Cucurbitaceae
Les cucurbitàcees (Cucurbitaceae) són una família de plantes típicament trepadoras per zarcillos, en general herbàcies i geófites o anuals, en l'ovari ínfero i el frut inmaduro d'un pepónide, que en madurar es diversificó adaptant-se a diferents síndromes de dispersió. Produïxen cucurbitacinas que fan que parts vegetatives i fruts inmaduros, i a voltes també madurs, tinguen sabor molt amarc i siguen tòxics per a la majoria dels animals. Les parts amargues d'algunes cucurbitàcees es troben entre els sabors més amarcs coneguts provinents de les plantes;[1] les cucurbitacinas es troben diversificadas pero totes compartixen una part de la via biosintética, un sol gen basta per a explicar la seua presència o absència en les diferents parts de la planta; les varietats cultivades per a consum humà varen perdre les cucurbitacinas en alguns òrguens.
Moltes cucurbitàcees posseïxen gran importància horticultural i varis gèneros de "carabasses" i moltes varietats de frut inmaduro "dolç" (no amarc) pertanyen a esta família. Alguns eixemples són els zapallos i zapallitos (ayotes, pipianes, carabasses i carabassetes, Cucurbita pepo, C. maxima, C. moschata, C. argyrosperma), el chilacayote o alcayota (Cucurbita ficifolia), el meló i el pepino (Cucumis melo madur i Cucumis sativus inmaduro respectivament), el meló d'Alger (Citrullus lanatus), la carabassa vinatera o porongo o mat (Lagenaria siceraria), la sicana o carabassa melona o curuguay (Sicana odorifera), el fregall o esponja vegetal (Luffa), el chayote o papa de l'aire i el tacaco de Costa Rica (Sechium edule i Sechium tacaco), la caigua o achojcha (Cyclanthera pedata), entre moltes atres comestibles en Àfrica i Àsia madures o inmaduras (gèneros Benincasa, Momordica, Trichosanthes, Coccinia).
Descripció
[editar | editar còdic]Caràcters diferencials
[editar | editar còdic]Posseïxen un sol full per nuc. APWeb:[2] "Les cucurbitàcees són fàcils de reconéixer. Són enredaderas herbàcies o lianes en fulls usualment més be cobertes per tricomas (pèls) toscos, sense estípules, en venaació palmada. En l'aixella del full hi ha usualment una ull vegetatiu, una flor, desplaçat cap al lateral un zarcillo ramificado, o alguna organisació més complexa que eixa. Les plantes són dioicas o monoicas, i les flors tenen hipanto, un androceo moltes voltes complex format per anteres monotecas ondulades sigmoideament, i un ovari ínfero en placentaació parietal. La corola és usualment més o menys groga, a voltes colorada. Les llavors són més o menys aplanadas".
Les cucurbitàcees es diferencien de les similars Vitaceae (les vinyes) i Passifloraceae (la passió de Crist o mbaracuyás) en la posició de les seues zarcillos, que és "lateral" al pecíol, o a lo manco no oposta al pecíol com en Vitaceae, ni en l'aixella del full com en Passifloraceae (Dieterle 1976 per a Guatemala[cita 1]).
-
Cucurbita maxima. Nuc, detall. Zarcillo, full (pecíol cap a l'esquerra dalt), una ull vegetativa i un ull floral masculí.
-
Cucurbita pepo. Nuc. Zarcillo, full, dos ulls florals masculines.
-
Anteres ondulades sigmoideament en els estams fusionats d'un ull floral masculí de Cucurbita (en este gènero les anteres són rectes en madurar).
Les varietats selvades també són diferenciables pel sabor de les cucurbitacines.
Descripció
[editar | editar còdic]Schaefer i Renner en Kubitzki (2011[3]): "".
Diversitat
[editar | editar còdic]Les flores llatinoamericanes que s'ocupen de regions de climes templats a càlits i les espanyoles tenen una descripció morfològica de la família i els gèneros que es troben en la regió que descriuen, es pot accedir a elles en les biblioteques d'institucions dedicades a la botànica com a universitats o jardins botànics. Les flors poden ser antigues i no trobar-se en elles les últimes espècies descriptas en la regió, per lo que una consulta a l'última lliteratura taxonòmica primària (les últimes monografies taxonòmicas i catàlecs d'ocurrències (checklists) de la família i els seus gèneros en la regió) o en un especialiste local pot ser necessària. La diversitat global de la família es troba en una flora global fins a gènero, en anglés i que s'ha tornat un referent, en Schaefer i Renner en Kubitzki (2011[3]), atres online són la de Watson i Dallwitz (1992 en avant[4]) en el seu clau d'identificació interactiva, i la del APWeb.[5] Les 3 últimes incorporen la classificació del APG (2009) -poden tindre algunes diferències-, si be la família és antiga i estable en la conceptualización que hui coneixem d'ella. Un llibre relativament recent, en anglés, ha segut dedicat a la descripció dels diferents aspectes de la família, inclosos cultiu, usos, etc. i s'ha tornat de llectura obligada per a iniciar-se en la família, és el Robinson i Decker-Walters (1997[6]) Cucurbits.
La diversitat taxonòmica de les cucurbitàcees està presentada en detalle per Schaefer i Renner en Kubitzki (ed., 2011[3]).
A continuació una chicoteta llista incompleta de la diversitat de cucurbitàcees. Les descripcions són deliberadament incompletes. Per a més informació seguixca els enllaços.
Luffa
[editar | editar còdic]El frut de Luffa en madurar és un pixidio en mesocarpi fibroso.
- Luffa
-
Vista lateral de flor masculina (esquerra) i les demés ulls masculins de l'inflorescència, i de la flor femenina en els pétals ya tancats (dreta). -
Frut madurant, pétals marchitos. -
Frut madur, pedúncul marchito, opèrcul després en el sector distal. -
.JPG)
Vista distal, les llavors s'esgolen a través de l'opèrcul, mesocarpi fibroso. -
.JPG)
Exocarpio i part del mesocarpi fibroso remogudes, s'observen les llavors aplanadas orientades horisontalment a l'eix floral. -
L'esponja vegetal, Luffa aegyptiaca.
-
Luffa aegyptiaca, l'esponja vegetal, cort travessera del frut madur (exocarpio i llavors remoguts), placentaació. -
Luffa acutangula, fruts inmaduros en venda en un mercat asiàtic.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
_immature_gourd_ready_for_consumption.jpg)
Frut: meló d'Alger. Mesocarpi intern sucós, mesocarpi mig (blanc) sòlit i formant part de la "armadura".
Frut: Meló, pepino.
Frut: zapallos, alcayota. Exocarpio llenyós, són "carabasses".
Frut: carabasses de exocarpio molt llenyós, de durabilitat de varis anys.
Frut: carabassa de polpa acuosa, durabilitat uns 6 mesos, polpa alguna cosa similar al meló.
Frut: carabassa de polpa acuosa, durabilitat una miqueta més d'un any per la capa cerosa que la recobrix.
Frut: inmaduro és el "pepino de reblir".
Coccinia
[editar | editar còdic]Coccinia es troba restringida al continent africà, llevat una espècie comestible, Coccinia grandis. El frut de Coccinia madura en una baya colorada o anaranjada des del sector distal al proximal. L'última monografia taxonòmica del gènero és la de Holstein (2015).
- Coccinia
-
:a: Cort travessera d'ovari de Coccinia hirtella, separats els dos carpelos. b: Frut madur de Coccinia megarrhiza. c: Frut de Coccinia sessilifolia. Noten-se els fas vasculars de la placentaació, les llavors aplanadas dispostes horisontalment a l'eix floral.
-
Fruts madurant de a: Coccinia hirtella, b: Coccinia sessilifolia (com la planta, cobert d'una capa cerosa), c Coccinia megarrhiza i C. megarrhiza x C. trilobata. -
Coccinia grandis és l'única del gènero la distribució del qual comprén regions fòra d'Àfrica, els seus fruts es consumixen inmaduros com a verdura d'estació. També són comestibles madurs.
_nuc_zarcillo_ramificaci%C3%B3_brot_tricomas_ull_floral_mascul%C3%AD_florM01_-detall.JPG){kind=link}
_dos_dies_abans_de_l%27antesis.jpg){kind=link}
Trichosanthes
[editar | editar còdic]Els fruts de Trichosanthes són similars exteriorment a Coccinia (les llavors poden ser obscures), pero estan distribuïdes en Àsia tropical[7] i Austràlia[7] llevat Trichosanthes cucumerina var. anguina que es cultiva també en Àfrica. Ademés del seu frut posseïx pétals típicament blancs i fimbriados, de tubo floral allargat i fragants, adaptats a la polinisació nocturna per lepidòpters.[8]
- Trichosanthes
-
Pétals desplegats i frut de Trichosanthes ovigera, ornamental en Japó.
-
Trichosanthes cucumerina var. anguina es consumix inmaduro com a verdura d'estació, i la seua polpa madura com a substitut de la tomata. Flor en pétals desplegant-se.
-
Trichosanthes dioica inmadura.[7]
.jpg){kind=link}
Dendrosicyos
[editar | editar còdic].jpg)
L'únic arbre de la família, Dendrosicyos en la seua única espècie, és un paquicaulo que va guanyar el hàbit arborescente a partir del hàbit trepador ancestral.[9] En anglés ho criden cucumber tree, el "arbre de pepino". Les seues branques herbàcies són péndulas. Sobreviu com un relicto en l'illa de Socotra (front a la costa de la banya d'Àfrica) pero és el doble d'antic que ella, per lo que es postula que anteriorment estava més àmpliament distribuït.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Metcalf, R. L., Metcalf, R. A., & Rhodes, A. M. (1980). Cucurbitacins as kairomones for diabroticite beetles. Proceedings of the National Academy of Sciences, 77(7), 3769-3772. http://www.phytojournal.com/vol1issue6/issue_march_2013/26.pdf
- ↑ "Cucurbitaceae llaure easily recognised. They llaure vines or lianes with often rather roughly hairy exstipulate leaves that have palmate venation. In the leaf axil there is a usually lateral and branched tendril, a vegetative bud, a flower, or a yet more complex organisation. The plants llaure dioecious or monoecious, and the flowers have a hypanthium, an often complex androecium made up of twisted, monothecal anthers, and an inferior ovary with parietal placentation. The corolla is often more or less yellow, sometimes ret. The seeds llaure more or less flattened." https://www.mobot.org/MOBOT/research/apweb/
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Schaefer, H. i Renner, S.S. 2011. Cucurbitaceae. Pp. 112–174 en: Kubitzki, K. (ed.), The families and genera of vascular plants, vol. 10, Sapindales, Cucurbitales, Myrtaceae. Berlin: Springer.
- ↑ L. Watson i M. J. Dallwitz (1992 en avant) Cucurbitaceae. http://delta-intkey.com/angio/www/cucurbit.htm [1] archivat en Wayback Machine. En: The familis of flowering plants http://delta-intkey.com/angio/index.htm [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Stevens, P. F. (2001-2012). Cucurbitaceae https://www.mobot.org/MOBOT/research/apweb/orders/cucurbitalesweb.htm#Cucurbitaceae En: Angiosperm Phylogeny Website. Version 12, July 2012 [and more or less continuously updated since]. https://www.mobot.org/MOBOT/research/apweb/
- ↑ Robinson, R. W., & Decker-Walters, D. S. (1997). Cucurbits. Cab international.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Kumar, N., Singh, S., Manvi, & Gupta, R. (2012). Trichosanthes dioica Roxb.: An overview. Pharmacognosy Reviews, 6(11), 61–67. http://doi.org/10.4103/0973-7847.95886
- ↑ Hugo J de Boer, Hanno Schaefer, Mats Thulin and Susanne S Renner (2012) Evolution and loss of long-fringed petals: a case study using a dated phylogeny of the snake gourds, Trichosanthes (Cucurbitaceae). BMC Evolutionary Biology 2012 12:108 DOI: 10.1186/1471-2148-12-108 https://bmcevolbiol.biomedcentral.com/articles/10.1186/1471-2148-12-108
- ↑ Olson, M. E. (2003). Stem and leaf anatomy of the arborescent Cucurbitaceae Dendrosicyos socotrana with comments on the evolution of pachycauls from lianes. Plant Systematics and Evolution, 239(3-4), 199-214.
- ↑ (2009).«Gourds afloat: a dated phylogeny reveals an Asian origin of the gourd family (Cucurbitaceae) and numerous oversea dispersal events.».Proceedings of the Royal Society B.276(1658)
- 843–851.doi:10.1098/rspb.2008.1447.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Dos llibres s'han publicat sobre cucurbitàcees, la família dels pepónides:
- Whitaker, T. W., & Davis, G. N. 1962. Cucurbits. Botany, Cultivation, and Utilization. London Leonard Hill [Books] Limited. Interscience Publishers, Inc. New York. Una llectura clàssica, molt citada.
- Robinson, R. W., & Decker-Walters, D. S. (1997). Cucurbits. Cab international. Una llectura actualisada que inclou cultiu, malalties, usos, classificació...
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cucurbitaceae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "cita", pero no es trobà una etiqueta <references group="cita"/>