Estret de Davis

Estret de Davis

El estret de Davis (en anglés, Davis Strait; en francés, Détroit de Davis; i en danés, Davisstrædet), és un estret marí que es troba entre la costa occidental de Groenlàndia i la costa oriental de l'illa de Baffin, la major de les illes del archipèlec àrtic canadenc.

L'estret deu el seu nom a l'explorador anglés John Davis (1550-1605), que va explorar la zona en busca d'un pas del Noroest. En la década de 1650 s'utilisava per a la caça de ballenes.

Geografia

Segons l'Organisació Hidrogràfica Internacional (sigles en anglés IHO, per "International Hydrographic Organization"), en la seua publicació Limits of oceans and sigues (3.ª edició de 1953), l'estret de Davis (que té el número d'identificació 15) té els següents llímits:

• al nort, el paralel 70°N entre Groenlàndia i l'illa de Baffin, que és el llímit sur de la baïa de Baffin;
• a l'est, la costa occidental de Groenlàndia;
• al sur, el paralel 60°N, entre Groenlàndia i la península de Labrador;
• a l'oest, el llímit este del Passage del Noroest, al sur del paralel 70°N, i l'estret de Hudson.

Té un esgambi d'entre 338 a 664 km i en la costa d'illa Baffin té dos importants entrantes, el Cumberland Sound i la baïa de Frobisher. És un dels trams de la ruta marítima del pas del Noroest.

Corrents

La corrent marina freda del Labrador travessa l'Estret cap al sur, a lo llarc d'Illa de Baffin, arrastrant gèl flotant durant la major part de l'any. Una corrent càlida, derivada de la corrent del Golf, fluïx cap al nort a lo llarc de la costa de Groenlàndia en la regió de les principals rutes marítimes de l'Estret. L'Estret és famós per les seues altes marees, que poden anar des de 10 a 20 metros (30 a 60 peus), lo que desalentó a molts antics exploradors.

Geològicament, l'estret es caracterisa també per tindre una profunditat, entre 1000 i 2000 m, molt menor que la mar de Labrador (al sur), i que la baïa de Baffin (al nort).

Història

El primer europeu del que es tenen notícies de que va creuar les aigües de l'estret va ser el navegant anglés Martin Frobisher, que, durant la seua expedició de 1576 en busca del pas del Noroest, va arribar en un únic barco, el Gabriel, el 28 de juliol, casi en seguritat a les costes de l'illa Resolució, en la boca de la baïa Frobisher. Frobisher va tornar en la seua segona expedició a l'any següent, el 17 de juliol de 1577, al front d'una chicoteta flota de tres barcos, el Ayde, el Gabriel i el Michael en la que duya miners i refineros a bordo. En eixa ocasió va arribar a lo que el va cridar Terra Hall —en honor d'un dels seus capitans, Christopher Hall, al mando del Gabriel— en la vora septentrional de la boca de la baïa de Frobisher. Uns dies més tart es va prendre possessió solemnement d'eixes terres i de la partix sur de la baïa en nom de la reina d'Anglaterra.

El primer europeu que realment va navegar i va reconéixer l'estret va ser John Davis en 1583. Davis va partir de Dartmouth el 7 de juny d'eixe any, al front del Sunneshine de Londres (50 ton.) i el Mooneshine de Dartmouth (35 ton.). Despuix de trobar-se en la frontera de gèl en la costa oriental de Groenlàndia, va seguir cap al sur fins a doblar el veta Farewell; des d'allí va tornar una volta més al nort, costejant el llitoral occidental de Groenlàndia, fins que, en trobar mar lliure de gèl, es va dirigir a l'oest pensant haver donat en la via feya China. Va creuar les aigües que hui duen el seu nom —estret de Davis— i en els 66° N, no obstant, es va trobar en les costes de l'illa de Baffin, i, a pesar de que va seguir cap al nort internant-se en aigües del Cumberland Sound en l'esperança de que anara l'anhelat pas, va tindre que retornar a finals d'agost. Va arribar a Anglaterra el 30 de setembre.

Davis va tornar a la zona en les seues atres dos expedicions a l'àrtic. En 1586 va partir al front de quatre barcos, pero solament el Mooneshine va conseguir aplegar per les difícils condicions atmosfèriques del viage. Va repetir el recorregut de l'anterior viage, conseguint aplegar fins als 67° N, alguna cosa més al nort del cap Dyer, sobrepassat el Cumberland Sound. Va tornar tres anys més tart, en 1589, esta volta a bordo d'una chicoteta pinaza de 20 tonellades, la Ellen, del port de Londres. Va navegar en condicions excepcionals costejant a lo llarc de la ribera occidental de Groenlàndia en aigües lliures fins als 72°92' N (alguna cosa més al nort d'Upernavik) ans que el gèl li impedira el pas. Va seguir cap a l'oest fins que novament va ser bloquejat pel gèl. Viró al sur costejant illa de Baffin i va explorar de nou el golf del Cumberland Sound. Després va seguir cap al sur retornant a casa el 15 de setembre, despuix de navegar en èxit en la seua chicoteta embarcació a través de més de 20° d'aigües àrtiques.

Geologia

L'Estret de Davis està subjacent per traces geològiques complexos de gravens (conques) i crestes enterrats, formats per falles d'esmonyida de la Zona de Falla de Ungava durant el Paleógeno fa entre 45 i 62 millons d'anys. La falla d'esmonyida va transferir moviments placa-tectónicos en la mar del Labrador a la baïa de Baffin. És l'estret més ample del món.

Petròleu i gas

El Servici Geològic de EE. UU. ha calculat que a lo manco el 13% dels jaciments de petròleu i el 30% de les bosses de gas encara per descobrir es troben en l'Àrtic, i que les mars que rodegen Groenlàndia poden contindre grans cantitats de gas natural i cantitats menors de petròleu cru i condensado de gas natural.Açò ha dut al Ministre i consell provincial de Groenlàndia a oferir un gran número de concessions mar adins per a la possible extracció d'hidrocarburs (petròleu i gas). Les majors zones de concessions es troben en les mars de l'oest de Groenlàndia, principalment en l'estret de Davis i en la baïa de Baffin, pero també hi ha vàries concessions més chicotetes en la mar de Groenlàndia, en l'est.

Rellevància

L'estret de Davis, ubicat entre Groenlàndia i Illa Baffin en Canadà, té una importància significativa en térmens geogràfics, ambientals, econòmics i geopolítics. Per això l'estret de Davis no és solament un cos d'aigua, sino un nexe crític a on convergixen interessos ambientals, econòmics i geopolítics. La seua importància s'estén més allà dels seus llímits geogràfics, influenciant patrons climàtics globals, sostenint ecosistemes marins, recolzant activitats econòmiques i molejant relacions internacionals. Per lo tant, assegurar el seu us i protecció sostenibles és crucial tant per als actors regionals com per a la comunitat internacional en general.

Importància geogràfica

L'estret de Davis és un punt d'entrada clau al oceà Àrtic des de l'Atlàntic. Conecta la mar de Labrador en la baïa de Baffin, que a la seua volta du a l'oceà Àrtic a través de l'estret de Nares. Per una atra part proveïx l'existència d'una vida marina diversa per les seues aigües riques en nutrients i servix com a ruta migratòria crucial per a mamífers marins com ballenes i foques.

Importància ambiental

L'estret de Davis juga un paper en els patrons climàtics regionals, afectant sistemes meteorològics i corrents oceàniques en les regions de l'Atlàntic Nort i Àrtic. Aixina mateix, és part d'un fràgil ecosistema àrtic, recolzant la biodiversitat i proporcionant hàbitats essencials per a diverses espècies marines.

Importància econòmica

Les aigües de l'estret de Davis són riques en recursos peixquers, inclosos l'abadejo, l'halibut i el camarón, recolzant activitats peixqueres comercials que són vitals per a les economies locals. També servix com ruta de navegació per a bucs que viagen entre l'Atlàntic i les regions àrtiques, facilitant el transport de mercaderies i recursos.

Importància geopolítica

L'estret es troba dins de les aigües territorials de Groenlàndia (un territori autònom de Dinamarca) i Canadà, convertint-ho en un punt focal per a reclams de sobirania i disputes jurisdiccionals. Donada la seua ubicació estratègica, l'estret de Davis és d'interés des d'una perspectiva de seguritat, especialment en térmens de seguritat marítima, operacions de busca i rescat, i protecció ambiental:

Investigacions Científiques

Estudis climàtics

Els científics estudien l'estret de Davis per a comprendre els impactes del canvi climàtic en el derretimiento del gèl àrtic, els patrons de circulació oceànica i la dinàmica de l'ecosistema. L'investigació en la zona contribuïx al coneiximent sobre la biologia marina àrtica, la gestió de pesquería i els esforços de conservació.

Interés d'Estats Units

L'interés del govern de EE. UU. en l'Estret de Davis, un passage entre Groenlàndia i Canadà, és multifacético i cada volta més significatiu per factors geopolítics, ambientals i econòmics.

Per una part té una importància geopolítica ya que és estratègicament important com a part de la política àrtica de EE. UU. A mida que el gèl àrtic disminuïx, la regió es torna més accessible per a la navegació, l'extracció de recursos i la presència militar. EE. UU. busca afirmar la seua influència en una regió a on atres nacions, com Rússia i China, també estan ampliant els seus interessos. Per una atra part des del punt de vista de seguritat nacional Estats Units està preocupat per la sobirania i la seguritat en l'Àrtic. L'estret és vital per a monitorear l'activitat marítima i garantisar rutes de navegació segures. Hi ha un enfocament en enfortir les associacions en Canadà i Groenlàndia per a millorar la cooperació en seguritat i la protecció ambiental en la regió.

Sobre interessos econòmics es creu que l'Estret de Davis té recursos significatius encara no explotats, inclosos petròleu, gas i minerals. El govern de EE. UU. està interessat en explorar estos recursos mentres equilibra les preocupacions ambientals i els drets de les poblacions indígenes. Ademés les aigües de l'Estret de Davis són riques en vida marina, lo que les fa crucials per a la peixca. La gestió sostenible d'estos recursos és important per a recolzar les economies locals i preservar la biodiversitat. EE. UU. està involucrat en acorts internacionals per a gestionar les poblacions de peixos en la regió.

Vore també

• Groenlàndia
• Illa de Baffin
• Pas del Noroest
• Martin Frobisher
• John Davis
• Nasaasaaq

Bibliografia

• Boertmann, David. Mapping of Oil Spill Sensitive Areas in the Davis Strait, West Greenland A Review of Biological Data in Relation to Oil Spill Sensitivity Mapping, with an Identification of Data Gaps. Copenhagen, Denmark: Greenland Environmental Research Institute, 1992.
• Crawford, R. I. Life History of the Davis Strait Greenland Halibut, with Reference to the Cumberland Sound Fishery. Winnipeg: Dept. of Fisheries and Oceans, 1992.
• Dr̐ưue , C., and G. Heinemann . 2001. "Airborne Investigation Of Arctic Boundary-Layer Fronts Over The Marginal Isse Zone Of The Davis Strait". Boundary-Layer Meteorology. 101, no. 2: 261-292.
• Heide-Jorgensen, M P, H Stern, and K L Laidre. 2007. "Dynamics of the Siga Isse Edge in Davis Strait". Journal of Marine Systems : Journal of the European Association of Marine Sciences and Techniques. 67, no. 1: 170.
• Jones, A G I, and Arthur Credland. 1998. "The Greenland and Davis Strait Trade, 1740-1880". The Polar Record. 34, no. 189: 162.
• J̐ưrgensen, O, C Hvingel, P M̐ưller, and M Treble. 2005. "Identification and Mapping of Bottom Fish Assemblages in Davis Strait and Southern Baffin Bay". Canadian Journal of Fisheries and Aquatic Sciences. 62: 1833-1852.
• Mallory ML, GJ Roberston, and A Moenting. 2006. "Marine Plastic Debris in Northern Fulmars from Davis Strait, Nunavut, Canada". Marine Pollution Bulletin. 52, no. 7: 813-5.
• Ross, W. Gillies. Arctic Whalers, Icy Sigues Narratives of the Davis Strait Whale Fishery. Toronto, Canadà: Irwin Pub, 1985. ISBN 0-7725-1524-7

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estret de Davis.
• Fotografia de l'estret de Davis presa des de satèlit mostra aigües produïdes per la fusió del gèl.