L'alimentació per filtració és un comportament alimentari estés entre alguns grups d'animals aquàtics basat en la filtració sistemàtica i massiva d'aigua. la presa és capturada per mig d'estructures anatòmiques que ho separen del seu mig. Es denomina a sovint a estos animals en el nom de filtradores o suspensívoros, si ben els térmens s'usen de forma indistinta, el terme filtrador sol fer referència a animals que busquen activament els llocs d'alimentació, mentres que els suspensívoros acostumen a viure fixats sobre el substrat en llocs en fortes corrents i que és l'aigua la que passa a través d'ells, cosa que implica una major "passivitat" (actiu, passiu) en l'investigació d'aliment. Els filtradores poden tindre un paper important en la clarificaació de l'aigua.

Kril alimentant-se de fitoplàncton (imàgens retardadas per un factor de 12).

Eixemples

Alguns animals que utilisen este método d'alimentació són els bivalvats, el kril, esponges, briozoos, ctenóforos, braquiópodos, branquiópodos, canalipalpados, equiuroideos, cnidarios (gorgonias, corals i meduses), entoproctos, pepinos de mar, foronídeos, sipúnculos, urocordados, tunicados, poliquetos.[1] Entre els vertebrats hi ha algunes aus, com el flamenc, ballenes filtradoras, i molts peixos (incloent alguns taburons).

Aus

 
El pic arcuat està molt adaptat als fondos

Els flamencs filtren els crustacis dels salobrales. els seus picos de forma especial estan adaptats a separar el fanc dels aliments. Per a ajudar a filtrar té unes estructures pilosas cridades delgas entre la mandíbula i la llengua.

Pterosaurios

 
El color rosat d'este Pterodaustro és hipotètic, pero es basa en el color dels flamencs

Certes espècies de pterosaurios s'alimentaven per filtració, tenien delgas similars a la dels flamencs. Estos pterosaurios filtradores pertanyien a la família Ctenochasmatidae, i inclouen Pterodaustro i Ctenochasma

Ballenes misticetos

Les ballenes que filtren s'inclouen en el suborden Mysticeti, dels Cetacea. Es caracterisen per a tindre plaques de ballena filtradoras en lloc de tindre dents com en canvi té el suborden Odontoceti.

Peixos

Molts peixos forrajeros són filtradores d'aliment. Per eixemple el Menhaden de l'Atlàntic, viu del plàncton que captura en l'aigua marina de mijana profunditat. També són un fre a la marea roja.[2]

Espècies extintes com Leedsichthys, Bonnerichthys i Rhinconichthys, són part d'un linaje de grans peixos òsseus filtradores que varen nadar en les mars del Mesozoico per prop de 100 millons d'anys, des del Jurásico Mig fins al final del periodo Cretácico.

Respecte als peixos cartilaginosos, hi ha quatre subclasses de taburons filtradores entre ells el taburó ballena.[3][4][5]

Artròpodes

Aegirocassis un gènero extint de radiodonto, que va viure fa 480 millons d'anys durant l'inici del Ordovícico, descrit com el fòssil més antic conegut d'un animal de tamany major que va presentar una alimentació per filtració.

 
Cesto de filtraje d'un Mysidacea

Respecte als crustacis,

  • Els Mysidacea són chicotets crustacis que viuen prop de la costa i suren sobre el fondo de la mar, constantment arrepleguen partícules en la seua cistella del filtraje. Són una font important d'aliment per varis peixos com l'abadejo. Els mísids tenen una alta resistència a les toxines en les zones contaminades, i poden contribuir al fet que els seus depredadors tinguen alts nivells de toxines.
  • el kril antàrtic li les arregla per a utilisar directament les diminutes cèlules del fitoplàncton, que cap un atre animal més gran que el kril pot fer. Açò es conseguix a través de l'alimentació per filtració, utilisant les desenrollades pates davanteres del kril de les pates davanteres, proporcionant un aparat molt eficient de filtrajes: els sis toracòpodes formen un molt eficaç «cistella de l'alimentació» que s'utilisa per a arreplegar el fitoplàncton de les aigües obertes.[6] En l'animació a la part superior d'esta pàgina, el kril plana en un àngul de 55° al lloc. En concentracions més baixes d'aliments, la cistella d'alimentació és espentada a través de l'aigua durant més de mig metro en una posició oberta, i llavors les algues es pentinen per l'obertura de la boca en «setae» especials al costat interior de les toracòpods.
  • Totes les 1220 espècies conegudes de percebes s'alimenten per filtració, usant les seues altament modificades pates per a dirigir cap ells el plàncton de l'aigua.

Moluscs

Els bivalvats són moluscs aquàtics en dos closques. La majoria dels bivalvats són filtradores encara que hi ha de carroñeros i depredadors. Els bivalvats coberts en terra usen sifones a la superfície per a alimentar-se.

Com a eixemple, l'ostra dirigix aigua a través del clapit dels cilios. des de la ganya es transporta a la boca l'aliment. Cada ostra filtra fins a 5 litros d'aigua per hora.[7]

Esponges

 
Esponges tubulars atraent peixos chicotets

Les esponges no tenen un autèntic sistema circulatori; en lloc d'ell creen una corrent d'aigua que s'usa per a la circulació i permet l'alimentació. Els gasos dissolts es duen a les cèlules i entren per difusió. També els residus metabòlics es transferixen a l'aigua per difusió.
Les esponges del gènero Leuconia, per eixemple, que fa uns 10 cm d'alt i 1 cm de diàmetro. S'estima que entra aigua per més de 80.000 canals a 6 cm per minut.[8] Eixe ràtio de circulació permet una fàcil captura de menjar per part de les celulas. Tota l'aigua es expele per un sol osculum a una velocitat de 8,5 cm/segon.

Cnidaris

La medusa Aurelia aurita té un conjunt de fibres que ho espenten llentament per l'aigua. El moviment és tan llent que els copépodos no es donen conte i no poden reaccionar en la resposta d'escapar.

Referències

  1. ↑ Struck, TH; et al., Nancy; Kusen, Tiffany; Hickman, Emily «Annelid phylogeny and the status of Sipuncula and Echiura».
  2. ↑ H. Bruce Franklin.
  3. ↑ Ed. Ranier Froese and Daniel Pauly.
  4. ↑ Martin, R. Aidan.
  5. ↑ «Whale shark [1] archivat en Wayback Machine.».
  6. ↑ Kils, U.: [enllaç trencat].
  7. ↑ «Oyster Reefs: Ecological importance [2] archivat en Wayback Machine.».
  8. ↑ See Hickman and Roberts (2001) Integrated principles of zoology — 11th ed., p.247

Bibliografia

  • Bullivant, JS «A Revised Classification of Suspension Feeders». Tuatara, vol. 16, 2, 1968, pág. 151–160.
  • Some aspects of water filtering activity of filter-feeders // Hydrobiologia. 2005. Vol. 542, No. 1. P. 275–286