Eixam
El nom de eixam comunament es referix a una multitut d'abelles, que junt en l'abella regna abandonen la colmena per a formar un nova colónia. Alternativament, també es referix a una flota de persones o animals junts.[1]
Eixam d'abelles
[editar | editar còdic]En primavera, quan les colónies d'abelles estan fortes i no tenen més espai per a continuar en la reproducció o l'arreplega d'aliments (mel), tendixen a dividir-se per un procés natural que es denomina eixam. Un percentage de la població el qual no està definit per cap factor com a tamany o raça, acompanyada per la seua reina vella, deixa la seua colmena per a posar-se en la branca d'un arbre o algun lloc propenc, com a roques o coves, fins que les abelles exploradores troben un lloc a on proseguir el desenroll d'una nova colónia. Est és el mecanisme natural pel qual es produïx la divisió de la colónia.[2]
Previ a l'eixam, les obreres crían noves celes reals, per a reemplaçar a la reina vella, i sempre és la reina nova (recent naixcuda) la que ocupa el lloc en la colmena original. La nova reina és fecundada prèviament, en els vols de fecundació. El comportament anterior a la producció dels eixams sol denominar-se febra del enjambrazón. Este comportament es creïa que provenia d'un aument de la temperatura en el niu d'crío o colmena, pero són molts els factors que intervenen.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingutErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Quan les abelles enjambran sense haver preparat una cela real abans, els zánganos es aparean en les obreres buscant mantindre la colmena. No obstant, açò és en va ya que l'obrera al no haver desenrollat l'aparat reproductor no podrà fecundar els huevecillos. Este fenomen és detectable quan l'apicultor no detecta crío d'obreres, pero si hi ha massa celes d'crío de zángano. Serà qüestió de temps per a que la població desaparega per complet.
Quan les abelles abandonen la colmena original, solen dur-se una porció del néctar que tenien recolectat. Pot succeir que en el trayecte l'eixam es creue en un atre apiario i detecte una colmena en condicions crítiques, llavors l'eixam l'invadirà obligant a les abelles que viuen ahí a abandonar el lloc.
Es podria dir que no existix forma de predir si una colmena va a enjambrar, llevat l'aparició de celes reals en els bastidors de la cambra d'crío.
Recolecció d'eixams
[editar | editar còdic]
Els apicultors quan veuen un eixam posat en la branca d'una planta, ràpidament acodixen per a capturar-ho, el mateix és confinat en un nuclero o una cambra d'crío en quadros de cera llaurats, alimentant-ho en algunes ocasions en aixarop de sucre, donarà començ a una nova colónia, i s'haurà guanyat una colmena.
Els eixams ixen normalment durant la primavera-estiu, quan la colónia d'abelles comença el seu creiximent poblacional i ya no té lloc a on criar i rebalsar el seu aliment.
La captura és molt senzilla, d'un sol colp o sacsada la birla d'abelles caurà a l'interior del recipient a on les confinem, colocant este recipient per un temps prudencial en el mateix lloc, les abelles que queden fòra són cridades per a que entren a on està l'abella regna per una feromona especial que emeten les abelles obreres per mig de la glándula de Nasanoff para açò es deu tindre en conte que les abelles posseïxen un llenguage corporal cridat llenguage de les abelles descobert en 1919 per Karl von Frisch.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «eixam | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2025-12-19.
- ↑ «Swarms». Archivat des d'el original, el 16 d'agost de 2018. Consultat el 5 de novembre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enjambre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.