Sésil
El terme sésil (del llatí sessĭlis, apte per a assentar-se)[1] o assentada se sol utilisar en botànica per a expressar la falta d'un orgue que servixca de peu o soport. Un full és sésil si carix de la seua unió en el talle o pecíol, en el cas de la flor, si carix de pedúncul, i l'antera es diu sésil si no té filament o és molt curt.
Zoologia
[editar | editar còdic]En zoologia s'utilisa per a un organisme aquàtic que creix adherit o subjecte al substrat, del com no se separa ni es desplaça. Molts organismes del bentos lo són. Com a eixemple es conten les esponges, els coralés, alguns moluscs bivalvats, com les ostras o els clòchines (pero no les pechinas), els briozoos o els braquiópodos. Entre els crustacis, els de l'orde cirrípedos, com percebes i balanos, ho són també.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sésil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.