Juniperus oxycedrus

ginebrera roja, (Juniperus oxycedrus)

La ginebrera roja, ginebrera de la miera (Juniperus oxycedrus) o cade és una espècie del gènero Juniperus. Atres noms comuns són oxicedro i cedre d'Espanya. El seu hàbitat és el contorn de la regió Mediterrànea. Es pot trobar en la major part de la península ibèrica i en les illes Balears, faltant solament en el noroest. La seua distribució aplega fins a Iran.

Característiques

És un arbust perennifolio, que pot alcançar els 10 m d'altura i posseïx una copa molt tupida de forma cònica o aovada, acabant freqüentment en forma puntaguda. Tronc gros i dret, de corfa fibrosa, pardo grisácea, en fulls verticiladas per tres, aciculares, rígides, punchants, en dos llínees blanques pel fes, separades per una verdosa més estreta i notoris gálbulos. És una espècie unisexual dioica, produïx peus masculins i femenins.

Florece al final del hivern i durant la primavera, madurant els gálbulos (fruts), al segon any, els fruts són de forma globosa o ovoide, carnosas, abayadas, d'un color verdenc al principi i posteriorment roig o pardo-rojós.

És una planta molt variable en la que es distinguixen moltes subespècies, atenent al color de la arcéstidas, llongitut dels fulls, etc.; la més sòlida d'estes subespècies és la que es coneix com:

• Juniperus oxycedrus L. subsp macrocarpa (Sibth. & Sm.) Ball que viu en els arenals i dunas de les costas. També cridada ginebrera marítima.

Distribució i hàbitat

Sent natural de la regió mediterrànea, ho podem trobar des de Portugal fins a Iran. Es distribuïx per casi tota la península ibèrica (i en les illes Balears), estant absent en el quadrant nort-occidental.

En l'actualitat es troba en expansió degut principalment a l'abandó de zones de pastura que colonisa en facilitat.
S'crío sobretot tipo de sols, principalment en els encinares i demés boscs mediterràneus, mantenint-se quan estos són talats i soportant molt ben els sols pedregosos i poc profunts; des del nivell de la mar als 1000 m, a on escomença a escassejar. Aguanta els climas secs.

Usos

La fusta és aromàtica, de color rojós, gra fi, molt resistent a la putrefacció, fàcil de treballar; s'ha amprat en ebanisteria i dona bons pilars i voltons. Es cultiva com a ornamental pel seu agradable fullage i per a formar bardices.

És utilisat també per a permetre la nidificació d'espècies d'aus insectívores en agricultura ecològica.

l'oli essencial és cridat popularment oli de cade o miera. Per això, els seus recolectors eren denominats miereros, puix estos obtenien la miera en els boscajes de ginebrera situats, per eixemple, en la Serra de les Neus d'Andalusia. Tal oli essencial encara és obtingut a través de destilació de la fusta d'este arbust. Es tracta d'un oli obscur, aromàtic, en una forta olor a fum que s'utilisa en perfumeria, alguns cosmètics i medicaments tradicionals per a afeccions cutànees. S'usa també com incens i es considera un bon repelent contra els paràsits de la fusta i els animals.

Taxonomia

Juniperus oxycedrus va ser descrita per Carlos Linneo i publicada en Species Plantarum 2: 1038. 1753.

Citologia

Número de cromosomas de Juniperus oxycedrus (Fam. Cupressaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=22

Etimologia

Juniperus: nom genèric que procedix del llatí iuniperus, que és el nom del ginebrera.

oxycedrus: epítet que deriva del grec oxys i significa "punchant".

Varietats acceptades

• Juniperus oxycedrus var. badia H.Gay

Sinonímia

• Juniperus glauca Salisb.
• Juniperus heterocarpa Timb.-Lagr. ex Nyman
• Juniperus heterocarpa Timb.-Lagr. ex Loret & Barrandon
• Juniperus oxycedrina St.-Lag.
• Juniperus oxycedrus var. brachyphylla Loret
• Juniperus oxycedrus f. viridis Posp.
• Juniperus oxycedrus var. wittmanniana Carrière
• Juniperus rufescens Link
• Juniperus souliei Sennen
• Juniperus tenella Antoine
• Juniperus wittmanniana Fisch. ex Lindl.
• Oxycedrus echinoformis Carrière
• Oxycedrus ericoides Pandiani
• Oxycedrus withmanniana Carrière

Galeria d'imàgens

• 
  Fulls i cons masculins (de polen), Madrit
• 
  Fulls i cons madurs, Catalunya
• 
  Fulls i cons inmaduros, sur de França
• 
  Corfa, Extremadura

Noms comuns

• Làrix espanyol (3), broja (5), buto (4), cada (15), cade (4), carrasco, cedre (2), cedre d'Espanya, chaparro, cimbrio, cimbro, elebro, emjumbre, enebrina, ginebrera (35), ginebrera albar (3), ginebrera butero, ginebrera de la Miera, ginebrera de la miera (16), ginebrera de la miera broja, ginebrera de miera (4), ginebrera major (5), ginebrera major en frut roig, ginebrera menor, ginebrera negral, ginebrera roja, ginebreres, enhambri, enhembri, eixam, enjumbrio, gambilla (gálbula), gayubas (gálbula), ginebra, ginebro (2), inebro, jabino (2), jimbre, jimbrio, jimbro (3), joimbre (2), joimbrero, jumbrial, jumbrio (2), junípero, miera (2), miero, nebro (10), nebros, nerbo, nervo, nieblo, oxicedro (8), oxicedro de mont, sabina, sabino, teixixc, xinebro, árguma (el número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom en Espanya).
• cedre de les Azores

Vore també

• Juniperus communis

Enllaços externs

• Juniperus oxycedrus en Arbres Ibèrics
• Informació sobre les aplicacions tradicionals i usos etnobotànics de la ginebrera de miera en: http://www.sierradebaza.org/principal_07-10/notic1_07-10.htm [1] archivat en Wayback Machine.