant al bando otomà contra Rússia. Mickiewicz va retornar malalt, i va fallir el 26 de novembre. Es desconeix la causa de la mort, encara que tot apunta a que va ser enverinat per enemics polítics.

Els restants d'Adam Mickiewicz varen ser duts de regrés a Polònia el 4 de juliol de 1861, despuix d'haver segut prèviament enterrat en Montmorency (França) i va ser enterrat en la Catedral de Wawel, en Cracovia, lloc de repòs de la gran majoria dels polítics i artistes polacs de gran prestigi.

Característiques de la seua obra

[editar | editar còdic]

Els seus poemes aborden temes nacionalistes polacs i presenten una image heròica, si ben melodramática, del ànima humana, i una visió byroniana de la llibertat i el heroísmo. Les seues obres han segut traduïdes a la majoria de les llengües europees. Entre les traduïdes a l'espanyol es troben els poemes épicos Grażyna (1823) i Pa Tadeusz (1834), el poema dramàtic Dziady (Els antepassats, 1823), i el poema històric Konrad Wallenrod (1828), que és el relat d'una venjança patriòtica, a #resulta del com va tindre que abandonar Rússia i establir-se en París.

En la década de 1830 va treballar en una obra de ciència ficció, L'histoire d'avenir (Una Història del Futur), a on va predir invencions similars a la ràdio i la televisió. Escrit en francés, mai es va completar i va anar parcialment destruïda per l'autor.

També va ser autor de varis poemes infantils, tals com La tornada de papa (Powrót Taty), Pani Twardowska (La Sra. Twardowska) i de faules en vers.

Obres més conegudes

[editar | editar còdic]
  • Oda do młodości, (Oda a la Joventut),1820
  • Ballady i romanse (Balades i romançades), 1822
  • Grażyna, 1823
  • Sonety krymskie (Els sonets crimeanos), 1826
  • Konrad Wallenrod, 1828
  • Księgi narodu polskiego i pielgrzymstwa polskiego (Els llibres del poble polac i del pelegrinage polac), 1832
  • Pa Tadeusz, 1834
  • Liryki escuradańskie (Lausanne Lyrics), 1839–40
  • Dziady, 1823 (publicat despuix de la seua mort)
  • L'histoire d'avenir, no publicada


Font: Plantilla:Internet Archive author

Obra traduïda a l'espanyol

[editar | editar còdic]
  • Vicente Tortajada, trad., Sonets de Crimea, Sevilla, Editorial Renaixença, 2000. ISBN 8489371989.
  • Antonio Benítez Burraco, trad., Sonets de Crimea - Farys d'Adam Mickiewicz, Valladolit, Universitat de Valladolit, Secretariat de Publicacions i Intercanvi Editorial, 2007. ISBN 978-84-8448-418-9.

Llegat

[editar | editar còdic]

Mickiewicz, figura primordial del romanticisme polac, és considerat un dels tres barts de Polònia (els atres són Zygmunt Krasiński i Juliusz Słowacki) i el major poeta de tota la lliteratura polaca.[9] Mickiewicz ha segut considerat durant molt temps com el poeta nacional de Polònia[10][11] i és una figura venerada en Lituània.[12] També se li considera un dels majors poetes eslaus i europeus.[13] i Europea [14] Se li ha descrit com un "bart eslau".[15] Va ser un dels principals dramaturcs romàntics i ha segut comparat en Polònia i en Europa en Byron i Goethe.[15]


L'importància de Mickiewicz s'estén més allà de la lliteratura a les esferes més àmplies de la cultura i la política; Wyka escriu que va ser un "cantor i poeta épico del poble polac i un peregrí de la llibertat de les nacions".[16] Els estudiosos han utilisat l'expressió "cult a Mickiewicz" per a descriure la reverència en la que se li té com "profeta nacional".[16][17][18] En enterar-se de la mort de Mickiewicz, el seu companyer bart Krasiński va escriure:

Per als hòmens de la meua generació, ell era llet i mel, #fel i sanc de la vida: tots descendim d'ell. Nos va dur en l'onage de la seua inspiració i nos va llançar al món.

[16][19]

Edward Henry Lewinski Corwin va descriure les obres de Mickiewicz com prometeicas, com "aplegant a més cors polacs" que els atres barts polacs, i va afirmar la valoració del crític danés Georg Brandes de les obres de Mickiewicz com "més saludables" que les de Byron, Shakespeare, Homero i Goethe.[20] Koropeckyi escriu que Mickiewicz ha "informat els fonaments de (molts) partits i ideologies" en Polònia des de el XIX fins a hui, "fins als rapers dels blocs postsocialistas de Polònia, que d'alguna manera encara poden declarar que 'si Mickiewicz estiguera viu hui, seria un bon raper'".[21] Mentres que la popularitat de Mickiewicz ha perdurat dos sigles en Polònia, és menys coneguda en l'estranger, pero en el XIX es va guanyar una important fama internacional entre "els pobles que es varen atrevir a resistir el poder brutal dels imperis reaccionaris".[21]

S'ha escrit molt sobre Mickiewicz, encara que la gran majoria d'esta lliteratura acadèmica i popular només està disponible en polac. Les obres dedicades a ell, segons Koropeckyi, autor d'una biografia en anglés de 2008, "podrien omplir una o dos bones estanteries".[21] Koropeckyi senyala que, aparte de la lliteratura especialisada, només s'han publicat cinc biografies de Mickiewicz en anglés.[21] També escriu que, encara que moltes de les obres de Mickiewicz s'han reimpreso en numeroses ocasions, cap idioma conta en una "edició crítica definitiva de les seues obres".[21]

Museus

[editar | editar còdic]

En Europa hi ha varis museus dedicats a Mickiewicz. En Varsòvia hi ha un Museu de Lliteratura Adam Mickiewicz.[16] La seua casa en Navahrudak és ara un museu (Museu Adam Mickiewicz, Navahrudak);[22] de la mateixa manera que la casa a on va viure i va morir en Constantinopla (Museu Adam Mickiewicz, Estambul). En París, França, existix el Museu Adam Mickiewicz.[23]

Monuments

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Gille-Maisani, Jean-Charles: Adam Mickiewicz, poète national de la Pologne. Étude psychanalytique et caractéreologique, Bellarmin, Montréal, 1988 (francés)
  • #León Manzanero, Ana: El drama romàntic polac, Mirabel Editorial, Pontevedra, 2006

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Drabble, Margaret (1985). The Oxford Companion to English Literature (en anglés), Oxford University Press, pp. 646. ISBN 0-19-866130-4.
  2. ↑ «Encyclopedia Britannica - Adam Mickiewicz» (en anglés). Consultat el 4 de decembre de 2013.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Czesław El meułosz (1983). The History of Polish Literature, University of Califòrnia Press, p. 208. ISBN 978-0-520-04477-7.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Kazimierz Wyka, "Mickiewicz, Adam Bernard", Polski Słownik Biograficzny, vol. XX, 1975, p. 694.
  5. ↑ Czesław La meuałosz i Kazimierz Wyka senyalen que no es pot determinar el lloc exacte de naiximent d'Adam Mickiewicz per registres contradictoris i a la falta de documentació. [3][4]
  6. ↑ 6,0 6,1 Venclova, Tomas. «Native Realm Revisited: Mickiewicz's Lithuania and Mickiewicz in Lithuania». Lituanus Volume 53, No 3 – Fall 2007. «Esta confusió semàntica es va vore amplificada pel fet de que la regió de Nowogródek, encara que habitada principalment per bielorusos, va ser considerada durant varis sigles partix integrant de la «Lituània Pròpia», és dir, Lituània en sentit estricte, a diferència de les regions «rutenas» del Gran Ducado.»
  7. ↑ Czesław El meułosz (1983). The History of Polish Literature, University of Califòrnia Press, p. 228. ISBN 978-0-520-04477-7.
  8. ↑ April 1, a name-day for Grażyna, #53 in Poland among the most popular names Plantilla:Pl icon
  9. ↑ Roman Koropeckyj (2010). «Adam Mickiewicz as a Polish National Icon», Marcel Cornis-Pope (ed.). History of the Literary Cultures of East-Eastern Europe (en anglés), John Benjamins Publishing Company, p. 39. ISBN 978-90-272-3458-2.
  10. ↑ Gardner, Monica Mary (1911). Adam Mickiewicz: the national poet of Poland, New York: J.M. Dent & Sons. OCLC 464724636.
  11. ↑ (1986) Lliteratura polska: przewodnik encyklopedyczny, Volume 1: A–M (en polac), Warszawa: Państwowe Wydawnictwo Naukowe, pp. 663–66. ISBN 83-01-05368-2.
  12. ↑ Dalia Grybauskaitė (2008). «Address by H.I. Dalia Grybauskaitė, President of the Republic of Lithuania, at the Celebration of the 91st Anniversary of Polish Independence Day» (en anglés). President of the Republic of Lithuania.
  13. ↑ (1992) Jakobsonian poetics and Slavic narrative: from Pushkin to Solzhenitsyn (en anglés), Duke University Press, pp. 239–. ISBN 978-0-8223-1233-8.
  14. ↑ (1980) Budowniczowie gwiazd (en polac), Krajowa Agencja Wydawn., pp. 19–10.
  15. ↑ 15,0 15,1 Zofia Mitosek (1999). Adam Mickiewicz w oczach Francuzów [Adam Mickiewicz to French Eyes] (en polac), Wydawnictwo Naukowe PWN, p. 12. ISBN 978-83-01-12639-1.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Kazimierz Wyka, "Mickiewicz, Adam Bernard", Polski Słownik Biograficzny, vol. XX, 1975, p. 704.
  17. ↑ Andrew Wachtel (2006). Remaining Relevant After Communism: The Role of the Writer in Eastern Europe (en anglés), University of Chicago Press, p. 23. ISBN 978-0-226-86766-3.
  18. ↑ Jerzy Peterkiewicz (1970). Polish prose and vore's: a selection with an introductory essay (en anglés), University of London, Athlone Press, p. xlvii. ISBN 978-0-485-17502-8.
  19. ↑ (1944) Poems by Adam Mickiewicz (en anglés), The Polish Institute of Arts and Sciences in America, p. 63. ISBN 9780940962248.
  20. ↑ Edward Henry Lewinski Corwin (1917). The Political History of Poland (en anglés), Polish Book Importing Co., p. 449. «He feels for millions and is pleading before God for their happiness and spiritual perfection.»
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 Roman Koropeckyi (2008). Adam Mickiewicz (en anglés), Cornell University Press, pp. 9–12. ISBN 978-0-8014-4471-5.
  22. ↑ «Muzeum Adama Mickiewicza w Nowogródku». Ebialorus.pl.
  23. ↑ «Musee Adam Mickiewicz» (en anglés). En.parisinfo.com.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Adam_Mickiewicz&oldid=645117»