Anar al contingut

Brassica juncea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Brassica juncea (Brassica juncea)


Brassica juncea, mostaça castanya, mostaça calenta,[1] mostaça de l'Índia, mostaça chinenca, o mostaça de full és una espècie de planta de mostaça. Entre els seus subvariedades es troba la mostaça enrollada jaganta del sur, que s'assembla a un col sense cap tal com el kale, pero que posseïx un aroma distintiu a mostaça i rave.

Gastronomia

[editar | editar còdic]

Els fulls, llavors i el talle d'esta varietat de mostaça són comestibles. La planta és utilisada en la preparació d'platillo de la gastronomia africana, italiana, índia, chinenca, japonesa, coreana, i soul food. La B. juncea és cultivada per al seu us com verdura de full, i per a la producció d'oli vegetal a partir de les seues llavors. En Rússia, esta és la principal varietat cultivada per a produir oli de mostaça, el qual una volta refinat és considerat un dels millors olis vegetals i és molt utilisat para envasament, horneado i producció de margarina; i la majoria de la mostaça de taula que es consumix és preparada en grans d'esta espècie de planta de mostaça.

Els fulls són utilisats en la cuina d'Àfrica,[2] i els fulls, llavors i brots són usats en la cuina de l'Índia, particularment en les regions montanyoses de Nepal, com també en la cuina de Punjab en Índia i Pakistan, a on es prepara un famós platillo denominat Sarson dona saag (fulls de mostaça).[3] B. juncea subsp. tatsai, la qual posseïx un talle especialment gros, és utilisada per a preparar el pickle indi denominat achar, i el pickle chinenc zha cai. La mostaça preparada en les llavors de B. juncea és denominada mostaça marró.[4] Els fulls (raai en gujarati) són utilisades en numerosos platillo de l'Índia.

Fitorremediación

[editar | editar còdic]

Esta planta s'utilisa en fitorremediación, per a eliminar del solc metals pesats, tals com plom, en llocs en residus perillosos, ya que posseïx una molt alta tolerància a estes substàncies i almagasena els metals pesats en les seues cèlules. Després la planta es cull i gestiona en forma apropiada. Este método és més fàcil i menys costós que atres métodos tradicionals d'eliminació de metals pesats. També ajuda a previndre la erosió del sol en estos llocs evitant aixina que la contaminació aumente.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Calent 199» (en en). ECHOcommunity. Consultat el 2025-02-11.
  2. Grubben, G.J.H. & Denton, O.A. (2004) Plant Resources of Tropical Africa 2. Vegetables. PROTA Foundation, Wageningen; Backhuys, Leiden; CTA, Wageningen.
  3. «Flavour of Punjab». Consultat el 6 de març de 2013.
  4. (2012).«Biodegradation of glucosinolates in brown mustard seed meal (Brassica juncea) by Aspergillus sp. NR-4201 in liquid and solid-state cultures.».PubMed.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Everitt; Lonard, {{{nom2}}}; Little, {{{nom3}}} (2007). [1], Lubbock: Texas Tech University Press. ISBN 0-89672-614-2

Enllaços externs

[editar | editar còdic]