Euphausia superba
.jpg)
El kril antàrtic (Euphausia superba) és una espècie de crustaci malacostráceo del orde Euphausiacea pròpia de les aigües fredes dels oceans Atlàntic i Pacífic en els voltants de l'Antàrtida. És un crustaci de chicotet tamany (fins a 6 cm de llongitut i 2 g de pes), que pot viure fins a 6 anys i forma enormes cardúmenes de gran densitat (fins a 30 000 eixemplars per metro cúbic).[1] S'alimenta de fitoplàncton, aprofitant l'energia que est pren de la llum solar, per lo que constituïx un esclavó essencial en la cadena trófica del ecosistema antàrtic,[2] i és al mateix temps aliment de varis animals, entre ells peixos, pingüins, petreles i ballenes.[3]
És l'espècie animal no-humana més exitosa del planeta, ya que la seua massa corporal total representa més de 500 millons de tonellades (el ser humà, més de 450 millons de tonellades).[4]
És un link ecològic essencial entre productors primaris i nivells tróficos superiors, jugant un paper fonamental en el cicle del carbono i en el reciclage de les traces de ferro que produïx el fitoplàncton que creix en l'oceà austral.[5]
Classificació sistemàtica
[editar | editar còdic]Tots els membres de l'orde Euphausiacea són crustacis del superorden Eucarida, en els que la placa pectoral està unida a la «closca» i forma a cada costat d'est les agalles del kril, visibles a l'ull humà. Les pates no formen una estructura mandibular, lo que diferencia a este orde dels decápodos (llagostins, carrancs).
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]
El kril antàrtic abunda en les aigües superficials de les mars del sur: té una distribució circumpolar, en les majors concentracions en el sector del oceà Atlàntic.
El llímit dels sectors de la mar austral, que inclouen a l'Atlàntic, al Pacífic i al Índic es definixen en forma aproximada per la convergència antàrtica, un front circumpolar a on l'aigua freda superficial se sumergix baix les aigües subantárticas més càlides. Este front corre aproximadament a 55° Sur i des d'allí al continent. L'oceà austral cobrix 32 millons de km², lo que representa 65 voltes la superfície del mar del Nort. En hivern més de tres quartes parts de la superfície estan cobertes per gèl, mentres que en estiu uns 24 millons de km² es troben lliures d'ell. La temperatura de l'aigua es troba en un ranc entre −1,3 i 3 °C.
Les aigües de l'oceà austral formen un sistema de corrents, incloent la «corrent circumpolar antàrtica», que produïx la circulació en sentit oest-este de les aigües superficials, i la «corrent costera antàrtica», que corre en sentit antihorario.
En el front entre abdós, es desenrollen grans moles, com ocorre en la mar de Weddell. El kril es distribuïx seguint estes masses hídriques, establint una presència homogénea al voltant de l'Antàrtida, en intercanvi genètic en tota l'àrea.
És poc conegut el patró de migració exacte, degut a que el kril no pot ser monitoreado individualment per a estudiar els seus moviments.
Posició en l'ecosistema antàrtic
[editar | editar còdic]El kril és l'espècie clau del ecosistema antàrtic, i constituïx una important font d'aliment per a les ballenes, pinnípedos, foques lleopart, foques pelliceres, foques cangrejeras, calamars, peixos gele, pingüins, albatros i moltes atres espècies d'aus.
La foca cangrejera (Lobodon carcinophagus) ha desenrollat dents especials com a adaptació per a capturar al kril, lo que li permet obtindre'ls de l'aigua. La dentadura funciona com un colador perfecte, encara que es desconeix l'estratègia exacta utilisada pel predador. La cangrejera és la foca més abundant del món, i el 98 % de la seua dieta està constituïda per kril antàrtic. Segons estudis realisats[6] estes foques consumixen més de 63 millons de tonellades anuals de kril. La foca lleopart ha desenrollat dents paregudes, i en la seua dieta el kril implica el 45 % de la seua dieta. El consum anual de la cadena trófica representa valors entre 152 i 313 millons de tonellades de kril, dels quals les foques consumixen entre 63 i 130 millons, les ballenes entre 34 i 43 millons, les aus entre 15 i 20 millons, els calamars entre 20 i 100 millons, i els peixos entre 10 i 20 millons.[7] Per a tindre una idea de lo que estes cantitats signifiquen, tinga's en conte que el total de captura peixquera mundial[8] durant l'any 2002 va ser de 84,5 millons de tonellades.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hamner, W. M., Hamner, P. P., Strand, S. W., Gilmer, R. W.(1983).«Behavior of Antarctic Krill, Euphausia superba: Chemoreception, Feeding, Schooling and Molting'».220
- 433-435.
- ↑ Kils, O., Klages, N(1979).«Der Krill».10
- 397-402. (Traducció anglesa: org/wiki/Author:Uwe_Kils/klages/part1 The Krill)
- ↑ Gallotti, Diego (2014). Krill. Espècie clau de l'ecosistema antàrtic, Publicia, pp. 272. ISBN 978-3-639-55918-7.
- ↑ Nicol, S., Endo, I. (1997). Fisheries Technical Paper 367: Krill Fisheries of the World, Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura.
- ↑ «The enormous repetitive Antarctic krill genome reveals environmental adaptations and population insights».Cell.186(6)
- 1279–1294. i19.doi:10.1016/j. cell.2023.02.005.Consultat el 2023-12-23.
- ↑ Bonner, B.. Birds and Mammals — Antarctic Seals, pp. 202-222. En Buckley, R. (1995). Antarctica, Pergamon Press.
- ↑ Miller, D. G., Hampton, I.(1989).«Biology and Ecology of the Antarctic Krill (Euphausia superba Dana): a review».9
- 1-66.
- ↑ Es referix al total d'espècies en tot lo món, sense contar la producció per acuicultura.
- ↑ L'estat mundial de la peixca i la acuicultura - 2004 (Sofia, Bulgària). Conferència de l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Euphausia superba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.