Grans de mostaça
Els grans de mostaça són chicotetes llavors redones de diverses plantes de mostaça, típicament d'1 o 2 mm de diàmetro. El seu color va del blanc groguenc al negre, i són espècies importants en moltes cuines regionals. Procedixen de tres plantes diferents: la mostaça negra (Brassica nigra), la mostaça marró índia (Brassica juncea) i la mostaça blanca (B. hirta/Sinapis alba).
Història
La primera referència a la mostaça en l'Índia està en l'història contada per Buda en el V sobre una afligida mare (Kisa Gotami) i els grans de mostaça. Quan una mare pert al seu únic fill, du el seu cos a Buda per a trobar remei. Este li demana que duga un grapat de grans de mostaça d'una família que mai haja perdut a un fill, marit, pare o amic. Quan la mare és incapaç de trobar a una família aixina en el seu poble, advertix que la mort és comuna a tots, i que no pot ser egoista en la seua pena.[1]
Els francesos han amprat grans de mostaça com a espècia des del 800 d. C., i varen estar entre les espècies dutes pels exploradors espanyols de el XV.
Us regional
El kadugu (tamil: கடுகு), aavakaaya (telugú: ఆవకాయ) o sasive (canarés: ಸಾಸಿವೆ) és un tipo d'encurtido indi consistent principalment en mànec, guindilla en pols i aavaa pindi (grans de mostaça en pols) curats en oli de mostaça. És popular en el sur de l'Índia, procedint de Andhra Pradesh.
Els grans de mostaça s'usen com a espècia en el nort de l'Índia i Nepal, sent habitual torrar-los fins que exploten. També es planten per a obtindre saag (brots), que es saltean i s'ampren com a verdura en el sarson ka saag.
Referències
- ↑ «The Mustard Seed» (en anglés). Sacred-texts.com. Consultat el 28 de juliol de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Granos de mostaza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.