Baya
En botànica, una baya és el tipo més comú de frut carnoso simple, en el qual la paret sancera del ovari madura, generalment, en un pericarpi carnoso i comestible. En la definició més estricta del terme l'ovari és súpero en estes flors. Tenen un o més carpelos dins d'una coberta fina, els interiors molt carnosos, i les llavors disperses en la polpa.
Existixen també bayas múltiples, o polibayas, que són sincarpos com, per eixemple, les chirimoyes (Annona cherimola i atres espècies del gènero).
Les bayas particulars de la família de les cucurbitáceas (meló d'Alger, meló, pepino, carabasses), són d'ovari ínfero, ademés de la marca del pedúncul el frut posseïx la cicatriu que varen deixar les peces florals en caure en l'atre extrem de la baya, i el exocarpio i el sector del mesocarpi més propenc a l'exterior s'endurixen en un armassó (shell) o clafoll que permet l'almagasenament de l'interior tendre per mesos a un any. La baya de les cucurbitáceas es diu pepónide, són comunes les varietats cultivades seleccionades per a que el clafoll siga menys dura i fàcil de manipular.
Les carabassas, en l'accepció original del terme, són bayas en clafoll tan endurit que no solament permet la conservació de l'interior tendre per un a més anys, sino que també es pot utilisar buidada en fins no alimenticis, com a utensilis de cuina, en instruments musicals, artesania, etc. Les carabasses conegudes pertanyen tant a les cucurbitáceas (Lagenaria, varietats de Cucurbita) com a les bignoniáceas (Crescentia, Amphitecna). En algunes regions el terme es va estendre per a designar varietats seleccionades en clafoll no tan dura i no utilisable en fins no alimenticis, que es pot tallar en gavinet de cuina i que conserva l'interior carnoso per un any: el restant de les varietats de Cucurbita, i Benincasa.
Eixemples de bayas són la raïm i el tomata, pero moltes atres frutes comunes es consideren botánicament com bayas: els hesperidios com taronja i llima són bayas modificades; el caqui, l'albargina, la guayaba, i el pimentó són considerades com bayas també.
En les espècies de plantes en un ovari ínfero, el tubo floral pot madurar junt en l'ovari, creant una fruta accessòria que en el seu dia va ser cridada seudobaya o baya falsa, térmens que actualment no s'utilisen, cridant també baya a les d'ovari ínfero. S'inclouen en esta categoria el banana, la grosella espinosa, el nabiu i els pepónides (el pepino, la carabassa, la meló d'Alger, el meló) entre uns atres.
Moltes bayas són chicotetes, sucoses, lluentes, i d'un color que contrasta en el fondo per a ser més fàcils de visualisar pels animals que les dispersen, esta estratègia és molt comuna no solament en bayas sino en atres tipos de fruts.
En idioma espanyol baya no és lo mateix que fruta del bosc. Deu anar-se en conte perque en molts atres idiomes la mateixa paraula es referix a abdós conceptes; per eixemple, les raïms són bayas pero no frutes del bosc, les fraulas són frutes del bosc pero no bayas, i les groselles són abdós tipos de fruts.
Evolució i significat filogenético
[editar | editar còdic]
Per definició, les bayas tenen un pericarpi carnoso i indehiscente, a diferència d'un pericarpi sec i dehiscente. Els fòssils mostren que les primeres plantes en flors tenien fruts secs; els fruts carnosos, com les bayas o les drupes, només varen aparéixer cap al final del Periodo Cretácico o el principi del Periodo Paleógeno, fa uns Plantilla:Ma/1 millons d'anys. La creixent importància de la dispersió de llavors per part dels vertebrats frugívoros, tant mamífers com a aus, pot haver impulsat l'evolució dels fruts carnosos. Una atra possibilitat és que la direcció causal siga la contrària. Els fruts carnosos grans estan associats a hàbitats humits en copes d'arbres tancades, a on la dispersió pel vent dels fruts secs és menys eficaç. Estos hàbitats eren cada volta més comuns en el Paleógeno i el canvi associat en el tipo de fruta pot haver dut a l'evolució de l'alimentació de frutes en mamífers i aus.
El tipo de frut s'ha considerat un caràcter útil en la classificació i en la comprensió de la filogenia de les plantes. L'evolució dels fruts en un pericarpi similar a una baya s'ha estudiat en una àmplia gama de famílies de plantes en flors. S'han demostrat regularment transicions repetides entre pericarpis carnosos i secs. Una família ben estudiada és la de les Solanaceae, per l'importància comercial de fruts com les tomates, els pimentons i les albargines. Càpsules, que són fruts secs dehiscentes, semblen ser la forma original del frut en els primers membres divergents de la família. Les bayas han evolucionat llavors a lo manco tres voltes: en Cestrum, Duboisia, i en la subfamília Solanoideae. Estudis anatòmics i de desenroll detallats han demostrat que les bayas de Cestrum i les de les Solanoideae són significativament diferents; per eixemple, l'expansió del frut durant el desenroll implica divisions celulars en el mesocarpi en les bayas de les Solanoideae, pero no en les bayas de Cestrum.
Quan es varen estudiar els fruts descrits com bayas en la família Melastomaceae, es va comprovar que la seua estructura era molt variable, sent alguns blans en un endocarpi que es trencava pronte, mentres que uns atres tenien un endocarpi dur i persistent, inclús llenyós en algunes espècies. Els fruts classificats com bayas no són, puix, necessàriament homòlecs, en la part carnosa derivada de diferents parts de l'ovari, i en atres diferències estructurals i de desenroll. La presència o absència de bayas no és una guia fiable per a la filogenia. De fet, el tipo de frut en general ha demostrat ser una guia poc fiable per a les relacions de les plantes en flors.
Fruts semblats a les bayas
[editar | editar còdic]Moltes frutes comunament denominades bayas no són realment bayas segons la definició científica, sino que entren en una de les següents categories:
Drupes
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Drupa.
Les drupes es distinguixen de forma variable de les bayas botàniques. Les drupes són fruts carnosos produïts a partir d'un ovari (normalment) d'una sola llavor en una capa leñosa dura (cridada endocarpo) que rodeja la llavor. Alguns eixemples coneguts són les frutes d'os del gènero Prunus (bresquillaés, prunas i cirera), olivas, coco, dátiles, llorer i les espècies de Persea'. Algunes definicions fan que la mera presència d'un endocarpo internament diferenciat siga la característica definitoria d'una drupa; unes atres califiquen la naturalea del endocarpo requerida en una drupa, per eixemple definint que les bayas deuen tindre un endocarpi de menys de 2 mm de gruixa. El terme "drupáceo" s'utilisa per als fruts que tenen l'estructura i la textura general d'una drupa, sense complir necessàriament la definició completa. Atres fruts semblats a les drupes en una sola llavor que carixen de l'endocarpi pétreo són l'espino cerval de mar (Hippophae rhamnoides, Elaeagnaceae), que és un aquenio, rodejat per un hipanto unflat que proporciona la capa carnosa. Els fruts de les espècies de Coffea es descriuen com a drupes o bayas.
Pomo
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Poma.
Els fruts en forma de pomo produïts per les plantes de la subtribu Pyrinae de la família Rosaceae, com les pomas i les peras, tenen una estructura (el núcleu) en la que un teixit dur separa clarament les llavors del pericarpi exterior més bla. Les pompes no són bayas. No obstant, algunes de les pompes més chicotetes es denominen a voltes com bayas. Amelanchier les pompes es tornen tan blanes en la madurea que s'assemblen a un nabiu i es coneixen com Juneberries, serviceberries o Saskatoon berries.
Fruts composts
[editar | editar còdic]Els fruts agregats o composts contenen llavors de diferents ovaris d'una sola flor, en els "frutitos" individuals units en la madurea per a formar el frut complet. Eixemples de fruts agregats comunament cridats "bayas" inclouen membres del gènero Rubus, com la mora i la frambuesa. Botánicamente, estos no són bayas. Atres grans fruts agregats, com la guanábana (Annona muricata),[1] no solen cridar-se "bayas", encara que algunes fonts utilisen este terme.[2]
Frutes múltiples
[editar | editar còdic]Els fruts múltiples no són bayas botàniques. Les frutes múltiples són els fruts de dos o més flors múltiples que es fusionen o s'empaqueten estretament. La mora és un eixemple de baya d'una fruta múltiple; es desenrolla a partir d'una arracada de chicotetes flors separades que es comprimixen a mida que es desenrollen en la fruta.
Frutes accessòries
[editar | editar còdic]Les frutes accessòries no són bayas botàniques. En les frutes accessòries, la part comestible no és generada per l'ovari. Els eixemples similars a les bayas inclouen:
- Fraula - l'agregat no carnoso d'aquenios en el seu exterior és en realitat el "frut", derivat d'un agregat d'ovaris; la part carnosa es desenrolla en canvi a partir del receptàcul.
- Fraula falsa (Duchesnea indica) - estructurada com una fraula.
- Raïm de mar (Coccoloba uvifera; Polygonaceae) - el frut és una càpsula seca rodejada d'un cáliz carnoso.
Usos
[editar | editar còdic]Culinari
[editar | editar còdic]
Les bayas, definides de forma imprecisa, han segut valioses com a font d'aliment per als sers humans des d'abans de l'inici de l'agricultura, i seguixen estant entre les principals fonts d'aliment d'atres primats. Les bayas definides botánicament en usos culinaris inclouen:
- Bayas en el sentit més estricte: incloent bananes i bananas, nabius, nabius rojos, bayas de café, groselles, groselles roges, negres i blanques, tomates, raïms i pimentons (Capsicum fruts).
- Hesperidia: cítrics, incloent taronges, llimes i llimes.
- Pepos: cucurbitáceas, com a carabasses, pepinos, melons i melons d'Alger.
Algunes bayas són de colors vius, per pigments vegetals com les antocianinas i uns atres flavonoides. Estos pigments es localisen principalment en la superfície exterior i en les llavors. Dits pigments tenen propietats antioxidants in vitro, pero no hi ha proves fiables de que tinguen funciones antioxidants o qualsevol atra funció útil dins del cos humà. En conseqüència, no està permés afirmar que els aliments que contenen pigments vegetals tenen un valor antioxidant per a la salut en les etiquetes dels productes en Estats Units o Europa.
Algunes espècies es preparen a partir de bayas. La Pebre de Jamaica s'elabora a partir de les bayas seques de la Pimenta dioica. Els fruts (bayas) de diferents cultivaress de Capsicum annuum s'utilisen per a fer pimentón (llaugerament picante), chile (picante) i cayena (molt picante).Plantilla:Sfnp
Uns atres
[editar | editar còdic]Els pepos, que es caracterisen per una corfa exterior dura, també s'han utilisat com a recipients retirant la polpa interior i les llavors i secant despuix el exocarpio restant. El nom anglés de Lagenaria siceraria, "carabassa de botella", reflectix el seu us com a contenidor de líquits.
Algunes bayas verdaderes també s'han utilisat com a font de tenyida. En Hawái, estes incloïen bayas d'una espècie de Dianella, utilisades per a produir blava, i bayas de la belladona negra (Solanum americanum), utilisades per a produir verda.
Història
[editar | editar còdic]Les bayas de les cucurbitáceas o pepos, en particular de Cucurbita i Lagenaria, són les primeres plantes de les que es té constància de la seua domesticació - abans del 9.000-10.000 BP en Amèrica, i provablement cap al 12.000-13.000 BP en Àsia. Els pimentons varen ser domesticats en Mesoamérica cap al 8.000 BP. Moltes atres plantes cultivades tempranament també eren bayas segons la definició botànica estricta, incloent els raïms, domesticades cap al 8.000 BP i de les que se sap que s'utilisaven en la producció de vi cap al 6.000 BP.
Les bananes es varen domesticar per primera volta en Papúa Nueva Guinea i en el Surest Asiàtic. [Les evidències arqueològiques i paleoambientales de Kuk Swamp en la província de Western Highlands de Papúa Nueva Guinea sugerixen que el cultiu de la banana es remonta a lo manco a 7.000 anys abans de Crist, i possiblement a 10.000 anys abans de Crist.
El història del cultiu de citrus seguix sense estar clara, encara que algunes investigacions recents sugerixen un possible orige en Papuasia i no en el surest asiàtic continental. Els documents chinencs mostren que les mandarinas i els naronjas estaven establits en el cultiu allí cap al 4200 a. C.
Producció comercial
[editar | editar còdic]
Segons les senyes de la FAOSTAT, en 2013 quatre dels cinc principals cultius frutales en térmens de producció mundial per pes eren bayas botàniques. L'atre era una pepita (pomes). (Les senyes de cantitat de producció de 2013 per al total mundial de tots els artículs es varen descarregar en una hoja de FAOSTAT. Es varen conservar els artículs codificats del 486 al 626, corresponents a les frutes. Es varen combinar les senyes de bananes i bananas, ya que estos no es distinguixen en tots els països. També es varen combinar les senyes de tots els cítrics, ya que alguns països proporcionen senyes baix un epígraf general de "cítrics". La taula resultant es va ordenar i es varen utilisar les cinc primeres entrades.)
| Nom | Mils de tonellades | Tipo de fruta |
|---|---|---|
| Bananas & bananes | 144,592 | Baya |
| Cítrics† | 135,761 | Baya (hesperidium) |
| Melons | 109,279 | Baya (pepo) |
| Pomes | 80,823 | Poma |
| Raïms | 77,181 | Baya |
†Els cítrics, inclouen (encara que no són els únics) taronges, llimes, llimes, toronja (inclou naronges), mandarinas, clementinas i satsumas. Les taronges constituïxen el 53% del total.
According to FAOSTAT, in 2001, bananas (including plantains) and citrus comprised over 25% by value of the world's exported fruits and vegetables, citrus fruits being more valuable than bananas. Export quantities of fruit llaure not entirely comparable with production quantities, since slightly different categories llaure used. The top five fruit exports by weight in 2012 llaure shown in the table below. The top two plaus llaure again occupied by bananas and citrus.(Els volums d'exportació mundials del 2012 per a tots els fruts han segut presos de FAOSTAT. Sobre la producció, els ítems en els còdics 486 a 626 (pero exluyendo el 564 vi, not present in the production data) were retained. Les senyes de bananas i bananes han segut combinats, lo mateix que l'informació dels cítrics.)
| Nom | Mils de tonellades | Tipo de fruta |
|---|---|---|
| Bananas & bananes | 19,725 | Baya |
| Cítrics† | 15,262 | Baya (hesperidium) |
| Pomes | 8,271 | Poma |
| Fruta preparada‡ | 7,120 | – |
| Raïms | 4,051 | Baya |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mabberley, D.J. (1978). Flowering Plants of the World, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-217674-5.
- ↑ «Annonaceae».
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.