Guerra del Chaco
La guerra del Chaco va ser un conflicte bèlic entre Bolívia i Paraguay, desenrollat entre el 9 de setembre de 1932 i el 12 de juny de 1935, en la zona del Chaco Boreal. Considerada la lluita militar de major envergadura en Amèrica del Sur durant el XX, durant els seus tres anys de duració Bolívia va desplegar un aproximat de 250 000 tropes, mentres que Paraguay va movilisar 150 000 combatents. Els enfrontaments varen registrar un saldo significatiu de baixes, en aproximadament 60 000 soldats bolivians i 30 000 paraguayans fallits, ademés d'una elevada cantitat de ferits, mutilats i desapareguts. Factors extrínsecos al combat directe, com les malalties infeccioses i psicofisiològiques derivades del conflicte, les condicions ambientals extremes, la falta d'aigua potable i l'insuficiència nutricional, varen ser determinants en l'alt índex de mortalitat i en les seqüeles irreversibles en la salut dels sobreviviente.
El conflicte va demandar ingents recursos econòmics per part d'abdós nacions, que els seus sistemes financers ya es trobaven en condicions de precarietat estructural. Paraguay, en una estratègia de guerra d'aprofitament, va conseguir abastir significativament a les seues forces per mig de la captura i reutilisació d'armament, pertrechos i equips bolivians obtinguts en distints enfrontaments. Finalisada la guerra, part del material bèlic excedent va ser comercialisat a Espanya.
La cessació de les hostilitats va ser acordat el 14 de juny de 1935, baix l'influència diplomàtica dels Estats Units, i consolidat per mig d'un tractat secret subscrit el 9 de juliol de 1938. Posteriorment, el Tractat de Pau, Amistat i Llímits va ser formalment firmat el 21 de juliol de 1938, establint les bases per a la delimitació territorial definitiva, la qual va ser ratificada el 27 d'abril de 2009.
En la resolució final del litigi, la zona en disputa va ser dividida en tres quartes parts baix sobirania paraguayana, mentres que Bolívia va obtindre una quarta part del territori, incloent una franja estratègica en la ribera de l'alt riu Paraguay, coneguda com el Triàngul Dionisio Foianini.
Descripció de la regió en litigi
[editar | editar còdic]La regió central suramericana coneguda com el Gran Chaco es dividix, de nort a sur, en tres regions: Chaco Boreal ―al nort del riu Pilcomayo―, el Chaco Central ―entre eixe riu i el riu Bermejo―, i al sur d'este últim el Chaco Austral. L'àrea disputada entre Bolívia i Paraguay va correspondre exclusivament al Chaco Boreal.
El Chaco Boreal posseïx una extensió d'aproximadament 650 000 km² i fins a fins de la década de 1920 va estar casi despoblado i sense explorar. Els seus llímits són: al sur el riu Pilcomayo i Argentina; a l'est, el riu Paraguay i la regió oriental de Paraguay; al noroest, la precordillera boliviana i al noreste, les regions selváticas de Brasil i Bolívia.
La regió està coberta per vegetació xerófila, boscs, xares espinoses i palmeres. En la franja propenca al ric Paraguay, s'explotava el quebracho colorat per a la producció del tanino. El desenroll de l'agricultura en eixa época era escassa.
en (Arce Aguirre, 2009, p. 32)
El clima és de tropical de sabana (Aw) en el sector oriental, i semiárido càlit (BSh) en el sector occidental, abdós predominantment calorosos, en pràcticament dos estacions a l'any: estius plujosos i hiverns secs. La temperatura pot aplegar als casi 50 °C en estiu, i ser inferior als 0 °C. en l'hivern. És l'hàbitat d'una gran varietat de serps venenoses i d'insectes portadors de malalties, com la vinchuca i el mosquit. L'aigua és escassa i salobre en les zones centrals; els pocs pous i estanys existents varen tindre una importància vital durant la guerra pero la contaminació dels mateixos va produir moltes baixes per disenteria.
en (Guachalla, 1978, p. 248)
Durant la temporada de pluja, de decembre a maig, els pocs camins, que eren senderes polvorientos durant la major part de l'any, es convertien en fangales intransitables per la poca permeabilidad del sol. Esta inhòspita regió va ser moltes voltes l'enemic principal que varen enfrontar abdós contendents.
Antecedents i causes
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Antecedents de la Guerra del Chaco.
Els antecedents i causes de la guerra del Chaco són complexos. Quan Bolívia i Paraguay es varen tornar estats independents varen heretar de l'época colonial una vaga determinació dels llímits d'eixa zona inhòspita i despoblada per lo que varen tindre que fixar les seues respectives jurisdiccions d'acort en documents moltes voltes contradictoris o per mig del traçat de llínees geodèsicas. Els quatre tractats de llímits que es varen acordar entre 1879 i 1907 no varen ser acceptats definitivament per cap de les parts. Quan Bolívia va perdre l'eixida a l'oceà Pacífic, com a conseqüència de la guerra del Pacífic (1879-1884), eixa regió va adquirir un valor estratègic per a eixe país: l'ocupació del Chaco Boreal va ser necessària per a eixir a l'oceà Atlàntic pel riu Paraguay. Abdós països varen realisar poques expedicions al Chaco. Una atra causa va ser la suposta existència de petròleu en el subsol chaqueño que l'empresa nortamericana Standard Oil ya extrea en les seues vores serranes. Esta empresa havia fracassat en el seu intent de transportar el petròleu bolivià a través d'un oleoducte a construir en territori argentí fins a la refineria que tenia una subsidiària seua, en Campana, sobre el riu Paraná, quedant-li com a única opció creuar pel Chaco Boreal cap al riu Paraguay, lo més al sur possible.[1]
Paraguay, unes décades abans, havia segut devastat per la guerra de la Triple Aliança (1865-1870). Una de les conseqüències va ser la pèrdua d'enormes territoris en la zona oriental. Respecte del Chaco Boreal, Argentina va pretendre incorporar una part al seu territori recorrent a l'arbitrage del president nortamericà Rutherford Hayes en 1879; est va fallar determinant que la zona compresa entre el riu Pilcomayo i el Vert, al nort, corresponia a Paraguay. En estos antecedents, era difícil que eixe país poguera acceptar les pretensions bolivianes sobre el Chaco Boreal.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Seiferheld, 1983, p. 472.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guerra del Chaco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.