Acacia mearnsii
La acacia negra o acacia australiana (Acacia mearnsii) és una llegum de ràpit creiximent nativa d'Austràlia. Està inclosa en la llista de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Acacia mearnsii és un chicotet i expandible arbre que medix de 7 a 10 metros d'altura, en forma de dosel o cònica i en branques que apleguen casi al sol; les mateixes són angulars i pubescentes, enfosquides i asproses en els troncs principals, en corfa suau i de marró verdosa les més jóvens. A sovint exudan una goma.
Acacia mearnsii té totes les seues parts bipartitas, suaument pubescentes; el pecíol medix d'1 a 5 cm de llarc, a sovint en una glándula davall. Els seus eixos medixen de 4 a 15 cm de llarc, en una glándula que creix en la confluència de cada parell d'aurícules —que van de 8 a 25— i generalment en glándulas adicionals espayades de forma irregular entre els parells d'aurícules. Té entre 30 i 70 parells de subhojas, frondosa d'1.5 a 4 mm de llarc i de 0.5 a 0.75 mm d'ample, de llínees oblongas i obtuses. L'inflorescència de la mimosa negra és molt abundant en arracades llargues, axilars i panojas.
Posseïx numeroses flors. L'inflorescència és globular, de color groc pàlit i fragant. Els pedúnculs són dorats pubescentes, de 5 a 8 mm de llarc. Les baïnes són de lineamiento ample, de 5 a 10 cm de llarc i de 5 a 8 mm d'ample, casi uniformes, de color gris amarronado a negre, més o menys cobertes en una fina tormenta blanquecina. Les llavors, en forma de elipse, es troben longitudinalmente en l'interior de la baïna i posseïxen un funícul modificat, que intervé en la dispersió d'estes.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]A. mearnsii és nativa del surest d'Austràlia i Tasmania, pero ha segut introduïda a Amèrica del Nort, Amèrica del Sur, Àsia, Europa, les illes del Pacífic i de l'oceà Índic, Àfrica i Nova Zelanda,[2][3][4][5][6] trobada en boscs tropicals plujosos.
S'utilisa en numeroses parts del món com a font de tanino per al comerç, i com a font de llenya en comunitats locals. Es considera una herba que amenaça els hàbitats natius, puix competix en la vegetació local reemplaçant les comunitats de grama, reduïx la biodiversitat i incrementa la falta d'aigua en les zones ribereñas.
Descripció de l'hàbitat
[editar | editar còdic]En la seua àrea de distribució natural Acacia mearnsii és un arbre dels boscs d'altura i atres boscs de les regions càlides i subtropicales.
En Àfrica, l'espècie creix en àrees alterades, cordilleres, pasturages, zones ribereñas, zones urbanes, en zones en aigua i hàbitats en molta humitat en una altitut d'entre 600 a 1700 metros. Creix en una varietat de climes, incloent altes temperatures, climes secs i climes tropicals humits. Es reporta que A. mearnsii pot tolerar una precipitació anual entre 0.66–2.28 metros, una temperatura mija anual de 14.7–27.8 °C i un pH entre 5.0–7.2.[7] No creix be en sols molt secs i pobres.[8]
Esta espècie juga un paper important en l'ecosistema del seu Austràlia natal. Com una planta pionera, s'establix ràpidament en sols propensos a la erosió, despuix dels incendis forestals que són comuns en les hàbitats australianes. De la mateixa manera que unes atres plantes leguminosas, Acacia mearsii fixa el nitrogen atmosfèric en el sol, permetent que atres espècies pròpies dels boscs puguen ràpidament usar estos alts nivells de nitrogen biosférico proporcionats pels nòduls de bactèries presents en el seu sistema de raïls expansives. Acacia mearsii es convertix aixina en part fonamental de la regeneració de les xares australianes després d'incendis.
Reproducció
[editar | editar còdic]La Acacia mearnsii produïx un número abundant de menudes llavors que no es dispersen de manera activa. L'espècie poden re-germinar a partir de brots basals despuix d'un incendi.[2] També genera numerosos refillols que resulten en xares formades per clons.[2] Les llavors poden permanéixer viables fins a per 50 anys.[9]
Química
[editar | editar còdic]Del duramen d'esta espècie és possible extraure leucofisetinidina, leucoantocianidina i un monòmer dels taninos condensados cridat profisetinidina.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Acacia mearnsii va ser descrita per Émile Auguste Joseph De Wildeman i publicat en Plantae Bequaertianae 3(1): 62–63. 1925.[10]
- Etimologia
Vore: Acacia: Etimologia
mearnsii: epítet otorgada en honor del naturaliste nortamericà Edgar Alexander Mearns, qui va recolectar mostres d'un espècimen cultivat en l'est d'Àfrica.[11]
- Acacia decurrens auct. senar Willd.
- Acacia decurrens Willd. var. mollis auct. senar Lindl.
- Acacia decurrens Willd. var. mollis Lindl.
- Acacia mollissima sensu auct.
- Albizia mearnsii De Wild.
- Racosperma mearnsii (De Wild.) Pedley[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Global Invasive Species Database: 100 Worst Invasive Species». Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2015. Consultat el 25 de febrer de 2014.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 PIER, 2003. Pacific Island Ecosystems at Risk web
- ↑ Adair, R. (2002). Black Wattle: South Africa Manages Conflict of Interest. CABI Biocontrol News March 2002, Volume 23 No. 1. web [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Paiva, J. 1999. Acacia. In Talavera, S. Aedo, C, Castroviejo, S, Romero Zarco, C, Sáez, L, Salgueiro, F.J & Velayos, (ed). Flora ibèrica – Plantes Vasculars de la Península Ibèrica i Illes Balears. Vol.VII(I). Leguminosae. Real Jardí Botànic, CSIS. Madrit. ISBN 84-00-06221-3. pp. 11- 25.
- ↑ Franco, J.A. 1971. Nova Flora de Portugal (Continent i Açores). Vol. 1. Franco, J.A. (Ed.). Lisboa.
- ↑ Tutin, T. G., Heywood, V.H., Burges, N.A., Moore, D.M., Valentine, D.H., Walters, S.M. & Webb, D.A. 1992. Flora Europaea. Vol.2 Rosaceae to Umbelliferae. (reprint). Cambridge University Press. Cambridge. ISBN 0 521 06662 X pp. 84–85
- ↑ Duke, J. A. 1983. Acacia mearnsii. Handbook of Energy Crops. Unpublished. web
- ↑ Franco, J.A. 1943. Dendrologia Florestal. Lisboa.
- ↑ «Alien Invader Plants». Wessa Alien Plants. Archivat des d'el original, el 24 d'octubre de 2009. Consultat el 22 d'octubre de 2008.
- ↑ «Acacia mearnsii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de juliol de 2014.
- ↑ «WattleWeb – Acacia mearnsii». Royal Botanic Gardens Sydney. Archivat des d'el original, el 10 de juliol de 2009. Consultat el 21 d'octubre de 2008.
- ↑ «List of names matching "Acacia mearnsii"». ILDIS. Consultat el 21 d'octubre de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acacia mearnsii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.