Cultiu comercial
Un cultiu comercial o cultiu lucratiu és un cultiu agrícola que es cultiva per a vendre en fins lucratius. Per lo general, ho compren parts separades de la granja. El terme s'utilisa per a diferenciar els cultius comercialisats dels cultius de subsistència, que són els que s'alimenten al propi ganado del productor o que es cultiven com a aliment per a la família del productor. En époques anteriors, els cultius comercials solien ser solament una menuda (pero vital) part del rendiment total d'una granja, mentres que hui, especialment en els països desenrollats i entre els menuts agricultors, casi tots els cultius es cultiven principalment per a obtindre ingressos. En els països menys desenrollats, els cultius comercials solen ser cultius que atrauen la demanda en les nacions més desenrollades i, per lo tant, tenen cert valor d'exportació.
Els preus dels principals cultius comercials s'establixen en els mercats de productes bàsics en alcanç mundial, en alguna variació local (denominada "base") basada en els costs de noli i l'equilibri de l'oferta i la demanda locals. Una conseqüència d'açò és que una nació, regió o productor individual que depenga de tal cultiu pot sofrir preus baixos si una collita abundant en un atre lloc du a un excés d'oferta en els mercats globals. Este sistema ha segut criticat pels agricultors tradicionals. El café és un eixemple d'un producte que ha segut susceptible a variacions significatives en els preus de futurs de productes bàsics.
Globalisació
[editar | editar còdic]Les qüestions relacionades en els subsidis i les barreres comercials sobre dits cultius s'han tornat controvertides en les discussions sobre la globalisació. Molts països en desenroll assumixen la posició de que l'actual sistema de comerç internacional és injust perque ha provocat que es reduïxquen els aranzelés en els productes industrials a l'hora que ha permés aranzel baixos i subsidis agrícoles per als productes agrícoles. Açò fa que siga difícil per a una nació en desenroll exportar els seus bens a l'exterior i obliga a les nacions en desenroll a competir en bens importats que són exportats des de nacions desenrollades a preus artificialment baixos. La pràctica d'exportar a preus artificialment baixos es coneix com dumping[2] i és illegal en la majoria de les nacions. La controvèrsia sobre este tema va dur al colapse de les conversacions comercials de Cancún en 2003, quan el Grup dels 22 es va negar a considerar els punts de l'agenda proposts per l'Unió Europea a menos que s'abordara el tema dels subsidis agrícoles.
Per zones climàtiques
[editar | editar còdic]Àrtic
[editar | editar còdic]El clima de l'Àrtic generalment no és propici per al cultiu de cultius comercials. No obstant, un cultiu comercial potencial per al Àrtic és la Rhodiola rosea, una planta resistent utilisada com herba medicinal que creix en l'Àrtic.[3]
Templat
[editar | editar còdic]Els cultius comercials que es cultiven en regions en un clima templat inclouen molts cereals (blat, centeno, dacsa, ordi, avena), cultius oleaginosos (llavors de raïm, llavors de mostaça), hortalices (creïlles), arbres madereros (piceas, pins, avets), frutes d'arbre o frutes de copa (per eixemple, pomes, cireres) i fruts rojos (per eixemple, fraules, frambuesa).
Subtropical
[editar | editar còdic]En les regions en clima subtropical, els cultius oleaginosos (per eixemple, soja), el cotó, l'arròs, el tabac, l'índigo, els cítrics, les granades i algunes hortalices i herbes són els cultius comercials predominants.
Tropical
[editar | editar còdic]En regions en clima tropical, el café,[4] cacao, canya de sucre, bananes, taronges, cotó i yute (una fibra vegetal suau i lluenta que es pot hilar en fils grossos i forts) són cultius comercials comuns. La palma setrill és una palmera tropical i el seu frut s'utilisa per a fer oli de palma.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ USDA-Foreign Agriculture Service. «(Cotton) Production Rànquing MY 2011». National Cotton Council of America. Consultat el 2012-04-03.
- ↑ Van donen Bosche, Peter (2005). The Law and Policy of the World Trade Organization, Cambridge, UK: Cambridge University Press, pp. 42. ISBN 978-0-511-12392-4. «Dumping, i.i. bringing a product onto the market of another country at a price less than the normal value of that product is condemned but not prohibited in WTO law.»
- ↑ «Medicinal Arctic herb: Alaska's next (llegal) cash crop?». Alaska Dispatch. Consultat el 2012-04-09.
- ↑ Ellis, Blake. «Coffee prices on the rise». CNN Money. Consultat el 2012-04-03.
- ↑ Reeves, James B.; Weihrauch, {{{nom2}}}; Consumer and Food Economics Institute, {{{nom3}}} (1979). Composition of foods: fats and oils, Washington, D.C.: U.S. Dept. of Agriculture, Science and Education Administration, p. 4. OCLC 5301713.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultivo comercial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.