Sifón (anatomia)
Un sifón és una estructura anatòmica que forma part dels òrguens blans dels moluscs aquàtics de tres classes: Gastropoda, Bivalvia i Cephalopoda. En atres térmens, alguns caragols d'aigua de mar i d'aigua dolça, algunes pechinas, els polps, calamars i els seus parents són animals que posseïxen sifones.
Els sifones són estructures tubulars per les quals fluïx l'aigua (o rares voltes, aire). En moluscs, el fluix d'aigua és utilisat per a un o més propòsits tals com la locomoció, alimentació, respiració i reproducció. El sifón forma part del mant del molusc, i el fluix d'aigua és dirigit cap a (o des de) la cavitat del mant.
Alguns gastrópodos posseïxen un sol sifón. En aquells bivalvats que posseïxen sifones, els mateixos es troben apareados. En els cefalòpodes existix un sol sifón o conducte que es denomina hiponome.
En els gastrópodos
Archiu:Heron Island Giant balor S01.OGG
En alguns caragols marins, moluscs gastrópodos marins, l'animal posseïx una extensió anterior del mant denominada sifón, o sifón d'inhalació, a través del com succiona aigua cap a la cavitat del mant i sobre les brànquias per a respirar.[1]
Este sifón és una estructura tubular de teixit bla proveïda de receptors químics que "oloren" o "proven" l'aigua, per a aixina caçar el seu aliment.[2][3][4] Els gastrópodos marins que posseïxen sifón són predadors o carroñeros.[5]
Si be en els gastrópodos el sifón funciona perfectament com un tubo, en realitat no és un orgue buit, ya que és un plec del mant que està enrollado adoptant la forma d'un tubo.[1]
En numerosos gastrópodos marins en els que el sifón és especialment llarc, l'estructura de la closca s'ha modificat per a estajar i protegir al teixit bla que conforma el sifón. Esta modificació de la closca es denomina canal del sifón. Un eixemple d'un gastrópodo la closca del qual posseïx un canal de sifón excepcionalment llarc és el Venus comb murex.
En el cas de les closques d'atres gastrópodos marins, tals com la voluta i el Nassarius que es mostren en la fotos adjuntes, en lloc d'un llarc canal de sifón la closca posseïx una simple "muesca sifonal" en la vora anterior de l'obertura.
El reflectixc del Aplysia de retracció de la brànquia i del sifón és un reflex defensiu del Aplysia, el qual s'estudia en l'àmbit de la neurociencia.
El sifón com esnórquel
Els caragols poma d'aigua dolça dels gèneros Pomacea i Pila posseïxen un sifón extensible format per un plec de teixit de la cavitat del mant esquerra. Estos animals utilisen este sifón per a respirar aire mentres permaneixen sumergits en aigua que posseïx un baix contingut d'oxigen que fa que la seua brànquia no siga efectiva.[6]
Els caragols poma utilisen la seua sifón d'una manera que és similar a com un nadador utilisa un esnórquel, excepto que el sifón del caragol poma pot ser retret en la seua totalitat, o estés en llongitut variable segons siga necessari.[6]
En estos caragols d'aigua dolça el sifón és una adaptació contra predadores. El mateix reduïx la seua vulnerabilitat a ser atacats i menjats per les aus ya que els permet als caragols poma respirar sense tindre que eixir a la superfície, a on serien fàcilment visibles pels predadores.[6]
Les closques d'estos caragols d'aigua dolça posseïxen obertures circulares simples; no posseïxen una muesca especial per al sifón.
Els sifones apareados dels bivalvats
Aquells bivalvats que posseïxen sifones, tenen dos d'ells. No obstant, no tots els bivalvats posseïxen sifones: aquells que viuen sobre o damunt del substrat, tal com succeïx en les vieiras, ostras, etc, no els necessiten. Solament aquells bivalvats que s'enterren en els sediments, i viuen enterrats en sediment, necessiten utilisar estes estructures en forma de tubo. La funció d'estos sifones és alcançar la superfície del sediment, de forma tal que l'animal siga capaç de respirar, alimentar-se i excretar, aixina com també per a reproduir-se.[7][8]
Quant major és la profunditat en la que una espècie de bivalvat viu baix el sediment, més llarcs són els seus sifones, tal com succeïx en els geoducks que s'ilustren ací, que viuen enterrats a gran profunditat, i són difícils d'extraure quan li'ls intenta recolectar com a aliment.[10]
Molts bivalvats que posseïxen sifones poden retraure'ls completament dins de la seua closca quan resulta necessari, no obstant esta funció no és possible en totes les espècies. Els bivalvats que poden retraure els seus sifones dins de la closca posseïxen un "pallial sinus", una espècie de bojaca, dins del com s'acomoden els sifones quan estan retrets, de forma tal que les dos closques de la valva es poden tancar correctament. L'existència d'esta bojaca o estage és visible en una closca buida, com una indentaació visible en la llínea pallial, una llínea que corre paralela al marge ventral de la closca.[11]
Els sifones dels bivalvats es troben ubicats en la vora posterior de la cavitat del mant.[12] Hi ha un sifón inhalante o incurrente, i un sifón extenuante o excurrente..[13] L'aigua circula impulsada per l'acció de les brànquias. Per lo general l'aigua penetra en la cavitat del mant a través del sifón d'inhalació, travessa les brànquies i és expulsada pel sifón d'exhalació. Esta corrent d'aigua és utilisada per a respirar, i també per a alimentar-se per filtrat, excretar i la reproducció.
Alimentació
Depenent de cual siga l'espècie i família, alguns bivalvats utilisen el seu sifón d'inhalació com la mànega d'una aspiradora, i activament succionen partícules de menjar del substrat marí. La majoria dels bivalvats ingerixen fitoplàncton microscòpic prenent-ho de l'aigua, que entra a través del sifón d'inhalació i aplega a la boca després de haver travessat la brànquia.[14]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Örstan A. 13 April 2007. Melongena's siphon. Snail's Tals.
- ↑ Abbott, RT and Sandstrom, GF (2001) Seashells of North America Macmillan. ISBN 978-1-58238-125-1 Nassa mud snails, p. 142.
- ↑ Cone snails [1] archivat en Wayback Machine.. Hawaiian Marine Life. Accessed 18 November 2008.
- ↑ Respiratory system [2] archivat en Wayback Machine.. The apple snail website. Accessed 18 November 2008.
- ↑ Els Mariners Marine Life. Caption Mollusca. Accessed 21 November 2008.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Respiratory system [3] archivat en Wayback Machine.. The apple snail website, http://www.applesnail.net, accessed 26 February 2009.
- ↑ Beles, SL and Venable, S. 2007. Natural Histories: Stories from the Tennessee Valley. University of Tennessee Press. ISBN 978-1-57233-561-5. p. 66.
- ↑ Barnes, H. (Ed.) 2008. Oceanography and Marine Biology CRC Press. ISBN 978-1-4200-6574-9. p. 77.
- ↑ «THE PROPER NAME FOR THE GEODUCK: RESURRECTION OF PANOPEA GENEROSA GOULD, 1850, FROM THE SYNONYMY OF PANOPEA ABRUPTA (CONRAD, 1849) (BIVALVIA: MYOIDA: HIATELLIDAE)».MALACOLOGIA.Consultat el 12/24/2015.
- ↑ Washington Department of Fish and Wildlife. 2000. WDFW - Shellfish: Geoduck clam [4] archivat en Wayback Machine.. accessed 26 February 2009.
- ↑ M. Alan Kazlev. Palaeos Metazoa: Mollusca: Bivalvia: Bivalve Glossary. Page uploaded 11 January 2003, last change 7 July 2007, accessed 26 February 2009.
- ↑ Anatomy of a Bivalve
- Archivat el 23 de abril de 2009 archivat en Wayback Machine.. accessed 26 February 2009.
- ↑ Siphons
- Archivat el 12 de març de 2008 archivat en Wayback Machine.. accessed 26 February 2009.
- ↑ S. Peter Danse. 1977. The Encyclopedia of Shells. Blandford Press Limited, Poole, Dorset, ISBN 0-7137-0698-8, pp. 288, page 8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sifón (anatomía)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.