Clima alpí
El clima alpí és el clima de la tundra alpina, és un subtipo de clima de tundra que també califica com a clima de d'alta montanya i que correspon a les característiques climàtiques dels territoris de terres altes situats per damunt de la llínea de vegetació arbòrea. El clima alpí és el clima de major altitut previ a la congelació d'altura i està ben estés en les zones d'altes del món, les quals constituïxen ecosistemes de praderies i xares de montanya.
Característiques
[editar | editar còdic]Es caracterisa per situar-se per sobre el llímit del bosc, en a on la fredor de montanya no permet el creiximent d'arbres i a on la temperatura mija mensual no excedix els 10 °C. Com a clima de montanya que és, presenta una menor temperatura conforme aumenta l'altitut; esta característica es deu a la taxa adiabàtica de l'aire, que tendix a expandir-se i disminuir la seua temperatura a altituts elevades. L'altitut és molt variable perque depén de la latitut i atres factors.
Es considera que un clima és de tundra si el més més càlit es troba entre 0 i 10 °C d'acort en la classificació climàtica de Köppen i Geiger. Este sistema definix dos tipos principals: el clima alpí humit ETH i un clima alpí sec EB.[1]
Clima alpí humit
[editar | editar còdic]
És el clima ETH, és dir, de tundra humida d'altura. Si el clima és subhúmedo, pot classificar-se com ETHw. D'acort en la latitut poden descriure's els següents subtipos:
Clima alpí subpolar
[editar | editar còdic]És el que es troba en les montanyes situades en latitut subpolares, inclús més allà del Círcul polar àrtic. L'altitut és baixa, pot aparéixer als 650 metros com s'observa a una latitut 68°N en Suècia.[2] En Norteamérica es troba en Alaska i Canadà en la cordillera de Brooks i cordillera d'Alaska. En Europa s'estén en Islàndia i en els Alps escandinaus (Noruega i Suècia). En Rússia està en els Montes Urales i montanyes del nort de Siberia.
Clima alpí templat humit
[editar | editar còdic]
És el clima alpí de latitut miges (zona templada) i sol començar als 1800 o 2000 m.[3] Hi ha una important oscilació tèrmica anual, en hiverns gelats i en un promig anual que sol estar al voltant de 0 °C. Köppen va diferenciar inicialment dos varietats de clima alpí: per un costat el clima d'alta montanya de la gamuza, com a referència al clima dels Alps europeus a on habita la gamuza, clima que és humit tot l'any i en una oscilació menor de 20 °C.[4]
El clima alpí templat es troba troba en les montanyes a l'oest i centre d'Estats Units, especialment en les Montanyes Rocoses. En Europa està en els Alps (Àustria, Suïssa, Itàlia i França) i àrees menors d'atres cordilleres com els Pirineus i Montanyes del Caucas. En el centre d'Àsia, el Sistema dels Himalayas sosté una important àrea de tundra alpina, la qual s'estén per varis països i és especialment extensa en la replanell tibetà. Hi ha vàries cordilleres que s'estenen a través d'Àsia Central, del Sur i Oriental. En Oceania està en les Montanyes Blaves (Nova Zelanda).
Clima alpí tropical
[editar | editar còdic]
És el clima fret de latitut tropicals (zona intertropical) classificat com ETH, a on predominen els climes isotèrmics. Este clima ha segut cridat, formal o informalmente, com a clima de puna, d'páramo, frígido, de tundra, altoandino o altiplánico. La denominació ETH implica que és humit, o a lo manco subhúmedo, i se li pot cridar clima d'páramo o de puna humida per a diferenciar-ho del de puna seca.
Té gran altura, i a latitut equatorials pot estar a partir dels 3950 m., com s'observa a latitut 3°S en el Kilimanjaro (Àfrica).[2] La temperatura mija anual està per lo general per sobre 0 °C i és similar al cridat chafe páramo, el qual ha segut descrit per la seua temperatura mija entre 0 i 10 °C.[5] A diferència del clima alpí de majors latitut, és de fret menys extrem i per lo general no hi ha permafrost, és dir, les capes del sol no es congelen permanentment. La gran altura pot donar lloc a l'aparició del mal de montanya en visitants provinents de terres baixes.
Este clima és típic dels ecosistemes de páramo i puna, en mils d'espècies de plantes, la majoria endèmiques, en presència de arbustales, pasturages, turberas, verdets i líquenes, en arbres baixos que constituïxen el bosc obert de Polylepis, que en trobar-se a altures de, per eixemple, 3800-4300 metros,[6] constituïx el bosc més alt del món.
Les precipitacions estan entre 450 i 3000 mm anuals aproximadament, les quals es presenten en forma de pluja, neu o graniç i a lo llarc de tot l'any. Es classifica com ETH, i si és subhúmedo pot descriure's com ETHw. És característic de la regió anomenada Zacatonal en Mèxic i Guatemala, dels Páramo dels Vages del nort (páramo andino) en Colòmbia, Veneçola, Equador i Perú, i de la regió Puna humida de Perú i part de Bolívia. En Àfrica està el Páramo montano d'Etiopia i els Páramo d'Àfrica oriental, que són chicotetes àrees al voltant de les montanyes més altes. En Oceania es troba en els Páramo de Nova Guinea al voltant de la cordillera central.
Com a eixemple, es mostra el clima de la ciutat de Cerro de Pasco (Perú), la qual es troba a una altitut de 4338 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar), en una temperatura mija de 5.5 °C i precipitacions de 1183 mm anuals:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Köppen, W. & Geiger, R., 1936: Dones geographische System der Klimate. p. C29, C43. Berlin
- ↑ 2,0 2,1 Christian Körner 1998, A re-assessment of high elevation treeline positions and their explanation
- Archivat el 11 de setembre de 2006 archivat en Wayback Machine. Oecologia (1998) 115:445±459
- ↑ Pilar Benejam, Horisó 1: Història i geografia, Vol. 1, Ed. Andrés Bell
- ↑ Köppen, W., 1900: Versuch einer Klassifikation der Klimate, vorzugsweise nach ihren Beziehungen zur Pflanzenwelt Geogr. Zeitschrift, 6, 593-611, 657-679.
- ↑ Goldbrunner A. 1977, El clima de Veneçola i la seua classificació. p. 16, fig.44, Ministeri de Defensa - Caracas
- ↑ Juan C. Chebez 2006, Guia de les reserves naturals de l'Argentina, V.5 Zona centre. Llatí Gràfica SRL
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clima alpino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.