Pasturages i xares templades
Els pasturages i xares templades o dit d'un atre modo, les praderies i estepas, conformen un bioma que els seus ecosistemas predominants ho constituïxen els herbarés de clima templat entre semiárido i humit, en una estació càlida i una atra marcadament frigga en hivern.
Els pasturages templats es troben en cinc àrees principals: les praderies (prairies) de les Grans Planures de Norteamérica, la pampa de Sudamérica, els veld de Suràfrica, les estepas d'Àsia i les sabanas del sur d'Austràlia.[1]
En este ecosistema les gramíneas, juncalés, pasturas o herba constituïxen la vegetació dominant. Encara que en les praderies de les regions templades i poden existir més de 50 espècies de plantes vasculars i en les praderies tropicals més de 200, en general, dos o tres espècies de gramíneas són les que dominen més del 60% de la biomassa del terreny; ací habiten grans herbívors i aus, ademés d'una gran cantitat de flora.
En les zones a on la precipitació anual supera els 600 milímetros i els sols són profunts i rics en matèria orgànica s'estenen les praderies. La vegetació anual d'este ambient és contínua i està representada per les gramíneas, pero estes han segut pràcticament substituïdes per cultius de cereals (dacsa, blat, ordi) i oleaginosas (girasol, soja).
Els pasturages ocorren generalment en el centre dels continents a on la precipitació pluvial és intermija entre la dels deserts i els boscs i a on hi ha grans variacions estacionals de la temperatura (estius calentes i hiverns frets). La presència d'arbreés ha segut reduïda en esta àrea pels fòcs, el pastoreig i ramoneo per herbívors com el bisonte, venados i cavalls, i la precipitació relativament baixa. La majoria de les praderies han segut alterades extensament i ara són les principals regions mundials de producció de cerealés com blat, dacsa i atres grans.
Sols dels pasturages
[editar | editar còdic]Els sols típics dels pasturages són els chernozemés, alcalinos degut a que el moviment net de l'aigua és cap a dalt, arrastrant calcio que es precipita com a carbonat de calcio. Els chernozemes de les praderies tenen horisons superiors negruzcos per la descomposició constant de les gramíneas formant humus negre. Els pasturages de gramíneas altes tenen sols més marrons, més rics en les seues estructures de làmina. Els seus sols són grans terrenys aptes per al cultiu.
Abans de l'agricultura, els camps varen ser controlats contínuament per grans manades d'herbívors. Els rebujos fecals dels mateixos enriquixen al sol i permeten a la naturalea sustentar una àmplia diversitat d'animals selvats.
Bioma
[editar | editar còdic]En este bioma totes les gramíneas, juncalés i atres plantes de pasturage o herbaés constituïxen la vegetació dominant. Encara que en les praderies de les regions templades poden existir més de 50 espècies de plantes vasculars i en les praderies tropicals més de 200, en general, dos o tres espècies de gramíneas són les que dominen més del 60% de la biomassa del terreny; ací habiten grans herbívors i aus, ademés d'una gran cantitat de flor
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Pastizales y matorrales templados» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.