Delme
El delme (del llatí decimus, dècim) és una dècima part d'alguna cosa que es paga com a contribució a una organisació religiosa o impost obligatori al govern.[1]
En la Bíblia
[editar | editar còdic]Antic Testament
[editar | editar còdic]El primer delme registrat en la santa Bíblia, concretament en l'Antic Testament, fon donat pel patriarca Abram (despuix nomenat Abraham) al sacerdot Melquisedec en acció de gratitut en Génesis 14:20, temps ans que s'instituïra el delme per als sacerdots levites, encara que solament ho va fer una volta.[2] En els versículs finals (30-34) de Levític 27 es donen preceptes sobre els delmes.
Varis conceptes de delmes es descriuen en Deuteronomio en el capítul 14 versícul 22-29.[3][4] El delme era la manera de sustentar la tribu israelita de Leví, que no podia posseir herències de terres, sino que la seua herència era el 10% de lo que rendira lo produït pels cultius i els ganados de totes les atres tribus d'Israel, és dir, els seus guanys eren el 10%, puix la seua llabor era dedicar-se a administrar el tabernácul de Yahveh. El delme no solament era una obligació per al que ho donava (el poble judeu), sino també per a els qui tenien el deure rebre'ls i administrar-los (els ministres); un dels seus usos obligatoris era el d'ajudar a les viudes, òrfens i estrangers (Deuteronomio 26:12-13). Rebut del producte de cada any, es duria el dèu per cent al alfolí, i d'allí menjarien tots els sacerdots i les seues famílies.
En el Llibre de Malaquíes capítul 3 en els versículs 8 al 12, l'infidelitat en els delmes es considera un robo a Deu, mentres que la fidelitat en els delmes es presenta com una prova de bendicions.[5]
Nou Testament
[editar | editar còdic]Alguns teòlecs han afirmat que el delme era una costum judeua arraïlada en l'época de Jesús, i és per açò que no hi havia una orde específica sobre el delme en el Nou Testament.[6]
Judaisme
[editar | editar còdic]Els judeus ortodoxos continuen practicant les lleis del delme, com Terumá i Maaser rishón.[3][4]
Cristianisme
[editar | editar còdic]Catolicisme
[editar | editar còdic]
En Catolicisme, durant el Consell de Tours en 567, es va promulgar un decret per a la recolecció del delme.[7] En l'any 585, durant el Segon Concili de Mâcon, s'adoptà l'obligació d'una contribució a l'Iglésia en la finalitat d'un desenroll estructural en els temples, el delme no era la dècima part sino un tribut d'acort a la realitat econòmica de la persona, se li donava al bisbe pero més tart el dret passà als sacerdots parroquials .[8][9] L'Iglésia Catòlica ya no requerix el delme en dret canònic.[10]
Protestantisme
[editar | editar còdic]En el Protestantisme, Martín Lutero, el teòlec darrere de la reforma protestant, digué que la llei de la gràcia exclou la llei del delme. En un sermó del 27 d'agost de 1525, mencionà el passage de Pau en Gálatas 5:3 a on es diu que si accepte viure d'acort en la llei de Moisés, estic obligat a practicar tota la llei (Dt 28: 58).[11] Algunes denominacions protestants creuen en el delme com a model de generositat no obligatòria.
Com a donació de generositat
[editar | editar còdic]- Iglésia luterana Sínodo de Misuri, Estats Units[12]
- Iglésia presbiteriana (Estats Units), Estats Units[13]
Cristianisme evangèlic
[editar | editar còdic]En el cristianisme evangèlic, les posicions en el delme varien segons les confessions. En algunes iglésies evangèliques, el delme es considera obligatori i el tema ocupa una gran part de cada cult.[14][15] Per a atres iglésies evangèliques, el delme no és una obligació, sino una invitació.[16][17][18][19]
Segons un estudi realisat en 2018 per LifeWay Research que entrevistà a 1,010 nortamericans, el 86% de les persones en creències evangèliques diuen que el delme encara seguix sent un manament bíblic.[20] En este número, el 87% dels creents batistes, el 86% dels creents pentecostals i el 81% dels creents no denominacionals compartixen esta posició.
Testics de Jehová
[editar | editar còdic]Per als testics de Jehová no és obligatori donar el delme,[21] pero sí influïxen als seus creents en donar donatius anònims i voluntaris.[22] Per als JW la llei se li va donar a l'antiga nació d'Israel que incloïa el mandat de donar als sacerdots judeus, no als cristians.[23] Els JW utilisen el passage 2 Corintios 9:7, “Que cada u faça lo que ha decidit en el seu cor, i no de mala gana ni a la força (impost) , perque Deu ama al que dona en alegria” .[24]
Islam
[editar | editar còdic]AP
Colecta d'ofrenes religioses i imposts
[editar | editar còdic]França
[editar | editar còdic]En França, durant l'Antic Règim, fon un impost per a recaptar fondos en els que mantenien a l'Iglésia i als seus ministres.
Corresponia a una determinada part de la recaptació (la part variava d'un bisbe a un atre i d'una parròquia a una atra, depenent del número de persones de les mateixes).
A fi de procedir a la recaptació d'este impost, el retor primitiu (de la parròquia) era el delmiste, firmava una espècie de contracte be per la totalitat del delme, be per una part del mateix (mitat, terç, quart, etc.) i, en general, mantenia el càrrec en una duració de sis o sèt anys segons les regions.
El delme era, puix, una recolecta que es feya anualment per mig d'un cànon establit, ya fòra en espècie, ya en moneda, que s'entregava al delmiste, o siga al retor primitiu, autoritat de la que depenia directament la parròquia.
Segons les regions i els periodos, s'establien diferents tipos de delmes:
- delme gros (o gros): cànon sobre els cereals: blat, ordi.
- delme enfeudat: delme secularisat percebut per un llaic.
- delme quin: sobre les bésties i la llana.
- delme mixt: sobre els animals.
- delme noval: sobre les terres roturades en menys de 40 anys.
- delme personal: sobre els fruts del treball.
- delme sólit: percebut des de temps inmemoriales (els delmes insòlits eren ocasionals).
- delme real: sobre els fruts de la terra.
- delme vert: sobre el lli, cànem, frutes i llegums.
Espanya
[editar | editar còdic]Per lo que es referix a Espanya, l'obligatorietat del delme s'introduí a través d'Aragó, regió fronteriça en l'Imperi carolingi.[25] El pagament del tribut es realisava en espècie i representava un dècim dels fruts de l'agricultura o ganaderia obtinguts pel creent. Existien dos categories de delmes: el major, que s'aplicava sobre els productes generals, com els cereals, vins, olis, vaques, ovelles, etc., i el menor, que comprenia els bens més específics: aus de corral, llegums, hortalices, mel, etc.[25]
Els ingressos obtinguts eren arreplegats pel “colector” i entregats als retors, abat i bisbes. Per a facilitar este procés els veïns podien nomenar a un “delmiste”, que anava retirant els productes de les cases dels contribuents.[25]
En ocasions, la recaptació perdia el seu sentit originari en ser percebuda pels senyors feudals, com a conseqüència de ser patrons d'un monasteri o iglésia o d'haver comprat els drets recapdatoris a l'Iglésia. Els delmes es distribuïen per terços en funció del seu destí: un terç es dedicava a la construcció d'iglésies, un atre a sufragar les despeses del personal eclesiàstic i, l'últim, a cobrir les necessitats capitulars. A pesar del nom, el tipo aplicat variava segons els objectes gravats i les regions, per lo que no sempre alcançava el dèu per cent. Tampoc s'estenia a la totalitat dels productes agrícoles i ganaders, lo que va originar distorsió del mercat en ampliar-se de manera desmesurada els cultius o la criança d'animals exents de gravamen. El castic més eficaç per a evitar el frau fon l'excomunió, que no s'alçava fins que el contribuent pagava la totalitat de les cantitats degudes.[25]
Regnes hispans d'Amèrica
[editar | editar còdic]En la part de l'Amèrica constituïda com a Imperi Espanyol, pels acorts del Patronat Regio, el delme era cobrat directament pels funcionaris civils de la Corona, a condició de que esta s'encarregara d'erigir, dotar i mantindre els temples i atres obres de l'Iglésia catòlica. Este impost, corresponent al 10 per cent aproximat dels ingressos anuals, era cobrat a hacendados i propietaris d'immobles rurals. Al advenir l'época de l'Independència, en el sigle XIX, els governs de les noves repúbliques constitucionals varen abolir paulatinament este impost.
Controvèrsia
[editar | editar còdic]Una doctrina particularment controvertida en les iglésies evangèliques és la de la teologia de la prosperitat, que es va difondre en els anys 1970 i 1980 en els Estats Units, principalment per televangelistes pentecostals i carismàtics.[26][27] Esta doctrina se centra en l'ensenyança de la fe cristiana com un mig per a enriquir-se financera i materialmente, a través d'una "confessió positiva" i una contribució als ministeris cristians.[28] Promeses de sanitat divina i prosperitat està garantisada a canvi de certes cantitats de donacions (la qual cosa és completament antibíblica).[29][30] Alguns pastors fonamentalistes amenacen als que no donen el delme en maldiccions de l'Antic Testament, atacs del dimoni i pobrea.[31] [32][33][34] A sovint associat en el delme obligatori, esta doctrina a voltes es compara en un negocie religiós.[35][36][37] En 2012, el Consell Nacional dels Evangèlics de França va publicar un document denunciant esta doctrina, mencionant que la prosperitat sí era possible per a un creent, pero que esta teologia duta a l'extrem conduïx al materialisme i a l'idolatría, que no és la propòsit de l'evangeli.[38][39] Els pastors pentecostals que s'adherixen a la teologia de la prosperitat han segut criticats pels periodistes pel seu estil de vida bling-bling (roba de lux, cases grans, autos d'alta gama, avió privat, etc.)[40]
Les ofrenes i el delme ocupen molt de temps en els cults.[41] Les colectes d'ofrenes són múltiples o separades en varis paneres o sobres en la finalitat d'estimular les contribucions dels fidels.[42][41]
Des de la década de 1970, varis escàndals financers de malversació de fondos han segut reportats en iglésies i organisacions evangèliques.[43] El Consell Evangèlic per a la Responsabilitat Financera va ser fundat en 1979 per a enfortir l'integritat financera en les organisacions i iglésies evangèliques que voluntàriament desigen ser membres i sometre's a auditories contables anuals.[44]
En 2015, l'autor °[nortamericà]] del llibre "Sunday Morning Stickup" va acusar a algunes iglésies cristianes d'usar culpa estratègies per a arreplegar ofrenes i delme dels fidels.[45] En particular, distorsionant certs passages de la Bíblia per a fer les contribucions obligatòries, alçant els grans donants i fent perdre ventages als membres que no donen lo suficient.
De 2019 a 2022, varis pastors nortamericans es varen disculpar per les seues ensenyances sobre l'obligació del delme i la teologia de la prosperitat, recordant que les amenaces de maldiccions per falta de pagament del delme en Malaquíes no es tractava de no cristians, ya que citant l'Epístola als gálatas, Jesucrist va dur la maldicció sobre ell.[46][47]
Iglésies evangèliques que fan del delme una pràctica obligatòria i supervisada, varen ser demandades per tàctiques de pressió sicològica.[33][48][49]
Observacions
[editar | editar còdic]- Segons la RAER: Es diu de cada una de les dèu parts iguals en que es dividix un tot. Dret del dèu per cent que es pagava al rei sobre el valor de les mercaderies que es traficaven i aplegaven als ports, o entrabar i passaven d'un regne a un atre. Part dels fruts, regularment la dècima, que pagaven els fidels a l'Iglésia.[50]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ David F. Burg (2004). A World History of Tax Rebellions, pp. viii. ISBN 9780203500897.
- ↑ Frank S. Thielman, Theology of the New Testament, Zondervan Academic, USA, 2011, p. 598
- ↑ 3,0 3,1 Norman Solomon, Historical Dictionary of Judaism, Rowman & Littlefield, USA, 2015, p. 459
- ↑ 4,0 4,1 Sara I. Karesh, Mitchell M. Hurvitz, Encyclopedia of Judaism, Infobase Publishing, USA, 2005, p. 521
- ↑ David A. Croteau, Perspectives on Tithing: Four Views, B&H Publishing Group, USA, 2011, p.15
- ↑ David A. Croteau, Perspectives on Tithing: Four Views, B&H Publishing Group, USA, 2011, p. 184-185
- ↑ Americana Corporation, Encyclopedia Americana, Volume 30, Scholastic Library Publishing, USA, 2006, p. 788
- ↑ «¿Qué és el diezmo?».
- ↑ William J. Rademacher, John S. Weber, David McNeill, Jr., Understanding Today's Catholic Parish, Twenty-Third Publications, USA, 2007, p. 13
- ↑ Lucie Sarr, En Côte d'Ivoire, la dîme en question, africa.la-croix.com, França, 10 de febrer de 2018
- ↑ David A. Croteau, Perspectives on Tithing: Four Views, B&H Publishing Group, USA, 2011, p. 179-180
- ↑ Iglésia luterana Sínodo de Misuri, Tithing, lcms.org, USA, consultat el 28 de maig de 2020
- ↑ Iglésia presbiteriana (Estats Units), Stewardship, presbyterianmission.org, USA, Maig de 1997
- ↑ John Blake, How passing the plate becomes the 'Sunday morning stickup', cnn.com, USA, 14 de juny de 2015
- ↑ Venance Konan, Églises évangéliques d’Abidjan - Au nom du père, du fils et... du business [1] archivat en Wayback Machine., koffi.net, Costa d'Ivori, 10 de maig de 2007
- ↑ Dean R. Hoge, Money Matters: Personal Giving in American Churches, Westminster John Knox Press, USA, 1996, p. 141
- ↑ Electa Draper, Survey: Majority of evangelical leaders say tithing not required, denverpost.com, USA, 6 d'abril de 2011
- ↑ Li Parisien, D'où vient l'argent, leparisien.fr, França, 16 d'abril de 2012
- ↑ AFP, Rwanda: els Eglises pentecôtistes en plein essor depuis li génocide, lexpress.fr, França, 08 d'abril de 2014
- ↑ Bob Smietana, Churchgoers Say They Tithe, But Not Always to the Church, lifewayresearch.com, USA, 10 de maig de 2018
- ↑ https://www.jw.org/es/testigos-de-jehov%C3%A1/preguntes-freqüents/diezmo/
- ↑ https://wol.jw.org/és/wol/d/r4/lp-s/101985889
- ↑ https://www.jw.org/es/ense%C3%B1anzas-b%C3%ADblicas/preguntes/el-diezmo-en-la-bíblia/
- ↑ https://www.jw.org/es/biblioteca/biblia/nwt/libros/2-corintios/9/#v47009007
- ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 Enrique Ossorio Crespo, Aixina Era... Els Delmes de l'Iglésia [2] archivat en Wayback Machine., La Finestra de l'Agència (Agència Tributària), No 29, 2004-08-26, p. 16. Consultat 2010-03-03.
- ↑ Kate Bowler, Blessed: A History of the American Prosperity Gospel, OUP USA, USA, 2013, p. 73
- ↑ Randall Herbert Balmer, Encyclopedia of Evangelicalism: Revised and expanded edition, Baylor University Press, USA, 2004, p. 562
- ↑ Kate Bowler, Blessed: A History of the American Prosperity Gospel, OUP USA, USA, 2013, p. 59
- ↑ Bob Smietana, Prosperity Gospel Taught to 4 in 10 Evangelical Churchgoers, christianitytoday.com, USA, 31 de juliol de 2018
- ↑ Kate Shellnutt, When Tithing Menges With a Money-Back Guarantee, christianitytoday.com, USA, 28 de juny de 2016
- ↑ Cleophus J. LaRue, Luiz C. Nascimento, The Future Shape of Christian Proclamation: What the Global South Ca Teach Us About Preaching, Wipf and Estoc Publishers, USA, 2020, p. 220
- ↑ Eniola Akinkuotu, You’re under financial curse if you don’t pay tithe – Oyedepo, punchng.com, Nigèria, 18 de juliol de 2020
- ↑ 33,0 33,1 Robert Nussbaum, Un pasteur dones Montagnes neuchâteloises a-t-il vaig abusar de la dîme?, arcinfo.ch, Suïssa, 17 de giner de 2018
- ↑ Raoul Mbog, Li juteux business du pasteur évangélique Dieunedort Kamdem, lemonde.fr, França, 25 de decembre de 2015
- ↑ Laurie Goodstein, Believers Invest in the Gospel of Getting Rich, nytimes.com, USA, 15 d'agost de 2009
- ↑ Jean-Christophe Laurence, Li business religieux, lapresse.ca, Canadà, 17 de novembre de 2010
- ↑ Trésor Kibangula, RDC : pasteur, un job en or, jeuneafrique.com, França, 06 de febrer de 2014
- ↑ Henrik Lindell, Théologie de la prospérité : quand Dieu devient un distributeur de miracles [3] archivat en Wayback Machine., lavie.fr, França, 8 d'agost de 2012
- ↑ AFP, Li ruineux Evangile dones "théologiens de la prospérité", lepoint.fr, França, 26 de març de 2013
- ↑ Cathleen Falsani, Falsani: Get real, ‘Preachers of L.A.’, ocregister.com, USA, 7 d'octubre de 2013
- ↑ 41,0 41,1 Serge Alain Koffi, Prolifération dones églises évangéliques en Côte d’Ivoire: Li réveil du business spirituel (ENQUÊTE), connectionivoirienne.net, Costa d'Ivori, 04 d'abril de 2021
- ↑ Yannick Fer, Li système pentecôtiste de gestion de l'argent : Entre illusion subjective et rationalité institutionnelle, Congrès de l'association française de sociologie (AFS), França, 2011, p. 7-8
- ↑ Michael J. Anthony, Introducing Christian Education: Foundations for the Twenty-first Century, Baker Academic, USA, 2001, p. 284
- ↑ Randall Herbert Balmer, Encyclopedia of Evangelicalism: Revised and expanded edition, Baylor University Press, USA, 2004, p. 239
- ↑ John Blake, How passing the plate becomes the 'Sunday morning stickup', cnn.com, USA, 14 de juny de 2015
- ↑ Modern Ghana, Tithing teachings false, fear-based; don't be pressured to give – Creflo Dollar, modernghana.com, Ghana, 20 de juliol de 2022
- ↑ Milton Quintanilla, Prosperity Preacher Creflo Dollar Admits His Teachings on Tithing Were 'Not Correct', christianheadlines.com, USA, 6 de juliol de 2022
- ↑ Leonardo Blair, International Churches of Christ abused, pressured members financially to the point of suïcide: lawsuit, christianpost.com, USA, 04 de giner de 2023
- ↑ Paige Cornwell, Churchome accused of forcing employees to give 10% of wages, seattletimes.com, USA, 29 de març de 2023
- ↑ Diccionario de la lengua española
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Diezmo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.