Àrap clàssic
El àrap clàssic, també cridat àrap cult, en àrap العربيّة الفصحى i àrap corànic, és una varietat del idioma àrap. L'àrap clàssic és la forma de llengua àrap utilisada en els texts omeyas i abasíes (sigles VII i IX). Està basat en els dialectes medievals de les tribus àraps. l'àrap estàndart modern és descendent directe de l'idioma usat modernament a través del món àrap, usat en l'escritura i l'idioma formal parlat, per eixemple, discursos i transmissions radials. Mentres que l'estilística i el lexis de l'àrap estàndart modern és distint de l'àrap clàssic, la morfologia i la sintaxis s'han mantingut bàsicament inalteradas. Els dialectes vernaculares, no obstant, han canviat més dràsticament. En el món àrap es fa poca distinció entre l'àrap clàssic i l'estàndart modern, abdós són cridades al-fuṣḥā (الفصحى) en àrap significant ¨l'eloqüent¨.
Història
[editar | editar còdic]L'orige de l'àrap clàssic es troba en les partixes nort i central de la península aràbiga i és distint de les llengües de l'àrap antic del sur les quals varen ser parlades en la partix sur de la península, en el modern Yemen. L'àrap clàssic és l'única llengua supervivent de les llengües de l'àrap antic del nort. L'inscripció més antiga en àrap clàssic data del 328 d. C. i li la coneix com la «inscripció de Namāra». Va ser escrita en l'alfabet nabateo i trobada al sur de Síria en abril de 1901.
En l'expansió del Islam, l'àrap clàssic es va convertir en una llengua d'importància a nivell internacional i de devoció religiosa, ya que és la llengua en la que va ser escrit El Corán. La seua relació en els dialectes moderns és similar a la relació entre el llatí i les llengües romançades o entre l'idioma chinenc mig i l'idioma chinenc.
Us
[editar | editar còdic]En àrap sol cridar-se al-luġa a el-‘arabiyya al-fuṣḥā اللغة العربيّة الفصحى, «la llengua àrap més eloqüent». Està basat en les modalitats parlada i lliterària en us en la regió del Hiyaz en el VII. Està fixada originalment pel Corán i la poesia àrap preislámica.
Paralelament a l'us lliterari i oficial de l'àrap clàssic, s'han desenrollat diferents modalitats d'àrap dialectal o àrap parlat que han convixcut en el clàssic en situació de diglosia. Existix discussió sobre si estes varietats dialectals procedixen d'una transformació de l'àrap clàssic o si cal buscar el seu orige directament en dialectes preislámicos.
A partir de el XIX, l'àrap clàssic ha donat lloc a una subvarietat que en ocasions rep el nom d'àrap cult modern, àrap lliteral modern o àrap estàndart.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Holes, Clive (2004) Modern Arabic: Structures, Functions, and Varieties Georgetown University Press. ISBN 1-58901-022-1
- Versteegh, Kees (2001) The Arabic Language Edinburgh University Press ISBN 0-7486-1436-2 (Ch.5 available in link below)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Árabe clásico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.