Anar al contingut

Vida marina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Característiques generals d'un gran ecosistema marí (golf d'Alaska).
Les orques són superpredadors marins. Cacen pràcticament qualsevol cosa, inclús tonyina, tiburons i foques més chicotetes. No obstant, els oceans estan vius en formes de vida marina menys òbvies, pero igualment importants, com les bactèrias.

La vida marina, la conformen les plantes, els animals i uns atres organismes que viuen en l'aigua salada dels mars i oceàs, o l'aigua salobre dels estuaris costers. En un nivell fonamental, la vida marina ajuda a determinar la naturalea mateixa del nostre planeta. Els organismes marins produïxen gran part del oxigen que respirem. Les costes estan en part conformades i protegides per la vida marina, i alguns organismes marins inclús ajuden a crear noves terres.

La majoria de les formes de vida varen evolucionar inicialment en hàbitats marins. Per volum, els oceans proporcionen aproximadament el 90 % de la superfície habitable del planeta.[1] Els primers vertebrats varen aparéixer en forma de peixos, que viuen exclusivament en aigua. Alguns d'estos varen evolucionar en amfibis que passen parts de les seues vides en aigua i en terra. Atres peixos varen evolucionar en mamífers terrestres i posteriorment varen retornar a l'oceà com foques, delfins o ballenes. Les plantes com algues marines i algues creixen en l'aigua i són la base d'alguns ecosistemes submarins. El plàncton, i particularment el fitoplàncton, són productors primaris claus que formen la base general de la cadena alimentària oceànica.

Els vertebrats marins necessiten oxigen per a sobreviure, i ho obtenen de diverses maneres. Els peixos tenen brànquias en lloc de pulmons, encara que algunes espècies de peixos, com el peix pulmonado, tenen abdós. Els mamífers marins, tals com a delfins, ballenes, llúdries i foques necessiten emergir periòdicament per a respirar aire. Alguns amfibis poden absorbir oxigen a través de la seua pell. Els invertebrats exhibixen una àmplia gama de modificacions per a sobreviure en aigües pobrement oxigenadas, incloent tubos de respiració (vore sifones d'insectes i moluscs) i brànquies (Carcinus). No obstant, a mida que la vida dels invertebrats va evolucionar en un hàbitat aquàtic, la majoria té poca o cap especialisació per a la respiració en l'aigua.

En total, hi ha 230 000 espècies marines documentades, incloent més de 16 000 espècies de peixos, i s'ha estimat que casi dos millons d'espècies marines encara no s'han documentat.[2] Les espècies marines varien en tamany des de microscòpiques, que inclouen plàncton i fitoplàncton que poden ser tan chicotetes en 0,02 micrómetros, fins a grans cetàceus (ballenes, delfins i marsopas) que en el cas de la ballena blava alcancen fins a 33 m de llongitut, sent l'animal més gran.[3][4]

Aigua

Histograma de l'elevació de la superfície de la Terra.
Artícul principal → Hidrósfera.


No hi ha vida sense aigua, que s'ha caracterisat com el «dissolvent de la vida».[5] El guanyador del premi Nobel Albert Szent-Györgyi es va referir a l'aigua com el mater i matrix, la mare i l'úter de la vida.[6]

L'abundància d'aigua en la superfície de la terra és una característica única que distinguix a la Terra d'atres planetes en el sistema solar. L'hidrosfera de la Terra consistix principalment dels oceans, pero tècnicament inclou totes les superfícies d'aigua en el món, inclosos mars interiors, llac, rius i aigües subterrànees fins a una profunditat de 2000 m. L'ubicació submarina més profunda és l'abisme de Challenger de la fossa de les Marianes en l'oceà Pacífic en una profunditat de 10 911,4 m.[nota 1][7]

La massa dels oceans és d'aproximadament 1.35×1018 tonelladas mètriques, o aproximadament 1/4400 de la massa total de la Terra. Els oceans cobrixen un àrea de 3.6×108km² en una profunditat mija de 3682 m, lo que resulta en un volum estimat d'1.3×109km³.[8] Si tota la superfície de la corfa terrestre estiguera a la mateixa elevació que una esfera plana, la profunditat de l'oceà mundial resultant seria de 2,7−2,8 km.[9][10]

Al voltant del 97.5 % de l'aigua és salina; el 2.5 % restant és aigua dolça. La major part de l'aigua dolça, al voltant del 68,7 %, està present en forma de gèl en els conyes de gèl i els glaciars.[11] La salinitat promig dels oceans de la Terra és d'aproximadament 35 grams d'ix per quilogram d'aigua de mar (3,5 % de sal).[12]

Evolució

L'edat de la Terra és uns

4540

millones de años.[13][14][15] La més antiga evidència concloent de vida en la Terra es remonta a lo manco a fa

3500

millones de años,[16][17] durant l'era Eoarcaica després de que la corfa geològica es començara a solidificar després de l'eón Hadeano fos primitiu. S'han trobat fòssils de tapets microbianos de

3480

millones de años en arenisques en Austràlia Occidental.[18][19][20] Una atra evidència física primigènia d'una substància biogénica és el grafit descobert en roques metasedimentarias de

3700

millones de años de Groenlàndia Occidental[21] com també "restants de [[material biòtic]]" s'han trobat en roques de

4100

millones de años d'antiguetat en Austràlia Occidental.[22][23] Un dels investigadors va expressar que «Si la vida es va desenrollar en relativa rapidea en la Terra… llavors pot ser comuna en l'univers».[22]

Tots els organismes en la Terra descendixen d'un ancestro comú o d'un pool de gens ancestral.[24][25]

Es creu que reaccions químiques molt energètiques varen produir molècules autorreplicantes fa uns

4000

millones de años, i uns

500

millones de años despuix va existir l'últim antepassat comú universal.[26] El consens científic actual és que la bioquímica complexa que fa possible la vida va devindre de reaccions químiques simples.[27] El començ de la vida pot ser que haja inclós molècules autorreproducibles tals com RNA[28] i el desenroll de cèlules simples.[29]

Les espècies actuals són una etapa en el procés d'evolució, la seua diversitat és el producte d'una llarga série d'events d'especialisació i extinció.[30] La descendència comuna dels organismes va ser inicialment deduïda a partir de quatre veritats simples sobre els organismes: Primer, els mateixos posseïxen distribucions geogràfiques que no poden ser explicades per processos d'adaptació local. Segon, la diversitat de la vida no és un conjunt d'organismes completament disjuntos, sino d'organismes que compartixen similituts morfològiques. Tercer, traces vestigiales sense un propòsit clar s'assemblen a les traces ancestrals funcionals i, finalment, els organismes es poden classificar utilisant estes similituts en una jerarquia de grups anidados, similar a un arbre genealògic.[31] No obstant, l'investigació moderna ha sugerit que, per la transferència horisontal de gens, este «arbre de la vida» pot ser més complicat que un arbre de ramificació simple ya que alguns gens s'han disseminat independentment entre espècies distants relacionades.[32][33] Les espècies del passat també han deixat registres de la seua història evolutiva. Els fòssils, junt en l'anatomia comparada dels organismes actuals, constituïxen el registre morfològic o anatòmic.[34] En comparar les anatomia de les espècies modernes i extintes, els paleontòlecs poden inferir els linajes d'eixes espècies. No obstant, este enfocament és més exitós per als organismes que tenen parts dures del cos, tals com a closques, ossos o dents. Ademés, degut a que els procariota, tals com les bactèries i les estoves, compartixen un conjunt llimitat de morfologia comunes, els seus fòssils no proporcionen informació sobre les seues ancestros.

Arbre filogenético i simbiogenético dels organismes vius, mostrant els orígens dels eucariota i procariota.

Més recentment, l'evidència de descendència comuna prové de l'estudi de similituts bioquímiques entre organismes. Per eixemple, totes les cèlules vives usen el mateix conjunt bàsic de nucleòtits i aminoàcits.[35] El desenroll de la genètica molecular ha revelat el registre de l'evolució que queda en els genomes dels organismes: permetent realisar una datació de quan les espècies varen divergir per mig del rellonge molecular produït per les mutacions. .[36] Per eixemple, estes comparacions de seqüències d'ADN han revelat que els humans i els chimpansés compartixen el 98% dels seus genomes i l'analisar les poques àrees a on diferixen ajuda a determinar sobre quàn va existir el ancestro comú d'estes espècies.[37]

Els procariota varen habitar la Terra fa aproximadament 3 a

4000

millones de años.[38][39] No es varen produir canvis obvis en la morfologia o l'organisació celular en estos organismes durant els següents pocs mils de millons d'anys.[40] Les cèlules eucariota varen sorgir fa uns 1,6 a 2,7 mil millons d'anys. El següent gran canvi en l'estructura celular es va produir quan les bactèries varen ser engolgudes per cèlules eucarióticas, en una associació cooperativa cridada endosimbiosis.[41][42] Les bactèries capturades i la cèlula hoste després varen experimentar una coevolució, en la bactèria evolucionant per a generar mitocondrias o hidrogenosomas.[43] Una atra conjunció d'organismes de tipo cianobacteriano va conduir a la formació de cloroplastos en algues i plantes. .[44] El història de la vida va ser la dels eucariotes, procariota i estoves unicelulars, fins a fa uns

610

millones de años quan varen començar a aparéixer organismes multicelulares en els oceans en el periodo de Ediacara.[38][45] L'evolució de la multicelularitat es va produir en múltiples events independents, en organismes tan diversos com esponges, algues marrons, cianobacterias, verdets de rovina i mixobacterias.[46] En giner de 2016, els científics varen informar que, fa uns

800

millones de años, un canvi genètic menor en una sola molècula anomenada GK-PID pugues haver permés que els organismes passen d'un únic organisme celular a un constituït per moltes cèlules.[47]

Poc despuix de l'aparició d'estos primers organismes multicelulares, va aparéixer una notable cantitat de diversitat biològica durant aproximadament 10 millons d'anys, en un event denominat explosió cámbrica. En ella, la majoria dels tipos d'animals moderns apareixen en el registre fòssil, aixina com linajes únics que posteriorment es varen extinguir.[48] S'han propost varis desencadenants per a l'explosió del Cámbrico, inclosa l'acumulació d'oxigen en l'atmòsfera a partir de la fotosíntesis.[49]

Fa uns

500

millones de años, les plantes i els fungi varen començar a colonisar la terra. L'evidència de l'aparició de les primeres plantes terrestres ocorre en l'Ordovícico, fa al voltant de

450

millones de años, en forma d'espores fòssils.[50] Les plantes terrestres varen començar a diversificarse a fins del Silúrico, fa al voltant de

430

millones de años.[51] La colonisació de la terra per les plantes pronte va ser seguida per artròpodes i atres animals.[52] Els insectes varen ser particularment exitosos i inclús hui en dia constituïxen la majoria de les espècies animals[53] Els amfibis varen aparéixer per primera volta fa

364

millones de años, seguits per amniotes primerencs i aus fa al voltant de

155

millones de años (abdós de linajes similars a "reptils"), mamífers fa

129

millones de años, homínits fa uns

10

millones de años i humans moderns fa uns 250 000 anys.[54][55][56] No obstant, a pesar de l'evolució d'estos animals grans, els organismes més chicotets similars als tipos que varen evolucionar enjorn en este procés continuen tenint molt èxit i dominen la Terra, en la majoria de la biomassa i de les espècies sent procariota.[57]

Les estimacions sobre el número d'espècies actuals de la Terra varien de 10 a 14 millons,[58] dels quals s'han documentat al voltant d'1,2 millons i més del 86 per cent encara no s'han descrit.[59]

Notes

  1. ↑ Esta és la mida presa pel buc Kaikō en març de 1995 i es considera la medició més precisa fins a la data. Veja l'artícul del Abisme de Challenger para més detalls.

Referències

  1. ↑ «Living Ocean Living Ocean» (en en). NASA Science. Consultat el 17 de decembre de 2016.
  2. ↑ «[1]», Los Angeles Claves. Consultat el 18 d'agost de 2009.
  3. ↑ Paul (2010). «The Evolution of Dinosaurs and their World», The Princeton Field Guide to Dinosaurs, Princeton, p. 19.
  4. ↑ Bortolotti, Donen (2008). Wild Blue: A Natural History of the World's Largest Animal (en anglés).
  5. ↑ «The aquaporin water channels». doi:10.1513/pats.200510-109JH.
  6. ↑ Collins J. C. (1991) The Matrix of Life: A View of Natural Molecules from the Perspective of Environmental Water Molecular Presentations. ISBN 9780962971907.
  7. ↑ «7,000 m Class Remotely Operated Vehicle KAIKO 7000» (en anglés). Japan Agency for Marine-Earth Science and Technology (JAMSTEC). Archivat des d'el original, el 10 d'abril de 2020. Consultat el 7 de juny de 2008.
  8. ↑ «The Volume of Earth's Ocean».Oceanography.23(2)
    112-14.doi:10.5670/oceanog.2010.51.Consultat el 6 de juny de 2013.
  9. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  10. ↑ «Third roc from the Sun – restless Earth» (en anglés). NASA's Cosmos. Consultat el 12 d'abril de 2015.
  11. ↑ «The World's Water». USGS Water-Science School. Consultat el 12 d'abril de 2015.
  12. ↑ (2001) Practical handbook of marine science, 3ra edició (en anglés), CRC Press, p. 35. ISBN 0-8493-2391-6.
  13. ↑ «Age of the Earth». United States Geological Survey. Consultat el 31 de maig de 2015.
  14. ↑ Dalrymple 2001, pàg. 205-221
  15. ↑ “Lead isotope study of basic-ultrabasic layered complexes: Speculations about the age of the earth and primitive mantle characteristics” (1 de maig 1980). Earth and Planetary Science Letters 47 (3): 370-382. Amsterdam, the Netherlands: Elsevier. doi:10.1016/0012-821X(80)90024-2. ISSN 0012-821X. Bibcode: 1980I&PSL..47..370M.
  16. ↑ «Evidence of Archean life: Stromatolites and microfossils».Precambrian Research.Elsevier.Amsterdam, the Netherlands:158(3-4)
    141-155.ISSN 0301-9268.doi:10.1016/j.precamres.2007.04.009.
  17. ↑ Raven & Johnson 2002, p. 68
  18. ↑ «Oldest fossil found: Meet your microbial mom».Excite.Mindspark Interactive Network.Yonkers, N.Y.:Consultat el 31 de maig de 2015.
  19. ↑ Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
  20. ↑ «Microbially Induced Sedimentary Structures Recording an Ancient Ecosystem in the ca. 3.48 Billion-Year-Old Dresser Formation, Pilbara, Western Austràlia».Astrobiology.Mary Ann Liebert, Inc..New Rochelle, N.Y.:13(12)
    1103-1124.ISSN 1531-1074.doi:10.1089/ast.2013.1030.
  21. ↑ “Evidence for biogenic graphite in early Archaean Isua metasedimentary rocks” . Nature Geoscience 7 (1): 25-28. London: Nature Publishing Group. doi:10.1038/ngeo2025. ISSN 1752-0894. Bibcode: 2014NatGe...7...25O.
  22. ↑ 22,0 22,1 Borenstein, Seth. Hints of life on what was thought to be desolate early Earth.
  23. ↑ «Potentially biogenic carbon preserved in a 4.1 billion-year-old zircon».Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.National Academy of Sciences.Washington, D.C.:112(47)
    14518-14521.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.1517557112.Consultat el 30 de decembre de 2015.
  24. ↑ “The nature of the last universal common ancestor” (1 de decembre 1999). Current Opinion in Genetics & Development 9 (6): 672-677. Amsterdam, the Netherlands: Elsevier. doi:10.1016/S0959-437X(99)00020-9. ISSN 0959-437X. PMID 10607605.
  25. ↑ Theobald, Douglas L.. “A formal test of the theory of universal common ancestry”. Nature 465 (7295): 219-222. London: Nature Publishing Group. doi:10.1038/nature09014. ISSN 0028-0836. PMID 20463738. Bibcode: 2010Natur.465..219T.
  26. ↑ Doolittle, W. Ford. “Uprooting the Tree of Life” (PDF). Scientific American 282 (2): 90-95. Stuttgart: Georg von Holtzbrinck Publishing Group. doi:10.1038/scientificamerican0200-90. ISSN 0036-8733. PMID 10710791.
  27. ↑ Peretó, Juli (1 de març 2005). “Controversies on the origin of life” (PDF). International Microbiology 8 (1): 23-31. Barcelona: Spanish Society for Microbiology. ISSN 1139-6709. PMID 15906258.
  28. ↑ Joyce, Gerald F.. “The antiquity of RNA-based evolution”. Nature 418 (6894): 214-221. London: Nature Publishing Group. doi:10.1038/418214a. ISSN 0028-0836. PMID 12110897. Bibcode: 2002Natur.418..214J.
  29. ↑ “From self-assembly of life to present-day bactèria: a possible role for nanocells” (1 de decembre 2001). FEMS Microbiology Reviews 25 (5): 573-582. Amsterdam, the Netherlands: Elsevier on behalf of the Federation of European Microbiological Societies. doi:10.1111/j.1574-6976.2001.tb00592.x. ISSN 1574-6976. PMID 11742692.
  30. ↑ “Does the 'Ring of Life' ring true?” . Trends in Microbiology 13 (6): 256-261. Cambridge, Mass.: Cell Press. doi:10.1016/j.tim.2005.03.012. ISSN 0966-842X. PMID 15936656.
  31. ↑ Darwin 1859, p. 1
  32. ↑ “Pattern pluralism and the Tree of Life hypothesis” . Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 104 (7): 2043-2049. Washington, D.C.: National Academy of Sciences. doi:10.1073/pnas.0610699104. ISSN 0027-8424. PMID 17261804. Bibcode: 2007PNAS..104.2043D.
  33. ↑ “The net of life: Reconstructing the microbial phylogenetic network” . Genome Research 15 (7): 954-959. Cold Spring Harbor, N.Y.: Cold Spring Harbor Laboratory Press. doi:10.1101/gr.3666505. ISSN 1088-9051. PMID 15965028.
  34. ↑ Jablonski, David. “The Future of the Fossil Record”. Science 284 (5423): 2114-2116. Washington, D.C.: American Association for the Advancement of Science. doi:10.1126/science.284.5423.2114. ISSN 0036-8075. PMID 10381868.
  35. ↑ Mason, Stephen F.. “Origins of biomolecular handedness”. Nature 311 (5981): 19-23. London: Nature Publishing Group. doi:10.1038/311019a0. ISSN 0028-0836. PMID 6472461. Bibcode: 1984Natur.311...19M.
  36. ↑ “Genome trees and the tree of life” . Trends in Genetics 18 (9): 472-479. Cambridge, Mass.: Cell Press. doi:10.1016/S0168-9525(02)02744-0. ISSN 0168-9525. PMID 12175808.
  37. ↑ “Comparing the human and chimpanzee genomes: searching for needles in a haystack” . Genome Research 15 (12): 1746-1758. Cold Spring Harbor, N.Y.: Cold Spring Harbor Laboratory Press. doi:10.1101/gr.3737405. ISSN 1088-9051. PMID 16339373.
  38. ↑ 38,0 38,1 Cavalier-Smith, Thomas. “Cell evolution and Earth history: stasis and revolution”. Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences 361 (1470): 969-1006. London: Royal Society. doi:10.1098/rstb.2006.1842. ISSN 0962-8436. PMID 16754610.
  39. ↑ Schopf, J. William. “Fossil evidence of Archaean life”. Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences 361 (1470): 869-885. London: Royal Society. doi:10.1098/rstb.2006.1834. ISSN 0962-8436. PMID 16754604.
  40. ↑ Schopf, J. William. “Destarifo rates, differing fates: tempo and mode of evolution changed from the Precambrian to the Phanerozoic”. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 91 (15): 6735-6742. Washington, D.C.: National Academy of Sciences. doi:10.1073/pnas.91.15.6735. ISSN 0027-8424. PMID 8041691. Bibcode: 1994PNAS...91.6735S.
  41. ↑ “Evaluating hypotheses for the origin of eukaryotes” (1 de giner 2007). BioEssays 29 (1): 74-84. Hoboken, N.J.: John Wiley & Sons. doi:10.1002/bies.20516. ISSN 0265-9247. PMID 17187354.
  42. ↑ “Ancient Invasions: From Endosymbionts to Organelles” . Science 304 (5668): 253-257. Washington, D.C.: American Association for the Advancement of Science. doi:10.1126/science.1094884. ISSN 0036-8075. PMID 15073369. Bibcode: 2004Sci...304..253D.
  43. ↑ Martin, William (1 de octubre 2005). “The missing link between hydrogenosomes and mitochondria”. Trends in Microbiology 13 (10): 457-459. Cambridge, Mass.: Cell Press. doi:10.1016/j.tim.2005.08.005. ISSN 0966-842X. PMID 16109488.
  44. ↑ “Mitochondrial genome evolution and the origin of eukaryotes” . Annual Review of Genetics 33: 351-397. Pal Alt, Calif.: Annual Reviews. doi:10.1146/annurev.genet.33.1.351. ISSN 0066-4197. PMID 10690412.
  45. ↑ “Environmental Diversity of Bactèria and Archaea” . Systematic Biology 50 (4): 470-478. Oxford: Oxford University Press on behalf of the Society of Systematic Biologists. doi:10.1080/106351501750435040. ISSN 1063-5157. PMID 12116647.
  46. ↑ Kaiser, Dona-li. “Building a multicellular organism”. Annual Review of Genetics 35: 103-123. Pal Alt, Calif.: Annual Reviews. doi:10.1146/annurev.genet.35.102401.090145. ISSN 0066-4197. PMID 11700279.
  47. ↑ Zimmer, Carl. Genetic Flip Helped Organisms Go From One Cell to Many, The New York Claves.
  48. ↑ “Fossils, molecules and embryos: new perspectives on the Cambrian explosió” . Development 126 (5): 851-859. Cambridge: The Company of Biologists. ISSN 0950-1991. PMID 9927587.
  49. ↑ Ohno, Susumu. “The reason for as well as the consequence of the Cambrian explosió in animal evolution”. Journal of Molecular Evolution 44 (Suppl. 1): S23-S27. New York: Springer-Verlag New York. doi:10.1007/PL00000055. ISSN 0022-2844. PMID 9071008.
  50. ↑ “Fragments of the earliest land plants” (2003). Nature 425 (6955): 282-285. doi:10.1038/nature01884. PMID 13679913. Bibcode: 2003Natur.425..282W.
  51. ↑ Barton, Nicholas (2007). Evolution, pp. 273-274. ISBN 9780199226320.
  52. ↑ Waters, Elizabeth R.. “Molecular adaptation and the origin of land plants”. Molecular Phylogenetics and Evolution 29 (3): 456-463. Academic Press. doi:10.1016/j.ympev.2003.07.018. ISSN 1055-7903. PMID 14615186.
  53. ↑ Mayhew, Peter J.. “Why llaure there baix many insect species? Perspectives from fossils and phylogenies”. Biological Reviews 82 (3): 425-454. Cambridge: Cambridge University Press on behalf of the Cambridge Philosophical Society. doi:10.1111/j.1469-185X.2007.00018.x. ISSN 1464-7931. PMID 17624962.
  54. ↑ Carroll, Robert L.. “The Palaeozoic Ancestry of Salamanders, Frogs and Caecilians”. Zoological Journal of the Linnean Society 150 (Supplement s1): 1-140. Hoboken, N.J.: Wiley-Blackwell. doi:10.1111/j.1096-3642.2007.00246.x. ISSN 1096-3642.
  55. ↑ “Cretaceous eutherians and Laurasian origin for placental mammals near the K/T boundary” . Nature 447 (7147): 1003-1006. London: Nature Publishing Group. doi:10.1038/nature05854. ISSN 0028-0836. PMID 17581585. Bibcode: 2007Natur.447.1003W.
  56. ↑ Witmer, Lawrence M.. “Palaeontology: An icon knocked from its perch”. Nature 475 (7357): 458-459. London: Nature Publishing Group. doi:10.1038/475458a. ISSN 0028-0836. PMID 21796198.
  57. ↑ “Status of the Microbial Census” . Microbiology and Molecular Biology Reviews 68 (4): 686-691. Washington, D.C.: American Society for Microbiology. doi:10.1128/MMBR.68.4.686-691.2004. ISSN 1092-2172. PMID 15590780.
  58. ↑ Miller & Spoolman 2012, p. 62
  59. ↑ “How Many Species Llaure There on Earth and in the Ocean?” . PLoS Biology 9 (8). Sant Francisco: Public Library of Science. doi:10.1371/journal.pbio.1001127. ISSN 1545-7885. PMID 21886479.

Bibliografia

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vida_marina&oldid=1497035»