Herbar
,_Patagonia,_Road_Y-50_towards_Rio_Verde.JPG){kind=link}
Els herbars o pasturages són aquells ecosistemas a on predomina la vegetació herbácea. Estos ecosistemes poden ser d'orige natural constituint extensos biomas, o ser producte de l'intervenció humana en fins de la criança de ganado o recreació.
El terme praderia també és d'ampli us per a referir-se als terrenys herbáceos; no obstant l'us estés d'atres térmens com sabanas i estepas ha circumscrit en cert sentit l'us de praderia als pasturages de Norteamérica.
Més d'un quarto de la Terra està cobert per pasturages. Els pasturages es troben en cada continent llevat en l'Antàrtica, i estos formen la major part d'Àfrica i Àsia. Existixen diferents tipos de pasturages, per a distinguir-los li'ls denomina en noms diversos com a praderies, estepas, plans, sabanes, pampes, veld, etc.
Els pasturages es desenrollen en llocs a on no cau suficient aigua de pluja per a que es desenrolle un bosc, pero en a on és molta com per a que existixca un desert. Els pasturages estan replets justament de pastura (herbes). Als camps de blat li'ls considera pasturages, a pesar de que casi sempre són cultivats. Durant époques de fret la pastura queda adormecido fins que reverdece novament.
Ademés, les praderies són un dels biomas més grans de la Terra i dominen el paisage en tot lo món.[1] Existixen diferents tipos de praderies: praderies naturals, praderies seminaturales i praderies agrícoles.[1] Cobrixen entre el 31 i el 69% de la superfície terrestre del planeta.[2][3]
Herbar En certes condicions que depenen del clima, el sol i atres factors, les terres no resulten favorables per al desenroll de boscs o xaraés, mentres que moltes herbes solen ser resistents a les condicions més extremes de fret, falta de pluja i alta montanya. És aixina que poden desenrollar-se diversos tipos de herbars o pasturages naturals com:
- Praderias, com les Grans Planures i les pampes, que són de clima templat.[1]
- Estepas, associades al clima continental semiárido, especialment en Àsia.[1]
- Sabanas, relacionades en el clima tropical sec o de sabana.[1]
- Herbar alpí, com la praderia alpina i el pajonal de puna, que són de clima alpí.[1]
- Chapulls herbáceos, com les sabanes i praderies inundades.
Característiques
Solen situar-se entre els deserts i els boscs, en precipitacions entre els 250 i 600 mm depenent de la temperatura i naturalea del sol. En zones tropicals pot ploure fins a 1200 mm, donada la major evaporament.[1]
Predominen les gramíneas, que poden ser molt chicotetes fins a les més altes en 2.50 m. La fauna la constituïxen grans o chicotets herbívors i les seues depredadors.
Quan estos ecosistemes s'usen com a pastures naturals per al ganado domèstic, es pot aplegar a la desertificació per sobrepastoreo.
Pasturages de cultiu
Els pasturages o herbars de cultiu són les plantacions de pastures que el home realisa en diferents propòsits: apacentamiento directe pel ganado, preparació de forraje o recreació. No hi ha una estandardisació que definixca clarament els diversos tipos de pasturages per a l'aprofitament humà, pero a grans traces tenim els següents:
- Prat, per a pastoreig, està conformat per pastures de regadiu i destinats per a alimentació del ganado.
- Dehesa, prat arborat de clima mediterràneu.
- Cultiu forrajero: cultiu de pastura, fenaç, ensilaje i espècies forrajeras; predominen les herbes, pero també leguminosas o cereals per a complementación proteica en l'alimentació del ganado.
- Herba, per a jardineria, recreació i deports.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Gibson, David J.. Grasses and grassland ecology, New York. OCLC 308648056. ISBN 978-0-19-154609-9.
- ↑ Conant, Richard T.. Desafius i oportunitats per al seqüestre de carbono en els sistemes de pasturages : un informe tècnic sobre la gestió dels pasturages i la mitigació del canvi climàtic, FAO. OCLC 890677450. ISBN 978-92-5-106494-8.
- ↑ Biodiversitat mundial en un entorn canviant: Escenaris per al sigle XXI, Springer. OCLC 1059413892. ISBN 978-1-4613-0157-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Herbazal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.