Gálbulo
Un gálbulo és l'estróbilo redonejat, carnoso i indehiscente (que no s'obri quan està madur) que tanca vàries llavors en el seu interior, en forma de con curt, i de base redonejada; pseudofrutos, mal cridats bayas. És propi de ginebreres (Juniperus communis) i sabinas (Juniperus thurifera) a on les llavors apareixen rodejades per unes escates que es tornen carnosas i que inclús es poden soldar tancant a la llavors en apariència de fruts carnosos. Pero esta diferència solament es pot apreciar en els eixemplars femenins perque abdós Juniperus són espècies dioiques, en individus que produïxen solament cons femenins i individus en només cons masculins.
Es necessita el ganado i diverses aus com a factor de propagació de les llavors de sabina, els àcit gàstrics desfan la coberta carnosa del gálbulo lo que permet la seua posterior germinació.
Dels fruts de Juniperus communis s'obté la ginebra. En això s'esperava trobar un medicament com a remei per a algunes malalties. Els holandesos en el XVII ho varen conseguir. De la fermentació de dacsa, centeno, malta d'ordi i atres grans s'obté alcohol, que destilat en els gálbulos de la ginebrera és la base per a la fabricació de ginebra. A este nou preparat ho varen cridar Genievre («ginebrera», en francés). El producte ràpidament va guanyar popularitat.
Sobre els gálbulos de l'araar (Tetraclinis articulata)-que en realitat no són tals, pero estróbilos dehiscentes per 4 escates a modo de valvas-, certs insectes lepidòpters (Pseudococcyx tessulatana) depositen la seua posada d'ous que permet nàixer una nova generació. Els gálbulos atacats no s'òbrin i les orugas devoren les llavors.[1]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gálbulo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.