Patois
Un patois (en francés, pronunciat [patwa]) és una varietat llingüística essencialment oral, parlada en un àmbit geogràfic llimitat, que pot reduir-se a una localitat o a un conjunt de localitats, generalment rurals. És un sistema llingüístic reduït, sense estatus cultural o social estable, que depén d'un dialecte del que es distinguix per numeroses traces fonològics, morfosintàctics i lexicals.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]La jerarquización entre llengües, dialectes i patois correspon més a la sociollingüística que a la llingüística descriptiva, ya que qualsevol varietat llingüística, qualsevol patois, és un sistema llingüístic en sí, i per lo tant una llengua, sense que per això dos patois veïns constituïxquen dos llengües distintes. Els dialectólogos preferixen cridar «dialecte» a les varietats geogràfiques d'un conjunt més estés al que criden «llengua», podent cada dialecte dividir-se a la seua volta en subvariedades.[2]
Estos patois són descendents directes de varietats romançades diferents del francés estàndar. L'estatus del francés estàndar com símbol de l'unitat de França, junt en l'extensió de l'alfabetisació a través de l'educació pública des de finals d'el XIX, que solament es porta a terme en francés estàndar, varen dur a una falta de prestigi dels diferents patois regionals, que varen ser relegats i progressivament abandonats per la pressió de l'escolarisació i de l'us oficial que els descartava. Per la situació de diglòsia del patois respecte al francés estàndar, el patois tenia un us restringit reservat a les situacions familiars i més informals, per lo que en l'esfera pública carien d'estatus cultural o social. A finals d'el XIX estes varietats s'usaven àmpliament en França, i en la década de 1930 s'estima que, tant en llengües d'oíl com en llengües d'oc, França contava uns 150 patois que tenien cada u la seua pròpia «lliteratura», composta de poesies, sobretot cançons, i que a voltes apareixia en artículs o en cròniques de periòdics locals.[1]
Llingüísticament, no obstant, els patois provenen de varietats romançades que en algun moment varen tindre la mateixa consideració que el francés parisenc (en el que es basaria el francés estàndar per raons purament polítiques). Els patois varen ser sistemes llingüístics estables, caracterisats per isoglossas fonològiques, morfosintàctiques i lèxiques clarament delimitades.cita requerida Encara que en la seua última fase com llengües amenaçades molts patois exhibien els síntomes d'una llengua que està sent abandonada: simplificació morfològica, pèrdua de lèxic, etc.
Etimológicamente, patois procediria del verp del francés antic «patoyer», i eixe a la seua volta de patte (pata), que significava «parlar en les mans» o «gesticular per a fer-se entendre». Tradicionalment, solia posseir una connotació clarament despectiva cap a les varietats llingüístiques de França, i s'usava per a definir un parla poc inteligible, fins a grossera i vulgar.[1] En la Encyclopédie de 1778, quan el francés de París es va erigir com a model lliterari, es definix el terme patois com «el llenguage corrompido com el que es parla en casi totes les províncies [...] No es parla la llengua més que en la capital» (Apud Certeau et alii, 1975:51).
Aixina mateix, en el nort dels Alps i en regions al voltant de la ciutat de Lió, aixina com en valls d'Itàlia (vall d'Aosta i 8 valls del Piemont) i Suïssa (Suïssa romanda), s'entén localment per patois una série de dialectes regionals del francoprovenzal o arpitano.[3]
D'esta manera el terme patois s'ha utilisat per a les llengües de les Antilles basades en una combinació de vocables de molt distint orige (francés, anglés, hindi, entre uns atres) en una gramàtica particular pero que són d'us habitual i estés per la majoria de la població local, més que les llengües "oficials" de cada país com succeïx en Haití o Jamaica. En Espanya existix la denominació "patués", derivada del francés "patois", per a fer referència, generalment de manera despectiva, al idioma aragonés, concretament en el seu dialecte benasqués.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 CNRTL, Centre Nacional de Recursos Textuals i Lexicals. «cnrtl. fr/definition/patois Patois» (en francés). Consultat el 7 de giner de 2014.
- ↑ Jean Sibille. «universalis. fr/encyclopedie/france-arts-et-culture-les-langues-regionals/ FRANCE (Arts et culture). Els langues régionals» (en francés). Encyclopaedia Universalis. Consultat el 16 de febrer de 2014.
- ↑ «arpitania. eu/index. php/langue-arpitan-francoprovencal Qu'est-ce que l'arpitan?» (en francés). Arpitania. ch/. eu - Aliance Culturèla Arpitanna, 2004-2014. Consultat el 11 d'agost de 2015.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Lodge (1993). French: from dialecte to standard (en anglés), Routledge. ISBN 0-415-08071-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Patois» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.