Caça de ballenes
.jpg){kind=link}
.jpg)
La caça de ballenes consistix en l'obtenció de recursos a partir de cetáceos de gran tamany, principalment misticetos, encara que en ellenguage popular també inclou la caça del cachalote, que és un odontoceto de gran tamany. Els primers registres d'explotació de cetàceus es remonten a l'any 3000 a. C.[1] Concretament, el més antic del que es té constància és el jaciment dels Petroglifos de Bangudae. Vàries comunitats costeres des de fa molt temps han caçat i recolectat ballenes varades per a la seua subsistència. La caça industrial de les ballenes va escomençar en el XVII. A principis d'el XX, l'us de la tecnologia i l'aument en la demanda de recursos varen superar ellímit sostenible per les ballenes, causant el descens en les poblacions d'estes. Durant la década de 1930, més de 50000 ballenes varen ser sacrificades cada any. En 1986 la Comissió Ballenera Internacional (CBI) va prohibir la caça comercial, en la finalitat de permetre que les poblacions de cetáceos pogueren recuperar-se. No obstant, a certes comunitats se'ls permet continuar en la cacera de subsistència, com a part de la seua cultura. Ademés, l'artícul VIII de la convenció, que reglamenta la caça de la ballena, permet la cacera en fins científics.[2]
Caça de ballenes en l'antiguetat
La caça de ballenes es realisa des de temps prehistòrics. En un inici es llimitava a la captura d'animals en la costa. En passar els sigles, la tècnica de caça va escomençar a millorar, usant chicotetes embarcacions en mar oberta per a esglayar als cetàceus en soroll i dur-els a la costa. Esta forma de cacera era usada en espècies chicotetes, com ballenes pilot, belugas, narvals i marsopas[3]
En l'Edat Mija, des de les atalayes dels pobles de la costa del mar Cantàbrica els vigías donaven l'alarma quan les ballenes, escapant de les aigües fredes del mar del Nort, s'acostaven a estes costes. Llavors es preparaven pinazas en 10 o 15 remeros i un arponero que clavava el arpón en el cap de l'animal, començant una dura lluita fins que l'animal era vençut i li'l remolcava fins a la costa.[4]
La caça en la revolució industrial
El desenroll de les tècniques de caça de ballenes modernes va ser estimulat en el XIX per l'aument de la demanda d'oli de ballena.[5] La pràctica d'esta caça va conéixer un gran auge en l'aplicació de mijos industrials a partir d'el XIX, sobretot en Europa i Rússia. la guerra rus-japonesa, ocorreguda entre el XIX i el XX, tenia com a motiu central'accés als recursos balleneros del mar de Japó (mar de l'Est) i del Pacífic Nort.[6]
La caça en el XX
Durant el XX, la població global de cetàceus va descendir dràsticament.[7]
En les senyes presentades en ellibre ''Leviatán, o la ballena'' es pot apreciar l'increment de la caça de ballenes en este sigle i lo urgent que resulten les accions polítiques contundents per a evitar que estos sers desapareguen molt pronte.
| 1910 | 1958 |
|---|---|
| 1303 rorcuals | 32587 rorcuals |
| 43 cachalotes | 21846 cachalotes |
Inclús despuix de la Segona Guerra Mundial, conflicte durant el quala majoria de pots balleneros varen ser readecuados per a utilisar-els en fins bèlics, la caça va continuar sent indiscriminada; en 1948, el ballenero Balaena va capturar més de tres mil ballenes.[8] Per a una nació famolenca, la llabor de bucs com a est va ser una contribució important a la reconstrucció: "4.500 tonellades de carn, 163.000 barrils d'oli comestible (destinat a fabricar margarina), 10.000 barrils d'esperma, 170 tonellades d'extracte de carn i atres 3.000 tonellades de carn per a convertir en forraje per a ganado". Solament en 1956, en una fàbrica russa, varen ser processades més de 980 tonellades de pell de ballena per a ser convertides en solgues de sabates. Per la falta de control i regulació en la caça de ballenes s'estima que durant el XX trescentes xixanta mil ballenes blaves varen morir assut de bucs balleneros. Per a 1960, la població d'estos sers es va estimar en mil individus.[8]
En la finalitat de proporcionar una adequada conservació i aixina fer possible el desenroll controlat de l'indústria ballenera, en 1946 es crea la Comissió Ballenera Internacional. En l'any 1986 es dictamina una moratòria que va terminar en la cacera comercial de cetàceus, pero que permet l'anomenada cacera científica, ademés de la cacera de subsistència per a certes comunitats en les que esta activitat forma part de la seua cultura.[2]
Caça de ballenes en l'actualitat
- Canadà i Groenlàndia: Portada a terme per chicotetes poblacions Inuit si be té assignada una quota anual de 30 ballenes solament es caça una per la dificultat del seu trasllat i processament.[9]
- Estats Units: Portada a terme per diferents comunitats indígenas d'Alaska.
- Islàndia: Va reprendre la caça comercial des de 2008, en una quota anual de 100 rorcuals aliblancos i 150 de rorcuals comunes.[10] En juny de 2022 el govern islandés va anunciar que en 2024 Islàndia deixarà la caça de ballenes per una dràstica caiguda del consum de carn de ballena.[11][12]
- Illes Feroe: Al voltant de 950 calderones d'aleta llarga són caçats cada any com a part de la seua cultura, en una activitat regulada per les autoritats locals, pero no per la CBI.[13] En juny de 2022 el govern de les illes va anunciar l'establiment d'un llímit màxim de 500 eixemplars caçats a l'any.[14]
- Japó: Producte de la moratòria a la cacera comercial i les pressions internacionals, Japó ha desenrollat l'anomenada cacera científica, catalogada per varis països i institucions com una cacera comercial encoberta. També existix la caça anual de delfins en Taiji, en la que centenars de chicotets cetàceus són capturats per a l'indústria de l'oci i alguns són destinats al consum humà.[15] En decembre de 2018 Japó va anunciar la seua retirada del CBI,[16] i l'1 de juliol de 2019 va recomençar la caça comercial de ballenes subvencionada pel govern japonés.[17]
- Noruega: Realisa cacera comercial del rorcual albiblanco, en quotes anuals entorn a les 999 captures.[18] d'elles el 90 per cent són femelles, en la seua majoria prenyades.[19]
- Rússia: En la regió de Chukotka es realisa la caça de ballenes grises, tenen permís a 2017 de caçar de tres a cinc ballenes a l'any.[20][9]
- Sant Vicente i les Granadines: Portada a terme pels natius de Sant Vicente i les Granadines en l'illa de Bequia. La CBI permet una quota anual de 4 yubartas, a 2017 el Primer ministre esta estudiant la possibilitat de prohibir la seua caça total.[21]
Productes obtinguts de l'indústria ballenera
- Oli de ballena: Olis per a usos industrials, allumenament i alimentació.
- Espermaceti: Cosmètics, llàpissos labials, llàpissos grassos.
- Àmbar gris: Fijadores de perfums, considerat com el més valiós dels productes de l'indústria ballenera.
- Glándulas endocrinas i fege: productes farmacèutics, hormones, vitamina A.
- Carn: Representa l'1,7% de la carn consumida en Japó[22]
Caça científica de ballenes
Actualment, els països membres del CBI no poden caçar ballenes per raons comercials, pero està permés caçar en fins científics. Deu considerar-se que esta regulació va ser redactada quan no existien atres alternatives pràctiques per a l'obtenció d'informació que no fora la mort de l'animal.[23]
L'informació obtinguda pel Centre d'Estudis Cetològics de Japó ha segut catalogada pel comité científic de la CBI com a pobra i innecessària. Estos estudis donen com a resultat mils de tonellades de carn que és comercialisada en Japó.[24] Algunes d'estes publicacions (que es porten a terme des de 1977) es referixen al contingut estomacal rorcual Sei, no obstant, este tipo d'estudi no proporciona per lo general res més que una instantànea dels assuts consumits recentment i no necessàriament la dieta de l'animal. Atres espècies dins del programa de caça (científica) de Japó inclouen al rorcual aliblanco, rorcual tropical i cachalote, en la finalitat d'estudiar el seu paper en l'ecosistema. Hui en dia per a la recolecció d'informació com el sexe, edat, nivells hormonals, etc., no és necessària la mort del cetàceu, puix es pot obtindre per mig d'exàmens de sanc i biòpsias. Elloc wikileaks va publicar que existixen negociacions entre Japó, Austràlia i Nova Zelanda per a permetre la caça comercial de cetàceus en aigües territorials nipones a canvi de disminuir la suposta caça científica en aigües antàrtiques.[25]
El 16 de febrer de 2011 Japó va informar la suspensió temporal de la suposta caça científica en l'Antàrtida per les constants pressions d'activistes, sobretot de Siga Shepherd.[26]
Vore també
Referències
- ↑ «[1]». Consultat el 24 de giner de 2017 (en en).
- ↑ 2,0 2,1 «ANTÀRTIDA - LLEGISLACIÓ: Reglament caça de la ballena - 1ª part» (en és). www. natureduca. com. Consultat el 24 de giner de 2017.
- ↑ «Prehistoric Inuit whalers affected Arctic freshwater ecosystems».Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.101(6)
- 1613–1617.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.0307570100.Consultat el 24 de giner de 2017.
- ↑ caça de la ballena. La seua influència en els usos i costums des de l'Edat Mija Consultat el 6/11/2010.
- ↑ «New Bedford Whaling Museum | Research». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2011. Consultat el 24 de giner de 2017.
- ↑ «Antecedents del Consum de Carn de Ballena en Japó :: CCC-Chile» (en és). www. ccc-chile. org. Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 24 de giner de 2017.
- ↑ «Unasylva - No. 125 - Productes químics de la fusta - Medides preses en virtut de la CITES contra el comerç d'espècies en perill». www. fao. org. Consultat el 24 de giner de 2017.
- ↑ 8,0 8,1 Philip Hoare (2010). Leviatán, o la ballena, Àtic dels llibres. ISBN 978-84-937809-4-4.
- ↑ 9,0 9,1 http://www.latercera.com/noticia/reducen-la-cuota-de-caza-de-ballenas-grises-pera-el-pueblo-de-els-chukchi/
- ↑ «Islàndia aumenta la quota de caça de ballenes per als pròxims cinc anys | Ciència | elmundo. és». www. elmundo. es. Consultat el 24 de giner de 2017.
- ↑ https://www.clarin.com/mundo/historico-islandia-dejara-caza-ballenas-2024_0_JbS6mYMgxI.amp.html
- ↑ «Islàndia deixarà de caçar ballenes». T13. cl. Consultat el 05 de giner de 2022.
- ↑ «Calderones, matança delfins calderones Dinamarca, matança calderones illes Feroe o Faroe, ballenes calderón, ballena pilot, la matança dels cetáceos, Globicephala melas, Fær Øer». www. elicriso. it. Consultat el 24 de giner de 2017.
- ↑ https://www.bigfish.mx/amp/360/Islas-Feroe-limita-numero-de-delfines-que-caza-al-ano-20220727-0001.html
- ↑ «[2]». Consultat el 24 de giner de 2017.
- ↑ https://www.efe.com/efe/espana/sociedad/japon-se-retira-de-la-comision-que-busca-preservacion-les-ballenas/10004-3851831, Consultada el 19 d'abril de 2020
- ↑ https://www.nytimes.com/es/2019/07/03/espanol/caza-de-ballenas-japon.html Artícul en "The new York Claves", consultat el 19 d'abril de 2020
- ↑ https://nmas1.org/news/2017/04/06/ballenas
- ↑ http://www.elespanol.com/ciencia/ecologia/20170318/201729959_0.html
- ↑ https://es.rbth.com/viajes/2017/07/07/como-viven-els-esquimals-en-chukotka_798222
- ↑ http://www.eltiempo.com/vida/medio-ambiente/caza-de-orcas-en-san-vicente-podria-frenarse-76686
- ↑ «Documente sense títul». Archivat des d'el original, el 3 de novembre de 2012. Consultat el 24 de giner de 2017.
- ↑ «Caça "Cientifica" de Ballenes» (PDF). Greenpeace Internacional. Archivat des d'el original, el 22 de febrer de 2007. Consultat el 9 de març de 2009.
- ↑ «Caça Científica de Ballenes».Geenpeace Internacional.Consultat el 23 de giner de 2017.
- ↑ «[3]». Consultat el 24 de giner de 2017.
- ↑ Japó suspén caça de ballenes davant constant acossament d'activistes. Tenim que salvar-les.
Bibliografia
- Maura, Juan Francisco (2021). Espanyols i portuguesos en Canadà en temps de Cristóbal Colón. Colecció Parnase-Lemir, Valéncia: Universitat de Valéncia.
- Schokkenbroek, Joost C. A. (2008). Trying-out:An Anatomy of Dutch Whaling and Sealing in the Nineteenth Century, 1815-1885. Ámsterdam: Aksant Academic Publishers. ISBN 978-90-5260-283-7
- Tönnesen, J. N. och Arne Odd Johnsen (1982). The history of modern Whaling. London: C. Hurst & Co. ISBN 978-0-905838-23-6
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caza de ballenas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.