Anar al contingut

Cardumen

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cardumen
Cardumen en les aigües d'Honolulu (Hawái).

Un cardumen o banc de peixos és un conjunt de peixos similars, no necessàriament d'espècies comercials, com tonyina o sardina. I pot no ser tampoc específica a una espècie. Es reserva el terme cardumen nadant en una alta sincronisació i de manera polarisada.[1]

És un comportament d'agregació d'animals de similar tamany i orientació, generalment creuant-se en la mateixa direcció. Estes conductes els duen beneficis, incloent la defensa contra predadores (millorant la seua detecció i diluint la possibilitat de captura), perfecciona l'èxit de depredaació i millora la manera de trobar companyers. Una atra mida beneficiosa de l'agrupació en cardúmenes és l'increment de l'eficiència hidrodinàmica.[2]

Una traça d'un cardumen és la forta semblança entre els seus membres. Els peixos usen moltes triquiñuelas per a elegir companyers de cardumen: tamany del cardumen, tipo d'espècies, tamany corporal, salut dels membres del cardumen i afinitat o parentesc.

Els peixos a sovint elegixen estar en un cardumen que consistix en individus similars en la seua apariència; el "efecte de parells" possibilita que qualsevol membre del cardumen coincidente en semblança no serà preferit com a blanc dels predadores. Este efecte "de parells" finalment conseguix homogeneizar cardúmenes.

Un aspecte del rompecabezas de la selecció per cardumen, que fa cada peix individual per a unir-se a un de similar apariència, és que ells no perceben el seu propi color. Els experiments en Danio rerio, peix zebra, mostren que la preferència per tal cardumen és una habilitat depresa, no innata. Un peix zebra tendix a associar-se en cardúmenes que semblen similars als que ya va participar (lo que resulta en una forma d'impronta).

Atres qüestions obertes de les conductes de cardúmenes inclouen la determinació de la direcció i el sentit dels seus moviments. En el cas de moviments migratoris, molts membres d'un cardumen sembla que saberen a a on anar, pero el comportament depredador és més problemàtic d'entendre. l'etólogo animal Stephan G. Reebs, escrivint en la revista "Animal Behaviour", argumenta que els cardúmenes de Notemigonus crysoleucas (una forma de Cyprinidae) són liderats per un chicotet número d'individus més experimentats.

Vore també

Referències

  1. ↑ Camazine S, Deneubourg JL, Franks NR, Sneyd J, Theraulaz G and Bonabeau I (2003) Self-Organization in Biological Systems. Princeton University Press. ISBN 978-0-691-11624-2 – especially Chapter 11
  2. ↑ (2012).«Shoals and schools: back to the heuristic definitions and quantitative references».Reviews in Fish Biology and Fisheries.22(3)
    595–619.doi:10.1007/s11160-012-9260-z.

Bibliografia

R5220–R5223.doi:10.1103/physreve.51.r5220.
361–370.doi:10.2307/1930099.
1691–1696.doi:10.1016/j.anbehav.2007.03.017.
595–619.doi:10.1007/s11160-012-9260-z.
1–14.doi:10.1111/j.1439-0310.2010.01818.x.
269–279.doi:10.1046/j.1467-2979.2003.00130.x.
629–635.doi:10.2331/suisan.42.629.Consultat el 14 de maig de 2009.
309–314.Consultat el 20 de decembre de 2017.
296–305.doi:10.2307/1543482.
114–123.doi:10.1038/scientificamerican0682-114.
  • (1983).«Heuristic definitions of fish shoaling behavior».Animal Behaviour.31(2)
611–613.doi:10.1016/s0003-3472(83)80087-6.
269–283.doi:10.1051/alr:1993027.Consultat el 14 de maig de 2009.
149–157.doi:10.1016/0304-3800(93)E0143-Q.
71–140.doi:10.1016/j.physrep.2012.03.004.