Círcul polar àrtic

El círcul polar àrtic[1] és un dels cinc paralels principals terrestres. Plantilla:Afechade es troba en el paralel de latitut 66°33′52″N. És un dels dos círculs polars i el més septentrional dels cinc principals círculs de latitut que apareixen en els mapes de la Terra. Marca el punt més septentrional en el que el centre del sol de migdia és a penes visible en el solstici de decembre i el punt més meridional en el que el centre del sol de mijanit és a penes visible en el solstici de juny.[2][3] La regió al nort d'este círcul es coneix com l'Àrtic, i la zona just al sur es diu Zona templada del nort.
Vist des de l'Àrtic, el Sol està per damunt del horisó durant 24 hores contínues a lo manco una volta a l'any (i, per tant, és visible a mijanit) i per baix de l'horisó durant 24 hores contínues a lo manco una volta a l'any (i, per tant, no és visible al migdia). Açò també ocorre en la regió Antàrtica, al sur de l'equivalent del círcul polar antàrtic.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula àrtic prové del terme de la grega ἀρκτικός (arktikos: "prop de l'Orso, septentrional")[4] i de la paraula ἄρκτος (arktos: "orso").[5]
Estiu i hivern. Solsticis
[editar | editar còdic]El círcul àrtic delimita l'extrem sur del dia polar del solstici d'estiu i la nit polar del solstici d'hivern.
Dins del círcul àrtic, en el dia del solstici d'estiu el Sol no es posa durant les 24 hores. En el solstici d'hivern, el Sol no ix durant les 24 hores.
De fet, per la refracció atmosfèrica i perque el sol apareix com un disc (d'uns 16′ de semidiámetro) i no com un punt, en la nit del solstici d'estiu, al voltant de la mijanit, el sol encara pot vore's a uns 50′ (90 km) al sur del círcul polar àrtic geomètric. De forma similar, en el dia del solstici d'hivern es pot vore part del sol a uns 50′ al nort del círcul polar àrtic geomètric. Açò ocorre aixina al nivell de la mar; els llímits s'incrementen en l'elevació, per damunt d'eixa altura.
Sol de mijanit i nit polar
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Sol de mijanit.
El círcul polar àrtic és la latitut més meridional del Hemisferi Nort en la que el centre del sol pot permanéixer contínuament per damunt o per baix de l'horisó durant vintiquatre hores; com a resultat, a lo manco una volta a l'any en qualsevol ubicació dins del Círcul polar àrtic el centre del sol és visible a la mijanit local, i a lo manco una volta el centre és no visible al migdia local.[6]
Directament en el círcul polar àrtic estos events ocorren, en principi, exactament una volta a l'any: en el juny i en el decembre, respectivament. No obstant, per la refracció atmosfèrica i als espillisme, i també perque el sol apareix com un disc i no com un punt, part del sol de mijanit pot vore's en la nit del solstici d'estiu septentrional fins a uns 50 minuts (′) (Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.) al sur del círcul polar àrtic; de la mateixa manera, el dia del solstici d'hivern septentrional, part del sol pot vore's fins a uns 50′ el nort del círcul polar àrtic. Açò és aixina a nivell de la mar; eixos llímits aumenten en l'elevació sobre el nivell de la mar, encara que en les regions montanyoses a sovint no hi ha una visió directa del verdader horisó.
Moviment del círcul polar àrtic
[editar | editar còdic]La latitut del círcul polar àrtic està determinada per l'inclinament del eix de rotació de la terra sobre l'eclíptica. L'àngul no és constant, sino que té un moviment complex determinat per molts cicles de periodos, des de curts a molt llarcs. El cicle de major duració té un periodo de 41 000 anys en una amplitut de 2,4°, equivalent a 267 quilómetros en la superfície.[7]
La nutación (del llatí nutare, cabotejar o oscilar) és el nom pel que es coneix l'oscilació periòdica del pol de la Terra respecte a la seua posició mija en l'esfera celest, deguda a l'influència de la Lluna sobre el planeta, similar al moviment d'una peonza (com un trompa) quan pert força i està a punt de caure. La nutación fa que els pols de la Terra es desplacen uns nou segons d'arc cada 18,6 anys. Per això, per la nutación, l'inclinament varia més de 9″ (uns 280 metros en la superfície) en eixe periodo.
Actualment l'inclinament està decreixent en 0,47″ per any, per lo que el círcul polar àrtic s'està desplaçant cap al nort prop de 15 metros per any.
La precesión no modifica la oblicuidad, com sí ho fan:
- l'oscilació (de 41 000 anys),
- el bamboleo de Chandler, i
- la nutación.[8]
Habitabilitat humana
[editar | editar còdic]Al voltant de quatre millons de persones viuen al nort del círcul polar àrtic;[9][10] no obstant, algunes àrees han segut poblades durant mils d'anys per pobles indígenes, que hui constituïxen el 10 % de la població de la regió.[9][11] Les comunitats més grans al nort del círcul polar àrtic són: Múrmansk (295 374 habitants), Norilsk (178 018) i Vorkutá (58 133) en Rússia; Tromsø (75 638), Bodø (52 357) i Harstad (24 703) en Noruega; i Kiruna (22 841) en Suècia. Rovaniemi (62 667), uns 6 km al sur de la llínea, és l'assentament més gran en els voltants del círcul polar àrtic en Finlàndia. Salejard (51 186), en Rússia, és l'única ciutat del món ubicada exactament en la llínea que constituïx el círcul polar àrtic.[12]
La comunitat nortamericana més gran al nort del círcul polar àrtic, Sisimiut (Groenlàndia), té aproximadament 5000 habitants. En els Estats Units, Utqiaġvik, Alaska, és l'assentament més gran al nort del círcul polar àrtic en uns 4000 habitants. La comunitat més gran d'este tipo en Canadà és Inuvik, en els Territoris del Noroest, a on viuen 3200 persones.
Poblacions àrtiques
[editar | editar còdic]Si be la major part del círcul polar àrtic està ocupada pel oceà Glacial Àrtic, existixen zones de terra habitades. Alguns països en una part important del seu territori dins del círcul polar àrtic són:
|
Islàndia també té part del seu territori dins del círcul polar àrtic, pero menys de 1 km². Esta àrea està en algunes menudes illes, de les quals solament una, Grímsey, està habitada.
Degut a que solament s'han estudiat fragments de l'Àrtic, en rompehielos o submarins nuclears, diversos països estan organisant noves expedicions cartogràfiques per a reclamar el major territori possible. Solament allí convergixen els llímits de cinc països —Rússia, Canadà, Dinamarca (Groenlàndia), Noruega i Estats Units—, de la mateixa forma que els gajos d'una taronja es troben en el centre.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ RAE. Diccionari de la llengua espanyola círcul polar àrtic s'escriu en minúscules
- ↑ Burn, Chris. pdf The Polar Night, L'Institut d'Investigació de l'Aurora.
- ↑ NB: Es referix al verdader centre geomètric que en realitat apareix més alt en el cel per la refracció de l'atmòsfera.
- ↑ «perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3D%2315193 Arktikos». A Greek-English Lexicon. Biblioteca Digital Perseo.
- ↑ «Arktos». A Greek-English Lexicon. Perseus Digital Library.
- ↑ Burn, Chris. The Polar Night, The Aurora Research Institute.
- ↑ Cicle de 41 000 anys en l'oscilació de l'inclinament de l'eix de rotació
- ↑ Llesta de valors astrofísics
- ↑ 9,0 9,1 «Arctic region» (en en).
- ↑ «Arctic People | National Snow and Isse Data Center».
- ↑ «Arctic Population».
- ↑ Всеволод Липатов. «Город на Полярном круге» (en ru). Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2014. Consultat el 5 de giner de 2022.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Mapa topogràfic del círcul polar àrtic, centrat en el pol nort
- Mapa del círcul polar àrtic (llínea de punts), mostrant les principals poblacions
Arctic Circle en Wikimedia Commons.
Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Círcul polar àrtic en el Viccionari.
- Terra Incognita: ensaig històric sobre les primeres expedicions a l'Àrtic canadenc, ilustrat en mapes, fotografies i dibuixos.
- Temporal Epoch Calculations ©2006 by James Q. Jacobs Download: Epoch v2009.xls (modify D4)
- Useful constants" Vore: Oblicuidad de la eclíptica
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Círculo polar ártico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.