Ètnia vasca

Els vascs (autoglotónimo: euskaldunak, «els que tenen la llengua vasca») són un grup ètnic europeu que es distinguix per ser vascohablante o be per descendir total o parcialment de vascohablantes. S'ha demostrat el seu parentesc en els antics vascones i els aquitanos, pero el seu orige exacte continua sent discutit; encara que s'han propost múltiples hipòtesis al respecte, cap ha segut provada definitivament. El territori que habiten majoritàriament pertany al nort d'Espanya i suroest de França.

La paraula «vasc» no prové del vasc, llengua en la que euskaldun designa, per lo general, als que coneixen la llengua vasca, independentment del seu orige.

Delimitació de l'ètnia vasca

«Vasc» és una paraula polisèmica que pot aludir als veïns dels territoris històrics de Viscaya, Guipúscoa i Àlaba. Pero aixina mateix designa una comunitat antropològica que es caracterisa per elements culturals i llingüístics compartits, si be ha donat lloc a posicions enfrontades a nivell acadèmic i social, en bona mida per influència del pensament polític contemporàneu, i s'ha calificat com «un tema tan important que no està encara madur».

Història

Orige

Artícul principal → Hipòtesis sobre l'orige dels vascs.

Els vascones, antecessors de tots els grups vascs, sorgixen en el territori navarrés, es creu que com a part de l'evolució d'humans en la zona, encara que atres estudiosos defenen que varen aplegar a les actuals terres de Navarra d'una atra forma que no és per mera evolució dels humans que es varen assentar en el territori navarrés, segurament per migracions de pobles indoeuropeos.

Edat Antiga

Artícul principal → Romanización en Vasconia i Aquitània.

Durant l'Edat Antiga es té constància de que d'alguns pobles vascones varen eixir mercenaris que varen anar a la campanya de Aníbal contra Roma. Alguns historiadors donen el regrés a esta història i diuen que alguns detractors de la campanya d'Aníbal que varen fugir de l'eixèrcit en saber que anaven contra Roma es varen assentar en els Pirineus occidentals, sent eixe el verdader orige dels vascs.

Més vesprada, en el II, els romans aplegarien al territori dels vascones. Es creu que els primers contactes varen ser de caràcter amistós i els vascones no es varen opondre a la romanización d'algunes zones. En el pas dels anys, alguns vascones varen formar part de l'eixèrcit romà.

Edat Mija

Artícul principal → Regne de Pamplona.

Al començ de l'Edat Mija, els vascones varen soportar innumerables invasions del regne visigodo als seus territoris. Supostament (hui es creu fals), els reis visigodos varen aplegar a crear un títul conegut com Domuit vascones (Va dominar als vascones). Siga o no cert este títul, sí són veritat les contínues lluites entre visigodos i vascones en el territori d'estos últims. Quan els musulmans varen aplegar a la península, el rei Rodrigo estava lluitant en Pamplona contra els vascones.

Despuix de la invasió musulmana de la península ibèrica, els francs varen crear la Marca hispànica, quedant el territori dels vascones dins del ducado d'Aquitània durant un curt periodo de temps fins que Íñigo Aresta va independisar junt als atres buruzagis (caps militars de cada clan vascón: íñigos, jimenos, galindos i belasmotenas) i va formar el Regne de Pamplona, encara que molts historiadors opinen que el regne com tal comença en el regnat de Sancho Garcés I, en caure la dinastia íñiga i fonamentar-se les bases del regne com un regne cristià. Abans de l'independència formal del territori, ya va haver moments en els que es va demostrar el poc domini real dels francs sobre el territori, com en la Batalla de Roncesvalles.

El Regne de Pamplona va tindre distints periodos tant d'expansió com a defensius, aplegant el seu màxim auge territorial en el regnat de Sancho Garcés III el Major, quan el Regne ocupava casi tota l'actual Navarra, Nort d'Aragó, els comtats de Sobrarbe i Ribagorza, aparte governava també el Comtat de Castella i tenia varis vassalls com el Comtat de Gasconya. Despuix de la seua mort, en l'herència varen eixir els que definirien els futurs regnes cristià-peninsulars (Castella i Aragó) i el successor del Regne pamplonés també. Al començ del regnat d'est, el rei García III de Pamplona, en ajudar al seu germà Fernando comte de Castella en la Batalla de Tamarón. Est, com recompensa li va cedir alguns territoris orientals de l'antic comtat de Castella, entre els que s'incloïen els actuals territoris vascongados que varen ser vasconizados junt a uns atres, pero varen anar els únics que no es varen sublevar contra el nou posseïdor.

En estos temps escomençaria la decadència del regne que va tindre el seu esplendor en el XI. Durant el regnat de Sancho VAIG VORE l'Sabio que va canviar el nom del Regne de Pamplona pel de Regne de Navarra i va definir l'oficialitat del vasc com a llengua del regne (lingua navarrorum) va perdre el territori de Vizacaya en demanar l'aristocràcia d'este ajuda a Castella per a deixar la dependència de Navarra i passar a ser dependència de Castella. En el següent regnat, el de Sancho VII el Fort creixeria l'influència del regne en els actuals territoris del País Vasc francés, pero perdria els atres dos territoris vascongados (Àlaba i Guipúscoa) per la mateixa raó que el seu pare el de Viscaya.

A partir d'este temps, els territoris vascongados d'Espanya dependrien de la Corona de Castella en una certa llibertat i el Regne de Navarra en les dinasties franceses estaria en l'òrbita diplomàtica dels assunts francesos més que en la d'Espanya.

Esta situació va continuar fins a l'any 1512, quan la Corona de Castella (ya unida en la d'Aragó) rivalizaba en França per ser la superpotencia europea i hi havia un camí per a que els dos pogueren demostrar qui guanyava a qui, Navarra. Castella va ser el que va conquistar Navarra aprofitant els problemes interns que tenia Navarra (dos guerres civils en l'últim sigle), açò va fer que bona part de Navarra no s'oponguera a l'invasió. Encara que va existir una oposició que va durar realment fins a 1522 (formalment fins a la desaparició de la part francesa del regne en 1792).

El Regne de Navarra va quedar integrat llavors (en 1512) en la Corona de Castella en els seus propis furs que varen ser respectats.

Edat Moderna

Vore també: Señorío de Viscaya

Durant la Edat Moderna, els territoris vascs d'Espanya serien part del Imperi Espanyol, mentres que els francesos serien els restants del Regne de Navarra fins a l'any 1589, quan el rei Enrique III de Navarra es va convertir en rei de França i Baja Navarra va quedar incorporada a França.

Durant la guerra de successió espanyola tots els territoris vascs varen quedar en el mateix bando en declinar-se tots pel pretenent al tro Felipe d'Anjou, qui més vesprada en eixir victoriós quedaria una llaugera aliança entre l'Espanya borbònica i la França, borbònica també.

En la Revolució Francesa, en l'any 1792, despuix de 203 anys d'incorporació en la Corona de França, la partix francesa del Regne de Navarra quedaria dissolta per l'Assamblea Nacional de França que va abolir tota la Monarquia de França (i per supost els seus regnes incorporats).

Edat Contemporànea

Al començ de la Edat Contemporànea els vascs d'Espanya tornarien a posicionar-se unilateralment en un bando en les guerres carlistas, despuix de les quals els territoris vascongados varen perdre el seu fur conjunt quedant-los sol furs per a cada territori individual i en el territori vascón, els navarresos vorien com el seu Fur va ser dràsticament rebaixat i perdien la seua condició de Regne en l'any 1849, any del final oficial del Regne de Navarra (despuix de 1129 anys d'existència).

Durant esta época sorgiria en les terres vascongadas el nacionalisme vasc dirigit per Sabino Arana, este nacionalisme en algunes ocasions exaltava més els territoris vascongados que el vascón, per #lo que el govern d'Espanya, fins a llavors ocupat de rebaixar l'estatus independent i cultural de Navarra es varen ocupar d'ignorar i desacreditar este nacionalisme per eixes bases ambigües i en algunes parts, falses.

En la guerra civil espanyola els territoris vascs d'Espanya quedarien en bandos separats, quedant els vascongados en el bando republicà, degut a que la II República Espanyola els havia donat prou de les exigències del nacionalisme vasc. I Navarra quedaria en el bando sublevat pel descontent en el govern republicà i la negació d'unir-se a les províncies vascongadas políticament en el Estatut de Estella en considerar que estava sent menysvalorada (puix l'original va ser canviat pel govern central), o per clàusules que el poble de Navarra no va acceptar.

Despuix del franquisme, en la Transició espanyola tornarien a quedar els territoris en comunitats separades, el País Vasc, que conglomerava les províncies vascongadas i part de la Comunitat Foral de Navarra, que suponia el territori vascón.

Cultura

Idioma

Artícul principal → Vasca.

Encara que les províncies vasques d'Espanya parlen el castellà i les de França el francés, totes les províncies vasques tenen en comuna una llengua, el vasc. Este idioma és l'únic idioma parlat en Europa Occidental que no té una raïl indoeuropea, d'ahí que a voltes siga coneguda com la «llengua indígena d'Europa» —de la mateixa manera que els vascs serien els «indígenes d'Europa»—, lo que li fa un idioma diana per als estudiosos de llengües rares. En 2009 va ser calificada com la llengua més difícil de deprendre del món. El percentage de vascoparlantes varia entre el 10 % de Navarra i el 33 % del País Vasc francés, mentres que en el CAV se situa en el 24 %. Per un atre costat, la població en algun coneiximent del vasc és del 15 % en Navarra, el 42 % en la CAV i el 56 % del País Vasc francés. La província en més parlants seria Guipúscoa en un 32 % de vascohablantes i un 49 % contant els bilingües passius, que té també el «récort històric» de 96.8 % de parlants a finals de el XIX.^{cita requerida}

Encara que actualment s'haja recuperat l'us de la llengua vasca unificant-la en un vascuence universal para tots, ya que antigament es perdia molt de l'idioma per la cantitat de dialectes existents encara en el menut territori a on és parlat. Històricament és poca la rellevància que han tingut obres fetes en vasca, encara que els seus realisadors anaren vascs, ya que com apuntaven alguns pensadors de la mateixa ètnia, és més usat el espanyol o el francés per a dirigir-se més al món, com ho va expressar Miguel de Unamuno:

El poble vasc, quan s'eleva a l'universalitat, ho fa en espanyol o en francés.

Miguel de Unamuno, 1958. "L'unificació del vascuence", en Obres Completes (VI): 344-348. Madrit: Afrodisio Aguado.

Actualment regula l'idioma la Real Acadèmia de la Llengua Vasca, coneguda i de nom oficial com Euskaltzaindia, que és la que s'ha ocupat de fer unes bases sòlides i universals del vasc per a preservar-ho de la desaparició.

Religió

Vore també: Cristianización

En els temps antics els vascs tenien la seua pròpia religió i mitologia. Era una religió politeista alguna cosa estranya en l'época, ya que representava un panteón matriarcal, en contraposició als panteones patriarcals característics d'eixa época.

En la cristianización del Imperi romà en el III, el cristianisme va aplegar als territoris vascs. Encara que la tradició conta que va ser el Sant Saturnino de Tolosa, mentor de Sant Fermín un dels màxims propulsors del cristianisme en el territori vascón. Els vascones varen acabar adoptant oficialment el cristianisme com be representa el fet de fonamentar-se en Regne cristià. O en distintes alusions al cristianisme dels reis d'este com la de Sancho III el Major que es autonombró Rei per la gràcia de Deu (en llatí: Rex Dei Gratia).

Encara que el territori era cristià, encara quedaven focs, sobretot en l'antic Saltus (en llatí: Boscs), que encara seguien mantenint costums paganes heretades de la mitologia vasca. En temps de l'Inquisició, tals llocs varen ser dianes de les seues porgues, en considerar-se bruixes a les curanderas del lloc. El major eixemple és la crema de bruixes en Zugarramurdi.

Des de la Edat Moderna, els territoris vascs d'Espanya eren un dels llocs a on més fermament se seguia el cristianisme més tradicional. Donant religiosos famosos com Sant Francisco Javier, Ignacio de Loyola (Fundador dels Jesuïtes), María Josefa Sancho (Fundadora del Institut de les Siervo de Jesús de la Caritat) o Martín de l'Ascensió, entre uns atres. No obstant, hui en dia, des de fa relativament pocs anys, la religiositat d'estos territoris ha disminuït considerablement pel sorgiment de partits polítics de cort llaica i inclús llaïcista impositiva.

Festes

Les festes tradicionals a sovint coincidixen en festivitats religioses del cristianisme, pero són celebrades en moltes tenyides de la cultura vasca.

Actualment se celebren festes relacionades en el nacionalisme vasc, com el Aberri Eguna (Dia de la Pàtria en vasca), creada pel PNV per a commemorar el dia en el que Sabino Arana va descobrir la seua identitat com a vasc.^{cita requerida} Atres partits, com Sortu celebren lo que criden congrés fundacional que ho celebren en dies propencs a l'aniversari de fundació del partit i centren les seues celebracions en actes del tipo: «Charrada sobre #conciliació diplomàtiques» o «Conferències sobre la resolució de conflictes».

Carnestoltes

Artícul principal → Carnestoltes en la cultura popular vasca.

De la mateixa manera que en atres festes vasques, en els carnestoltes que se celebren en els territoris vascs estan molt presentes les alusions a la mitologia vasca, usant com a fi dels carnestoltes la recuperació cultural d'esta mitologia pròpia. En estos carnestoltes són molt usats personages típics del folclore vasc, sobretot en celebracions que depenen de les institucions (coleges, ajuntaments, penyes...) També hi ha celebracions de disfrassos sobre personages varis que no tenen res a vore en el folclore vasc, pero són festes per lo general més privades i personals.

Gastronomia

Artícul principal → Gastronomia de Navarresa.

La cuina vasca és àmplia i variada i varia en funció del territori. En la comunitat autònoma del País Vasc i el País Vasc francés hi ha una major presència de peix en l'alimentació, mentres que Navarra té més plats típics basats en la caça i els vegetals.

Aixina i tot, tots es poden conglomerar en una gastronomia vasca que es caracterisa per carns i peixos, en plats com el chilindrón o el tripotx; en verdures i, sobretot, hortalices en plats com els pimentons del piquillo o el Itxassou; en darreries i #acompanyament basats en productes làcteus, en especial el formage. En tots els territoris existix el pintxo, tradicionalment una rebanada de pa en una miqueta d'embotit damunt (cuixot o txistorra generalment), que se servix en consumaciones en els bars.

Política

Encara que no existix un Estat vasc independent, la comunitat autònoma del País Vasc, composta de les províncies d'Àlaba, Viscaya i Guipúscoa, és una resposta al sentiment regionaliste i és el centre de la població vasca. Navarra forma una comunitat autònoma separada, que pot adherir-se a la comunitat autònoma del País Vasc en virtut de la disposició transitòria quarta de la Constitució espanyola. Les diferents postures davant el nacionalisme vasc i la independència, aixina com la discussió sobre si els vascs són una nació, i inclús «qué és ser vasc», són consideracions que donen lloc a idees polítiques enfrontades.

Actualment, en els territoris vascs se seguix un camí polític diferenciat per subgrup vasc:

• País Vasc: és la zona en més respals al nacionalisme vasc, sent el Partit Nacionaliste Vasc el partit més votat en les últimes décades. Més recentment s'ha vist una tendència creixent de la esquerra abertzale d'Euskal Herria Bildu. Mentres que en Àlaba s'escomença a votar més cap a la dreta, fent-li estar més propenca a Navarra, encara que últimament eixa corrent ha disminuït tornant a ser propenca al restant del País Vasc.
• Navarra: la regionalista Unió del Poble Navarro (UPN) ha segut el partit més votat en les últimes décades, un partit que s'ubica entre l'centroderecha i la dreta navarresa, de manera que el PP i Vox tenen menys respals en Navarra. En les últimes eleccions ha guanyat pes la esquerra, i Euskal Herria Bildu ha governat en Pamplona dos voltes.
• País Vasc francés: No existix un departament vascofrancés. La política és més similar en les demés regions de França, encara que hi ha presència de partits nacionalistes vascs. En 2024, l'alcalde de Sant Joan Peu de Port en la Baja Navarra, es va afiliar al Partit Nacionaliste Vasc.

Diàspora

Artícul principal → Diàspora vasca.

Durant tota l'història hi ha hagut #emigració des dels territoris vascs cap a atres parts del món, ya siga per repoblament, simple turisme, emigració per causa laboral o exili.

Molts vascs han emigrat a Amèrica, en primer lloc, durant l'época de l'Imperi espanyol. Despuix de la guerra civil espanyola, un número considerable de vascs es varen exiliar en varis països d'Hispanoamèrica.

Argentina

Artícul principal → Immigració vasca en Argentina.

Argentina va ser el país que va rebre el major número de residents del Euskal Herria, açò va permetre que la cultura vasca influïra en gran mida en la cultura argentina a on hui, encara, es preserven estrats vius de la mateixa. La cultura mencionada està en el lunfardo, costums, històries, mits i personages renombrados a lo ample i llarc del territori argentí. Hui es calcula que al voltant del 10% de la població argentina és descendent de vascs. En Argentina hi ha, ademés, aproximadament 15.000 llinages vascs entre vinguts de la Vasconia i #distorsió en l'escritura dels mateixos.

Argentina és un atre dels països receptors d'exiliats vascs en el XX, aplegant a existir una comunitat vasca coneguda, aixina com la construcció de frontones per a jugar a pilota vasca.

Chile

Artícul principal → Immigració vasca en Chile.

Els descendents de vascs en Chile són numerosos, sent un grup ètnic important i influent en el país des de temps colonials. Chile ha rebut molts emigrants vascs a través de la seua història, sent el país que més vascs proporcionalment té. S'estima que el 30 % de la població chilena té ascendència vasca.^{cita requerida}

Estats Units

Artícul principal → Immigració vasca en Estats Units.

Hi ha una comunitat d'immigrants vascs en l'estat d'Idaho que conserva la seua identitat i una ikastola en la ciutat de Boise.

Mèxic

Artícul principal → Immigració vasca en Mèxic.

Vascs exiliats han fet una comunitat en Mèxic, aplegant a existir grans comunitats d'estos.

Panamà

En este cas, foc receptor de l'emigració de vascones. Panamà ha rebut molts immigrants navarresos, els quals varen fer que este país lligara molta història seua en la regió espanyola de Navarra. Clar eixemple d'açò és que algun símbol patrio d'este país fora confeccionat per un navarrés com és la música de l'himne.

Colòmbia

Artícul principal → Immigració vasca en Colòmbia.

El bambuco, un dels ritmes nacionals de Colòmbia, té el seu orige en el zorcico vasc. En el departament d'Antioquia es pot trobar una de les majors concentracions de descendents vascs en el món. S'aproxima que el 40 % dels antioqueños té alguna ascendència vasca. Juan Ospina va dir en 1955: "¿Hi ha alguna cosa més semblat al poble vasc que el antioqueño?".

Sobre el poble paisa, Arturo Escobar en el seu llibre "Mits de Antioquía" rescata que el gen predominant del antioqueño llaurador és el vasc, i a això comunament li l'ha atribuït el seu regionalisme, amor per la terra i construcció de la cultura popular paisa.

Referències

[[Categoria:#Ètnia d'Espanya]] [[Categoria:#Ètnia de França]]