Oli de palma
El oli de palma és un oli d'orige vegetal que s'obté del mesocarpi de la fruta de la palma de les espècies Elaeis guineensis i Elaeis oleifera. És el segon tipo d'oli en major volum de producció, sent el primer l'oli de soja.[1] El frut de la palma és llaugerament roig, de la mateixa manera que l'oli embotellat sense refinar. Els seus principals usos es troben dins de l'indústria d'aliments ultraprocesados, es calcula que dalt del 50% dels aliments empaquetats ho contenen.[2]
Mentres que investigacions independents[3] i organismes com l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) senyalen els riscs a la salut de l'us de l'oli de palma[4] pel seu alt contingut de greixos saturats i grasses trans (lo que està relacionat en malalties coronarias), l'indústria destaca que l'oli cru de palma és una rica font de vitamina A entre unes atres.[5]
La palma de l'espècie Elaeis guineensis és originària d'Àfrica occidental, d'ella ya s'obtenia oli fa aproximadament 5000 anys, especialment en la Guinea Occidental d'a on va passar a Amèrica, introduïda despuix dels viages de Colón, i en époques més recents va ser introduïda a Àsia des d'Amèrica. El cultiu en Malàsia és de gran importància econòmica, encara que la seua producció siga amenaçant a l'ecosistema natiu duent a l'extinció a numeroses espècies d'aus i orangutanes. proveïx la major cantitat d'oli de palma i els seus derivats a nivell mundial. En Amèrica, els majors productors són Colòmbia i Equador.
En vàries regions d'Àfrica occidental, la producció tradicional d'oli de palma es realisa de manera artesanal per mig de l'us de grans pilones de fusta. Els fruts de la palma #setrill es hervir primer en aigua per a ablanir la polpa. Posteriorment, se'ls lleva l'anou i es coloquen en morters de gran tamany a on són martafallats en pilones, un procés colectiu en el que solen participar vàries persones. D'esta forma es llibera l'oli roig característic, que després se separa de les fibres i llavors per mig de llavat i decantament. Esta tècnica, transmesa de generació en generació, seguix amprant-se en comunitats rurals tant per al consum domèstic com per a la venda local.
Història
[editar | editar còdic]L'us de l'oli de palma pot datar de fa més de 5000 anys. A finals del sigle XIX, es va descobrir en una tomba de Abydos (datada fa 3000 anys) una substància que es va determinar que havia segut originalment oli de palma.[6] Alguns historiadors pensen que l'oli de palma va ser introduït en Egipte per comerciants àraps,[7] mentres uns atres argumenten que no és possible que els àraps siguen els responsables, perque no es varen assentar en Àfrica fins al sigle VIII d.C. i que és més provable que haja segut introduït en Egipte pels seus colonizadores originals, que varen emigrar des d'atres regions del continent africà.[8]
L'oli de palma obtingut de l'I. Guineensis és conegut en les regions d'Àfrica Central i Occidental des d'antic i és àmpliament usat com a oli de cuina. Els comerciants europeus que feyen negocis en Àfrica Occidental adquirien ocasionalment oli de palma per a usar-ho com a oli de cuina.
L'oli de palma es va convertir en una mercaderia molt apreciada pels comerciants britànics durant la Revolució Industrial per la seua aplicació com a lubrificant industrial.[9]
Este oli també és el component principal de múltiples productes jabonosos, tals com el sabó "Sunlight" de Lever Brothers (ara Unilever) o la marca nortamericana 'Palmolive'.
Al voltant de 1870, l'oli de palma era el principal producte d'exportació d'alguns països d'Àfrica Occidental, tals com Ghana i Nigèria, encara que va ser remplazado pel cacao al voltant de 1880.
Producció mundial
[editar | editar còdic]| Principals productors d'oli de palma (2018)[10] (tonellades) | |
|---|---|
| Archiu:Flag of Indonesia.png | 115.267.491 |
| Plantilla:MAL | 98.419.400 |
| Plantilla:THA | 15.400.000 |
| Plantilla:NGR | 7.850.123 |
| Oli de palma en Catalogue of Life. | 5.878.504 |
| {{#ECU}} | 2.785.756 |
| Plantilla:CMR | 2.641.118 |
| Plantilla:GHA | 2.604.387 |
| Plantilla:PNG | 2.496.325 |
| Plantilla:HON | 2.493.910 |
| Plantilla:GUA | 2.308.262 |
| Plantilla:CIV | 2.186.851 |
| class=notpageimage noviewer|Bandera de Brasil|border|link=|20px Brasil | 1.565.197 |
| Plantilla:COD | 1.192.783 |
| Plantilla:CRC | 1.087.800 |
Impacte ambiental
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Impacte social i ambiental de l'oli de palma.
El cultiu de palma per a obtindre oli ha segut criticat pel seu impacte migambiental,[11][12] que inclou deforestación, pèrdua d'hàbitats naturals d'espècies en perill, com a comunitats de pardals natius,[13] espècies com l'orangutà[14][15] i el tigre de Sumatra.[16] També contribuïx a l'emissió de gasos d'efecte hivernàcul.[12][17] Moltes plantacions de palma se situen en turberas, i deforestar el terreny per al cultiu contribuïx a l'aument d'emissions de gasos d'hivernàcul.[17][18]
S'han realisat importants esforços per convertir en sostenible el cultiu de la palma per vàries organisacions, tals com la "Roundtable on Sustainable Palm Oil",[19] un grup industrial, i el govern malayo, que s'ha compromés a mantindre el 50 % de la seua superfície com a bosc.[20] Segons una investigació de el "Tropical Peat Research Laboratory", un grup dedicat a l'estudi del cultiu de palma,[21] les plantacions de palma actuen com sumideros de carbono, convertint el diòxit de carbono en oxigen[22] i, d'acort en la "Segon Comunicat Nacional" de Malàsia a la "Convenció Marque de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic", les plantacions contribuïxen a l'estatus de Malàsia com un sumidero net de carbono.[23]
Grups migambientals, tals com Greenpeace i Amics de la Terra, s'oponen a l'us d'oli de palma com biofuel, assegurant que la deforestació causada per les plantacions de palma són més amoladores per al clima que els beneficis obtinguts en substituir combustibles inorgànics per biofuel.[18][24][25]
Encara que només el 5 % del terreny dedicat a la producció d'olis vegetals és usat per al cultiu de palma, est produïx un 38 % del suministrament total d'oli vegetal.[26] En térmens de rendiment, una plantació de palma és 10 voltes més productiva que una de soja o de colza, perque tant el frut com la llavor de la fruta de la palma produïxen oli.[26]
Crítiques a l'indústria de l'oli de palma
[editar | editar còdic]La demanda creixent d'oli de palma per part de les grans corporacions de l'alimentació, la cosmètica i d'agrocombustibles està impulsant la destrucció a gran escala de turberas i selves tropicals en Indonèsia.[27] Organisacions ecologistes com Greenpeace varen denunciar a Nestlé en 2010 pels seus vínculs en grups empresarials en Indonèsia vinculats a la destrucció ambiental per a l'obtenció d'oli de palma.[28] Atres empreses denunciades han segut Unilever (que utilisa oli de palma per a la seua llínea de cosmètics Dove)[29] i la multinacional Kraft.
Usos
[editar | editar còdic]Culinaris
[editar | editar còdic]Els usos són en la seua gran majoria culinaris, be directament amprat com a oli de fregir o aliñar, be com a producte afegit a atres aliments com els gelats, les margarinas, les natillas, els plats preparats com a pizzes, sopes, pasta. A sovint apareix com a greix vegetal o oli vegetal. Es poden elaborar derivats equivalents d'oli de cacao. Derivats de l'oli de palma estan presents també en multitut de sabons, dentífricos, etc.
Industrials
[editar | editar còdic]S'usa com a matèria primera en la producció de biodiésel. També és usat en producció de pensos per a l'alimentació animal, sobretot de vedells, pel seu alt aporte energètic per ració. En l'indústria cosmètica és utilisat per a l'elaboració de sabons, champús, geles de bany, pintalabios, dentífrico, cremes. En 1885, William Lever llança en Liverpool la producció industrial de sabó a pur de oli de palma. La seua empresa, Lever Brothers, evolucionarà fins a transformar-se en la multinacional Unilever.
Composició
[editar | editar còdic]L'oli de palma és saturat fins a en un 50 %, la seua composició en promig és:[30]
- 40-48 % #àcit grassos saturats (principalment palmítico)
- 37-46 % àcits grassos monoinsaturados (principalment oleico)
- 10 % àcits grassos poliinsaturados.
Implicacions per a la salut
[editar | editar còdic]Una gran part del consum d'oli de palma es produïx en la forma d'oli de cuina, oxidat en part, en lloc d'en el seu estat fresc. Esta oxidació sembla ser responsable dels riscs associats al seu consum.[31]
Segons varis estudis de el "Center for Science in the Public Interest" (CSPI), el consum excessiu d'àcit palmítico (que compon el 44 % de l'oli de palma), aumenta els nivells de colesterol i pot contribuir al desenroll de problemes cardiovasculars.[32] l'Organisació Mundial de la Salut i el "National Heart, Lung and Blood Institute" dels Estats Units aconsellen llimitar el consum d'àcit palmítico i aliments en un alt contingut en greixos saturats.[33][32] Segons l'OMS, hi ha una evidència convincent de que el consum d'àcit palmítico aumenta el risc de desenrollar malalties cardiovasculars, colocant-ho en el mateix nivell d'evidència que els #àcit grassos saturats.[34]
Indústria de l'oli de palma
[editar | editar còdic]L'oli de palma s'extrau de la porció pulposa de la fruta per mig de vàries operacions. S'afluixa la fruta de les arracades utilisant esterilisació a vapor. Després els separadores dividixen els fulls i les arracades buides de la fruta. Despuix, es transporta la fruta als digestors, a on li la calfa per a convertir-la en polpa. L'oli lliure es drena de la polpa digerida i després esta s'esprem i es centrifuga per a extraure l'oli cru restant. És necessari filtrar i clarificar el líquit per a obtindre l'oli purificat. Els residus de l'extracció, en les anous trencades i els clafolls. Llavors és necessari secar les llavors de la palma i colocar-les en les bosses per al seu almagasenament i extracció posterior, alguna cosa que, generalment, es realisa en un atre lloc.
El processament de l'oli de palma produïx grans cantitats de desperdicis sòlits, en la forma de fulls, arracades buides, fibres, clafolls i residus de l'extracció. Les arracades contenen molts aliments recuperables, i poden causar molèsties i problemes, en tractar de rebujar-los. Normalment, les fibres, clafolls i atres residus sòlits es cremen com a combustible, per a produir vapor. La crema incontrolada dels rebujos sòlits, i l'escape de l'aire utilisat per a separar els clafolls de les pepas, causen contaminació atmosfèrica.
Els desperdicis líquits es produïxen, principalment, en els esterilizadores, i en el clarificador de l'oli. Les causes principals de contaminació són les següents:
- La demanda d'oxigen bioquímic i químic,
- Els sòlits en suspensió,
- L'oli i el greix
- El nitrogen i
- Cendra orgànica.
No obstant s'està desenrollant per diferents parts del món sistemes de tractament ecològics dels rebujos de l'indústria.
Esta activitat té moltes ventages:
- tractament de calitat dels rebujos
- generació de biogás, una energia alternativa, permetent reduir la cantitat de gasos a efecte hivernàcul
- generació d'un fertilisant de molt bona calitat, la qual cosa permet reduir indirectament les produccions de grans firmes fitosanitarias
- millora del rendiment econòmic de les plantes, ya que produïxen l'energia necessària per al seu funcionament i l'energia sobrera pot vendre's a la ret elèctrica nacional.
La palma d'oli en el món
[editar | editar còdic]La palma d'oli és un cultiu oleaginoso que s'ha estés en el món gràcies al seu alt potencial productiu. Comparat en atres cultius oleaginosos, el seu rendiment en térmens d'oli per hectàrea, que promedia al voltant de 3.7 tonellades, supera a les oleaginosas tradicionals com la soja, la colza, el girasol i l'oliva, llavors que en l'actualitat busquen incrementar este rendiment d'oli per hectàrea cultivada via l'aplicació de la biotecnología.
No obstant, donada la seua importància sobre rendiment d'oli i a superfície sembrada especialment en països com Malàsia, Indonèsia, Nigèria, Tailàndia, Colòmbia, Nova Guinea, Costa d'Ivori, Costa Rica, Hondures, Brasil, Guatemala i Nicaragua i en conseqüència per la gran producció d'oli de palma en el món, destaca la tendència ascendent que ha mantingut la producció de plantes de palma d'oli.
A pesar d'ocupar el segon lloc dins de la producció mundial d'olis i grasses, despuix del oli de soja, l'oli de palma és l'oli que més es comercialisa en el món, superant per molt a les exportacions de la seua més propenc competidor. Les exportacions d'oli de palma i de soja representen poc més del 70% del total mundial.
Malàsia i Indonèsia, principals productors d'oli de palma, són també els més importants països exportadors d'olis i greixos. En conjunt, abdós nacions representen casi el 50 % del volum total exportat d'olis i greixos en el món. Li seguixen Argentina, Estats Units, Brasil i l'Unió Europea.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ United States Department of Agriculture, Agricultural Statistics 2004. Table 3-51.
- ↑ «8 things to know about palm oil».
- ↑ int J Food Sci Nutr..doi:10.3109/09637486.2013.768213.Consultat el 30-12-2025.
- ↑ «REPLACE trans fat: policies to eliminate industrially produced trans fat».
- ↑ «Oli de palma, una opció versàtil per a aliments funcionals*».
- ↑ (2000) The Cambridge World History of Food (en anglés), Cambridge University Press. ISBN 0521402166. Consultat el 30 d'agost de 2012.
- ↑ (2012).«A Review: Aspects of the African Oil Palm (Elaeis guineesis Jacq.)».American Journal of Biochemistry and Molecular Biology.2(3)
- 1–14.doi:10.3923/ajbmb.2012.106.119.Consultat el 30 d'agost de 2012.
- ↑ Diop, Anta. The African Origin of Civilization: Myth or Reality?.
- ↑ (2000).«BRITISH COLONIAL POLICIES AND THE OIL PALM INDUSTRY IN THE NIGER DELTA REGION OF NIGÈRIA, 1900-1960.».African Study Monographs.21(1)
- 19–33.Consultat el 20 de febrer de 2017.
- ↑ «Palm Oil Production by FAO Food and Agriculture Organization» (en inglés).
- ↑ (2004) World Agriculture and the Environment. (en anglés), p. 219. ISBN 1-55963-370-0.
- ↑ 12,0 12,1 Palm oil: Cooking the Climate (8 de novembre de 2007). Recuperate le 30 de giner de 2013.
- ↑ «The bird communities of oil palm and rubber plantations in Thailand». Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2016. Consultat el 4 d'octubre de 2016.
- ↑ «Palm oil threatening endangered species» (PDF). Center for Science in the Public Interest (May 2005).
- ↑ Shears, Richard. Hundreds of orangutans killed in north Indonesian forest fires deliberately started by palm oil firms, London: Associated Newspapers Ltd. Recuperate le 1 d'abril de 2012.
- ↑ Camera catches buldòzer destroying Sumatra tiger forest. Recuperate le 30 de giner de 2013.
- ↑ 17,0 17,1 A Grim Portrait of Palm Oil Emissions. Recuperate le 30 de giner de 2013.
- ↑ 18,0 18,1 Once a Dream Fuel, Palm Oil May Be an Eco-Nightmare. Recuperate le 30 de giner de 2013.
- ↑ A shot in the arm for CSPO. Recuperate le 16 d'octubre de 2012.
- ↑ «[1]». Consultat el 1 de març de 2013 (en anglés).
- ↑ Masilamany, Joseph. Peatlands llaure in danger of human encroachment and degradation worldwide., Free Malaysia Today.
- ↑ The truth about oil palms and carbon sinks. Recuperate le 30 de giner de 2013.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Error de {{Cite news}}: le parametros
archiveurlearchivedatees obligatori. Andre, Pachter. Greenpeace Opposing Neste Palm-Based Biodiesel, Epoch Claves. Recuperate le 2 de decembre de 2007. Archivate ab le original le 12 de novembre de 2007. - ↑ «Land Clearing and the Biofuel Carbon Debt».Science.319(5867)
- 1235–1238.doi:10.1126/science.1152747.
- ↑ 26,0 26,1 Spinks, Rosie J. «Why does palm oil still dominate the supermarket shelves?». The Guardian, Guardian News and Mija Limited, London, UK. Consultat el 7 de decembre de 2016.
- ↑ «Cooking the climate» (en és-és). Greenpeace Espanya. Consultat el 21 de març de 2020.
- ↑ «La chafada del crim» (en és-és). Greenpeace Espanya. Consultat el 21 de març de 2020.
- ↑ «How Unilever Palm Oil Suppliers llaure Burning Up Borneo» (en en-us). Greenpeace USA. Consultat el 21 de març de 2020.
- ↑ Martínez, Clotilde Vázquez (2005). Alimentació i nutrició: manual teòric-pràctic, Edicions Díaz de Sants. ISBN 9788479787158.
- ↑ Edem, D.O.(2002).«Palm oil: Biochemical, physiological, nutritional, hematological and toxicological aspects: A review».Plant Foods for Human Nutrition (Formerly Qualitas Plantarum).57(3)
- 319–341.doi:10.1023/A:1021828132707.
- ↑ 32,0 32,1 (2005) Cruel Oil: How Palm Oil Harms Health, Rainforest & Wildlife, Washington, D.C.: Center for Science in the Public Interest, pp. iv,3–5. OCLC 224985333.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Diet, Nutrition and the Prevention of Chronic Diseases, WHO Technical Report Séries 916, Report of a Joint WHO/FAO Expert Consultation, World Health Organization, Geneva, 2003, p. 88 (Table 10)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Série de preus històrics de la fruta i oli de palma COLÒMBIA
- Série de preus històrics de l'oli de palma, d'acort al FMI
- Pàgina web del moviment mundial pels Boscs tropicals WRM
- Pàgina web d'Acció Ecològica, Equador
- BioDieselSpain.com Notícies, events i MarketPlace d'Olis i Biocombustibles en Espanya. La comunitat del Biodiésel.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Aceite de palma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.