Anar al contingut

Còdic de mocadors

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Els mocadors generalment es coloquen en les bojaques atrasseres del pantaló.

El código de pañuelos (traducció del anglés handkerchief code y también conocido como hanky code o flagging)[1] és un mig de comunicació no verbal usat en diferents àmbits socials i polítics, per lo que depén del context que un tipo de mocador tinga un significat o un atre, incloent el seu color, estampat i part del cos a on una persona ho vista.

Actualment els seus usos són en la seua majoria estètics i són molt utilisats en el món de la moda, pero comprenen una gran série d'utilitats i significats ademés de ser merament accessoris; sempre va a dependre de que la gent prenga certs colors com a simbolisme d'un moviment en una época concreta.

Orígens

L'us de mocadors de colors al voltant del coll com a accessori pràctic era comú a mediats i finals del xix entre els vaquers, els ingeniers dels ferrocarrils de vapor i els miners de l'oest dels Estats Units. Es creu que l'us de mocadors per part dels hòmens homosexuals es va originar en Sant Francisco despuix de la febra de l'or de Califòrnia quan, per l'escassea de dònes, els hòmens que ballaven junts en els square danses varen desenrollar un còdic en el que el home que duya el mocador blau assumia el paper masculí en el ball, i el home que duya el mocador roig assumia el paper femení (estos mocadors s'usaven generalment al voltant del braç o penjant del cinturó o en la bojaca atrassera dels pantalons vaquers).[2][3]


Una teoria sobre l'orige del còdic de mocadors senyala la seua aparició en la ciutat de Nova York a finals de 1970 o a principis de 1971, quan un periodiste del semanari código de pañuelos va chancejar que en lloc d'anar donant claus per a indicar si un era actiu o passiu, seria més fàcil anunciar-ho subtilment duent mocadors de diferents colors.[2][4] No obstant, atres fonts atribuïxen l'expansió del sistema original roig-blau al còdic actual a les iniciatives de màrqueting que va portar a terme en 1971 The Trading Post, una tenda d'artículs eròtics de Sant Francisco, que promocionava mocadors imprimint targetes en el significat dels distints colors.[5] Mentrestant, Alan Selby, fundador de Mr. S Leather en Sant Francisco, va afirmar que havia creat el primer còdic per a mocadors en els seus socis comercials de Leather 'n' Things en 1972, quan el seu proveïdor de mocadors va duplicar inadvertidamente el seu demanat i el còdic ampliat els ajudaria a vendre els colors adicionals que havien rebut.[6]

Us

Dos hòmens gais utilisant el còdic de mocadors.

En l'ambient gay, generalment en els llocs a on es busquen relacions sexuals esporàdiques o en els locals de cultura leather a on es practica el BDSM, per a indicar la pràctica sexual en que s'està interessat, els fetichisme sexuals que es preferixen, i si s'és actiu o passiu. L'us del còdic de mocadors es va generalisar entre els homosexuals i bisexuales nortamericanes a principis dels anys 1970,[7] i després en el restant d'Occident.


Este còdic de colors consistix en dur un mocador de color, generalment penjat de les bojaques atrasseres del pantaló, nugat a les trabillas o al braç. El mocador situat en la part esquerra indica que s'és actiu —o el que eixecuta l'acció determinada pel color del mocador— i en la dreta, passiu —o el que rep l'acció determinada pel color del mocador—. Esta polaritat esquerra/dreta es va originar en l'us d'un joc de claus en la trabilla esquerra pels actius i en la dreta pels passius pertanyents a la cultura leather.[8] També els mocadors poden usar-se nugats al coll —lo que indica que s'és versàtil, és dir, que tant eixecuta com rep l'acció determinada pel color del mocador—, en el nuc a l'esquerra o a la dreta, al turmell o en atres parts del cos. Ademés d'en mocadors, el còdic pot senyalar-se en braçalets de cuiro i polsera de plàstic dels mateixos colors.

Encara que existix un consens generalisat sobre el significat dels colors bàsics (groc per a urolagnia, blanc per a masturbació, marró per a coprofilia i negre per a sadomasoquisme), existix més d'una llista estesa de colors, per lo que el significat d'alguns d'ells pot canviar regionalment.

El còdic del mocador ha experimentat recentment un resorgiment i, encara que l'us de mocadors pot no ser tan freqüent, els colors dels mocadors són una consideració comuna en l'elecció del color del cuiro i els artículs fetichistes.[9] Segons el Schwules Museum, la creació de la bandera de l'orgull leather en 1989 va marcar «un punt d'inflexió en el història dels moviments de cuiro i BDSM, en la seua majoria gais: alluntar-se dels signes i símbols secrets (els mocadors, per eixemple) cap a una visibilitat més òbvia i pública, tant en l'escena gai com en la societat en general».[10]

Les rets socials poden haver disminuït l'us de mocadors en les àrees de cruising en digitalisar el procés. En utilisar plataformes en llínea, els hòmens que tenen sexe en hòmens (HSH) poden eliminar l'acossament i la violència que poden enfrontar en públic. Els servicis de rets socials per a HSH els permeten identificar fàcilment els interessos sexuals sense la necessitat de vestimenta física.[11]

Referències culturals

  • En la película Cruising (1980), el detectiu Steve Burns (Al Pacino) entra en una tenda i un venedor de mocadors (Powers Boothe) li explica el còdic.
  • En la película pornogràfica de fisting Erotic Hands (1980) de Bijou Video, un mocador roig ompli la pantalla durant els crèdits inicials.[12]
  • A principis de la década de 1980, el líder de Judas Priest, Rob Halford, va fer del còdic de mocadors partix del seu vestuari escènic. En el video musical de y también conocido como , es pot vore a Halford en un mocador roig en la bojaca esquerra.[13]
  • El còdic de mocadors es mostra i explica en el video musical de «House of Air» (2017) de Brendan Maclean.[14]

Vore també

Referències

  1. ↑ Andrews, Vincent (2010). The Leatherboy Handbook (en anglés), The Naixca Plains Corp.. ISBN 978-1-61098-046-3.
  2. ↑ 2,0 2,1 Jones, April. «Do You Know the Hanky Code?» (en anglés) (HTML). xpress.sfsu.edu. Archivat des d'el original, el 31 de giner de 2013. Consultat el 9 de febrer de 2013.
  3. ↑ Kacala, Alexander. «The Handkerchief Code, According to 'Bob Damron's Address Book' in 1980». The Saint.
  4. ↑ Stryker, Susan, i Jim Van Buskirk (1996). Gai by the Bay: A History of Queer Culture in the San Francisco Bay Area (en anglés), Sant Francisco: Chronicle Books, pp. 18. ISBN 0-8118-1187-5.
  5. ↑ Fischer, Hal. Gai Semiotics ♂ (en en), Sant Francisco: NFS Press. ISBN 0-917986-03-2. «In San Francisco, the signs began appearing around 1971. The Trading Post, a department store specializing in erotic merchandise, began promoting handkerchiefs in the store and printing cards with their meanings. The ret and blue handkerchiefs and their significance were already in existence, and meanings were assigned to other colors as well.»
  6. ↑ Jones, Jordy. The Major of Folsom Street, The Auto/Biography of "Daddy Alan" Selby aka Mr. S, Fair Page Mija LLC, pp. 61–62. ISBN 978-0-9989098-0-6.
  7. ↑ Rapp, Lindo. «Symbols - Green Carnation, Ret Tie, Colored Handkerchiefs» (en anglés) (HTML). www.glbtq.com. Archivat des d'el original, el 27 de març de 2013. Consultat el 11 de febrer de 2013.
  8. ↑ «El còdic sexual dels mocadors de colors» (en és-es). Chic. Consultat el 2022-06-17.
  9. ↑ Networks, Hornet. We're Loving the Push to Reviu the Hanky Code for a New Queer Population (in (en)).
  10. ↑ «Object of the Month May: Leather Pride Flag» (en en-us).
  11. ↑ “The Impact of Social Mija on Body Image Perceptions and Bodily Practices among Gai, Bisexual, and Other Men Who Have Sex with Men: A Critical Review of the Literature and Extension of Theory” (en) (5 de juliol 2019). Sex Rols 82 (7–8): 387–410. doi:10.1007/s11199-019-01063-7. ISSN 1573-2762.
  12. ↑ «Erotic Hands».
  13. ↑ Halford, Rob (2020). Confess, Headline Publishing Group, pp. 163. ISBN 978-1-4722-6928-7.
  14. ↑ Reynolds, Daniel (2017-02-08). «Is This Raunchy Music Video Art or Explicit Content?» (en en).

Bibliografia

  • Gage, Simon; Lisa Richards i Howard Wilmot (2002) (en anglés). Queer New York. Unanimous Ltd. ISBN 1-56025-377-0 pp. 82
  • Jacques, Trevor H. (1993) (en anglés). On the Safe Edge: A Manual for SM Play. Toronto: Whole SM Publishing. ISBN 978-1-89585-705-4.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Còdic_de_mocadors&oldid=1469977»