Locomoció animal

Locomoció animal

Una larva d'escarabat realisant una locomoció rectilínea.

En biomecánica, la locomoció animal és l'estudi per a conéixer cóm es mouen els animalés. No tots els animals es mouen, pero la capacitat de moure's està estesa en qualsevol part del regne animal. Com tots els animals són heterótrofos, tenen que obtindre aliment del seu entorn. Alguns animals, com per eixemple les esponges, són sésilés i mouen el decorregut, el qual està a través del seu cos (açò es coneix com alimentació per filtració). Aixina i tot, la majoria dels animals es té que moure per a trobar aliment, per a aparearse i per a atres necessitats; per lo tant, la capacitat de moure's eficientement és essencial per a la seua supervivència.

La locomoció requerix energia per a superar la fricció i a sovint també la gravetat. En un mig terrestre, cal superar la gravetat de l'entorn, a pesar de que la fricció, com la de l'aire, és una qüestió menor (llevat para tots els animals reptadores com els cucs, per als quals la fricció és molt més alta). En mijos acuosos, en canvi, la fricció passa a ser l'obstàcul principal, i la gravetat és menys important. Alguns animals en una flotabilitat innata no tenen que gastar moltes energies per a mantindre una posició vertical, mentres que uns atres s'afonen i tenen que esforçar-se per a mantindre's a flotació. La fricció pot ser un problema en el vol, i els cossos aerodinàmicament eficients dels pardals remarquen este punt. El vol presenta un problema diferent del moviment dins de l'aigua, ya que no hi ha cap manera de que un organisme viu siga menys dens que l'aire. En fi, la locomoció solament es presenta en animals, els quals l'utilisen en la finalitat de buscar la seua supervivència, com per eixemple buscar parella, aliment, etc., puix tots els animals necessiten desplaçar-se i satisfer totes les seues necessitats vitals.

Alguns animals ampren la rodadura com a mig de locomoció.