Kaunas
Kaunas (<phonos file="Kaunas.ogg">[ˈkɐʊˑn̪ɐs̪]</phonos>) és una ciutat lituana ubicada en el centre del país, en la província homònima. Es tracta de la segona ciutat més poblada de Lituània despuix de Vilna, en uns 328 763 habitants. Va ser la capital de la primera República de Lituània, entre 1920 i 1939.
Fundada en 1361 sobre la confluència dels rius Niemen i Neris, Kaunas va ser el municipi més habitat del voivodato de Trakai durant el Gran Ducado de Lituània. Quan va ser anexionada pel Imperi rus es va convertir en la capital de la governació de Kaunas. En la declaració d'independència de Lituània en 1918, Kaunas es convertix temporalment en la capital, ya que Polònia hi havia anexionado Vilna. En el periodo d'entre-guerres la ciutat va ser un epicentre cultural i acadèmic, qualitat que es veu reflectida en els numerosos edificis romancistas i art déco, lo que li va valdre per a ser-li otorgat el Sagell de Patrimoni Europeu.
A nivell comercial és el port fluvial més important dels països bàltics i conta en l'embassament de Kaunas, el major llac artificial de Lituània.
Etimologia
[editar | editar còdic]
El topònim lituà «Kaunas» és oficial des de 1918, i la teoria més estesa és que deriva d'un nom personal.[1]
Abans de l'independència lituana, la ciutat era generalment coneguda com «Kovno», l'adaptació del nom en llengua eslava. Els polacs la criden «Kowno» i han mantingut eixe nom, mentres que els russos i alemans han adoptat el topònim oficial en el XX. El nom en yidis és «Kovne» (קאָוונע).[1]
Història
[editar | editar còdic]Encara que els terrenys aledaño de Kaunas han segut habitats des de el I, els primers assentaments definitius daten de el X. El cartógrafo àrap Al-Idrisi va mencionar el lloc en la Tabula Rogeriana baix el nom de «Qaynu», molt similar al topònim actual.[2]
El Gran Ducado de Lituània fortificó la ciutat de Kaunas en el XIV per a defendre's de l'Orde Teutónica. La Chronica nova Prutenica menciona la construcció de l'actual castell de Kaunas en 1361, establit des de llavors com l'any oficial de fundació de la ciutat.[3] I encara que els cavallers teutónicos ho varen sitiar i varen capturar a l'any següent, les forces lituanes varen conseguir reconquistarlo al poc temps. Despuix de la batalla de Grunwald, el poder polac-lituà es va consolidar i Kaunas va poder créixer en normalitat.[3]
Kaunas va obtindre el Dret de Magdeburgo en 1408, durant el regnat de Vitautas el Gran, i es va convertir en un dels powiat més importants del voivodato de Trakai (1413-1795), ya que va poder desenrollar els seus propis comerços i institucions. En 1441 es va unir a la Lliga Hanseática i va establir l'únic lloc comercial (kontor) del Gran Ducado de Lituània, obert fins a 1532. Al final de el XVI, Kaunas era un dels municipis més pròspers d'Europa Central.[3][4]
Els sigles XVII i XVIII varen ser desafortunats per a la ciutat, atacada pel Imperi rus i l'eixèrcit suec en el marc de distints conflictes. A això es va sumar un brot de pesta bubónica i greus incendis que diezmaron a la població local.[3] Despuix del repartiment de l'Estat polac-lituà, els russos varen ocupar la ciutat en 1795 sense que això tornara la tranquilitat, puix va tornar a ser atacada per les tropes de Napoleón Bonaparte i després va ser foc tant de la Revolució dels Cadets (1830-1831) com del Alçament de Giner (1869-1864).[3]
Durant l'Imperi rus es va convertir en capital de la governació homònima, es va erigir la fortalea de Kaunas com a defensa i es varen construir infraestructures per a tornar-li el potencial comercial. Entre elles destaca la creació d'un port fluvial, la conexió per ferrocarril entre Rússia i Alemània (1862) i l'obertura d'una central energètica (1898). Ademés, la diòcesis de Samogitia va ser traslladada des de Varniai fins a Kaunas, lo que va dotar a la ciutat d'una major influència religiosa i cultural.[5]
La declaració d'independència de 1918 va convertir a Kaunas en la capital provisional de la República de Lituània, ya que Vilna es trobava baix el control de Rússia i posteriorment de Polònia.[6] Durant el periodo de entreguerras va viure un notable impuls econòmic, cultural i social; es varen crear institucions com l'Universitat Vitautas (actual Universitat Tecnològica), i el desenroll industrial va comportar un nivell de vida equiparable al de les grans ciutats d'Europa Occidental.[3] A finals de la década de 1930 s'havia convertit en la ciutat més habitada de Lituània, en una població d'orige lituà i una notable minoria judeua.[3]
No obstant, durant la Segona Guerra Mundial va sofrir primer l'invasió soviètica (1940-1941) i, despuix d'un breu alçament civil, l'ocupació alemana (1941-1944). L'eixèrcit nazi va portar a terme un holocaust de la població judeua en l'establiment del Gueto de Kovno; s'estima que va haver més de 30 000 víctimes.[7][8] Els soviètics varen recuperar la plaça en 1944 per a establir la República Socialista Soviètica de Lituània, i al final del conflicte la capital va ser traslladada a Vilna, ya baix sobirania lituana.
Durant l'etapa soviètica, Kaunas es va convertir en la ciutat industrial més important del país i va aplegar a representar el 25 % de la producció nacional, cuadruplicando el seu número d'habitants. Al mateix temps, va anar l'epicentre del moviment nacionaliste que reclamava l'independència de Lituània, en actes com la inmolación de Romas Kalanta en 1972 i les manifestacions de la Revolució Cantada.[9][10]
Des de la restauració de l'independència de 1991, Kaunas s'ha obert a Europa Occidental i ha adaptat la seua indústria a les necessitats d'una economia de mercat, potenciant ademés la seua transformació urbanística.[3] En tot eixe temps la ciutat ha perdut casi un 40 % de la població per l'emigració i la baixa natalitat.[11]
Escut d'armes
[editar | editar còdic]El 30 de juny de 1993, l'escut d'armes històric de la ciutat de Kaunas va ser establit per un decret presidencial especial. L'escut d'armes conta en un bou blanc en una creu d'or entre les seues banyes, en un fondo de color roig. El bou és el símbol heràldic original de la ciutat des de 1400. El sagell heràldic de Kaunas, introduït a principis de el XV, durant el regnat del Gran Duc Vytautas, és el sagell heràldic de la ciutat més antiga coneguda en el territori del Gran Ducado de Lituània. L'emblema actual era el resultat de molt estudi i discussió per part de la Comissió d'Heràldica de Lituània, i es va donar conte per l'artiste Raimondas Miknevičius. El bou ha substituït al bisonte europeu, representat en l'emblema de l'era soviètica, que s'utilisa des de 1969.
Kaunas té atres escuts d'armes, que s'utilisen principalment per a fins de representació de la ciutat de Kaunas.
Organisació territorial
[editar | editar còdic]Kaunas es dividix en 12 zones:
- Oest — Šilainiai, Vilijampolė.
- Est — Centres, Dainava, Eiguliai, Gričiupis, Šančiai, Žaliakalnis
- Sur — Aleksotas, Panemunė
Clima
[editar | editar còdic]
Kaunas conta en un clima continental, d'hiverns frets i estius suaus i plujosos. A pesar de la seua ubicació septentrional, el clima en Kaunas és relativament suau en comparació a atres llocs de latitut similars, principalment per l'influència del mar Bàltica. Per la seua latitut, la llum del dia en Kaunas s'estén des de 17 hores en ple estiu a només al voltant de 7 hores en ple hivern. El bosc de Kazlu, a l'oest de Kaunas, crea un microclima al voltant de la ciutat, regula la humitat i la temperatura de l'aire, i ho protegix dels forts vents de l'oest.
Els estius en Kaunas són agradables, en màximes de 21-22 °C i mínimes d'al voltant de 12 °C, pero les temperatures poden aplegar als 30 °C en alguns dies. Els hiverns són frets, i, freqüentment coberts de neu, en temperatures miges que oscilen entre –8 i 0 °C i rara volta cauen per baix de –15 °C. Generalment, la primavera i l'autumne són frescs i templats.
Demografia
[editar | editar còdic]
En una població de 328 763 habitants segons el cens de 2019, Kaunas és la segona ciutat més habitada de Lituània per darrere de Vilna. És també la ciutat lituana en major percentage de lituanohablantes; representen el 94 % del total censat, mentres que en la capital eixa sifra es reduïx al 63 %. Els ciutadans d'orige rus suponen el 4 % del total, i el restant de grups no superen el punt percentual.[11]
La composició demogràfica ha variat notablement en el pas dels anys. A finals de el XIX hi havia una important comunitat russa que va terminar deixant el país en l'independència lituana. En la década de 1920, quan Kaunas era la capital de facto, els lituans representaven el 59 % de la població i hi havia una notable minoria de judeus (27 %), seguida per grups menuts de polacs, alemans bàltics i russos. No obstant, la població judeua va ser exterminada durant la Segona Guerra Mundial.[7]
Durant l'Unió Soviètica es varen aplegar a superar els 400 000 habitants censats. Despuix de la restauració d'independència, Kaunas ha perdut població per l'emigració i la baixa natalitat.[11]
Salut
[editar | editar còdic]La ciutat conta (entre uns atres) en el Hospital de la Creu Roja de Kaunas, en funcionament des de 1908.
Transport
[editar | editar còdic]Bona part del transport de Kaunas depén del tràfic rodat. La carretera europea «E67», coneguda popularment com a «Via Bàltica», transcorre des de Praga (República Checa) fins a Helsinki (Finlàndia) passant per Polònia i les capitals dels països bàltics. Esta via es creua a l'est en l'autopista «A1», que conecta la capital Vilna en la ciutat portuària de Klaipėdona, i en l'autopista de circumvalació «A5». Cap al nort, Kaunas enllaça en l'autopista «A6» que a la seua volta està unida a la carretera europea E262 cap a Ostrov (Rússia).
l'estació de ferrocarril de Kaunas va ser inaugurada en 1862, integrada en una llínea que conectava Sant Petersburgo en Varsòvia. Hui en dia és una estació de capçalera de ferrocarrils lituans i forma part de la llínea que conecta Lituània en la ciutat polaca de Bialystok. Es preveu la seua integració en la futura Rail Baltica.[12]
Els barris de la ciutat, construïda sobre la confluència de dos rius, estan conectats per més de trenta ponts i viaductes. Els més importants són el pont de Vitautas el Gran i el de M. K. Čiurlionis, que conecten Aleksotas en el caixco antic. La ret de transport públic està formada per una ret d'autobusos, trolebuses i minibuses.
A 15 km del centre es troba l'aeroport de Kaunas (còdic IATA: KUN), el segon en més tràfic de Lituània i el quarto en el conjunt dels països bàltics; solament en 2017 varen passar per ell més d'un milló de passagers. L'instalació és utilisada principalment per aerollínies de baix cost: Ryanair i Wizz Air. Kaunas és considerada el breçol de l'aviació del Bàltic, puix en 1933 es va intentar fer un vole de llarga distància sense escales des de la base aérea de Aleksotas fins a Nova York. Els pilots Steponas Darius i Stasys Girėnas varen fallir en l'intent a bordo del «Lituanica» i des de llavors se'ls considera héroes nacionals.[13][14]
Educació
[editar | editar còdic]Kaunas és considerada una ciutat d'estudiants, en més de 25 000 jóvens estudiant en les seues universitats.
Deports
[editar | editar còdic]
Kaunas és la ciutat en major tradició deportiva de Lituània, puix allí es varen fundar els primers clubs deportius del país. La majoria d'instalacions deportives estan agrupades en el districte de Žaliakalnis, tals com el Pabelló de Deports —bàsquet—, l'Estadi Darius i Girenas —atletisme i fútbol— i l'Acadèmia Nacional de Fútbol. Prop d'allí es troba l'Universitat Deportiva de Lituània, oberta en 1934 com el primer centre bàltic especialisat en educació física.[15]
El deport més practicat és el bàsquet i el seu club representatiu és el Žalgiris Kaunas, que des de la seua fundació en 1944 s'ha convertit en més laureado de Lituània, aixina com l'únic del país que ha pogut guanyar tant la lliga soviètica com l'Eurolliga. De les seues files han eixit estreles com Modestes Paulauskas, Arvydas Sabonis, Šarūnas Marčiulionis, Žydrūnas Ilgauskas i Šarūnas Jasikevičius entre molts uns atres.[16] L'equip disputa els seus partits en el Žalgiris Arena, inaugurat en 2011.[17]
Encara que el fútbol no és un deport majoritari, Kaunas va contar en el club pioner en Lituània (LFLS Kaunas) i ha albergat els partits de la selecció nacional des de 1990 fins a 2013, quan la Federació Lituana es va traslladar a un nou camp en Vilna. Despuix de la desaparició del FBK Kaunas, el club més representatiu és el Kauno Žalgiris.[18][19]
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]Kaunas té acorts d'agermanament en les següents ciutats:
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Zinkevičius, Zigmas (2007). Senosios Lietuvos valstybės vardynas, Vilnius: Mokslo anar enciklopedijų leidybos institutas, p. 42. ISBN 5-420-01606-0.
- ↑ «Kauno istorija anar šiandiena» (en en). Kauno istorija anar šiandiena. Archivat des d'el original, el 2 d'agost de 2019. Consultat el 2 d'agost de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Kaunas city municipality City history». Ajuntament de Kaunas. Consultat el 2 d'agost de 2019.
- ↑ «History of Kaunas, Lithuania « True Lithuania». www.truelithuania.com. Consultat el 2 d'agost de 2019.
- ↑ «The Samogitian Diocese». www.samogit.lt. Archivat des d'el original, el 5 de novembre de 2016. Consultat el 2 d'agost de 2019.
- ↑ Skirius, Juozas (2002). «Lietuvos–Lenkijos santykiai 1938–1939 metais», Gimtoji istorija. Nuo 7 iki 12 klasės (en lt), Vilnius: Elektroninės leidybos namai. ISBN 9986-9216-9-4. Consultat el 2 de març de 2008.
- ↑ 7,0 7,1 Porat, Dina (2002). «The Holocaust in Lithuania: Some Unique Aspects», David Cesarani (ed.). The Final Solution: Origins and Implementation, Routledge, pp. 161–162. ISBN 0415152321.
- ↑ Bubnys, Arūnas (2004). «Holocaust in Lithuania: An Outline of the Major Stages and Their Results», The Vanished World of Lithuanian Jews, Rodopi, pp. 218-219. ISBN 9042008504.
- ↑ «May in Kaunas: Remembering Romas Kalanta» (en en-us). visit.kaunas.lt. Archivat des d'el original, el 2 d'agost de 2019. Consultat el 2 d'agost de 2019.
- ↑ «When Songs Trumped Rifles» (en en). Universitat de Washington. Consultat el 7 de setembre de 2016.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «The shrinking city: Kaunas faç up to depopulation». DELFI. Consultat el 2 d'agost de 2019.
- ↑ «Rail Baltica – Project of the Century» (en en-us). www.railbaltica.org. Consultat el 24 de maig de 2018.
- ↑ «The Vilnius people who crossed the Atlantic Ocean. The Adamowicz brothers rise and fall...». mija.efhr.eu. Consultat el 10 de febrer de 2017.
- ↑ «Celebrations of 82nd Anniversary of the flight of Lithuanian pilots Steponas Darius and Stasys Girėnas across the Atlantic» (en en). Ministeri d'Assunts Exteriors de Lituània. Archivat des d'el original, el 11 de febrer de 2017. Consultat el 10 de febrer de 2017.
- ↑ «About University» (en en-us). Lietuvos sporto universitetas. Consultat el 2 d'agost de 2019.
- ↑ «Kaunas Žalgris: The History of the Most Influential Basketball Team in Lithuania». Culture Trip. Consultat el 2 d'agost de 2019.
- ↑ «Eurolygos klubų vadovų apklausa: „Žalgirio“ arena – geriausia Europoje» (en lt). 15min.lt/24sek. Consultat el 2 d'agost de 2019.
- ↑ «Un futboliste espanyol en Kaunas» (en és-es). MarcadorInt. Archivat des d'el original, el 2 d'agost de 2019. Consultat el 2 d'agost de 2019.
- ↑ «[1]». Consultat el 2 d'agost de 2019 (en en-US).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Kaunas.- Lloc oficial de Kaunas [2] archivat en Wayback Machine. Plantilla:Lt
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kaunas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.