Comportament de bandada
El comportament de bandada és el comportament d'eixam exhibit específicament per un grup de pardals, cridat bandada, quan busca aliment o quan està volant. Hi ha paralelismes en el comportament d'un cardumen de peixos, el d'un eixam d'insectes i el d'una manada d'animals terrestres.
Les simulacions per ordenador i els models matemàtics que s'han desenrollat per a emular el comportament de bandada generalment poden aplicar-se també al comportament de bandada o "flocking" (del terme en anglés) d'atres espècies. Per tant, en ocasions s'aplica el terme "flocking", en informàtica, per a distintes espècies, no solament d'aus.cita requerida
Este artícul tracta sobre la modelación del comportament de bandada. Des de la perspectiva del modelador matemàtic, "flocking" és el moviment colectiu d'un gran número d'entitats autopropulsadas i és un comportament animal colectiu exhibit per molts sers vius com pardals, peixos, bactèries i insectes.[1] Està considerat un comportament emergent que sorgix de regles senzilles que seguixen els individus i no implica cap tipo de coordinació central.
El comportament "flocking" va ser simulat per primera volta en un ordenador en 1987 per Craig Reynolds en el seu programa de simulacre, "Boids" ("bird-oid object").[2] Este programa simula agents senzills (boids) que es mouen conforme a un conjunt de regles bàsiques. El resultat és semblant a una bandada de pardals, un banc de peixos o un eixam d'insectes.
Regles de el "flocking"
[editar | editar còdic]Els models bàsics del comportament "flocking" es controlen a través de tres senzilles regles:
Separació - evitar aglomeració de veïns (repulsió de curt alcanç). Alliniació - dirigir cap a un rubro promig de veïns. Cohesió - dirigir cap a la posició mija dels veïns (atracció de llarc alcanç).
En estes tres regles senzilles, la bandada es mou d'una manera extremadament realista, creant moviment complex i una interacció que seria extremadament difícil de crear d'una atra manera.
El model bàsic s'ha estés de formes diverses des de que Reynolds ho va propondre. Per eixemple, Prim-Mata i el seu equip de colaboradors ho varen ampliar per a incorporar els efectes de la por.[3] El sentit de l'olfat s'utilisa per a transmetre l'emoció entre els animals, a través de les feromones modelades en forma de partícules en un gas d'expansió lliure. Hartman i Benes varen introduir una força complementària a l'alliniació que ells criden el canvi de liderage.[4] Esta direcció definix la possibilitat de que l'au es convertixca en un líder i tracte d'escapar. Hemelrijk i Hildenbrandt utilisen l'atracció, l'alliniació i l'evasió i les amplien en una série de traces d'estorninos reals: en primer lloc, les aus volen segons l'aerodinàmica de les ales fixes, mentres que roden en girar (perdent aixina ascens); segon, coordinen en un llimitat número de veïns d'interacció, que són sèt (com en els estorninos reals); en tercer lloc, tracten de mantindre's per damunt del lloc per a dormir (com els estorninos en amanecer) i quan, per casualitat, es mouen cap a l'exterior des del lloc per a dormir, tornen girant; quarto, es mouen a una velocitat fixa relativa.[5] Els autors varen demostrar que les característiques específiques de comportament de vol, aixina com una bandada de gran tamany i un baix número de socis que interactuen varen ser essencials per a la creació de la forma variable de les bandadas de estorninos.
Medició
[editar | editar còdic]Les medicions de bandadas d'aus s'han realisat utilisant cambres d'alta velocitat, i s'ha usat un anàlisis de computadora per a posar a prova les regles simples de "flocking".[6] S'ha trobat que per lo general són vàlides en el cas de bandadas d'aus, pero la regla d'atracció de llarc alcanç (cohesió) s'aplica als 5-10 veïns més propencs del pardal i és independent de la distància d'estos veïns de l'au. Ademés, hi ha una anisotropía sobre esta tendència coherent, i es percep més respecte als veïns laterals a l'au, i menys respecte als d'enfront o arrere. Açò es deu sense dubte al camp de visió del pardal que vola dirigit als costats més que directament alvance o cap a arrere.
Un atre estudi recent es basa en un anàlisis de les imàgens d'una cambra d'alta velocitat de bandadas sobre la ciutat de Roma, i utilisa un model informàtic assumint normes mínimes de comportament.[7][8][9][10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Alternating steady state in one journal = Journal of Physics A". arXiv:cond-mat/9811336.
- ↑ Reynolds, Craig W. (1987).
- ↑ Prim-Mata C, Ibanez J, Bee S et al. (2007).
- ↑ Hartman C, Benes B (2006).
- ↑ Hemelrijk, C. K., Hildenbrandt, H. (2011).
- ↑ Feder, Toni (October 2007).
- ↑ Hildenbrandt, H; Carere, C; Hemelrijk, CK (2010).
- ↑ Hemelrijk, CK; Hildenbrandt, H (2011).
- ↑ Project Starflag
- ↑ Swarm behaviour model by University of Groningen
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comportamiento de bandada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.