Minifundi

Archiu:Paisaje de prados de siega en Cantabria (España). Monte (Riotuerto), Barrio de Idiopuerta.jpg

En Espanya el minifundi està molt estés en la Rebanc Cantàbric i Galícia. En l'image, prats de sega en Cantàbria per a l'alimentació del ganado vacú estabulado.

Minifundi és una finca agrícola d'extensió molt reduïda que dificulta la seua explotació. Més que en el concepte de parcela (terreny agrari dins d'una linde) o en el de propietat agrària (totalitat de parceles pertanyents al mateix propietari), es relaciona en el d'explotació agrària (parceles explotades pel mateix responsable de gestió, siga o no el seu propietari). L'extensió mínima d'una explotació per a permetre una gestió adequada és diferent segons la calitat de la terra, el cultiu, el treball, el capital i les tècnicas utilisades, i l'espai geogràfic en el que es trobe. En Espanya sol utilisar-se la sifra de 10 hectàreas, que pot ser una sifra indicativa per a que una explotació cerealista de seca en la Replanell Central siga considerada menuda; pero no ho seria per a una horta valenciana, que en eixe tamany és perfectament rendable (una explotació de més de 100 ha. seria considerada un latifundi, sent les demés una explotació mija). En atres zones del món o per a atres fonts, la sifra pot ser diferent: en Amèrica o Austràlia, sobretot en zones poc poblades en una major tendència a l'agricultura i la ganaderia extensiva, pot utilisar-se la sifra de 30 ha.; en el surest d'Àsia, en una tradició d'agricultura intensiva (com la ricicultura fortament irrigada en zones superpobladas), pot utilisar-se la sifra de 2 ha.

Archiu:Vista aérea de Vega de Pas - Este.jpg

Parcela elongadas en Vega de Pas (Cantàbria). En moltes zones rurals d'Espanya, ha segut comuna l'us de parceles allargades cridades longueras. Estes solen originar-se per la divisió d'una propietat gran o pel repartiment de terres comunals.

Un minifundi té, per definició, unes dimensions tan reduïdes que impedixen a l'agricultor obtindre una producció suficient per a ser comercialisada o obtindre ingressos monetaris suficients, obligant al autoabastecimiento i l'agricultura de subsistència. Encara que sol coincidir en ella, el minifundi no és estrictament sinònim del concepte de menuda propietat, ya que una explotació agrària podria compondre's de vàries chicotetes propietats fins a alcançar un tamany suficient. Més freqüent encara és que una gran propietat es arrende en menuts lots a molts llauradors individuals, les explotacions dels quals, sense tamany suficient per a una gestió eficaç, són verdaders minifundis.

El minifundi pot formar-se en els règims d'herència en els que el testador dividix la seua propietat a parts iguals entre els seus hereus, resultant aixina péntols de terreny progressivament més menuts. La successiva partició del terrazgo heretat a lo llarc del temps pot dur a casos extrems en els que domina un paisage de longueras de molt escassa rendabilitat. El minifundi es presenta per lo general en contrast en els latifundis en economies tradicionals, tecnològicament atrassades i en escassa inversió de capital. Els llauradors minifundista viuen molt prop del nivell de supervivència, i quan es veuen obligats a repartir l'escassa terra entre els seus descendents, s'agudisa el problema de l'escàs tamany de les parceles. Quan ni tan sols açò és possible (per eixemple, quan les costums successòries protegixen l'unitat de l'herència en el fill major) i es dona una forta pressió demogràfica, es donen les condicions històriques per al èxodo rural; que, per raons opostes, també es dona en atres estructures d'explotació, com el latifundismo.