Anar al contingut

Citrullus lanatus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Citrullus lanatus (Citrullus lanatus)
Atalls
Meló d'Alger

Citrullus lanatus, comunament cridada meló d'Alger, meló d'aigua, acendría, sindria, patilla, és una espècie de la família Cucurbitaceae. És originària d'Àfrica en una gran presència i difusió en tot lo món. Es cultiva de manera estesa per tot lo món pel seu frut, el qual és un pepónide d'enorme tamany (el récort entre les frutes va ser una de 88,5 kg).[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta herbàcea de cicle anual, trepadora o rastrera, de textura asprosa, en brots pilosos proveïts de zarcillos i fulls de cinc lòbuls profunts. Les florés són grogues, grans i unisexuales, les femenines tenen el gineceo en tres carpelos, i les masculines en cinc estams.

El frut de la planta és gran (normalment més de 4 kg), pepónide, carnoso i sucós (més del 90% és aigua), casi esfèric, de textura plana i sense porosidades, de color vert en dos o més tons. La polpa és de color roig —pel antioxidant licopeno— i de carn de sabor generalment dolç (més rarament groga i amarga).

Les numeroses llavors poden aplegar a medir 1 cm de llongitut, són de color negre, marró o blanc i riques en vitamina I, s'han utilisat en medicina popular i també es consumixen torrades com a aliment.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Citrullus lanatus va ser descrita per (Thunb.) Matsum. & Nakai i publicat en Catalogus Seminum et Sporarum in Horto Botanico Universitatis Imperialis Tokyoensis per annos 1915 et 1916 lectorums Imperialis Tokyoensis 30, no. 854. 1916.[2]

Etimologia
Citrullus: nom genèric que és diminutivo latino de Citrus i que posseïx una olor i sabor similar.[3]
lanatus: epítet latino que significa "lanudo".[4]
Sinonímia


Història

[editar | editar còdic]

Els melons d'Alger es cultivaven originalment pel seu alt contingut en aigua i s'almagasenaven per a consumir-les durant les estacions seques, no només com a font d'aliment, sino com a método d'almagasenament d'aigua.[5] En la regió del Mar Morta es varen trobar llavors de meló d'Alger en els antics assentaments de Bab edh-Dhra i Tel Llaureu.[6]

En Uan Muhuggiag, un jaciment arqueològic prehistòric situat en el suroest de Líbia, es varen descobrir moltes llavors de meló d'Alger selvat (C. lanatus) de cinc mil anys d'antiguetat. Este descobriment arqueobotánico pot recolzar la possibilitat de que la planta estiguera més àmpliament distribuïda en el passat.[7][5]


En el VII, els melons d'Alger ya es cultivaven en l'Índia, i en el X havien aplegat a China. Els àraps varen introduir la fruta en la península ibèrica, i hi ha proves de que es cultivava en Còrdova en 961 i també en Sevilla en 1158. Es va estendre cap al nort pel sur d'Europa, tal volta llimitat en el seu alvanç per unes temperatures estivals insuficients per a obtindre bons rendiments. La fruta va escomençar a aparéixer en els herbarios europeus en 1600, i es va plantar àmpliament en Europa en el XVII com a cultiu menor de jardí.[8]

Els primers melons d'Alger no eren dolços, sino amargues, en la polpa de color blanc groguenc i difícils d'obrir. Posteriorment, gràcies a la selecció, els melons d'Alger tenien millor sabor i eren més fàcils d'obrir.[9]

Els #colon europeus i els esclaus africans varen introduir el meló d'Alger en el Nou Món. Els #colon espanyols ya la cultivaven en Florida en 1576. En 1629 ya es cultivava en Massachusetts i en 1650 en Perú, Brasil i Panamà. Per la mateixa época, els natius americans la cultivaven en la vall del Mississipi i en Florida. Els melons d'Alger varen ser ràpidament acceptades en Hawái i atres illes del Pacífic quan les varen introduir exploradors com el capità James Cook.[8] En els Estats Units de l'época de la Guerra de Secessió, els melons d'Alger eren cultivats habitualment per negres lliures i es varen convertir en un símbol de l'abolició de l'esclavitut.[10] Despuix de la guerra, els negres varen ser difamados per la seua associació en el meló d'Alger. El sentiment va evolucionar cap a un estereotip raciste segons el qual els negres compartien una suposta gana voraç pel meló d'Alger, una fruta que durant molt temps en Estats Units es va relacionar en el gos i la brutea.[11]

Els melons d'Alger sense pepites varen ser desenrollades inicialment en 1939 per científics japonesos que varen ser capaços de crear híbrits triploides sense pepites que varen permanéixer rars inicialment perque no tenien suficient resistència a les malalties.[12] Els melons d'Alger sense pepites es varen fer més populars en el XXI, aplegant a casi el 85% de les vendes totals de melons d'Alger en Estats Units en 2014.[13]

Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]

Propietats nutricionals

[editar | editar còdic]

El frut conté al voltant de 6% de sucres i 90% d'aigua per pes. És una bona font de vitamina C, com a molts atres fruts.


L'aminoàcit citrulina va ser extret i analisat per primera volta del frut de Citrullus lanatus.[14] La fruta de Citrullus lanatus contenen una cantitat significativa de citrulina i despuix de consumir de varis quilograms, s'ha medit una concentració elevada en el plasma sanguíneu. Açò podria ser confòs en citrulinemia o atres desórdens del cicle de la urea.[15] Les corfes del frut, usualment verts o blanques, també són comestibles i a voltes són consumides com a verdura.[16] El frut és llaugerament diurético[17] i conté carotenoides en grans cantitats.[18] La varietat en polpa roja és una font significativa de licopeno, proporciona 4,532 µg per 100 g.[19]

Usos en la medicina tradicional

[editar | editar còdic]

En diferents parts de Mèxic i segons la seua medicina tradicional empírica, la fruta de Citrullus lanatus posseïx una série de propietats que la fan apta per a ser usada com a medicina. En Pobla, es recomana per a tractar el paludisme, i en Sonora per al reumatisme, estrenyiment, afeccions renals, gota i trastorns de les vies urinàries.

En Michoacán, per a sanar les cremades, s'ampra el frut en rebanadas aplicat de manera externa, i en Oaxaca s'utilisa en el tractament del pallola. No obstant, no hi ha proves científiques de que el meló d'Alger cure dits padecimientos i la milloria en les persones podria atribuir-se més be als contes generals i l'evolució natural de la malaltia.[20] En el XX, l'Institut Mèdic Nacional de Mèxic la reporta com antiblenorrágica i diurética. Maximino Martínez la senyala per a les afeccions renals i com antipalúdico.cita requerida

Farmacologia

[editar | editar còdic]

En les llavors s'ha detectat el terpenoide cucurbitacina.

Simbologia

[editar | editar còdic]

Este frut s'ha convertit en un ícono nacional en Mèxic degut a que posseïx en orde els tres colors de la bandera de Mèxic. Inclusivament existix la creència de que per al disseny de la bandera de Mèxic, Guerrero i Iturbide es varen inspirar en els colors de la rebanada d'un meló d'Alger.[21] També va significar un objecte d'inspiració per a pintors del país com: Frida Kahlo, Diego Rivera i Rufino Tamayo.[21][22][23]

Els melons d'Alger també són usats com símbols de resistència, per un costat, s'utilisen com un símbol de resistència i protesta del poble palestí;[24][25][26] l'orige de l'us de la fruta com a símbol s'origina a partir de la bandera de Palestina, i els colors panárabes que utilisa, de les que l'exposició tant de la bandera com de qualsevol dels colors panárabes va ser prohibida en Israel en certes situacions, va anar a partir d'esta prohibició que es va decidir utilisar el meló d'Alger, fruta que ya era cultivada en la regió i que també mostrava els mateixos colors que la bandera, sent un símbol alternatiu per a representar la resistència palestina durant décades.[27] Este mateix símbol tenint major rellevància en l'actual conflicte israelita-palestí i la guerra de Gaza;[24] en particular, el símbol és usat com una forma de previndre i eludir tota censura i shadowbanning en algunes plataformes.[28]


En Ucrània, l'us del meló d'Alger com a símbol va ser utilisada primerament en l'óblast de Jersón, regió que produïx més del 50% dels melons d'Alger que es venen en Ucrània, mateixa fruta que es va convertir en un símbol del óblast com també en un meme d'Internet de la comunitat ucraniana.[29][30] El meló d'Alger de Jersón (Plantilla:Lang-uk), a banda de rebre denominació d'orige en Ucrània,[31] la mateixa també es va convertir en un símbol de nacionalisme ucranià durant l'ocupació russa de Jersón, fins a i despuix de la contraofensiva de Jersón de 2022.[32][33][34]

Dins de la simbologia LGBT, el meló d'Alger se sol utilisar per a representar la «abrosexualidad», una orientació sexual caracterisada per la fluïdea sexual, es va triar al meló d'Alger, ya que, en estar composta en un 92% per aigua, són representants de ser alguna cosa «decorregut».[35][36]


En Estats Units, les comunitats afroestadounidenses varen ser representats en distints estereotips racistes, un dels estereotips contemporàneus menciona la fascinació i gran gana tanta pel meló d'Alger com també pel pollet fregit. L'orige del meló d'Alger i la seua relació en este estereotip raciste dels afroestadounidenses inicia en la finalitat de la guerra de secessió i la proclamació d'emancipació en 1863.[37] En vàries regions del sur nortamericà, exesclavos afroestadounidenses varen començar a plantar meló d'Alger en els seus propis terrenys a modo de cultiu comercial, d'esta manera, els melons d'Alger es varen convertir en un símbol de llibertat i autoabastecimiento per a estes comunitats; per l'atre costat, per als nortamericans blancs, el cultiu dels melons d'Alger es considerava una amenaça i indicava la seua pèrdua com a «raça dominant».[38] El resentiment en contra dels afroestadounidenses va dur a l'us dels melons d'Alger per a menysprear a estes comunitats com a infantils i bruts,[38] el meló d'Alger va ser un símbol raciste que representava als afroestadounidenses com a gent ingènua que estava satisfeta únicament en meló d'Alger i descans.[39] Este estereotip es va perpetuar en espectàculs minstrel, comunament representant als afroestadounidenses com a gent ignorant i peresoza.[40]

Cultiu

[editar | editar còdic]

Florixen durant l'estiu i maduren quaranta dies despuix de la seua floració. En Espanya va ser introduïda pels àraps; actualment es cultiva per tota la península, principalment en Andalusia i en l'est. l'etimologia del seu nom reflectix dit orige, ya que meló d'Alger prové de l'àrap hispànic sandiyya. En àrap clàssic és sindiyyah, de Sind, regió de Pakistan, d'a on prové el nom.

Aproximadament un 95% del meló d'Alger es cultiva empeltada sobre un patró de carabassa híbrida (Cucurbita maxima × Cucurbita moschata), totalment afí en el meló d'Alger. L'híbrit va ser introduït en Almeria en 1980. S'originen problemes quan existixen diferències de 20-30 °C de temperatura entre el dia i la nit, encara que en els melons d'Alger empeltats aumenta la resistència tant al fret com a la calor.

Producció mundial

[editar | editar còdic]
Principals productors de meló d'Alger (2018)[41]
(tonellades)
China 62.803.768
Plantilla:IRI 4.113.711
TurquíaArchiu:Flag of Turquía.png 4.031.174
2.520.000
Brasilclass=notpageimage noviewer|Bandera de Brasil|border|link=|20px Brasil 2.240.796
  1. REDIRECCIÓN Plantilla:DZA || align="right" | 2.095.757
Rusiaborder|link=|20px Rusia 1.969.954
Plantilla:UZB 1.836.959
[[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]] || align="right" | 1.771.051

Egiptoclass=notpageimage noviewer|border|link=|20px Egipto 1.483.255
Méxicoborder|link=|20px México 1.472.459
Kazajistánlink=|20px Kazajistán 1.248.613
Plantilla:VIE 1.200.104
Espanya align="right" | 1.092.401

Nom comú

[editar | editar còdic]
  • És coneguda com a «meló» (en Cuba i Puerto Rico), o «meló d'aigua» en moltes regions espanyoles com Castella-la Mancha i la Regió de Múrcia, o «meló d'Alger» en Valéncia. És coneguda la adivinanza de «vert per fòra, roig per dins, pepites negres, meló d'aigua...». En efecte, d'ací deriva el seu nom en anglés watermelon.
  • En República Dominicana, Chile, Argentina, Mèxic i Uruguay se li coneix en el bàsic nom de «meló d'Alger».
  • En Brasil es coneix en el nom de «melancia».
  • En Filipines es coneix en el nom de «meló d'Alger», encara que hi ha una minoria que la coneix en el nom «meló d'aigua».[42]
  • En Veneçola i en el Carib Colombià es coneix en el nom de «patilla».
  • Castellà: «albatheca», «albudeca», «albudega», «anguria», «badea», «badea d'aigua», «badea d'alguns», «balancia», «bateca», «batheca», «meló d'aigua», «meló d'Alger, «sandia», «zandía», «zandia», «azendía».[43]
  • Cidra cayote (rar)[44]
  • Anguria[45]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ [1] 20 minuts. Consultat l'1 de febrer de 2019.
  2. ↑ «Citrullus lanatus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 25 de giner de 2014.
  3. ↑ En Noms Botànics
  4. ↑ en Noms Botànics
  5. ↑ 5,0 5,1 Strauss, Mark (2015-08-21). «The 5,000-Year Secret History of the Watermelon» (en en).
  6. ↑ Arabian Drugs in Medieval Mediterranean Medicine, Edinburgh University Press. ISBN 9781474413183.
  7. ↑ “An archaeobotanical contribution to the history of watermelon, Citrullus lanatus (Thunb.) Matsum. & Nakai (syn. C. vulgaris Schrad.)” . Vegetation History and Archaeobotany 13 (4): 213–217. doi:10.1007/s00334-004-0039-6. ISSN 0939-6314.
  8. ↑ 8,0 8,1 (2012) «6: Cucumbers, melons and watermelons», The Cambridge World History of Food, Part 2 (vol. 46), Cambridge University Press, pp. 267–270. doi:10.1017/CHOL9780521402156. ISBN 978-0-521-40215-6.
  9. ↑ Szydlowski, Mike. Understanding the evolution of today's watermelon, Columbia Daily Tribune. Recuperate le 3 de novembre 2021.
  10. ↑ «How Watermelons Became a Racist Trope». The Atlantic Monthly Group.
  11. ↑ On eating watermelon in front of white people: "I'm not as free as I thought", Vox.
  12. ↑ «Production of Seedless Watermelons». US Department of Agriculture. Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2016.
  13. ↑ «Watermelon». Agricultural Màrqueting Resource Center.
  14. ↑ Wada, M.(1930).«Über Citrullin, eine neue Aminosäure im Presssaft der Wassermelone, Citrullus vulgaris Schrad.».Biochem. Zeit..224
  15. ↑ H. Mandel, N. Levy, S. Izkovitch, S. H. Korman(2005).«Elevated plasma citrulline and arginine due to consumption of Citrullus vulgaris (watermelon)».Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft.28(4)
    467–472.doi:10.1007/s10545-005-0467-1.
  16. ↑ «Watermelon Rind Stir-Fry». Archivat des d'el original, el 10 de maig de 2015. Consultat el 27 d'abril de 2013.
  17. ↑ The Associated Press. «CBC News - Health - Watermelon the real passion fruit?», CBC. Consultat el 27 d'abril de 2013.
  18. ↑ «HowStuffWorks "Health Benefits of Watermelon"». HowStuffWorks. Consultat el 5 de decembre de 2009.
  19. ↑ «Nutrient data for 09326, Watermelon, raw». USDA. Archivat des d'el original, el 7 de març de 2016. Consultat el 27 d'abril de 2013.
  20. ↑ «En Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2013. Consultat el 2 d'octubre de 2013.
  21. ↑ 21,0 21,1 Secretaria d'Agricultura i Desenroll Rural. «Meló d'Alger, ¡fruta de colors mexicans!». Consultat el 31/07/2021.
  22. ↑ Secretaria d'Agricultura i Desenroll Rural. «Meló d'Alger, una rebanada de sabor». Consultat el 31/07/2021.
  23. ↑ «Meló d'Alger, símbol d'identitat cultural en méxico.».
  24. ↑ 24,0 24,1 «Images of Watermelons Signal Support for Palestinians» (en en). Consultat el 7 d'agost de 2025.
  25. ↑ «البطيخ وغصن الزيتون وحنظلة.. رموز فلسطينية تواجه القمع» (en ar).
  26. ↑ «Watermelon: A slice of Palestinian resistance» (en en). Consultat el 7 d'agost de 2025.
  27. ↑ «Why Palestinians llaure uniting around watermelon emoji» (en en).
  28. ↑ «Fique’s social mija platforms llaure systemically censoring pro-Palestine content, NGO finds» (en en).
  29. ↑ «Головне про мем «баржа з кавунами» — та економіку річок» (en uk). Na Chasi. Archivat des d'el original, el 2021-04-09.
  30. ↑ «Кавуновий край: як херсонський кавун стає всесвітньо відомим брендом» (en uk). Consultat el 7 d'agost de 2025.
  31. ↑ «Реєстр географічних зазначень» (en uk). Consultat el 7 d'agost de 2025.
  32. ↑ «Ukraine-Russia war latest: Wagner chief claims Russia used 'lethal force' against mercenaries; dam 'catastrophe' leaves town 'underwater'» (en en). Archivat des d'el original, el 2023-06-06. Consultat el 7 d'agost de 2025.
  33. ↑ «How did the watermelon become a symbol of Kherson’s liberation from Russian occupation?» (en en). Consultat el 7 d'agost de 2025.
  34. ↑ «Making sense of Ukrainian war memes: From watermelons to Saint Javelin» (en en). Consultat el 7 d'agost de 2025.
  35. ↑ «What does Abrosexual pixen?» (en en). Consultat el 7 d'agost de 2025.
  36. ↑ «Get to Know the Meaning Behind the Colors of Major Pride Flags» (en en).
  37. ↑ «How Watermelons Became a Racist Trope» (en en).
  38. ↑ 38,0 38,1 (2018).«How Watermelons Became Black: Emancipation and the Origins of a Racist Trope».The Journal of the Civil War Era.University of North Carolina Press.8(1)
    64–86.ISSN 2159-9807.doi:10.1353/cwe.2018.0003.
  39. ↑ «Watermelon: Symbolizing the Supposed Simplicity of Slaves» (en en). Consultat el 7 d'agost de 2025.
  40. ↑ (2010).«Fences».Shmoop.
  41. ↑ «Watermelon Production by FAO Food and Agriculture Organization» (en inglés).
  42. ↑ (2008) [2], Madrit: Consell Superior d'Investigacions Científiques, p. 293. ISBN 978-84-00-08635-0.
  43. ↑ «Citrullus lanatus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 27 de novembre de 2009. buscar «Citrullus lanatus» i vore Noms vernàculs
  44. ↑ Colmeiro, M. (1871) «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit; pág. 57
  45. ↑ https://dle.raer.és/anguria?m=form
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Citrullus_lanatus&oldid=823549»