Anar al contingut

Pidgin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Pidgin (desambiguació).

Un pidgin (pronunciat en anglés /pɪdʒɪn/) és una llengua simplificada, creada i usada per individus de comunitats que no tenen una llengua comuna ni coneixen suficientment alguna atra llengua per a usar-la entre ells. Els pidgins han segut comuns a lo llarc de l'història en situacions com el comerç, a on els dos grups parlen llengües diferents, o situacions colonials en que hi havia mà d'obra forçada (freqüentment entre els esclaus de les colónies s'usaven temporalment pidgins). En essència, un pidgin és un còdic simplificat que permet una comunicació llingüística escueta, en estructures simples i construïdes azarosamente per mig de convencions, entre els grups que ho usen. Un pidgin no és la llengua materna de cap comunitat, sino una segona llengua depresa o adquirida. Els pidgins es caracterisen per combinar les traces fonètics, morfològics i lèxics d'una llengua en les unitats lèxiques d'una atra, sense tindre una gramàtica estructurada estable.

Introducció

El pidgin no és habitualment la llengua materna de cap grup ètnic o social; sol ser la llengua que ampra un immigrant en el seu nou lloc de residència, o una lingua franca empleada en una zona de contacte intens de poblacions llingüísticament diferenciades, com per eixemple un port molt actiu. Els pidgins varen ser freqüents també en les colónies, mesclant elements de la llengua de la nació dominant en els d'els natius i els esclaus introduïts en ella. El parlant del pidgin ampra les estructures formals de la seua llengua materna, a les que completa en vocablos de la llengua del seu interlocutor. ya que s'ampren per a mantindre comunicacions entre individus en competències llingüístiques diferents, la seua gramàtica normalment sol reduir-se a lo indispensable. És comunament acceptada l'idea de que si un pidgin s'estabilisa com a llengua d'un grup, de modo que aplega a tindre parlants natius, escomença a convertir-se en un creole o llengua criolla, la qual es caracterisa per adquirir, sobre la base del pidgin, totes les característiques d'una llengua natural completa. No obstant, alguns llingüistes, com Salikoko Mufwene, consideren que este fet no està ben demostrat.


Història

El pidgin més antic del que es té notícia és la lingua franca o sabir, un dialecte amprat pels marís i mercaders del Mediterràneu des d'el XIV que va continuar en us fins a finals d'el XIX. Molts atres pidgins s'han originat en l'activitat comercial dels europeus; el pidgin de Guangzhou –del que una etimologia popular, pero provablement falaz, fa derivar el propi terme «pidgin»– es va originar en els ports chinencs per a la negociació. Una atra rica font de pidgins va ser l'introducció en les colónies americanes i caribenyes d'esclaus d'orige africà. La combinació de les distintes llengües que estos parlaven –posat que els esclavista capturaven indistintament a membres de distintes ètnia, moltes voltes desconegudes o hostils entre sí– en les llengües dels terratinents colonials i els natius amerindis va donar lloc a numeroses mescles, de les quals la majoria es varen estabilisar al final en llengües criollas. En Sudamérica, la combinació del portugués, l'espanyol i les llengües tupí-guaraníés va donar orige a la Língua geral o ñe'ẽngatú, parlat en la conca de l'Amazones i en tot el Paraguai (cridat ahí "jopará"), empleada per als ritos umbanda fins al dia d'hui.

Etimologia

L'orige del terme no està clar. S'ha sugerit que la paraula es va prendre de la pronunciació chinenca de la paraula anglesa business ("negocis"), pero podria deure's també a l'expressió pigeon English («anglés de coloma»), en referència a la coloma mensager. La paraula chinenca per a pidgin, en chino tradicional, 洋涇濱; en chino simplificado, 洋泾滨; pinyin, yáng jīng bīn, va tindre el seu orige a partir del nom del ric Jīng, situat a lo llarc de la frontera entre les terres arrendades a francesos i anglesos en Shanghái.

Pidgin English és el nom donat pels angloparlantes al pidgin chinenc-anglo-portugués usat per al comerç en Cantón durant els sigles XVIII i XIX; en China esta llengua franca va rebre el nom de anglés de Cantón.

Desenrolle

La creació d'un pidgin requerix:

  • Contacte regular prolongat entre les diferents llengües de les comunitats
  • Necessitat de comunicació entre ells
  • Absència d'una interlengua generalisada i accessible


Una idea molt estesa entre els llingüistes és que un pidgin es pot convertir en una llengua criolla, si es donen les circumstàncies socials adequades, és dir, quan una generació de chiquets ho deprén com a llengua materna.[1] Açò podria recolzar la tesis de Noam Chomsky relativa a que existix una estructura cerebral innata que nos permet, sent chiquets, deprendre alguna cosa tan complex com la gramàtica (gramàtica universal).[1] No obstant atres llingüistes, com Salikoko Mufwene, han criticat esta idea i consideren que una llengua criolla pot aparéixer sense que existixca un pidgin prèviament.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Wade, N. (2006) Before the Dawn. Recovering the Lost History of Our Ancestors. New York: The Penguin Press: p.40.

Bibliografia

  • Alcaraz Va varar, I., i Martínez Linares, M. A. (1997). Diccionari de llingüística moderna, Barcelona: Ariel.

Vore també

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pidgin&oldid=1525788»