Schinopsis balansae
El quebracho colorat chaqueño (Schinopsis balansae) és un arbre natiu de Sudamérica, molt apreciat pel seu fusta, utilisada en ebanisteria, i pel seu alt contingut en taninos.[1] Creixia en abundància al nort de Santa Fe (Argentina), i actualment en la zona oriental de la regió chaqueña, comprenent els departaments paraguayvos d'Alt Paraguay i President Hayes, els departaments boliviàs de Tarija i Chuquisaca i les províncies argentines de Formosa i Chaco, encara que per la molt intensa explotació del passat sigle i a la molt reduïda taxa de creiximent la població s'ha reduït de manera alarmant.
És un arbre de gran tamany; necessita temperatures elevades i molta llum solar per al seu desenroll. Té raïls pivotantes profundes, i un tronc recte, en els nòduls del qual es formen ramificacions en forma d'espina. La copa té forma de con invertit.
La fusta, de color castany a rojós, és molt dura, pesada —la seua pes específic alcança 1.39— i fort; és sumament resistent a la humitat, per lo que s'ampra en mobles de calitat, i ha segut la principal fusta per a confeccionar els rectangulars i longilíneos "durmientes" que soporten els rieles dels ferrocarrils en gran part d'Argentina. És molt ric en el astringente tanino, usat principalment per a la curtiembre. És possible extraure 1200 a 1250 kg/m³ de tanino d'ella, un rendiment d'un 38% del seu pes total.
Açò va provocar una tala indiscriminada dels quebrachales durant els quaranta primers anys de el XX fins que es va substituir per Acacia mearnsii com a principal font d'este producte.
En 1956 va ser declarat "Arbre Forestal Nacional" de la República Argentina.[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]Este arbre, com tots els cridats quebrachos, rep el seu nom de la frase en castellà antic «quebra hacho»[1] per la suma durea de les seues fustes.
Noms comuns
[editar | editar còdic]- quebracho colorat, quebracho varietat tupí, quebracho varietat jakaré, quebracho colorat chaqueño.
Descripció
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Real Acadèmia Espanyola. «Quebracho». Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 7 de juny de 2021.
- ↑ «Declárase “Arbre Forestal Nacional” a el “Quebracho colorat chaqueño”.». Archivat des d'el original, el 10 de març de 2012. Consultat el 25 de febrer de 2012.
El seu tronc és recte i té un diàmetro major a un metro. Pot aplegar a viure 320 anys. La copa és poc desenrollada i té la forma d'un con invertit. La corfa és grossa, pardo-grisácea, en clavills profunts que formen plaques irregulars. Les ramitas jóvens tenen un color grisáceo i estan proveïdes a voltes d'espines. Les espines tenen una llongitut de 2 cm, són rectes i agudes.
Els fulls són simples i alternes. El fes té un color vert intens i el envés és vert-grisáceo. Les nervaduras són més prominents en el envés del full. Els màrgens del full són lleument ondulats i la base és redonejada. Les #inflorescència són panojas terminals i panícules axilars. Les flors són diminutes de color blanc-verdoso o rojós.
Els fruts posseïxen un ala lateral, la part seminífera és romboidal. Les raïls pivotantes i fortes, que en arbolitos jóvens apleguen ya a grans profunditats, dificultant el seu transplant.
L'explotació de modo industrial va començar a fins de sigle 1801 en el nordest de l'argentina Província de Santa Fe, a on existien concentracions importants de boscs de quebracho colorat, arbre que per la durea de la fusta s'ampra per a durmientes de ferrocarril i postes i del que s'extrau el tanino, substància usada en el curtido de #cuiro.
Fenologia
[editar | editar còdic]Les seues característiques de fenologia: florix de novembre a març i fructifica de febrer a abril. És l'espècie dominant en les illetes boscoses del Chaco humit.
Distribució
[editar | editar còdic]Es troba al quebracho colorat en l'oest i centre del Paraguay, noreste argentí, orient de Bolívia i surest del Brasil.
Usos del quebracho colorat
[editar | editar còdic]El quebracho colorat té una fusta persistent, casi imputrescible. El duramen conté extracte de tanino en un 38 % del pes total. L'extracte de tanino servix para curtir diversos cuiros, raó per la qual esta espècie es va explotar massivament.
Per l'explotació indiscriminada i deforestación massiva de la que va anar objecte el Quebracho Colorat, no es pot definir clarament l'àrea de la distribució original de l'espècie, pero se sap a grans traces que habitava el Chaco humit i zones aledaño al riu Paraguay. És un arbre característic de Brasil, Argentina i Paraguay.
L'arbre, en tantes propietats significatives, també és usat en la medicina popular. Els fulls tenen moltes aplicacions. Els Maskoy tenen la creència que la fusta pot aüixar a l'ànima de l'enemic que ha segut matat perque «La fusta [del quebracho] en cremar-se crepita tan fort que l'ànima [de l'enemic assessinat] s'esglaya i [aixina] el ànima en pena no fa cap dany».
Us medicinal
[editar | editar còdic]El cocimiento de la fusta és astringente i s'usa per a tractar diarreas i disenteria, externament per a llavar feridas i úlceres cutànees i en el llavat vaginal; el cocimiento de la raïl s'usa per a tractar diarrees i disenteria i com depurativo.
Us forrajero
[editar | editar còdic]Els fulls constituïxen un bon recurs forrajero, sent de gran profit per al ganado.
Us ritual
[editar | editar còdic]Este arbre també representa de manera important la cultura indígena, sabent que per als pobles originaris que habiten el Paraguai els arbres i atres plantes tenen un orige místic. Per eixemple, algunes #ètnia parlen d'hòmens que es varen tornar arbres per un acontenyiment, per lo general, tràgic.
Els Llengua-Maskoy fan fòc en les branques d'esta espècie per a protegir a una persona que haja matat a una atra o a un yaguar, ya que de lo contrari l'ànima d'estos vindrà a atacar-ho.
Hui en dia, la fusta del quebracho colorat és apreciada com a carbó per a capcionar el fòc del torrat o barbacoa. També els ayoreos usen la seua llenya tradicionalment per a torrar la carn en el forn subterràneu.
El coronillo
[editar | editar còdic]Una espècie de quebracho colorat és també coneguda en el nom de coronillo, Schinopsis quebracho-colorat (Schltdl.) F.A.Barkley & T.Mey.,[1] pero el seu tronc sol ser més tortuoso que el del quebracho colorat comú, per lo que és menys apte per a us en construccions.
Els fulls del coronillo són compostes i per tant molt diferents a les del quebracho colorat. Les seues flors són menudes i groguenques. Les llavors presenten un color roig molt atractiu quan estan verts. Molta gent els confon per la seua floració similar.
Este arbre es coneix en Argentina (en algunes regions) com quebracho colorat.[2] D'ahí el seu nom científic. El coronillo és propi del mont chaqueño.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Schinopsis balansae va ser descrita per Heinrich Gustav Adolf Engler i publicat en Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie 6: 286. 1885.[3]
- Sinonímia
- Quebrachia morongii Britton
- Schinopsis balansae var. pendula Tortorelli[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bol. Soc. Argent. Bot. iii. 156 1950 (IK)
- ↑ Real Acadèmia Espanyola. «Quebracho colorat». Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 7 de juny de 2021.
- ↑ «Schinopsis balansae». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 de juliol de 2013.
- ↑ Schinopsis balansae en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Penya-Chocarro, M., J. D'Egea, M. Vora, H. Maturo i S. Knapp. 2006. GUIA D'ARBRES I ARBUSTOS DEL CHACO HUMIT (ed. J. D'Egea i M. Penya-Chocarro). The Natural History Museum, Guyra Paraguay, Fundació Moisés Bertoni i Fundació Hàbitat i Desenroll. Asunción, Paraguay. 291pp.
- Ulmke, C. i L. August. 2004. UNA GUIA PER A les PLANTES NATIVES DEL CHACO PARAGUAYÀ. Iniciativa per a l'Investigació i Transferència de Tecnologia Agrària Sostenible (INTTAS). Loma Argent, Paraguay. 243pp.
- Fregiren, V. 2004. UNA GUIA PER A PLANTES LEÑOSAS DEL CHACO. Iniciativa per a l'Investigació i Transferència de Tecnologia Agrària Sostenible (INTTAS). Loma Argent, Paraguay. 120pp.
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20130513100017/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?70657 (24 dic 2007)
- López, J. A; Little, I.; Ritz, G.; Rombold, J.; Hahn, W. (1987). , Asunción del Paraguay: Cos de Pau.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Schinopsis balansae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.