Periodo de entreguerras

Archiu:Europe in 1923.jpg

Periodo de entreguerras

Es coneix com a periodo de entreguerras o periodo interbellum al periodo històric de el XX que cronològicament s'establix des del final de la Primera Guerra Mundial l'11 de novembre de 1918 fins a l'inici de la Segona Guerra Mundial l'1 de setembre de 1939 (20 anys, 9 mesos i 21 dies).

A pesar de la relativa brevetat del periodo, este va representar una época de canvis significatius en tot lo món. La producció d'energia basada en el petròleu i la mecanisació associada es varen expandir de forma espectacular, donant lloc als cridats "locos anys vint", un periodo de prosperitat i creiximent econòmic per a la classe mija de Norteamérica, Europa, Àsia i moltes atres parts del món. Els automòvils, l'allumenat elèctric i les emissions de radi, entre atres coses, es varen convertir en alguna cosa habitual entre les poblacions del món desenrollat. Les indulgències de l'época varen ser seguides posteriorment per la Gran Depressió, una recessió econòmica mundial sense precedents que va perjudicar greument a vàries de les majors economies del món.

Descripció

Artícul principal → Felices anys vint.

Europa

La nova configuració del món despuix del final de la Primera Guerra Mundial va ser decidida per les potències aliades durant la Conferència de Pau de París de 1919, i que marcaria el començ d'esta época. No obstant, el final de la guerra no va supondre ni molt manco el començ d'un periodo estable o pacífic: en el cas d'Europa, la situació polític-social es va vore immediatament agitada per fets com la Revolució de novembre de 1918 en Alemània, la Revolució hongaresa de 1919 o la guerra d'Independència turca (1919-1923). Estos successos no varen fer sino confirmar el fracàs de la pretesa intenció d'instaurar un periodo de pau i estabilitat despuix de la "Gran Guerra", encara que la creació de la Societat de Nacions anava encaminada a evitar l'esclat de nous conflictes.

No menys important va ser l'establiment en el territori del Imperi rus del primer estat socialiste de l'història. Al començ del periodo es va produir la victòria dels bolcheviques en la guerra civil russa i l'assentament definitiu de l'Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). La seua victòria, no obstant, va provocar que les potències occidentals i els veïns de l'URSS establiren el conegut com "Cordonera sanitària", per a aïllar a Europa i al món capitaliste del nou estat comuniste. La primerenca mort de Vladímir Ilich Lenin deixaria el poder del país en mans d'Iósif Stalin, que es convertiria en un dels més importants líders a nivell global. A pesar dels temors de les potències occidentals pel contagi revolucionari, Stalin, a diferència de Lenin i Trotski, es va opondre a la revolució mundial i va ser més partidari de la teoria del socialisme en un sol país que consolidaria el sistema soviètic.

Políticament, este periodo es va vore caracterisat per la crisis de les democràcies lliberals, l'ascens dels #fascisme i els règims autoritaris, aixina com l'auge dels moviments obrers d'inspiració socialista o comunista que s'inspiraven en el triumfo bolchevique de la Revolució russa. Econòmicament, va vore la recuperació de la Gran Guerra i una etapa d'eufòria econòmica durant els anys 1920 que es voria truncada pel crac del 29 i una profunda crisis que va marcar els anys 1930. Tradicionalment, l'historiografia ha senyalat esta época com el preludi que acabaria desembocant en la Segona Guerra Mundial. Per això anys més tart varen entrar de nou en guerra.

L'establiment del fascisme en Itàlia (1923) baix la dictadura de Benito Mussolini solament anava a marcar el començ d'un fenomen, el dels #fascisme, que s'anava estendre per Europa a lo llarc dels següents anys. Com a conseqüència del Crac del 29, la crisis econòmica que afectava al món occidental va aumentar encara més la popularitat d'estos moviments, que despuix d'eixa data varen començar a créixer en respal popular i poder polític.

En 1933 el líder del Partit nazi alemà, Adolf Hitler, es feya en el poder en Alemània i en això marcava el començ d'una espiral que acabaria desembocant en la Segona Guerra Mundial. En atres estats, com Polònia, Yugoslàvia, Hongria, Bulgària, Romania, Grècia i els Estats Bàltics, també es varen instaurar distints règims autoritaris en desigual respal per part de grups socials, sectors religiosos i l'eixèrcit. El triumfo dels #fascisme es va vore eclipsat per la crisis de les democràcies lliberals i el temor de les classes miges als moviments obrers (comunistes, socialistes i anarquistes) que pogueren desembocar en una revolució. En alguns països, el revisionisme cap als tractats de pau posteriors a la Primera Guerra Mundial (Alemània, Itàlia o Hongria) també va contribuir al respal d'estos moviments.

En general, varen anar dos décades marcades pel canvi radical de la relació entre les forces internacionals, els alvanços tècnics i pel marcat contrast entre un enorme desenroll del capitalisme en els anys 1920 i la seua major crisis econòmica en els anys 1930. En la primera etapa els estats occidentals, al liderage dels quals ya se situava Estats Units, varen viure moments de gran desenroll econòmic. La bonança d'este periodo és coneguda com els feliços anys vint i terminaria abruptament en el "Crac del 29", que donaria pas a un periodo de crisis econòmica generalisada fins al començ de la Segona Guerra Mundial en 1939. S'ha vist a esta depressió com una de les principals causes de la crisis de les democràcies lliberals, aixina com de l'ascens dels #fascisme i els moviments obrers.

En Espanya el periodo de entreguerras es va vore caracterisat per la crisis de la monarquia d'Alfonso XIII i l'instauració en 1923 de la Dictadura de Cosí de Rivera, que va contar en el respal d'alguns sectors (burguesia catalana, eixèrcit) i l'indiferència de bona part de la població. El seu èxit en la guerra del Rif va supondre una injecció de respal a mitan dels anys 1920, pero la crisis econòmica de 1929 i el descrèdit de la Dictadura varen acabar provocant la seua caiguda al començament de 1930. El seu final també va supondre que l'institució monàrquica es vera arrastrada en la seua caiguda, alguna cosa que es va posar de manifest en les eleccions municipals de 1931 i l'espontànea Proclamació de la Segona República Espanyola.

A pesar de l'acolliment popular, la nova república es va vore afectada per l'inestabilitat polític-social i l'herència de la crisis econòmica, i per greus successos com la Revolució d'Astúries de 1934 i el fallanc colp d'Estat de 1932. En 1936, el fracàs d'un nou colp d'Estat va acabar desembocant en una guerra civil que va esgarrar al país durant els següents tres anys i va terminar en l'instauració d'una dictadura militar baix el control de Francisco Franco.

Amèrica

En el continent americà, el periodo també es va vore caracterisat per la bonança econòmica dels anys 20. No obstant, el crack de 1929 va provocar la crisis i el posterior estancament de les economies de la zona, en especial les exportacions dels països suramericans a Estats Units i Europa.

Els Estats Units, l'intervenció dels quals en la "Gran Guerra" havia segut decisiva, es varen tornar una atra volta cap al aïllacionisme. L'anterior política exterior de Woodrow Wilson es va tornar en contra seua quan el Congrés nortamericà va votar en contra de l'adheriment a la Societat de Nacions. La seua política internacional es va llimitar a esporàdiques intervencions militars en els estats títaros del Carib (guerres bananero), com l'intervenció dels marines en Nicaragua (1927-1934) per a intentar capturar a Augusto César Sandino. No obstant, va anar l'indiscutible líder de desenroll econòmic dels anys 1920. Seguint en el cas del panorama centroamericano, en Hondures es varen donar dos guerres civils conegudes com la revolució del 19 a i la Revolució reivindicatoria ent 1919 i 1924, les quals varen fer que la nació entrara en una crisis política i no seria acabada fins a la dictadura del general Tiburcio Carias Andino.

L'ambient social nortamericà va quedar molt ben reflectit en la novela de F. Scott Fitzgerald, El gran Gatsby. Esta bonança s'aniria al trast en el Crack de la Bossa de Nova York en 1929 i el periodo de crisis econòmica que li va seguir, la "Gran Depressió". Els anys 1930 destacarien per l'arribada al govern de Franklin D. Roosevelt, i les seues polítiques del New Deal abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial.

Mèxic, que en 1920 encara es trobava en les últimes coades de la Revolució mexicana, va vore assentada finalment la seua situació sociopolítica i la seua Constitució de 1917. A finals de la década de 1920, no obstant, el país es va tornar a vore sacsat de nou per la violència de la cridada "Guerra Cristera", nom que ha rebut la resistència armada dels sectors catòlics més intransigents a l'aplicació de la llegislació i les polítiques públiques orientades a restringir la participació de l'Iglésia catòlica tant en la vida pública com en els bens de la nació. La violència durant este conflicte va ser tal que alguns autors sifren en 250 000 el número total de morts ans que s'alcançara un conveni de pau en 1929. Els anys 1930 vorien l'arribada del Partit Nacional Revolucionari (PNR), antecedent del Partit Revolucionari Institucional, i les reformes socials dels governs de Plutarco Elías Calles i Lázaro Cárdenas del Riu. Una de les reformes més destacades seria l'Expropiació petrolera portada a terme durant el govern de Lázaro Cárdenas.

Entre 1932 i 1935 va tindre lloc la cridada guerra del Chaco entre Bolívia i Paraguay, iniciada per disputes fronterices i a propòsit del control del Chaco Boreal entre abdós països. Entre 1932 i 1933 va tindre també lloc la guerra colombo-peruana entre Colòmbia i Perú, iniciada per disputes fronterices i pel control de la ciutat portuària de Leticia i el caixer dels rius Putumayo i Amazones. A excepció de les intervencions militars nortamericanes, la del Chaco i la colombo-peruana varen constituir les úniques guerres obertes entre dos països americans durant este periodo.

Periodización històrica

La historiografia occidental sol dividir-ho en vàries etapes:

• La recuperació postbélica entre 1919 i 1924;
• l'auge econòmic entre 1925 i 1929;
• El crac de 1929 i la posterior "Gran Depressió" que li va seguir fins a 1933 o 1936;
• L'ascens dels #fascisme i els règims autoritaris, especialment el cas de l'Itàlia fascista (1923) i l'Alemània nazi (1933);
• La guerra civil espanyola (1936-1939) i la gestació de la Segona Guerra Mundial. Esta última es va vore acompanyat d'importants acontenyiments com l'Invasió japonesa de Manchuria (1931); l'Invasió italiana d'Etiopia i la Remilitarización de Renania (1936); l'Invasió japonesa de China (1937); o el "Anschluss" (anexió) alemà d'Àustria i la Crisis dels Sudetes (1938).

Vore també

• Guerra Civil Europea
• Societat de Nacions
• Causes de la Segona Guerra Mundial
• Segona guerra dels Trenta Anys
• Eldorado (Berlín)

Referències

Bibliografia

Alonso García, Teresa (1990) L'economia de entreguerras: la gran depressió, Ed. Akal. Fredes Núñez, Marcelo (1995) Les democràcies parlamentàries en el periodo de entreguerras, Ed. Akal.

• Pertierra de Rojas, José Fernando (1990); Relacions internacionals durant el periodo de entreguerras, Ed. Akal.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Periodo de entreguerras.
• Historiasiglo20.org: El periodo de entreguerras
• Programa Kairos: "El periodo de Entreguerras: La Revolució Russa. La Gran Depressió i l'ascens dels #totalitarisme. Art i cultura en el sigle XX"
• Centre Régional Résistence et vaig llibertar 1919-1939 : dones clés pour comprendre 1999 (En francés)
• Periodo entreguerras