Aigua salobre

El aigua salobre és aquella que té més sales dissoltes que l'aigua dolça, pero menys que l'aigua de mar. Tècnicament, es considera aigua salobre la que posseïx entre 0,5 i 30 grams d'ix per litro, expressats més freqüentment com de 0,5-0,6 a 30-35 parts per mil.

Generalitats

Es diu aigua salobre a l'aigua que té més sal dissolta que l'aigua normal de rius i llac, pero menys que l'aigua dels oceans. Algunes mars, com el Mediterràneu, són més salats que els oceans, i uns atres, com el mar del Nort, són menys salats.

En les zones de precipitacions abundants i climes oceànics la composició depén més del clima i la vegetació. En les zones desérticas o d'escasses precipitacions atmosfèriques, la roca mare té una gran influència en la composició de l'aigua, afegint-se el fet de que és comú que en zones sedimentarias calcàreas també hi haja roques de sal gema sedimentaria. Hi ha zones en les que l'evaporament és molt important i s'acumula gran cantitat de sal, sent la concentració prou superior a la de la mar; és dir, major de 75 g/L (com en el mar Morta, que és de 276 g/L), per lo que estes “aigües velles” d'orige dolç transformades en hipersalinas són cridades aigües “atalasohalinas”, i, per supost, no són considerades salobres ni molt manco dolces.

L'aigua salobre és típica dels estuaris de tot el planeta i resulta de la mescla de l'aigua de les pluges, reunides generalment en cada riu corresponent, en l'aigua de l'mar. És més important la seua aportació en grans rius tropicals, com el Mekong, el Congo o l'Amazones, i pot trobar-se en mar oberta, no molt llunt de les desembocadures de rius com estos. També es troba aigua salobre en sal d'orige fòssil en zones interiors, en certs aqüífers associats en roques salines,es troba en els pous.

Hi ha mars salobres com el Mar bàltica i el Mar negra.

Diferents graus de salinitat en l'aigua

El terme “aigua salobre” cobrix un gran ranc de salinitat i no és una condició definida en precisió. És característic de l'aigua salobre que la seua salinitat puga variar considerablement a lo llarc del temps i del lloc; per eixemple, en les estacions de l'any i les precipitacions que estes comporten. Vàries de les categories ací resenyades no són aigua salobre, llevat en àrees locals, a on reben aportacions tan importants com per a variar les seues característiques. S'obté aigua salobre a partir de la mescla d'aigua dolça i aigua marina.

• Aigua oceànica: és la més abundant i es pren com a referència, ya que ocupa una extensió considerable. La concentració de sales minerals dissoltes que conté és de 35 ‰ (3.5 %) com a mija, entre les que predomina el clorur de sodi. L'oceà conté un 97.25 % del total d'aigua que forma la hidrosfera.

• Aigua de les mars: la composició i concentració sol ser prou constant, pero depén del tamany de la mar, lo comunicat que estiga en oceans oberts i la seua situació geogràfica. En la superfície i en les zones circumpolares i polars és variable, per una major o menor evaporament, que varia la concentració de sals. També, algunes mars reben major aportació d'aigua dolça atmosfèrica en forma de neu o gèl. Les zones tropicals poden estar molt influïdes pels aportes dels grans rius. Les aigües de les mars són menys uniformes en la cantitat i proporció de sals en comparació a les aigües oceàniques. L'aigua de mar té una salinitat del 35‰ (35 g/kg). Alguns dels elements estan en proporció constant, com són el clor i el sodi, i uns atres en proporció variable, encara que influïxen menys en els sers vius. El clor i el sodi són importants per a explicar les adaptacions dels animals a eixe mig i tenen gran influència en la pressió osmótica.
• Aigües salobres costeres: són similars a les oceàniques, pero en menor salinitat. Les aigües salobres són intermiges en salinitat entre l'aigua oceànica i les aigües dolces continentals. La seua salinitat sol estar al voltant de 17 g/L en sodi i 0.2 g/L en clor.
• Aigües salobres continentals: tenen alguns elements de proporció variable que són molt importants a nivell local; alguns són nutrients, com nitrats i fosfats, que varien molt d'un lloc a un atre. També són importants els carbonats, els sulfats, les salés de calcio, etc. La seua importància radica que expliquen la distribució i els cicles dels organismes
• Aigües dolces continentals (incloent l'aigua de pluja): tenen una composició heterogénea. La seua concentració en sals és molt inferior a l'oceànica, per lo que se sol medir en mg/kg o mg/L. Les aigües dolces es caracterisen per tindre menys de 0.2 g/kg (o siga, menys de 200 mg/kg) en clorinidad. En els rius hi ha de 5 a 12 mg/L en clorinidad i de 60 a 180 mg/L en sals.