Anar al contingut

Balleners vascs

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La major activitat dels balleners vascs es va donar en els sigles XIV i XV. Esta pràctica va tindre lloc en un principi en les costes del mar Cantàbrica, i l'espècie que es caçava era la ballena franca. La caça intensiva en les costes va fer que els vascs perfeccionaren els seus sistemes de caça fins a conseguir aplegar primer al mar del Nort i progressivament a Islàndia i més tart a les costes de Labrador i Terranova (Canadà). Ademés de ballenes també buscaven comerciar en pells i, sobretot, peixcar abadejo. Tot este comerç i relació en els pobladors locals va tindre com a conseqüència l'aparició de sengles llengües criollas o pidgin: el vasc-islandés en Islàndia i l'algonquino-vasc en Terranova i Labrador. A raïl de l'inici d'esta activitat per part de les flotes neerlandeses, britàniques i alemanes, la ballena franca va escomençar a desaparéixer del golf de Viscaya.[1]

La caça de la ballena

La caça de la ballena franca tenia la ventaja de que una volta morta, esta no s'afonava, com ocorria en atres espècies. Açò va supondre que s'utilisaren principalment dos tècniques per a caçar-les.

Caça en el Cantàbric

La caça s'en les costes del Cantàbric, per ad açò es disponia d'atalayes en les que un vigía observava el pas de les ballenes. En el moment adequat donava un avís al port de tal forma que els arrantzales (peixcadors) es pujaven als seus txalupas (pots), despuix de lo que s'iniciava una carrera per arponear primer a la ballena, ya que el primer obtenia certs privilegis en la venda de l'animal, derivant-se d'això disputes entre els distints pobles costers.

La temporada de caça tenia lloc despuix del regrés dels seus quarters d'alimentació en la mar del Nort en autumne, entre octubre i maig. Sobretot estaven presents des de novembre a març, que eren els mesos que duraven els contractes de les companyies per a la caça de ballenes (Ciriquiaín, 1961; Castañón, 1964). En les tres primeres décades del XVII, es varen pagar al monasteri de Santa María de Caión (La Corunya) els delmes corresponents a les ballenes capturades (Canoura, 2002) i la seua distribució temporal mostra una presència constant i no un simple trànsit d'eixemplars a atres latitut. Les ballenes entrabar en els mesos d'octubre a novembre cap als punts més interiors del golf de Viscaya, més tart entre decembre i giner es desplaçaven cap a alta mar i cap a l'oest, fins a aplegar a les costes de Galícia en els mesos d'abril a maig. En un principi, els balleners vascs esperaven a que aparegueren davant els seus ports, pero posteriorment i davant la progressiva escassea de ballenes varen ser perseguint-les per tota la costa cantàbrica per mig d'una navegació de cabotage, perfeccionant aixina les seues tècniques.

Anys despuix, lo deprés en costes propenques ho varen amprar per a aplegar a Islàndia i Terranova en busca d'abadejo i les otrora abundants ballenes.

Motius per a l'estància en aigües cantàbriques

Ya que la major part dels ballenatos de menor tamany d'esta espècie són capturats en el primer bimestre de l'any (Canoura, 2002), la presència de ballenes franques en les aigües del Cantàbric es correspondria en l'época de parts i periodo immediatament posterior. Açò permet supondre que és provable que els parts tingueren lloc en les proximitats i no que foren eixemplars de pas cap a latitut més meridionals.

caldria supondre que els parts pogueren tindre lloc en les resguardades rigues gallegues, tenint en conte que el pare Martín Sarmiento assegurava en el XVIII que penetraven en la riga de Pontevedra.

..."en época fixa, pero que per no haver arponeros ni disposició per a esta peixca, ningú les ofenia i deixaven córrer pacíficament en aquelles aigües" (Canoura, 2002)

Si les rigues anaren lloc de concentració de ballenes, els balleners vascs s'hagueren establit allí, en lloc d'haver-ho fet en la Costa de la Mort, o en la de Lugo, que presenten una llínea costera molt més exposta. En contra d'esta hipòtesis sembla situar-se l'opinió del llicenciat Molina, que en 1550 dia que en Caión i Malpica hi ha moltes ballenes.


..."perque estos ports són molt braus a la contínua i comunament les ballenes acodixen a on les ones i la mar van sempre molt alta. I aixina ací, en certs temps de l'any, com que és en els mesos de decembre, giner i febrer, que és el major adop, ai gran matança d'elles" (Canoura, 2002).

Per lo que es deduïx que no necessitaven abrics especials per a parir, i tota la mar Cantàbrica seria lloc adequat per als parts, preferiblement les zones costeres, donada la estrechez de la plataforma continental, lo que les faria més fàcilment detectables des de la costa.

Número de ballenes capturades

Cachalote varat en la plaja de Zarauz el 26 d'agost de 2011

L'activitat ballenera tradicional va ser desapareixent en les ballenes a lo llarc del XVIII. És més difícil si cal conéixer la cessació de l'activitat en els ports vascs, ya que es va continuar caçant ballenes en Terranova, i en Viscaya i Guipúscoa es arponearon ocasionalment ballenes a lo llarc del XIX.

  • Entre 1517 i 1662 els peixcadors de Lequeitio varen caçar 45 ballenes, de les quals 7 eren crío.
  • Entre 1637 i 1801 els peixcadors d'Orio varen caçar 55 ballenes.
  • Entre 1728 i 1789 peixcadors de Guetaria varen caçar 12 ballenes, i els anys anteriors una mija de 4 a 10 per any.
  • El 14 de maig de 1901 es caça l'última ballena franca en Orio, encara que es va matar en dinamita, ya que no quedaven vestigis de la tècnica tradicional, en honor a lo que es va compondre una cançó.
(Cançó)

Mila bederatzieun dona
lenengo urtean
Maiatzaren amalau
garren egunian
Orioko erriko
barraren aurrian.
Balia agertu zan
beatzik aldian.

Aundia ba zan ere
azkar ibilian.
Bueltaka an zebilen
jun dona etorrian.
Ondarra arrotuaz
murgil igarian.
Zorriak zeuzkan eta
aiek bota nahian.

Ikusi zutenian
ala zebilela
beriala jun ziran
treñeruen bila.
Arpoi ta dinamitak
eta soka bila.
Aguro ekartzeko
etzan jende hila

Bost treñero juan ziran
patroi banarekin.
Mutil bizko bikain
guztiz onarekin.
Manuel Olaizola
eta Loidirekin.
Uranga, Atxaga ta
Manterolarekin.

Baliak egindako
bot ta marruak
ziran izugarri ta
ikaratzekuak
atzera egin gabe
ango arriskuak
arpoiakin il zuten
an ziran angoak.

Bost txalupa jiran dona
erdian balia
gizonek egin zuten
bain naiko pelia.
Ikusi zutenian
il edo itoa
legorretikan ba zan
biba ta txaloa.

Amabi metro luze
gerria amar lodi
Buztan pala lau zabal
albuetan per a bi.
Ezpañetan bizarrak
beste ilera bi
orraziak bezala
ain zeuzkan ederki.

Gorputzez zan mila ta
berreun arrua.
Beste berreun mingain
ta budell barruak.
Gutxi janez etzegon
batere galdua.
Tiñako sei pezetan
issen zan saldua.

Gertatua jarri det
egiaren alde.
Au orrela ez ba dona
jendiari galde.
Biotzez pozturikan
atsegintsu gaude.
Gora oriotarrak
esan bildur gabe.

(Traducció - Causa de la mort)

En l'any de mil noucents u
dia catorze de maig
davant de la barra de Orio
va aparéixer, a això de les nou,
una ballena.

Si ben era gran,
es movia ágilment.
Ahí anava a regressos
anant i venint
removent l'arena en sumergir-se,
puix tenia polls
i tractava de desfer-se d'ells.

En seguida que varen vore
que aixina anava,
varen ser en busca de les traineras,
de arpón, dinamita i sogues.
Per a dur-ho ràpit
no era gent adormecida.

Varen ser cinc traineras
cada una en el seu patró.
En hòmens adestrats
i fornidos.
En Manuel Olaizola i Loidi,
en Uranga, en Atxaga
i en Manterola.

Els bots i crits
que donava la ballena
eren immensos i terribles.
Sense que els aporegaren
aquells riscs,
la varen matar en el arpón
els que allí estaven.

Rodejant a la ballena
cinc chalupas.
Dura baralla la que varen lliurar
aquells hòmens.
Quan la varen vore
morta o ofegada,
es varen sentir des de terra
vives i aplaudiments.

De llarc dotze metros,

la cintura, dèu de gros.
La pala de la coa quatre d'ample,
als costats dos pala.
En els llavis, les barbes
tenia en dos rencs;
tan ben ordenades
com un pentine.

Mil doscentes arroves
tenia el cos.
Atres doscentes la llengua
i el contingut dels budells,
per falta de menjar
no estava perduda
A sis pessetes per barril
va ser venuda.

He contat lo que va ocórrer
en favor de la veritat.
Pregunteu a la gent
si no va anar aixina.
Estem satisfets
de cor.
Digau sense por
vixquen els oriotarras.

Caça en Canadà

La segona tècnica s'utilisava en la caça en alta mar (tant en la mar Cantàbrica com en les expedicions a Terranova). Esta tècnica es va fer necessària per la paulatina extinció de la ballena en les costes cantàbriques, lo que va provocar la necessitat d'adinsar-se en el mar. Per a esta caça en alta mar es formava una expedició finançada per confraries, ajuntaments o adinerats; i tots ells en un objectiu comú: poder comercialisar els productes que s'extreen de la ballena.

Aprofitament de la ballena

La caça d'una ballena causava una gran rivalitat entre els diferents ports peixquers, ya que els productes extrets de la mateixa donaven sucosos guanys.

La principal font de guany estava en el greix de l'animal, posteriorment convertida en oli a la que es denominava saín. S'utilisava en l'allumenat i ardia sense desprendre fum ni donar olor, i les barbes, que constituïen un dels escassos materials flexibles de l'época. La carn a penes es consumia en Espanya, pero se salava i es venia als francesos. Els ossos servien com a material de construcció, adorn i per a l'elaboració de mobles. L'escàs us dels productes peridors (carn de la ballena) es deu a que la venda en l'interior d'Espanya era molt dificultosa, ya que fins a 1750 no va haver camins carreters que comunicaren la costa en el Replanell. A banda de que quan es varen construir, el transport es feya a lloms de mules o carros, agarrant neu pel camí en hivern. Per lo que era molt poc pràctica la seua venda.

Tot el comerç i l'elaboració de productes donava un gran impuls a l'economia vasca; sobretot a aquells pobles que es trobaven en les rutes de comercialisació d'esta matèria.


Referències

  1. ↑ Joseba A. Bontigui, Jugant en ballenes: la ballena franca o ballena dels vascs.