Anar al contingut

Simbologia LGBT

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Simbologia LGBT

Com moltes atres organisacions i comunitats, els membres de la comunitat LGBT han adoptat certs símbols pels quals s'identifiquen i, a la seua volta, demostren la seua unitat, orgull, valors compartits i fidelitat entre parells.

Triànguls rosa i negre

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Triàngul rosa.

Un dels símbols més antics és el triàngul rosa, el qual va anar originalment utilisat en els camps de concentració nazi per a identificar a aquells hòmens "acusats" per la seua naturalea homosexual. Aquells que anaren judeus i homosexuals (considerats el pijor nivell de presoners) al mateix temps devien dur un triàngul rosa en un atre de color groc superpost. En abdós casos, devien usar esta insígnia sobre el seu pit, coser en la seua roba. S'estima que prop de 220 000 gais i lesbianes varen morir junt als sis millons de judeus que els nazis varen exterminar en els seus camps de la mort durant la Segona Guerra Mundial, com a part de la denominada "solució final" d'Hitler.

Per esta raó, a partir de 1970 el triàngul rosa es va utilisar tant com un símbol identificatorio per a recordar les atrocitats sofrides per la comunitat homosexual durant la persecució nazi, com per a representar l'unió del moviment homosexual. L'efecte d'este símbol, servix també com a fre per a persones homófobas els qui, en trobar-se front a este símbol en cas de difamació, persecució o llimitació de drets a persones LGBT, evitaran associar la seua procedir en lo que el règim nazi representa per a la societat actual. En 1980 ACT-UP (Aids Coalition to Unleash Power, que en espanyol pràcticament significa "Coalició contra el sida per a la lliberació") també va adoptar el triàngul rosa invertit (en un pico apuntant cap a dalt) per a simbolisar la lluita activa en contra de la malaltia del sida en lloc de la "passiva resignació del destí".

Els nazis reunien a "dònes indesijables" o "antisocials" (en alemán: azial, lit. 'asocial') incloent a les lesbianes, en un triàngul negre invertit. Algunes lesbianes hui en dia utilisen este símbol com a representació d'aquella massacre, de la mateixa manera que els hòmens homosexuals ho fan en el triàngul rosa.[1]

Bandera LGBT

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Bandera LGBT.
Erro al crear miniatura:
Versió actual de la bandera LGBT.

Gilbert Baker va dissenyar la bandera del arcoíris en 1978 per a la celebració de la llibertat homosexual en Sant Francisco. La bandera no mostra un arcoíris real. L'autor es va inspirar en vàries fonts com el moviment hippie i el Moviment pels Drets Civils en Estats Units. Els colors es mostren en llínees horisontals en el color roig en la seua part superior i el púrpura en l'inferior. Representa la diversitat de l'homosexualitat tant femenina com a masculina, respectivament. La banda color púrpura a voltes es reemplaça en una color negre per a representar la masculinitat o l'orgull del fetichisme del cuiro negre.

El significat dels colors de la bandera original segons Baker, simbolisen els diferents aspectes de vida LGBT:

  • Rosat: la sexualitat.
  • Rojo: la sensualitat.
  • Taronja: la salut.
  • Groc: el sol.
  • Vert: la naturalea.
  • Blau: l'art.
  • Índigo: el harmonia.
  • Púrpura: l'esperit.

La bandera actual no posseïx les dos bandes adicionals de color rosa i verda aigua: dos colors que denoten la bisexualitat. El color vert aigua va ser associat en el homosexualitat durant l'Época victoriana. Estos dos colors apareixen en el Triàngul Bisexual Doble, i el color rosat denota una similitut en el color del Triàngul Rosa. És aixina que el 1979, la bandera de sis bandes va ser utilisada per a una de les primeres marches de l'orgull gai i els huit colors originals de la bandera flamean sobre Castro (Sant Francisco) en Sant Francisco i en el Centre LGBT en la ciutat de Nova York.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Black triangle women - Columns - The Oxford Student - Official Student Newspaper». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 15 de setembre de 2007. Consultat el 2022-06-20.


Referències

[editar | editar còdic]